Pastís de formatge

El millor pastís de formatge del món mundial!

Així és com presentava la Bet, una amiga de la uni, aquest pastís al seu blog Tasta Rutes, i pel que he pogut comprovar, no s’allunyava gaire amb el seu titular 😉

Dia 19 de gener d’aquest any em van encarregar fer un pastís d’aniversari per a na Maria Antònia, que complia 18 anys. Recordo que eren dates d’exàmens i treballs així que el temps se’m va tirar a sobre i no vaig tenir gaire temps de pensar molt en el pastís. Al cap hi tenia un pastís de formatge que sempre feia ma mare per als aniversaris però, desgraciadament, no vam ser capaces de trobar aquella recepta apuntada en un antic paper. En aquest món però, tots tenim un as sota la màniga i vaig recordar que la Bet havia publicat un pastís que semblava deliciós.

El cas és que el vaig fer i em va quedar una mica “no gaire agraciat”. Per sorpresa meva, quan els convidats van veure el pastís de formatge s’hi van tirar a sobre i es va acabar amb un “pis-pas”. Ningú que coneixia el va arribar a tastar, llevat de na Maria Antònia, que només ens deia que havia estat boníssim.

Aquesta setmana l’he tornat a fer i ara sí que ja ho puc dir: El millor pastís de formatge del món mundial!

Què necessitam?

• 1 paquet de galetes Maria (nota: el primer cop que el vaig fer vaig fer servir un paquet i només vaig cobrir la base del pastís, però em va sortit “no molt agraciat” perquè se’m va enganxar pels costats. Per això aquesta vegada també vaig cobrir els costats. Si també els voleu cobrir necessitareu mig paquet més o inclús un sencer si us agrada que la galeta sigui gruixuda com a mi)
• 200g de mantequilla
• 600g de formatge tipus philadèlphia
• 3 ous
• 200ml de nata
• 250g de sucre
• confitura del que vulgueu (jo he l’he feta servir de gerds)

Per on començam?

1_Comencem per la base de galetes: trossegem les galetes amb un túrmix o simplement amb una mà de morter. Per altra banda fonem la mantequilla i la barregem amb les galetes. Amb aquesta mescla cobrirem la base (i els costats si voleu) del motlle.

2_Posem la base amb la galeta al forn uns 5 minuts a 180º i, quan la traiem, la deixem refredar completament.

3_Ara toca fer el farcit: Mesclem tots els ingredients (el sucre, els ous, el formatge i la nata) en un bol, tots junts i amb unes varetes manuals (les varetes elèctriques no van bé per aquest pastís!) fins que ens quedi una barreja homogènia i sense grumolls.

4_Aboquem el farcit de formatge a sobre de la base de galetes reservada i ho portem al forn durant 1 hora i 15 minuts a 160º. Penseu que depenent del forn pot variar el temps de cocció. Estarà cuit quan punxeu amb un palillo i aquest surti sec.

5_Quan hagi refredat completament hi posarem per sobre la confitura.

Notes: abans de servir-lo ha d’estar un mínim de 4 hores a la nevera! Veureu que quan el traieu del forn el pastís es mou però això és normal ja que quan es refredi quedarà dur.

Canastretes de crema de mascarpone i maduixes

 

Aquestes últimes setmanes per Barcelona estan donant molt de sí. Encara que em toca fer una mica de feineta i ultimar uns detalls de la universitat, al pis hem decidit prendre’ns el temps que ens queda amb “filosofia”. És tant així que procurem seguir al peu de la lletra totes les instruccions que ens donen els “Mr Wonderful” al seu llibre “Cosas no aburridas para ser la mar de feliz” que, si no el coneixeu, us el recomano immediatament si sou dels que us agrada encarar el dia a dia amb optimisme i valorar les petites coses. És el meu llibre de capçalera, que obro cada vegada que abaixo una mica el cap o simplement quan vull passar una bona estona.

