Amanida de gambes

Quan la vaig veure per primera vegada no em va entrar per l’ull dret. Era petita, no gaire funcional, però era la millor de les que havíem vist fins aquell moment. Jo estava acostumada a la de casa, ampla, espaiosa i còmoda, i mai m’havia passat pel cap que era possible passar tant de temps en una altra que no fos com ella, la de casa.

A poc a poc ens vam fer amigues, i aquella primera impressió va quedar tapada per la opinió que em mereix avui en dia. La por de no tenir espai es va convertir en auto-disciplina per mantenir l’ordre, la incertesa de tenir només dos fogons m’ha ensenyat a ser ordenada i planificadora, i el fet de no tenir “ajudes electrodomèstiques” ha fet que toqui amb les mans el que és de veritat viure fora de casa. I així, s’ha arribat a convertir en “la meva”, tant meva que ara cuinar en una altra cuina em sembla una odissea.

Aquests dos anys han estat fantàstics al seu costat, sobretot perquè ha estat ella qui ha vist néixer i créixer el blog. Sí, en aquesta cuina he cuinat cada un dels plats que formen aquesta pàgina.

Us la volia ensenyar perquè, com ja sabeu, en pocs dies deixarà de ser “la meva cuina”; i també perquè, quan tenim visites el primer que diuen quan la veuen és: “Aquí cuines tot el que surt al blog??!!!”. Doncs sí, sembla impossible però sí. A més, un dels motius pels quals va néixer aquest blog era per formar un lloc on tots puguem sentir-nos com a casa, i aquesta cuina ho ha estat per mi durant dos anys.

 

Què necessitam?

Per a dues persones:

• 1 patata
• enciam
• 200g de gambes pelades
• uns quants espàrrecs
• cibolet
• maionesa
• 1 llima petita
• sal i oli d’oliva

Per on començam?

1_Posem aigua a bullir i mentres esperem a que agafi el bull prepararem les gambes.

2_En un bol petit posem el suc de mitja llima i la pell juntament amb les gambes i una mica de cibolet picat. Ho tapem amb un paper film i ho portem a la nevera. Ho anem barrejant de tant en tant perquè totes les gambes agafin el gust de llima.

3_Bullim les patates fins que ens quedin al punt i també escaldem els espàrrecs.

4_Piquem una mica d’enciam, que serà la base del plat.

5_Muntem el plat: a sota hi posem l’enciam picat amb una mcia d’oli d’oliva i sal. A sobre hi col·loquem dos trossos de patata bullida (quan la col·loqueu ja ha d’estar freda perquè sinó arrugarà l’enciam!), les gambes i els espàrrecs. Ho amanim amb una mica d’oli i cibolet picat i acabem el plat amb una cullerada de maionesa.

Un plat perfecte per aquests dies de calor, no trobeu? 😉

Coques de Sant Joan

Ja és aquí: la nit més curta de l’any, el dia més llarg, la nit més màgica, llum, foc i cavalls! Després d’un any d’espera, ja tornam a ser a les portes de Sant Joan.

Ja tornam a sentir el pessigolleig a dins el cos, els ulls ens brillen i les cames es preparen per afrontar les il·lusions d’un altre any a Ciutadella. Estem a punt de tornar a sentir la olor d’intensitat entre la gran massa de gent, la terra dels carrers empedrats i estrets, el sol picant fortament mentre esperem la festa que els grans cavalls i caixers ens donaran. Amics, rialles, plors, il·lusions, festa i sobretot poder tornar a mirar-nos al mirall d’un cavall per poder dir: fins l’any que ve Ciutadella!

Doncs sí, quan un espera amb ànsia una data assenyalada només li queda omplir-se d’aperitius per tal de que l’espera es faci més curta i poder començar a assaborir les primeres pinzellades de la festa. Aquest és el meu cas, i per això aquesta setmana estarà dedicada a la gastronomia de Sant Joan, perquè la ocasió bé s’ho mereix, no trobau?

Aquí us deixo la primera recepta i com no podia ser d’altra manera es tracta de les coques de Sant Joan, molt típiques a Catalunya. Aquí no se’n fan tantes, però no per aquest motiu ens quedarem enrere. Normalment es decoren amb pinyons, sucre, fruita confitada o crema, però podeu improvitzar amb el que tingueu a la nevera. Això és el que he fet jo, i aquí en teniu el resultat 😉

Què necessitam?

