Pastís de formatge

El millor pastís de formatge del món mundial!

Així és com presentava la Bet, una amiga de la uni, aquest pastís al seu blog Tasta Rutes, i pel que he pogut comprovar, no s’allunyava gaire amb el seu titular 😉

Dia 19 de gener d’aquest any em van encarregar fer un pastís d’aniversari per a na Maria Antònia, que complia 18 anys. Recordo que eren dates d’exàmens i treballs així que el temps se’m va tirar a sobre i no vaig tenir gaire temps de pensar molt en el pastís. Al cap hi tenia un pastís de formatge que sempre feia ma mare per als aniversaris però, desgraciadament, no vam ser capaces de trobar aquella recepta apuntada en un antic paper. En aquest món però, tots tenim un as sota la màniga i vaig recordar que la Bet havia publicat un pastís que semblava deliciós.

El cas és que el vaig fer i em va quedar una mica “no gaire agraciat”. Per sorpresa meva, quan els convidats van veure el pastís de formatge s’hi van tirar a sobre i es va acabar amb un “pis-pas”. Ningú que coneixia el va arribar a tastar, llevat de na Maria Antònia, que només ens deia que havia estat boníssim.

Aquesta setmana l’he tornat a fer i ara sí que ja ho puc dir: El millor pastís de formatge del món mundial!

Què necessitam?

• 1 paquet de galetes Maria (nota: el primer cop que el vaig fer vaig fer servir un paquet i només vaig cobrir la base del pastís, però em va sortit “no molt agraciat” perquè se’m va enganxar pels costats. Per això aquesta vegada també vaig cobrir els costats. Si també els voleu cobrir necessitareu mig paquet més o inclús un sencer si us agrada que la galeta sigui gruixuda com a mi)
• 200g de mantequilla
• 600g de formatge tipus philadèlphia
• 3 ous
• 200ml de nata
• 250g de sucre
• confitura del que vulgueu (jo he l’he feta servir de gerds)

Per on començam?

1_Comencem per la base de galetes: trossegem les galetes amb un túrmix o simplement amb una mà de morter. Per altra banda fonem la mantequilla i la barregem amb les galetes. Amb aquesta mescla cobrirem la base (i els costats si voleu) del motlle.

2_Posem la base amb la galeta al forn uns 5 minuts a 180º i, quan la traiem, la deixem refredar completament.

3_Ara toca fer el farcit: Mesclem tots els ingredients (el sucre, els ous, el formatge i la nata) en un bol, tots junts i amb unes varetes manuals (les varetes elèctriques no van bé per aquest pastís!) fins que ens quedi una barreja homogènia i sense grumolls.

4_Aboquem el farcit de formatge a sobre de la base de galetes reservada i ho portem al forn durant 1 hora i 15 minuts a 160º. Penseu que depenent del forn pot variar el temps de cocció. Estarà cuit quan punxeu amb un palillo i aquest surti sec.

5_Quan hagi refredat completament hi posarem per sobre la confitura.

Notes: abans de servir-lo ha d’estar un mínim de 4 hores a la nevera! Veureu que quan el traieu del forn el pastís es mou però això és normal ja que quan es refredi quedarà dur.

Canastretes de crema de mascarpone i maduixes

 

Aquestes últimes setmanes per Barcelona estan donant molt de sí. Encara que em toca fer una mica de feineta i ultimar uns detalls de la universitat, al pis hem decidit prendre’ns el temps que ens queda amb “filosofia”. És tant així que procurem seguir al peu de la lletra totes les instruccions que ens donen els “Mr Wonderful” al seu llibre “Cosas no aburridas para ser la mar de feliz” que, si no el coneixeu, us el recomano immediatament si sou dels que us agrada encarar el dia a dia amb optimisme i valorar les petites coses. És el meu llibre de capçalera, que obro cada vegada que abaixo una mica el cap o simplement quan vull passar una bona estona.

