Gotets de mousse de xocolata

Avui espero sorprendre-us a tots!

I és que fa uns quants dies vaig rebre un mail amb remitent “Anar de Tapes” i amb assumpte “Concurs mossegades: Xocolata”.

 

“Uaau! Això pinta bé!”, vaig pensar. Al mail em deien que ells també eren uns xocoaddictes reconeguts, i que per això em convidaven a donar a conèixer les meves creacions culinàries i a participar a un concurs on la xocolata fos la protagonista. Aquestes eren les seves paraules:

“Aquest mes de març atreveix-te amb la recepta de xocolata més atrevida, aquella amb la qual vols sorprendre amics i convidats”

Us explico, Anar de Tapes és una guia gastronòmica que va néixer fa uns 6 anys amb l’objectiu de donar a conèixer els restaurants de tapes i variats de Mallorca. Aquesta és la seva pàgina que us convido a visitar perquè és molt i molt interessant: Anar de Tapes. Allà hi trobareu tant restaurants, receptes, actualitat… També us convido a fer-vos fans de la seva pàgina a Facebook, ja que allà sempre estareu al dia de les darreres novetats culinàries que es couen a Mallorca. Aquest és l’enllaç : Anar de Tapes Facebook

Com que no em podia perdre un concurs com aquest, i menys si es tracta de xocolata, em vaig posar a pensar a veure com us podria sorprendre, i aquest ha estat el resultat obtingut. Espero que us agradi molt i que us animeu a fer-lo perquè de veritat que és molt fàcil de fer encara que no ho sembli.

A partir de dia 21, dijous, i fins a final de mes es podran votar les propostes presentades a la pàgina web Anar de Tapes, així que us animo a fer-ho i a ajudar-me!! La meva proposta serà una d’entre aquestes 😉

 

Què necessitam?

Per 6 gotets:

Per fer els gots de xocolata:

• 200g de xocolata per a postres (tipus Nestlé postres)
• globus d’aigua

Per fer la mousse de xocolata:

• 90g de xocolata negra per a postres
• 15g de mantequilla
• 2 ous
• 40g de sucre

Per on començam?

Els gots de xocolata:

1_Primer hem d’inflar els globus d’aigua a la mida que més ens agradi, tenint en compte que hauran de caber en un got de vidre. Els netegem amb un drap moll amb aigua.

 

2_Ara hem de fondre la xocolata al microones o al bany maria i un cop fosa la posem es un got de vidre. Preparem una safata que pugui anar al congelador i hi posem un paper sulfuritzat. Aboquem sis cullerades de xocolata fosa, que formaran la base dels gots.

3_Endinsem els globus dins el got que està ple de xocolata i els posem a sobre de la base que hem preparat.

4_Repetim el procediment amb els 6 globus i ens quedarà una safata així:

5_Ho posem dins el congelador durant uns minuts fins que veiem que la xocolata ja està dura i llavors explotem els globus amb una agulla i els desenganxem de la xocolata. Ja tendrem els gotets de xocolata fets! Els guardem a la nevera.

Per fer la mousse:

1_Fonem la xocolata i la mantequilla i ho deixem refredar una mica.

2_Separem les clares dels vermells d’ou i afegim els dos vermells a la xocolata i la mantequilla i ho barregem bé amb una varilles. Després afegim el sucre i continuem batent fins que tots els ingredients estiguin ben integrats.

3_Montem les clares d’ou a punt de neu i quan estiguin llestes les afegim a la mescla anterior anant molt alerta de que no ens baixin!!

4_Amb la mescla ben integrada només ens faltarà abocar la mousse dintre dels gotets i deixar-ho a la nevera unes 2 hores abans de servir i menjar.

OLIver

“Cadascú recull el que sembra”

El passat mes de novembre vam tenir el privilegi de trobar-nos en família per a recollir el que el meu pare va sembrar fa uns anys, que ha cuidat amb tot l’amor del món per a obtenir un dels més ben valorats regals: oli d’oliva propi, de casa.