Tal i com ens recomanen, disfrutem a tope de les petites grans coses, fem una vida sana, sortim a correr 3 o 4 cops per setmana, celebrem cada petita cosa, com per exemple que surt el sol, que trobem caixes al carrer per començar a empaquetar coses, que al súper tornen portar els cereals que ens agraden, o simplement que hem descobert una gelateria al costat de casa. De la llista, ja portem unes quantes tasques marcades, però encara en tenim de pendents i per això cada dia intentem complir-ne almenys una ;). Ahir vam anar a veure el mar, a la platja aprofitant que per fi sortia el sol i les temperatures acompanyaven i així, juntament amb el postre que avui us ensenyo, vam poder tatxar dues proposicions més.

I vosaltres, que us posareu cacau al cafè de la tarda? 😉

 

Què necessitam?

Per 4 canastretes:

• 1 làmina de pasta brisa
• 100g de xocolata negra per a postres
• 200g de nata per a montar
• 200g de mascarpone
• 1 polsim de vainilla en pols
• maduixes

Per on començam?

1_Estenem la pasta brisa i la tallem en forma de cercle. Busquem un aro d’emplatar i hi fiquem a dintre la pasta que hem tallat, tal i

 com es veu a la imatge. El que farem és enfornar la massa amb el motlle per a que no perdi la forma i per fer-ho punxarem la pasta amb una forquilla i posarem a sobre un tros de paper d’alumini i uns cigrons o llegums (és el que s’hi sol posar) a sobre per a que la massa no s’infli. Com podeu comprovar jo no en tenia i vaig improvisar amb uns fideus i també va funcionar!! Hem de posar-ho al forn un 15-20 minuts, fins que la pasta estigui cuita.

2_Mentrestant, anem fonent la xocolata negra i quan la pasta ja estigui cuita untem la canastreta per la base i els costats, fent una capa i ho portem a la nevera perquè la xocolata torni dura.

3_”Semi-montem” la nata. AIxò de “semi-montar-la” vol dir que no l’hem de pujar de tot però ens ha de quedar una mica espumosa i amb consistència. Un cop muntada la barregem amb el mascarpone (millor si ha estat a temperatura ambient unes hores) i el polsim de vainilla.

4_Només ens queda muntar les canastretes. Traiem de la nevera la pasta amb la xocolata i hi posem la nata amb el mascarpone i a s

obre hi posem unes maduixes tallades.

 

Com que a casa no es tira res 😉 i em va sobrar farcit, vaig improvisar unes copes que van quedar ben mones:

 

Tarta Guiness

La meva història amb la cervesa és un tant peculiar.

Quan era petita sempre m’estranyava molt que el meu pare o la meva mare beguessin una cervesa per dinar o sopar. Tinc un record molt proper del meu pare assegut a una terrassa de bar dient: “Quina setada que tenc! Ara me beuria una cervesa ben fresqueta!”, i jo sempre pensava: “Que raro… quan tenen set, beven aigua”. Aquell color daurat amb aquella espuma blanca em semblava molt atractiva, i aquelles bombolletes que pujaven cap amunt m’indicaven que picaria a la boca, com la coca-cola. Quan preguntava: “Ho puc tastar??!!”, sempre em responien:”No!! Quan siguis gran…”.

Aquelles goles em van perseguir durant anys fins que, per fi, asseguda a una terrassa de bar vaig demanar una “canya”. “Eeeccsss!!” Per sorpresa meva, aquella esperada cervesa daurada no va esser gens del meu agrad. Un gust amarg, un tant picant, que em va fer beure un glop d’aigua del got del costat. I d’aquesta manera, el meu desig va tornar a quedar aparcat uns quants anys més.

Quan en vaig fer 19 vaig decidir que aquell color daurat i aquella espumeta havien de ser meus! Vaig provar cerveses de tot tipus i moltes, amb l’esperança que amb la perseverança de provar-la algun dia aconseguiria beure-me’n una amb molt de gust. I així ha estat! Ara, després de 3 anys ja puc dir: “Quina setada que tenc! Ara me beuria una cervesa ben fresqueta!!

