Tag Archives: Amanides

Amanida de gambes

Quan la vaig veure per primera vegada no em va entrar per l’ull dret. Era petita, no gaire funcional, però era la millor de les que havíem vist fins aquell moment. Jo estava acostumada a la de casa, ampla, espaiosa i còmoda, i mai m’havia passat pel cap que era possible passar tant de temps en una altra que no fos com ella, la de casa.

A poc a poc ens vam fer amigues, i aquella primera impressió va quedar tapada per la opinió que em mereix avui en dia. La por de no tenir espai es va convertir en auto-disciplina per mantenir l’ordre, la incertesa de tenir només dos fogons m’ha ensenyat a ser ordenada i planificadora, i el fet de no tenir “ajudes electrodomèstiques” ha fet que toqui amb les mans el que és de veritat viure fora de casa. I així, s’ha arribat a convertir en “la meva”, tant meva que ara cuinar en una altra cuina em sembla una odissea.

Aquests dos anys han estat fantàstics al seu costat, sobretot perquè ha estat ella qui ha vist néixer i créixer el blog. Sí, en aquesta cuina he cuinat cada un dels plats que formen aquesta pàgina.

cuina

Us la volia ensenyar perquè, com ja sabeu, en pocs dies deixarà de ser “la meva cuina”; i també perquè, quan tenim visites el primer que diuen quan la veuen és: “Aquí cuines tot el que surt al blog??!!!”. Doncs sí, sembla impossible però sí. A més, un dels motius pels quals va néixer aquest blog era per formar un lloc on tots puguem sentir-nos com a casa, i aquesta cuina ho ha estat per mi durant dos anys.

amanida de gambes

 

Què necessitam?

Per a dues persones:

  • 1 patata
  • enciam
  • 200g de gambes pelades
  • uns quants espàrrecs
  • cibolet
  • maionesa
  • 1 llima petita
  • sal i oli d’oliva

Per on començam?

1_Posem aigua a bullir i mentres esperem a que agafi el bull prepararem les gambes.

2_En un bol petit posem el suc de mitja llima i la pell juntament amb les gambes i una mica de cibolet picat. Ho tapem amb un paper film i ho portem a la nevera. Ho anem barrejant de tant en tant perquè totes les gambes agafin el gust de llima.

3_Bullim les patates fins que ens quedin al punt i també escaldem els espàrrecs.

4_Piquem una mica d’enciam, que serà la base del plat.

5_Muntem el plat: a sota hi posem l’enciam picat amb una mcia d’oli d’oliva i sal. A sobre hi col·loquem dos trossos de patata bullida (quan la col·loqueu ja ha d’estar freda perquè sinó arrugarà l’enciam!), les gambes i els espàrrecs. Ho amanim amb una mica d’oli i cibolet picat i acabem el plat amb una cullerada de maionesa.

Un plat perfecte per aquests dies de calor, no trobeu? 😉

Anuncis

Amanida de llenties

llenties

Lentejas, o las tomas o las dejas

I així ha estat durant molts anys i durant moltes generacions, i segurament que segueix sent així en moltes cases, oi? 😉

Ja han passat uns anys de les interminables històries d’avions. Uns avions que sortien del plat marró de llenties i que feien un llarg recorregut tot cantant “Sóc un avió!!” i que tenien com a destí un estómac mort de gana. Dic “tenia” perquè en la majoria de casos aquest petit avió no arribava tan lluny com volia.

Els avions s’acabaren aviat, i llavors passarem dels contes de color de rosa a les novel·les dramàtiques: “Si no t’ho acabes per dinar, t’ho hauràs de menjar per sopar!”.

Amb el temps, agafem consciència i llavors la tècnica passa per fer-t’ho saber: “Les llenties són un aliment molt complet, i contenen moltes proteïnes, minerals i hidrats de carboni, i sobretot contenen ferro!! Si vols créixer fort, has de menjar llenties.”

Ho intenta la mare, el pare, les padrines…. Però, com tot, un dia et lleves i penses… potser no estan tan malament, no? I és aquell dia quan, per fi, per tu mateix, descobreixes un món nou.

Amanida de llenties

Què necessitam?

Per dues persones:

  • 200-300g de llenties cuites (depèn de la vostra gana)
  • mitja ceba
  • 1 pebre verd petit
  • 1/2 pebre vermell
  • 1/2 porro
  • oli d’oliva
  • unes fulles de menta
  • sal i pebre bò al gust

Per con començam?

1_Tallem a trossets els pebres, el porro i la ceba. Posem les llenties en un bol i hi tirem els ingredients que hem tallat per sobre.

2_Piquem unes tres fulles de menta a trossets molt petits i les incorporem al bol. Ara només ens queda amanir amb l’oli d’oliva, la sal i el pebre bò al gust.

Una recepta fàcil, fresca i sana! Bon profiiit!

v65oai7fxn47qv9nectxAhh!! CulleradesDolces ja té twitter!! 

 https://twitter.com/CulleradesDolce

 

Amanida “vinegret”

Quina sensació de plenitud i alegria que se sent quan un s’aixeca del llit, pensant en el llarg dia que li espera, fent el cafè depressa i corrents per no fer tard a la uni, dutxant-se i vestint-se com un coet per rescabalar els 5 minuts de més que has apurat dormint; sortir a les 8:30 del matí per anar a passejar na Móra i que la portera et digui : ” Senyorita! hay un paquete para usted!”.