Tal i com ens recomanen, disfrutem a tope de les petites grans coses, fem una vida sana, sortim a correr 3 o 4 cops per setmana, celebrem cada petita cosa, com per exemple que surt el sol, que trobem caixes al carrer per començar a empaquetar coses, que al súper tornen portar els cereals que ens agraden, o simplement que hem descobert una gelateria al costat de casa. De la llista, ja portem unes quantes tasques marcades, però encara en tenim de pendents i per això cada dia intentem complir-ne almenys una ;). Ahir vam anar a veure el mar, a la platja aprofitant que per fi sortia el sol i les temperatures acompanyaven i així, juntament amb el postre que avui us ensenyo, vam poder tatxar dues proposicions més.

I vosaltres, que us posareu cacau al cafè de la tarda? 😉

 

Què necessitam?

Per 4 canastretes:

• 1 làmina de pasta brisa
• 100g de xocolata negra per a postres
• 200g de nata per a montar
• 200g de mascarpone
• 1 polsim de vainilla en pols
• maduixes

Per on començam?

1_Estenem la pasta brisa i la tallem en forma de cercle. Busquem un aro d’emplatar i hi fiquem a dintre la pasta que hem tallat, tal i

 com es veu a la imatge. El que farem és enfornar la massa amb el motlle per a que no perdi la forma i per fer-ho punxarem la pasta amb una forquilla i posarem a sobre un tros de paper d’alumini i uns cigrons o llegums (és el que s’hi sol posar) a sobre per a que la massa no s’infli. Com podeu comprovar jo no en tenia i vaig improvisar amb uns fideus i també va funcionar!! Hem de posar-ho al forn un 15-20 minuts, fins que la pasta estigui cuita.

2_Mentrestant, anem fonent la xocolata negra i quan la pasta ja estigui cuita untem la canastreta per la base i els costats, fent una capa i ho portem a la nevera perquè la xocolata torni dura.

3_”Semi-montem” la nata. AIxò de “semi-montar-la” vol dir que no l’hem de pujar de tot però ens ha de quedar una mica espumosa i amb consistència. Un cop muntada la barregem amb el mascarpone (millor si ha estat a temperatura ambient unes hores) i el polsim de vainilla.

4_Només ens queda muntar les canastretes. Traiem de la nevera la pasta amb la xocolata i hi posem la nata amb el mascarpone i a s

obre hi posem unes maduixes tallades.

 

Com que a casa no es tira res 😉 i em va sobrar farcit, vaig improvisar unes copes que van quedar ben mones:

 

Cake de cacau i poma

O com satisfer un capritx a mitja tarda

És diumenge. Com diria el nostre estimat Tomeu Penya, “Plou, i a defora bufa es vent”. Un diumenge plujós que ens retorna als mesos passats, d’hivern. Sofà, manta i peli, segurament el pla de molts de nosaltres avui.

Sofà. Després de passar tot el matí al sofà, incapaç d’aixecar-me, amb l’ordinador a sobre saltant d’un blog a un altre sense cap mena de rumb concret, la meva esquena però sobretot el meu interior em crida: mou-te! Surt d’aquí!

Manta. Amb un impuls sobtat causat per les altes temperatures i el sol que teníem aquestes setmanes passades, la manta calentona que ens acompanyava al sofà va anar directe a l’armari, ben arraconada, pensant no haver de treure-la fins l’any que ve. Ja ho diuen, “hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo”.

Peli. Després de comprovar que la trilogia de pel·lícules d’Antena 3 seguia en la mateixa línia que cada diumenge, el món m’ho demanava: Guida, aquesta tarda de diumenge plujós t’ho demana: dóna’t el capritx i posa’t a cuinar!

Encara sou a temps de fer com jo, només necessiteu 10 minuts, un turmix i un cul cansat d’asseure al sofà.

 

Què necessitam?

• 200g de farina
• 150g de sucre
• 40gr de cacau pur en pols
• 125ml de llet
• 125ml d’aigua
• 100ml d’oli
• 1 sobre de llevadura tipus Royal
• 1 poma

Per on començam?

Escalfem el forn a 180º

1_És tan fàcil com posar tots els ingredients (menys la poma) en un bol i barrejar-los amb el túrmix a màxima potència. Quan tot estigui ben integrat formant una massa homogènia ho aboquem en un motlle engrassat amb oli.