Qui m’ho hauria dit a mi que algun dia esmorzaria de tarta de cervesa, i a més negra!

 

Què necessitam?

• 250ml de cervesa Guiness
• 400g de sucre
• 75g de cacau en pols
• 250g de mantequilla
• 250g de farina
• 1 sobre de llevadura tipus Royal
• 1 cullerada de sucre vainillat
• 2 ous
• 140ml de nata (35% de MG)

Pel frosting:

• 200g de formatge tipus philadelphia
• 100g de sucre glas
• 240ml de nata per montar (35% de MG)

Per on començam?

Escalfem el forn a 180º

1_Posem un una cassola al foc la cervesa i la mantequilla i remenem fins que la mantequilla s’hagi fos. Quan ja estigui fosa ho retirem del foc i ho deixem refredar.

2_Mentrestant barregem en un bol ens ingredients secs: la farina, el sucre, el cacau, la llevadura i el sucre vainillat.

3_En un altre bol hi posem els ous i la nata i ho barregem bé. Incorporem la cervesa amb la mantequilla fosa i integrem. Ara ho afegim a poc a poc a la mescla d’ingredients secs i ho barregem bé amb unes varetes fins que no hi hagi grumolls.

4_Ho posem en un motlle desmuntable prèviament engrassat i ho portem al forn uns 50 minuts.

Deixem refredar la tarta completament abans de començar a fer el frosting

Per fer el frosting:

1_Amb unes varetes barregem el formatge i el sucre.

2_Per altra banda, montem la nata amb unes varetes elèctriques o amb un robot de cuina (o la compreu montada. Si és així no fa falta que afegiu gens de sucre).

3_Barregem la nata amb el formatge i el sucre i ho posem per sobre la tarta refredada.

 

 

 

És un pastís boníssim que no té gust de cervesa!! Però aquesta li dóna un gust molt peculiar. És molt espumosa i humida, proveu-la de fer que segur que us sorprendrà!

Gotets de mousse de xocolata

Avui espero sorprendre-us a tots!

I és que fa uns quants dies vaig rebre un mail amb remitent “Anar de Tapes” i amb assumpte “Concurs mossegades: Xocolata”.

 

“Uaau! Això pinta bé!”, vaig pensar. Al mail em deien que ells també eren uns xocoaddictes reconeguts, i que per això em convidaven a donar a conèixer les meves creacions culinàries i a participar a un concurs on la xocolata fos la protagonista. Aquestes eren les seves paraules:

“Aquest mes de març atreveix-te amb la recepta de xocolata més atrevida, aquella amb la qual vols sorprendre amics i convidats”

Us explico, Anar de Tapes és una guia gastronòmica que va néixer fa uns 6 anys amb l’objectiu de donar a conèixer els restaurants de tapes i variats de Mallorca. Aquesta és la seva pàgina que us convido a visitar perquè és molt i molt interessant: Anar de Tapes. Allà hi trobareu tant restaurants, receptes, actualitat… També us convido a fer-vos fans de la seva pàgina a Facebook, ja que allà sempre estareu al dia de les darreres novetats culinàries que es couen a Mallorca. Aquest és l’enllaç : Anar de Tapes Facebook

Com que no em podia perdre un concurs com aquest, i menys si es tracta de xocolata, em vaig posar a pensar a veure com us podria sorprendre, i aquest ha estat el resultat obtingut. Espero que us agradi molt i que us animeu a fer-lo perquè de veritat que és molt fàcil de fer encara que no ho sembli.

A partir de dia 21, dijous, i fins a final de mes es podran votar les propostes presentades a la pàgina web Anar de Tapes, així que us animo a fer-ho i a ajudar-me!! La meva proposta serà una d’entre aquestes 😉

 

Què necessitam?

Per 6 gotets:

Per fer els gots de xocolata:

• 200g de xocolata per a postres (tipus Nestlé postres)
• globus d’aigua

Per fer la mousse de xocolata:

• 90g de xocolata negra per a postres
• 15g de mantequilla
• 2 ous
• 40g de sucre

Per on començam?