A Sa Torre vam plantar fa 6 anys oliveres de la varietat arbequina. Les oliveres arbequines provenen d’Arbeca, Lleida, i poden semblar un tant despoblades de branques comparades amb altres oliveres, amb un color verd obscur, diferenciat dels verds cendra de la majoria d’oliveres.

L’oliva arbequina és petita, cada fruit pesa entre un i dos grams com a molt; però molt greixosa, facultat que permet extreure’n més oli que si ho comparem amb altres varietats.

Sa Torre és un petit turó pedregós amb terra argilosa, on les oliveres han pogut fer-se seu el territori i adaptar-se de tal manera que mai han necessitat ser regades, fet que proporciona a l’oli un caràcter personal diferenciat.

De les olives arbequines de Sa Torre recollides el primer cap de setmana de novembre hem obtingut un oli molt aromàtic i lleugerament picant, amb una gran similitud al gust d’ametló verd, i del qual ha nascut un gran logo amb una gran satisfacció personal: OLIver, oli verd.

Blogs contra la fam: Nius amb sardines

Gran recapte del Banc d’Aliments 2012

Avui és un dia important per totes les persones. Avui, 30 de Novembre, i demà, 1 de Desembre, es porta a terme a Barcelona el Gran Recaptre d’Aliments per part del Banc d’Aliments. Es tracta d’una iniciaiva que pretén recollir unes 1400 tones d’aliments per a la gent que malauradament no té ni per menjar, que avui poden ser els que veiem al carrer rebuscant entre les escombraries, però que demà poter és algú conegut, el veïnat o, tal com estan les coses, potser demà nosaltres mateixos necessitem una mica d’ajuda.

La recollida es fa de manera individual o als mercats i supermercats que hi col·laboren, i només es tracta d’anar a comprar per a qui més ho necessita. Aquest any els aliments que es recullen són: LLEGUMS SEQUES, OLI, LLET I LLAUNES DE CONSERVES DE PEIX.

Des del Banc d’Aliments ens han fet una proposta als gastroblocaires, amb la iniciativa de publicar avui una recepta fàcil i econòmica amb un o alguns dels ingredients que es recullen per tal de aportar el nostre granet de sorra.

Ja ho sabeu, només amb un paquet de llenties o cigrons avui i demà podem aportar la nostra petita ajuda, perquè demà potser serem nosaltres els que la necessitarem.

Les receptes recollides es recopil·laran aquí: blogscontralafam.blogspot.com

Què necessitam?

per dues persones:

• 200-250g de nius de pasta
• 2 llaunes de sardines en salsa de tomàtiga
• 200ml de llet evaporada
• 100g de formatge retallat (jo he utiitzat emmental)
• sal i prebe bò

Per on començam?

1_Posem a bullir la pasta tant temps com indiqui el paquet.

2_Traiem de la llauna les sardines i les separem de la salsa. Posem la salsa en una paella i ho portem al foc juntament amb la llet evaporada.

3_Partim les sardines per la meitat i les hi traiem l’espina.

4_Mentre la salsa està al foc, anem remenant tot el temps fins que faci xup-xup, aquest serà el moment de baixar una mica el foc i de tirar-hi a poc a poc el formatge. Quan ja li haguem tirat tot ho deixem uns 8 minuts que faci xup-xup i ja estarà llest!

5_Ara només ens quedarà montar el plat. Posem la pasta, a sobre la salsa i després hi posem les sardines!

Un risotto de bolets, i un repte per a na Margalida Oliver

“Jo no sé cuinar”, “Uff, per mi aquesta recepta és massa complicada!”, “No pots fer algo que tengui menys ingredients i fàcil?”

Us sonen aquestes frases? Coneixeu alguna persona que les digui contínuament o us sentiu identificats? Tranquils que avui ho solucionarem! Jo sí que la sé a aquesta cançoneta, i na Margalida Oliver també.