2_Pelem la poma i la tallem a làmines i les clavem en la massa que ja tenim col·locada al motlle (com a la foto que hi ha més avall). Ho enfornem uns 40 minuts o fins que l’escuradents surti ben sec.

Muffins de poma i nous

Últimament s’ha posat molt de moda això dels cupcakes i els muffins, no trobeu? És molt “guay” això d’anar pel carrer amb un cafè a la mà, caminant ben ràpid perquè sembli que vas estressat o arribes tard a algun lloc. Sembla que tothom sàpiga què és això dels muffins, els cupcakes o les magdalenes, però la realitat és que jo no havia experimentat el seu “furor” fins que vaig arribar a Barcelona quan, entrant a un Starbucks, vaig veure unes “magdalenes explosives” (és així com en Tomeu i jo ens hi vam referir i tal com ho fem encara!).

Cupcakes, muffins, magdalenes…. què més dóna? Doncs NO! Per descomptat que són tres coses ben diferents (cosa que fa ben poc que sé) i que us intentaré explicar amb unes quatre pinzellades:

Les nostres Magdalenes de tota la vida tenen origen a França, i són les més esponjoses ja que són en les que ens hem d’entretenir més batent. Són les que sempre hem fet a casa amb un “copete” (o almenys així és com tocaria que sortissin), que és la “muntanyeta” que queda a sobre de les magdalenes.

Els Muffins són més xatos, sense aquest “copete” del que us estic parlant i són més humits que les magdalenes i més densos. No han de quedar tan esponjosos i és per això que hem d’intentar batre el menys possible la massa, perquè no entri molt d’aire i no es formin tantes bombolletes. Són les nostres “magdalenes explosives”.

I els Cupcakes són “el darrer crit”! Vénen d’Estats Units i allà són molt típics en festes infantils. En realitat són petits pastissos individuals decorats, ja sigui amb glassejats, amb crema, frosting… Solen ser més petits que els muffins i es poden fer infinitats de combinacions.

Avui toquen els muffins, en aquest cas de poma i nous. Boníssims per començar el dia i tenir un esmorzar ben complet, juntament amb un suc de taronja natural, i un cafè amb llet, perquè no oblideu que l’esmorzar és l’àpat més important del dia!!

*Per cert! Ja sou fans de Cullerades Dolces a Facebook? Estem apunt d’arribar als 200 seguidors i això és tot un èxit que no podem deixar de celebrar! És per això que quan assolim els 200 membres farem un sorteig al blog! 🙂 Si encara no ho sou espavileu!

Què necessitam?

Per unes 8-10 unitats:

• 250g de farina
• 150g de sucre morè
• 150ml de llet
• 1 ou
• 50ml d’oli d’oliva
• 1 sobre de llevadura tipus Royal
• 1 poma (de les que més us agradin)
• 50g de nous trossejades

Per on començam?

Escalfem el forn a 180º

1_Barregem en un bol la farina i la llevadura i en un altre bol el sucre i l’ou i ho batem amb unes varetes (com ja us he dit abans, només lo just perquè s’integri bé). Ara afegim a la barreja de l’ou i el sucre la llet i l’oli i barregem. Anem incorporant la farina i la llevadura a aquesta barreja, a poc a poc.

2_Deixem reposar la massa dins la nevera mentres preparem la poma i les nous. Xafem les nous de manera que quedin a trossets petits i tallem a daus la poma. Quan ho tinguem preparat ho barregem amb la massa guardada.

3_Preparem els motlles dels muffins en una safata per a forn i hi col·loquem la massa repartida entre 10 motlles. Convé posar els motlles a dintre d’unes flameres o d’un motlle de canastretes perquè no se’n sobrin. Per sobre els muffins podeu posar uns trossets de poma i nous i també una cullerada de sucre perquè això farà una capa cruixent molt bona.

4_Ho portem al forn uns 20 minuts. Feu la prova de l’escuradents per saber si ja estan cuits!

Cake de taronja

Menjades les panades i ja ben païts els menjars de Pasqua tot torna a la normalitat. Els nostres dies tornen a files i els deures marquen les nostres agendes.