Els gots de xocolata:

1_Primer hem d’inflar els globus d’aigua a la mida que més ens agradi, tenint en compte que hauran de caber en un got de vidre. Els netegem amb un drap moll amb aigua.

 

2_Ara hem de fondre la xocolata al microones o al bany maria i un cop fosa la posem es un got de vidre. Preparem una safata que pugui anar al congelador i hi posem un paper sulfuritzat. Aboquem sis cullerades de xocolata fosa, que formaran la base dels gots.

3_Endinsem els globus dins el got que està ple de xocolata i els posem a sobre de la base que hem preparat.

4_Repetim el procediment amb els 6 globus i ens quedarà una safata així:

5_Ho posem dins el congelador durant uns minuts fins que veiem que la xocolata ja està dura i llavors explotem els globus amb una agulla i els desenganxem de la xocolata. Ja tendrem els gotets de xocolata fets! Els guardem a la nevera.

Per fer la mousse:

1_Fonem la xocolata i la mantequilla i ho deixem refredar una mica.

2_Separem les clares dels vermells d’ou i afegim els dos vermells a la xocolata i la mantequilla i ho barregem bé amb una varilles. Després afegim el sucre i continuem batent fins que tots els ingredients estiguin ben integrats.

3_Montem les clares d’ou a punt de neu i quan estiguin llestes les afegim a la mescla anterior anant molt alerta de que no ens baixin!!

4_Amb la mescla ben integrada només ens faltarà abocar la mousse dintre dels gotets i deixar-ho a la nevera unes 2 hores abans de servir i menjar.

Petits plaers

És divendres, i portem 5 dies omplint-nos la motxilla de l’esquena amb matinades, rutina, feina, son acumulada i preocupacions. Però tranquils, arriba el cap de setmana per descarregar-la i poder tornar a omplir-la dilluns al matí. Mentrestant, us proposo dedicar-vos 5 minuts a vosaltres mateixos, a la persona que teniu al costat o a la que vulgueu treure-li una rialla, perquè els divendres a la nit, tots ens ho mereixem, no trobau?

Perquè només són 5 minuts de dedicació, de detall i d’atenció, i aquests minuts són els que marquen aquests moments com a petits plaers! 🙂

Què necessitem?

Per dues copes:

• 2 iogurts
• 50g de xocolata negra
• 25g de xocolata amb llet
• fruita

Per on començam?

1_Posem a fondre la xocolata al bany maria o al microones.

2_Aboquem el iogurt en un got o en una copa, tallem la fruita que més ens vingui de gust i la col·loquem a sobre i amb molta delicadesa tirem la xocolata fosa per sobre.

 

Canastretes de crema portuguesa

Vaig caminant per Vilafranca, pel carrer Rafel Jaume en direcció a la Plaça Major. El sol brilla amb força i pica a sobre del meu abric negre. Sols sento el soroll de les meves passes a sobre de l’asfalt. De sobte la persiana verda de la casa de la cantonada s’obre i a mi em vé al cap una imatge. Tinc 7 anys i estic a la terrassa de casa. És estiu i són les 3 del migdia. Estic enfadada, molt enfadada. Hem acabat de dinar, hem desparat la taula i jo m’he aixecat de la taula amb molta energia perquè ma mare m’ha dit que després de dinar aniríem a la platja. “Abans de partir em de fer “s’horeta” i la digestió! A les 16:00 partirem”. El món em cau a sobre i vaig corrent al gronxador blau que tenim a la terrassa. Miro el rellotge, són les 15:08. Vaig al sofà, miro ma mare i veig que ja dorm. Me’n torno al gronxador, faig tan mala cara que em fa mal l’entrecella, miro d’estirar-me i adormir-me. No tinc son!! Qui té son a aquestes hores? Aixeco el cap i miro el rellotge en forma d’ós que tinc a la mà esquerra. Són les 15:12. El temps no passa. No pot ser… tothom és a la platja i jo estic perdent el temps… Torno al sofà, ma mare encara dorm. Faig una volta per la terrassa, jugo amb en Puc. Miro el rellotge, són les 15:16.