Sí, avui proposo un repte per a ella, la meva madrina. Ella sempre diu que no té temps, o que no en sap, però jo crec que no ho ha provat prou, perquè això de cuinar no té pas gaires secrets ni complicacions, tot és posar-s’hi. A més, sempre que ella fa el menjar li surt bò, encara que siguin uns simples macarrons. No hi ha tanta diferència en fer un plat de macarrons amb qualsevol altre plat més el·laborat. L’única diferència és el temps i la paciència.

Per a cuinar s’ha de tenir paciència, i això no vol dir que sempre en tinguis de paciència. Jo per exemple, m’estresso ben aviat en atres coses, en la feina de la universitat, per exemple, l’he de tenir ben organitzada perquè si se m’escapa una mica de les mans ja em poso nerviosa. I sí, jo sé que a la meva madrina no n’hi falta de paciència.

Si parlem de temps…. jo crec que no té excusa. Ara ve el cap de setmana i el dissabte o diumenge jo sé que no treballa, així que de temps no n’hi falta.

Quant a complicació? No passeu pena perquè l’hi he triat un plat fàcil i bò (això sí, amb un punt de sofisticació 😉 ).

Així que, vist lo vist, no tens alternativa. Tot és qüestió de posar-se un davantal i començar pel principi.

Què creieu, se’n sortirà? Jo crec que sí, així que donem-li ànims entre tots! MOLTS D’ÀNIMS I ENDAVANT!

Què necessitam?

Per a 4 pesones:

• 300g d’arròs bomba
• 800ml de brou de verdures o de pollastre. Jo l’he utilitzat de pollastre perquè m’agrada més.
• bolet varis. Poden ser empotats (com els que he utilitzat jo) o també secs (que els haurem de posar abans amb aigua per a hidratar-los)
• 1 ceba
• una cullerada de mantequilla
• sal i pebre bò
• formatge parmesà

Per on començam?

1_Primer piquem la ceba ben petitona i la posem a sofregir amb una mica d’oli d’oliva a foc baixet, per a que no es cremi.

2_Quan la ceba ja comenci a dorar-se, incorporem els bolets i ho deixem coure uns 5 minuts més. Posem sal i pebre bò.

3_Ara posem l’arròs a la cassola i remenem fins que l’arròs ja no sigui de color blanc, sino d’un color transparent.

4_El següent pas és el més important: el que hem de fer és anar afegint brou a poc a poc, i el brou ha de ser calent, perquè no s’ha de tallar la cocció de l’arròs. Primer posem 2 cullerades de brou a la cassola, i remenem tot el temps fins que l’arròs s’hagi begut el brou. En aquest moment, tornem a incorporar dues cullerades de brou, i així successivament, fins a haver-hi posat els 800ml de brou. Aquest procés pot durar uns 20 minuts, i s’ha de remenar tot el temps.

5_Quan ja haguem incorporat tot el brou, només ens faltarà posar-hi una cullerada de mantequilla i rallar-hi parmesà, i tornem a remoure bé.

Ara ja podrem emplatar i servir. Si voleu podeu posar-hi una mica de julivert picat, i també és recomanable servir-lo a taula amb el parmesà al costat per si algú se’n vol afegir.

 

Hola!

A vegades tenir il·lusions i projectes entre les mans et fa sentir viu i amb ganes de fer coses, i aquestes ganes d’afrontar nous reptes m’han fet obrir un bloc.

No sé quin ritme li podré donar a aquest bloc, ja que amb la carrera, la feinada, na Móra i altres coses, mai tenc gaire temps lliure, però ganes no en falten.

El que sí que sé és que serà un bloc on hi podreu trobar a part de cuina, vivènvies i relats personals, tant meves com de la meva gent.

Un bloc per a recollir totes les coses bones, tant dolces com salades, que cada dia omplen els nostre sentits.

Un bloc per compartir…

Guida