Aquesta setmana però, tenim inquilins a Barcelona. Però no us penseu que són uns inquilins qualsevol, no no! Aquests són uns ocupants molt especials que han aconseguit una cosa mai vista: han sabut treure’ns una rialla a cada moment i sobretot han aconseguit que la nostra primera setmana de tornada a la rutina hagi estat molt dolça. Per això i perquè sempre intentem que els nostres inquilins se sentin com a casa els estem tractant com a reis!! Hem cuinat per ells unes pizzes delicioses amb massa casolana, uns pancakes per berenar que ens han carregat les piles per poder voltar tota la ciutat o uns deliciosos “pa amb oli” per acabar d’arrodonir els dies.

Avui a la nit els nostres inquilins marxen i perquè se’n vagin amb un dolç gust de boca ahir a la tarda amb només 10 minuts vaig preparar un gustós cake de taronja perquè almenys s’emportin al seu viatge de tornada el que ells ens han regalat tots aquests dies: un somriure d’orella a orella.

Què necessitam?

• 1 taronja gran
• 220g de sucre
• 1 ou i 3 vermells d’ou
• 220g de farina
• 1 iogurt natural
• 90ml d’oli d’oliva
• 1/2 sobre de llevadura tipus Royal
• 1 polsim de sal

Per on començam?

Escalfem el forn a 180º.

1_Pelem la taronja i traiem tota la part blanca perquè no ens amargui el cake. Tallem la taronja a trossets petits i la posem en un bol juntament amb el sucre i els ous i ho batem bé amb una varetes.

2_Afegim el iogurt i l’oli i tornem a batre bé fins que quedi tot integrat.

3_Anem incorporant la farina a poc a poc i també la llevadura i el polsim de sal. Ho barregem i batem bé fins que no quedin grumolls i ja tendrem la massa llesta.

4_Engrassem un motlle amb una mica de mantequilla i hi aboquem la massa. Espolvoregem per sobre una quantitat generosa de sucre i ho posem al forn uns 40 minuts.

És un cake deliciós i humit que us convido a fer perquè és molt fàcil de fer i dóna molts bons resultats. És del blog Webos Fritos, del qual en sóc una gran fan i que us convido a visitar si encara no el coneixeu. La Su fa coses espectaculars!!

Tarta Guiness

La meva història amb la cervesa és un tant peculiar.

Quan era petita sempre m’estranyava molt que el meu pare o la meva mare beguessin una cervesa per dinar o sopar. Tinc un record molt proper del meu pare assegut a una terrassa de bar dient: “Quina setada que tenc! Ara me beuria una cervesa ben fresqueta!”, i jo sempre pensava: “Que raro… quan tenen set, beven aigua”. Aquell color daurat amb aquella espuma blanca em semblava molt atractiva, i aquelles bombolletes que pujaven cap amunt m’indicaven que picaria a la boca, com la coca-cola. Quan preguntava: “Ho puc tastar??!!”, sempre em responien:”No!! Quan siguis gran…”.

Aquelles goles em van perseguir durant anys fins que, per fi, asseguda a una terrassa de bar vaig demanar una “canya”. “Eeeccsss!!” Per sorpresa meva, aquella esperada cervesa daurada no va esser gens del meu agrad. Un gust amarg, un tant picant, que em va fer beure un glop d’aigua del got del costat. I d’aquesta manera, el meu desig va tornar a quedar aparcat uns quants anys més.

Quan en vaig fer 19 vaig decidir que aquell color daurat i aquella espumeta havien de ser meus! Vaig provar cerveses de tot tipus i moltes, amb l’esperança que amb la perseverança de provar-la algun dia aconseguiria beure-me’n una amb molt de gust. I així ha estat! Ara, després de 3 anys ja puc dir: “Quina setada que tenc! Ara me beuria una cervesa ben fresqueta!!

Qui m’ho hauria dit a mi que algun dia esmorzaria de tarta de cervesa, i a més negra!

 

Què necessitam?