Aixeco el cap i  me n’adono que he fet 20 passes, que tinc 22 anys i que tinc al forn una pasta de fulls.

Què necessitam?

Per 12 canastretes:

• 500g de pasta de full: la podeu comprar feta o fer-la vosaltres mateixos. Jo la faig i és molt més bona. Si us animeu a fer-la us deixo aquí l’enllaç de la recepta de les minipalmeres. Les quantitats i la manera de fer són les mateixes, només que no hi hem de posar el sucre!!!. Cliqueu aquí
• 250g de llet
• 250g de nata
• 170g de sucre
• 50g de farina
• 5 vermells d’ou
• 1 pal de canyella
• la pell d’una llimona

Per on començam?

1_Posem en una cassola la llet, la nata, el sucre, la farina i els vermells d’ou i ho barregem bé fins que quedi tot ben integrat i no quedin grumolls.

2_Afegim el pal de canyella i la pell de llimona i ho posem al foc. Ha de coure al foc molt lent i hem d’anar remenant fins que estigui apunt de bullir. Quan arribem a aquest punt jo retirem del foc i traiem la pell de llimona i el pal de canyella.

3_Escalfem el forn a 200º.

4_Amb la pasta de full estirada a sobre de la taula amb un gruix més o menys de 3 mm, tallem 12 cercles de 10 cm de diàmetre aproximadament, i cobrim cada motlle amb un cercle.

5_Farcim els motlles sense arribar fins dalt i ho posem al forn uns 25-30 minuts fins que el farcit hagi quallat i la superfície estigui dorada. Quan les traiem del forn les deixem refredar 15 minuts abans de treure-les del motlle i després espolvoregem per sobre una mica de canyella en pols.

Són boníssimes i es poden menjar fredes o calentes!

Coulant de xocolata

…per celebrar un feliç aniversari!

Avui fa anys un company de viatge. Un company que d’ençà que el conec només ha fet que portar-me bons moments, molta felicitat i cap decepció ni una. Avui fa exactament un any que vaig decidir engrescar-me a obrir un bloc de cuina, de pensaments i de reflexions per compartir amb tots vosaltres, amb tothom que ha volgut ésser partícep de les meves il·lusions i entusiasmes, no només culinaris, sinó també personals i acompanyar-me així en el meu dia a dia. Perquè cada cop que obro el bloc i veig que som més els qui ens pugem al tren cada dia se’m fa un somriure a la boca, i només puc donar-vos les gràcies per voler compartir amb mi aquesta aventura!

Molts d’anys!!

Què necessitam?

Per 12 coulants:

• 170g de xocolata per a postres
• 170g de mantega
• 3 ous
• 3 vermells d’ou
• 60g de sucre
• 50g de farina

Per on començam?

Escalfem el forn a 240º

1_Posem en una cassola la xocolata trossejada i la mantega i ho posem al foc molt lent i ho fonem (també ho podem fer al microones)

2_Quan ja estigui fos aturem el foc i hi posem els ous, els vermells d’ou i el sucre i barregem bé. Quan ja estigui tot integrat afegim la farina i barregem bé.

3_Posem la massa a dins de motlles per a magdalenes o a dins de safates individuals apropiades, i ho posem al forn entre 5 i 7 minuts!!!! Estigueu alerta amb el temps, perquè si us passeu d’un minut el coulant ja no serà fos per dintre. Vigileu!!

Brownie de muesli

 

 

A la vida, del que es tracta és de ser feliç. Això és el que ens han ensenyat de petits, però sovint aquesta no és una cosa tan fàcil com sembla.

Quan som petits i no tenim cap tipus de preocupació, perquè no volem anar a l’escola o volem jugar més. Quan som una mica més grans les preocupacions neixen, i ens acomoanyen cada dia. No volem estudiar, matinar o estem cansats de la rutina. La feina no ens agrada, ens ocupa massa temps o simplement volem dedicar-nos a fer altres coses.