“Per jo?”- vaig pensar… Sortint de la porta de l’edifici i amb na Móra estirant i contenta perquè era el seu moment de passejar, vaig veure que era un sobre acolxadet, que posava el meu nom i la meva direcció, i immediatament giro el sobre per veure el remitent i penso: “No podia ser altra persona”, i un somriure va omplir la meva cara.

No vaig poder esperar més i les ganes de saber què hi havia dintre del sobre em van passar al davant i vaig obrir-lo. Quan vaig veure què hi havia, vaig tornar a pensar: “No podia ser altra cosa, ni millor detall per mi”.

Que bé que se sent una quan una persona li alegra el dia, sols pensant que algú ha tengut el detall de perdre un temps pensant en tu. Per mi, aquests són petits detalls que valen un món! Moltes gràcies Maria!

Per això, avui jo també he perdut un temps pensant en què podia cuinar perquè tu t’hi sentissis identificada. Us explico: na Maria Tauler és una persona que ara s’està adentrant en el món de les amandies. Sempre em diu: “Jo ho intent, però això de rovegar enciam…. no és lo meu”. I jo sempre li dic que això és perquè no se la fa prou bona, l’amanida. Tot i això, contràriament al que pogueu pensar, el seu plat preferit no és una hamburguesa, per exemple, sino un bon plat d’ensaladilla russa. És per això que avui us presento l’Amanida Vinegret.

Aquesta amanida és molt semblant a l’ensaladilla russa, ja que té els mateixos ingredients bàsics, però porta remolatxa i a més porta alguns ingredients diferents. Jo no l’he feta com l’autèntica, ja que tocaria haver-hi posat també poma i cogombre.

Aquest és un plat perquè na Maria pugui començar  aadentrar-se dins el món de les amanides, partint de la base de l’ensaladila. Esper que us agradi!

Què necessitam?

Per 4 persones (com a acompanyament)

  • 2 patates de mida grosseta
  • 2 pastanagues
  • 2 remolatxes mitjanes fresques (és millor la remolatxa fresca cuinada per nosaltres que no la comprada, perquè tot és aigua i ens banyaria tota l’amanida)
  • 1 ceba morada
  • tàperes
  • julivert picat

Per on començam?

1_Tallem les patates i la pastanaga a daus petits, i ho posem a coure al vapor uns 15 minuts. Ho reservem.

2_Posem la remolatxa pelada a a coure també al vapor uns 35 minuts. Quan estigui cuita la tallarem en daus i ho reservem.

3_Piquem la ceba ben petita i la posem en un bol gran.

4_Incorporem al bol la remolatxa reservada i les patates i la pastanaga. Hi afegim dues cullerades de tàperes i una mica del seu suc, perquè li donarà bon gust.

5_Abans de servir hi posem sal, oli d’oliva i julivert picat.


Amanida d’alvocat amb amaniment de llima

Perfecte acompanyament d’unes delicioses panades

El menjar de la mama sempre serà el menjar de la mama. Igual que el de la padrina sempre serà el de la padrina. Moltes vegades a casa diem: aquest plat mai quedarà com el que fa la padrina. I és que per molt que ma mare cuini molt bé, sempre hi haurà els plats de la padrina que mai podrà superar. Moltes vegades li he demenat a ma mare: si tu saps cuinar molt bé, però la padrina encara més, i la seva mare encara més… Això vol dir que la cuina va perdent punts a mesura que avançam en les generacions? Suposo que no (i espero que no), però quan estem parlant de plats típics, a la padrina li posem un 10!

Quan ma mare fa panades (un dia ben aviat us penjaré la nostra recepta) salta el meu germà i diu: a la padrina li surten millor! I molts cops té raó. Les de la padrina són menys mones però més saboroses. Però aquesta vegada tot s’ha de dir: ma mare, aquestes panades són de 10! o dit d’una altra manera: aquestes panades són de padrina! 🙂

Doncs sí, ahir ma mare em va enviar un paquet de Mallorca amb unes quantes panades, i per sorpresa meva també hi va haver una llonganissa i unes quelitas casolanes fetes seves. Quin gran privilegi poder gaudir d’aquest tiberi a Barcelona! En vam dinar, i per acompanyar-les vaig fer una amanida que crec que va estar a l’alçada d’aquestes panades!!

Enhorabona per les panades! Avui encara en gaudirem perquè en queden 2!

Què necessitam?

per 4 persones:

  • 60g de fulles d’amanida vermelles i verdes
  • 60g de rúcula
  • 3 cebes tendres tallades a daus
  • 3 tomàquets en rodanxes
  • 25g de nous picades
  • 2 alvocats
  • 1 cullerada de suc de llima

Per l’amaniment:

  • 1 cullerada de suc de llima
  • 1 cullerada de mostassa francesa
  • 1 cullerada de julivert picat
  • 6 cullerades d’oli d’oliva
  • 1 polsim de sucre
  • sal i pebre bò

Per on començam?

1_Netegem i sequem la lletuga i la rúcula. Ho posem a la font on posarem l’amanida. Afegim les vebes tendres, el tomàquet i les nous.

2_Traiem l’os dels alvocats, els pelem i els tallem en rodanxes. Els pintem amb suc de llima per evitar que tornin negres i els posem a la font. Anant amb compte mesclem els ingredients.

3_Per fer l’amaniment: posem tots els ingredients en un pot amb tapa i els agitem bé. Amanim l’ensalada i la servim de seguida,