• 250ml de cervesa Guiness
• 400g de sucre
• 75g de cacau en pols
• 250g de mantequilla
• 250g de farina
• 1 sobre de llevadura tipus Royal
• 1 cullerada de sucre vainillat
• 2 ous
• 140ml de nata (35% de MG)

Pel frosting:

• 200g de formatge tipus philadelphia
• 100g de sucre glas
• 240ml de nata per montar (35% de MG)

Per on començam?

Escalfem el forn a 180º

1_Posem un una cassola al foc la cervesa i la mantequilla i remenem fins que la mantequilla s’hagi fos. Quan ja estigui fosa ho retirem del foc i ho deixem refredar.

2_Mentrestant barregem en un bol ens ingredients secs: la farina, el sucre, el cacau, la llevadura i el sucre vainillat.

3_En un altre bol hi posem els ous i la nata i ho barregem bé. Incorporem la cervesa amb la mantequilla fosa i integrem. Ara ho afegim a poc a poc a la mescla d’ingredients secs i ho barregem bé amb unes varetes fins que no hi hagi grumolls.

4_Ho posem en un motlle desmuntable prèviament engrassat i ho portem al forn uns 50 minuts.

Deixem refredar la tarta completament abans de començar a fer el frosting

Per fer el frosting:

1_Amb unes varetes barregem el formatge i el sucre.

2_Per altra banda, montem la nata amb unes varetes elèctriques o amb un robot de cuina (o la compreu montada. Si és així no fa falta que afegiu gens de sucre).

3_Barregem la nata amb el formatge i el sucre i ho posem per sobre la tarta refredada.

 

 

 

És un pastís boníssim que no té gust de cervesa!! Però aquesta li dóna un gust molt peculiar. És molt espumosa i humida, proveu-la de fer que segur que us sorprendrà!

Gotets de mousse de xocolata

Avui espero sorprendre-us a tots!

I és que fa uns quants dies vaig rebre un mail amb remitent “Anar de Tapes” i amb assumpte “Concurs mossegades: Xocolata”.

 

“Uaau! Això pinta bé!”, vaig pensar. Al mail em deien que ells també eren uns xocoaddictes reconeguts, i que per això em convidaven a donar a conèixer les meves creacions culinàries i a participar a un concurs on la xocolata fos la protagonista. Aquestes eren les seves paraules:

“Aquest mes de març atreveix-te amb la recepta de xocolata més atrevida, aquella amb la qual vols sorprendre amics i convidats”

Us explico, Anar de Tapes és una guia gastronòmica que va néixer fa uns 6 anys amb l’objectiu de donar a conèixer els restaurants de tapes i variats de Mallorca. Aquesta és la seva pàgina que us convido a visitar perquè és molt i molt interessant: Anar de Tapes. Allà hi trobareu tant restaurants, receptes, actualitat… També us convido a fer-vos fans de la seva pàgina a Facebook, ja que allà sempre estareu al dia de les darreres novetats culinàries que es couen a Mallorca. Aquest és l’enllaç : Anar de Tapes Facebook

Com que no em podia perdre un concurs com aquest, i menys si es tracta de xocolata, em vaig posar a pensar a veure com us podria sorprendre, i aquest ha estat el resultat obtingut. Espero que us agradi molt i que us animeu a fer-lo perquè de veritat que és molt fàcil de fer encara que no ho sembli.

A partir de dia 21, dijous, i fins a final de mes es podran votar les propostes presentades a la pàgina web Anar de Tapes, així que us animo a fer-ho i a ajudar-me!! La meva proposta serà una d’entre aquestes 😉

 

Què necessitam?

Per 6 gotets:

Per fer els gots de xocolata:

• 200g de xocolata per a postres (tipus Nestlé postres)
• globus d’aigua

Per fer la mousse de xocolata:

• 90g de xocolata negra per a postres
• 15g de mantequilla
• 2 ous
• 40g de sucre

Per on començam?

Els gots de xocolata:

1_Primer hem d’inflar els globus d’aigua a la mida que més ens agradi, tenint en compte que hauran de caber en un got de vidre. Els netegem amb un drap moll amb aigua.