Ens adonem que moltes vegades aparquem la felcitat a un segon pla del nostre dia a dia. Intentem viure el dia a dia el més intensament possible, fer coses per divertir-nos i que ens agradin i sobretot estar amb la millor companyia.

Però sovint aquestes són coses que no podem aconseguir, moltes vegades degut al temps, rutina o impediment. I això no pot ser! Treure’ns un somriure a nosaltres mateixos o als que estan al nostre costat no és tan dificil, i el més important: és el millor del món!

Simplement barrejant uns ous, la quantitat justa de farina i una bona dosis de xocolata podem ajudar a dibuixar-nos un somriure, i amb aquest petit gest, segur que serem una miiica més feliços! I és que les coses petites, al final, són les que ens fan sentir millor! 😉 no trobau?

Encara sou a temps de fer aquest brownie per començar amb plena energia la setmana! Només són 30 minuts!

Què necessitam?

• 200g de xocolata fondant
• 100g de mantequilla
• 3 ous
• 100g de sucre morè
• 75g de farina
• 75g de muesli (jo hi he posat cereals de muesli de xocolata, d’aquests que venen al supermercat)
• 1 sobre de llevadura tipus Royal

Per on començam?

Escalfem el forn a 180º

1_Barregem els ous amb el sucre i batem amb unes varetes manuals durant uns 3 minuts, perquè el brownie ens quedi ben esponjós.

2_Hi afegim el muesli i barregem bé.

3_Fonem la xocolata amb la mantequilla al microones o al bany maria, anant en compte de que no se’ns cremi. Ho fageim a la barreja dels ous.

4_Ara només ens faltarà afegir la farina i la llevadura i mesclar-ho bé fins que tot ens quedi ben integrat i no quedin grumolls.

5_Ho posem en un motlle quadrat o rectangular i ho posem al forn durant uns 25 minuts. Quan el traieu del forn el desmotlleu i el deixeu refredar a sobre de la graella del forn.

Nota: el muesli es pot substituir pel que vulgueu: ametlles, nous, fruits secs…

La meva primera tarta fondant

 

“Guida, tendràs un germanet!”

“Uau! Què vol dir això? Un germà! Però, on és ara? A la panxa? Uf! i com sortirà, pobre? EN sabrà? L’haurem d’ajudar. El que passa és que tarda molt! Quant de temps estan els germans dins la panxa?

Oh!! Ja és aquí, ja ha arribat! I m’ha portat un regal! Quina pepa més guapa, i grossa! Com s’ho haurà fet per portar-la ell tot sol de dins la panxa? És més grossa que ell! No sé, no sé si m’agradarà molt això de ser germana gran. Em deien que l’hauria d’ensenyar i ser responsable, però la realitat és que totes les atencions són per ell. Jo vull ser una germana guay, seré una germana guay, amb qui pugui jugar i confiar. Guay? No, millor no, no em deixa ser-ho. No vull que faci el que ell vulgui. Vull comandar! Què no sóc la gran jo? Per això hi són els germans grans! Vull el mando de la tele i dir-te el que has de fer! Merda…. ja em guanya a la força…. No el suporto, és petit i es creu el gran, es fica per tot! No vinguis, vull estar sola, i deixa’m estar! No s’entera….  però uff! menys mal d’ell en aquestes situacions! Que bé que ens ho hem passat avui, sempre hi és quan el necessit, com és? No sempre em porto bé amb ell…. i en canvi, ell sempre em respon quan més ho necessit. Que bona persona que és! OH! què fas aquí?! Ja s’ha incorporat al grup dels joves, com pot ser? Serà possible que el meu germà petit estigui amb mi aquí, a les 4 del matí de festa? M’agrada… m’agrada que es faci gran i em confii coses. Que bé que em fa sentir. Però…. encara sóc la germana guay, la responsable, o més aviat sóc insofrible? Ho he aconseguit el que em proposava?”

De sobte, t’adones que mentre pensaves totes aquestes coses, ell s’ha fet gran, i avui en fa 18.