Per la massa mare:

• 100ml de llet una mica calenta
• 25g de llevadura fresca de panaderia
• 100g de farina de força

Per la coca:

• Massa mare
• 400g de farina de força
• 2 ous
• 100g de sucre
• 50ml de llet
• 80g de mantequilla a temperatura ambient
• 1 cullerada de sal
• 1 mica d’anís si us agrada (jo no n’hi he posat, i a canvi hi he posat una mica d’essència de vainilla)

Per la crema:

• 50g de sucre
• 250g de llet
• 25g de maicena
• 2 ous
• 1 cullerada d’essència de vainilla

Per decorar:

• crema, pinyons, ametlles, fruita, fruita confitada, sucre……

Per on començam?

1_Primer haurem de preparar una massa que serà el que anomenarem la massa mare. Mesclarem la llevadura amb la llet una mica calenta i llavors hi incorporarem la farina. Ho amassarem bé i ho deixarem en un bol, tapat amb un drap un mínim d’una hora, fins que hagi doblat el seu volum. Jo he necessitat gairabé dues hores.

2_Mentres la massa mare reposa, podrem fer la crema. Posem tots els ingredients en una olla i ho posem al foc. Anem remenant tot el temps fins que comenci a bollir, que serà el moment de retirar-ho. Ho posem en una mànega pastissera i ho deixem refredar primer a temperatura ambient i llavors a la nevera.

3_Ara ja podrem fer la coca. Batem per aquest ordre els ingredients: primer posem els ous amb el sucre, després afegim la mantequilla, la llet, la sal i l’essència de vainilla. Finalment hi incorporem la farina i també la massa mare. Ho pastem tot fins que quedi una massa homogènia i que no se’ns enganxi a les mans. Probablement haurem de rectificar de farina.

4_Estenem la massa a sobre d’una safata, a sobre de la qual hem de posar una paper vegetal untat amb una mica d’oli. Si voleu fer dues coques com jo dividiu la massa en dues parts iguals. Ara només faltarà decorar-les amb el que volgueu i posar-hi sucre a sobre o untar-les amb ou batut.

5_Les enfornem a temperatura baixa, a uns 120-130º uns 20-30 min, depenent del forn.

Granada

Ja em deixat enrere el color verd de l’hivern, el que caracteritza totes les garrigues, boscs, jardins i foraviles de Mallorca. Ara el color daurat invadeix els nostres camps i espera fer-ho durant els mesos que estan per arribar. Tot i que el verd ja és història, encara no ha aconseguit escapar-se de mi del tot. I és que, mare meva si estic verda amb el bloc!! Les facilitats que tenia redactant les entrades anteriors ja són història i la roda que vaig agafar pensant receptes i cuinant ja necessita una mica d’oli per continuar rodant.

Però això no és un impediment per seguir endavant amb més ganes que mai!! Ara que ja estem de vacances totals les receptes fresquetes triunfaran més que mai! Per això avui comencem la temporada amb una d’elles.

No ho diu el famós anunci d’Estrella Damm, que el que tenim aprop és el millor que hi ha? Doncs això mateix penso jo, i aquest pastís d’albergínia també. Aquesta és una recepta que s’ha fet sempre a casa, però que penso que molta gent no la coneix i que val la pena provar-la de fer. És boníssima i molt fresqueta i a més la podeu deixar feta amb un dia d’antel·lació (cosa important a l’estiu), així podeu dedicar el vostre temps a gaudir de sol i platja 😉

Què necessitam?

• 4 albergínies
• 2 cebes
• 1/2 Kg de carn picada de porc
• 1 dent d’all
• 4 ous
• 100ml ne llet
• galeta picada
• julivert

Per on començam?

_Netegem les albergínies i les tallem a daus. Hi posem sal i les deixem durant una hora perquè perdin aigua i així no tenguin un gust fort.

_Fregim les albergínies i les reservem. Tallem la ceba petita i també la sofregim i quan ja estigui gairabé cuita hi afegim el julivert picat, l’all picat i la carn. Hi posem sal i pebre bò i quan la carn ja estigui cuita ho retirem del foc.

_Mesclem el sofregit de ceba i carn amb les albergínies. Incorporem els ous batuts i la llet i ho triturem tot ben triturat.

_Posem la mescla en una safata de forn untada amb una mica de mantequilla i a sobre de la mescla hi posem galeta picada o pa ratllat. Ho enfornem a 160º durant uns 20-30 min.

Nota: el pastís es menja fred, i inclús és més bò si el fem un dia abans!