 

2_Ara hem de fondre la xocolata al microones o al bany maria i un cop fosa la posem es un got de vidre. Preparem una safata que pugui anar al congelador i hi posem un paper sulfuritzat. Aboquem sis cullerades de xocolata fosa, que formaran la base dels gots.

3_Endinsem els globus dins el got que està ple de xocolata i els posem a sobre de la base que hem preparat.

4_Repetim el procediment amb els 6 globus i ens quedarà una safata així:

5_Ho posem dins el congelador durant uns minuts fins que veiem que la xocolata ja està dura i llavors explotem els globus amb una agulla i els desenganxem de la xocolata. Ja tendrem els gotets de xocolata fets! Els guardem a la nevera.

Per fer la mousse:

1_Fonem la xocolata i la mantequilla i ho deixem refredar una mica.

2_Separem les clares dels vermells d’ou i afegim els dos vermells a la xocolata i la mantequilla i ho barregem bé amb una varilles. Després afegim el sucre i continuem batent fins que tots els ingredients estiguin ben integrats.

3_Montem les clares d’ou a punt de neu i quan estiguin llestes les afegim a la mescla anterior anant molt alerta de que no ens baixin!!

4_Amb la mescla ben integrada només ens faltarà abocar la mousse dintre dels gotets i deixar-ho a la nevera unes 2 hores abans de servir i menjar.

Petits plaers

És divendres, i portem 5 dies omplint-nos la motxilla de l’esquena amb matinades, rutina, feina, son acumulada i preocupacions. Però tranquils, arriba el cap de setmana per descarregar-la i poder tornar a omplir-la dilluns al matí. Mentrestant, us proposo dedicar-vos 5 minuts a vosaltres mateixos, a la persona que teniu al costat o a la que vulgueu treure-li una rialla, perquè els divendres a la nit, tots ens ho mereixem, no trobau?

Perquè només són 5 minuts de dedicació, de detall i d’atenció, i aquests minuts són els que marquen aquests moments com a petits plaers! 🙂

Què necessitem?

Per dues copes:

• 2 iogurts
• 50g de xocolata negra
• 25g de xocolata amb llet
• fruita

Per on començam?

1_Posem a fondre la xocolata al bany maria o al microones.

2_Aboquem el iogurt en un got o en una copa, tallem la fruita que més ens vingui de gust i la col·loquem a sobre i amb molta delicadesa tirem la xocolata fosa per sobre.

 

Cake de iogurt grec i maduixes

No crec recordar haver passat mai tants dies al llit, malalta i sobretot desil·lusionada. 8 dies sense ganes de fer coses, sense esma per res i amb la vista cap al got mig buit van aconseguir capgirar-me i fer-me sentir molt dèbil i sense forces.

Diuen que “després de la tempesta sempre arriba la calma”, però jo em permeto dir que “després de la tempesta sempre arriba l’ímpetu”! I és que et sents nou i amb ganes de recuperar tot el que la vida t’ofereix cada dia i tu has hagut de deixar passar de llarg. Necessitava treure forces d’on fos per acompanyar els meus sentiments d’optimisme i començar amb energia i força aquesta nova empenta i uns grams de farina, sucre i ous eren tot l’impuls que necessitava.

Us animeu a compartir amb mi aquest cake? Amb mi o amb qui més us vingui de gust, que avui és un bon dia! 🙂

Felicitats a tots els enamorats del món!

Què necessitam?

• 140g de farina
• 1 iogurt grec
• 70g de sucre
• 40g de mantequilla a temperatura ambient
• 1 ou
• 1 sobre de llevadura tipus Royal
• 125g de maduixes
• 1 polsim de sal
• 1 polsim de vainilla en pols o líquida

Per on començam?

1_Posem a escalfar el forn a 180º!

2_Preparem les maduixes. Les netegem bé, els hi traiem el capoll i les tallem a daus petits. Les reservem

3_En un bol barregem la farina, la llevadura i la sal.

4_En un altre bol hi posem l’ou, la mantequilla, el iogurt grec i el sucre i ho batem bé amb unes varetes manuals fins que tot quedi ben integrat i cremós. Hi posem la vainilla i barregem.