18… Quin plaer, penso. Quin paler que tu hagis pogut ser còmplice d’aquests pensaments que avui fa 18 anys que m’acompanyen. Perquè hi has estat sempre i hi continues sent, i perquè mai has abandonat aquell esperit que tan et caracteritza. Perquè mai deixis de ser qui ets!

Molts d’anys, Tomeu!

Què necessitam?

Per fer el pastís:

• 150g de farina
• 60g de cacau pur en pols
• 60g de xocolata negra de cobertura (fosa i que ja estigui freda)
• 1 sobre de llevadura tipus Royal
• 1 cullerada molt petita de sal
• 150g de mantequilla a temperatura ambient
• 90g de sucre morè
• 110g de sucre normal
• 3 ous grans
• 1 cullerada de vainilla en pols
• 140ml de llet a temperatura ambient
• 140ml d’aigua calenta

Per la crema de mantequilla de nutella:

• 100g de mantequilla a temperatura ambient
• 100g de sucre glas
• 3 cullerades grosses de nutella

Per la cobertura:

• fondant blanc
• fondant de cacau

El podeu fer vosaltres mateixos, però per ser la primera vegada que ho feia servir, he preferit comprar-ho fet. L’he comprat de la marca Regalice, i he de dir que m’ha anat molt bé!

Per on començam?

Escalfem el forn a 200º

1_Primer em de fer el pastís. Barregem els ingredients secs, que són la farina, la sal, la llevadura i el cacau. Per altra banda, posem en un bol la mantequilla i amb un turmix, thermomix o varetes, la batem fins que quedi cremosa. Llavors afegim els dos tipus de sucres i continuem mesclant durant uns 3 minuts fins que tot ens quedi ben integrat. Després anem incorporant els ous de un en un, mai deixant de batre amb el túrmix. Quan els ous estiguin integrats hi afegim la xocolata desfeta ja freda i ho barregem bé. Per últim afegim la vainilla.

2_Ara em d’incorporar una tercera part de la mescla d’ingredients secs, mai deixant de batre, i quan estiguin ben integrats hi afegim la meitat de la llet, després l’altra tercera part dels ingredients secs, la llet que ens falta i per últim acabem amb els ingredients secs. Per últim, com que la massa ens haurà quedat bastant espessa, afagirem l’aigua calenta.

3_Engrassem un motlle d’uns 20 cm aproximadament de diàmetre amb mantequilla i l’espolvoregem amb farina. Hi afegim la massa preparada i ho posem al forn a 170º (hem baixat la temperatura). Jo l’hi vaig tenir una hora, però això dependrà de cada forn. Aneu comprovant amb un pal de fusta si és cuit o no, anant alerta de no obrir masses vegades el forn perquè el pastís es farà malbé!

Llavors ens quedarà un pastís normal de xocolata, i nosaltres el cobrirem de crema de nutella.

4_Per fer la crema només hem de mesclar amb un túrmix o varetes la mantequilla amb el sucre glas i la nutella. Després haurem de posar.la per sobre del pastís i pels costats. Posem una quantitat important a sobre del pastís i l’anem escampant. Jo he utilitzat un ganivet llarg, i amb la part que no talla he anat lliscant la massa, girant el pastís

 

 

Amb  molta paciència heu d’anar perfeccionant el recobriment del pastís, perquè totes les imperfeccions que quedin es veuran després quan posem el fondant a sobre. Us ha de quedar més o menys així:

 

Ara necessitem una base. Jo, com a bona maquetista 😉 he fet servir cartró ploma i l’he forrat de paper film, però podeu fer servir una safata (jo no en tenia)! A la base hi posem una cullerada de la crema de nutella al mig perquè quan hi posem el pastís a sobre no es mogui. Quan la tinguem, traslladem el pastís a a base

 

Ara anem pel fondant: Necessitarem un corró de plàstic, perquè amb els de fusta se’ns enganxarà i a més ens quedaran marcades les vetes de la fusta al fondant. També necessitarem espolvorejar sucre glas a la superfície en la qual treballarem, perquè no se’ns enganxi la massa. Així, ja ho tenim tot i podem començar a aplanar el fondant. És com una plastilina de les del cole.