5_Ara hem d’anar incorporant a poc a poc la barreja de farina que havíem reservat. L’anem incorporant i remenant perquè no ens quedin grumolls. Quan ja ho tinguem afegim les maduixes sense barrejar molt perquè la massa no se’ns ha de tenyir de color vermell.

6_Posem la massa en un motlle i intentem que quedin trossos de maduixa per tot, sobretot a la part de dalt perquè ja baixaran sols i no ens han de quedar tots abaix. Ho posem al forn uns 40-45 minuts o fins que fiquem un escuradents i surti sec.

Nota: el temps de cocció varia segons el motlle que utilitzem. Jo n’he utilitzat un de silicona, que va bé perquè a més no fa falta engrassar-lo. Penseu que si n’utilitzeu un que no ho sigui prèviament l’haureu d’engrassar amb una mica de mantequilla.

Canastretes de crema portuguesa

Vaig caminant per Vilafranca, pel carrer Rafel Jaume en direcció a la Plaça Major. El sol brilla amb força i pica a sobre del meu abric negre. Sols sento el soroll de les meves passes a sobre de l’asfalt. De sobte la persiana verda de la casa de la cantonada s’obre i a mi em vé al cap una imatge. Tinc 7 anys i estic a la terrassa de casa. És estiu i són les 3 del migdia. Estic enfadada, molt enfadada. Hem acabat de dinar, hem desparat la taula i jo m’he aixecat de la taula amb molta energia perquè ma mare m’ha dit que després de dinar aniríem a la platja. “Abans de partir em de fer “s’horeta” i la digestió! A les 16:00 partirem”. El món em cau a sobre i vaig corrent al gronxador blau que tenim a la terrassa. Miro el rellotge, són les 15:08. Vaig al sofà, miro ma mare i veig que ja dorm. Me’n torno al gronxador, faig tan mala cara que em fa mal l’entrecella, miro d’estirar-me i adormir-me. No tinc son!! Qui té son a aquestes hores? Aixeco el cap i miro el rellotge en forma d’ós que tinc a la mà esquerra. Són les 15:12. El temps no passa. No pot ser… tothom és a la platja i jo estic perdent el temps… Torno al sofà, ma mare encara dorm. Faig una volta per la terrassa, jugo amb en Puc. Miro el rellotge, són les 15:16.

Aixeco el cap i  me n’adono que he fet 20 passes, que tinc 22 anys i que tinc al forn una pasta de fulls.

Què necessitam?

Per 12 canastretes:

• 500g de pasta de full: la podeu comprar feta o fer-la vosaltres mateixos. Jo la faig i és molt més bona. Si us animeu a fer-la us deixo aquí l’enllaç de la recepta de les minipalmeres. Les quantitats i la manera de fer són les mateixes, només que no hi hem de posar el sucre!!!. Cliqueu aquí
• 250g de llet
• 250g de nata
• 170g de sucre
• 50g de farina
• 5 vermells d’ou
• 1 pal de canyella
• la pell d’una llimona

Per on començam?

1_Posem en una cassola la llet, la nata, el sucre, la farina i els vermells d’ou i ho barregem bé fins que quedi tot ben integrat i no quedin grumolls.

2_Afegim el pal de canyella i la pell de llimona i ho posem al foc. Ha de coure al foc molt lent i hem d’anar remenant fins que estigui apunt de bullir. Quan arribem a aquest punt jo retirem del foc i traiem la pell de llimona i el pal de canyella.

3_Escalfem el forn a 200º.

4_Amb la pasta de full estirada a sobre de la taula amb un gruix més o menys de 3 mm, tallem 12 cercles de 10 cm de diàmetre aproximadament, i cobrim cada motlle amb un cercle.

5_Farcim els motlles sense arribar fins dalt i ho posem al forn uns 25-30 minuts fins que el farcit hagi quallat i la superfície estigui dorada. Quan les traiem del forn les deixem refredar 15 minuts abans de treure-les del motlle i després espolvoregem per sobre una mica de canyella en pols.

Són boníssimes i es poden menjar fredes o calentes!