 

Quan la tinguem amb un gruix d’uns 3mm, prou gruixuda perquè no se’ns trenqui, la posem a sobre del pastís, i amb molta cura anem aplanant, col·locant, i cobrint tot el pastís:

 

Quan ja ho tinguem tot cobert, retirem el sobrant i ens quedarà un pastís com aquest:

 

Ara només ens faltarà decorar, i aquí la imaginació és la principal protagonista!!! Només un consell: per unir peces entre fondant agafeu una mica d’aigua i la utilitzeu com si fos cola, però aneu en compte perquè si cau aigua a sobre el fondant que no voleu enganxar, quedarà enganxós i amb reflexes!

 

I per fi acabada!! Per ser la primera estic molt satisfeta, i a més crec que enganxa! Ben segur que no serà la darrera! 🙂 Si us animeu, segur que estareu molt contents, la satisfacció personal és molt bona! 😉

 

Coca bamba

o coca de Sant Joan pels Ciutadellencs

o ensaïmada menorquina

Encara que les nostres ensaïmades mallorquines són les més famoses i les més bones per nosaltres, també existeixen unes ensaïmades menorquines, conegudes arreu de Menorca com a coca bamba, menys a Ciutadella, que l’anomenen coca de Sant Joan, ja que és per aquestes dates quan se solen menjar aquestes coques.

Pels qui no hagueu sentit a parlar mai d’aquesta coca, dir-vos que és molt semblant a les nostre coques de patata o coques de Pasqua. No formen fulls, com les nostres ensaïmades, i són més altes i s’estufen molt. A més, se sol acompanyar de xocolata calenta o també om diuen els menorquins: “amb xocolati”.

Nosaltres n’hem menjada una per postres, però no amb xocolata, que amb aquesta calor que fa encara ens haguéssim sofocat, però sí que ho hem fet amb una bona racció de gelat de mandarina. Mmmmm! Han estat boníssimes!

Ah!!! Per fer-les, fixeu-vos amb la fotografia que m’he fet mentre donava forma a la coca, perquè el procediment per formar l’espiral de l’ensaïmada és una mica diferent del que estem acostumats a veure.

Què necessitam?

• 500g de farina de força
• 50g de llevadura fresca
• 180g de sucre
• 3 ous
• 80g de saïm
• 80g de patata bollida
• 1 cullerada d’aigua

Per on començam?

Jo he fet la pasta amb la thermomix, per facilitar l’amassat, però de la manera tradicional es fa de la mateixa manera.

1_Primer hem de fer la massa mare. Posem una cullerada d’aigua i hi fonem la llevadura. Hi afegim un ou, una cullerada de sucre i la farina que es begui. Ho amassem i ho posem en un bol tapat amb un drap i deixem que tovi. Més o menys el temps que m’ha tardat a mi han estat uns 15 minuts.

2_Mentres xafem la patata i hi posem una cullerada de sucre i ho acabem de xafar.

3_Posem dintre la thermomix tots els ingredients amb la massa mare i la patata i programem15 segons a velocitat 6 i tot seguit 3 minuts a velocitat espiga, que equival a amassar de la manera tradicional. Quan acabi el temps programat tapem la thermomix amb un drap i ho deixem fins que la pasta hagi pujat fins adalt de la thermomix. Llavors tornem a programar 1 minut a velocitat espiga.

4_Estirem la pasta en una taula untada amb saïm i ens untem les mans també de saïm. Estirem la pasta una mica i l’enrotllem. Ara ens l’hem d’enrotllar a la mà i l’hem de deixar caure a sobre d’una safata amb un paper vegetal.

5_Deixem que les coques tovin tapades amb un paper film. Amb aquesta calor estaran molt poc temps, tan poc que amb 30 minuts ja havien tovat.

6_Les enfornem a 160º uns 40 minuts.