Tag Archives: Bones companyies

Brunch

brunch

Ja torno a ser aquí!!! Per fi ja estic instal·lada a Mallorcaaa!!! Ha estat un mes de Juliol molt atrafegat, anant a totes hores cap aquí i cap allà però finalment ja tenim el nou pis enllestit!

Aquest dissabte passat va ser Santa Guida, i per no perdre el costum de celebració i aprofitant per donar la benvinguda a la nova llar, vaig decidir fer un brunch. Sí sí, aquest esmorzar que s’ha posat tant de moda últimament i que no deixa indiferent a ningú.

Ja que el brunch va ser tot un èxit, no vull deixar d’explicar-vos els requisits que hi ha d’haver en aquest tipus d’esmorzar, les meves versions i també la meva experiència.  Us explico que bàsicament per a triomfar en un brunch no ha de faltar:

1- El pa: no han de mancar diferents tipus de pans. Jo vaig optar per encomanar un pa integral boníssim a na Cati, la mare d’en Tomeu (que per cert va triomfar!), comprar una bossa de torrades i anar a cercar del forn vàries xapates i panets petits ben calentons.

2- Els líquids: una bona cafetera plena de cafè ben calent, sucs de diferents tipus (en el meu cas n’hi havia de taronja, préssec i pinya), llet (podeu servir-la freda, calenta o del temps, encara que jo us recomano del temps perquè no hagueu d’estar pendents d’anar a escalfar llet, segur que els vostres convidats us perdonen aquest petit detall 😉 ),  i sobretot que no falti aigua ben fresqueta!!

3- Dolç: croissants, croissants de xocolata, napolitanes, galetes, minimuffins… Tot val!!! Jo vaig optar per la facilitat i vaig comprar els croissants al forn i el dia abans vaig deixar preparats els minimuffins i les galetes, que són receptes que ja han estat publicades al blog. Si feu click (aquí) trobareu la recepta dels muffins (encara que en aquest cas vaig estalviar-me la poma i vaig afegir cacau en pols a la meitat de la massa) i si feu click (aquí) trobareu la recepta de les cookies. Teniu en compte que val més que els dolços siguin de mida petita, així hi haurà prou espai a l’estomac per a provar-ho tot! 🙂

4- Fruita: sobretot del temps! Raïm, meló, síndria… ben talladeta i que faci planta, així als convidats no els fa mandra menjar-ne!

5- Embotits: pernil dolç, pernil salat, formatges… El que més us agradi! Al brunch de Santa Guida hi havia tres tipus de formatges: formatge de cabra, formatge mahonès i formatge semicurat.

6- Salat: ous remenats amb bacon i salsitxes!!

7- Diversos tipus de confitures (de préssec, d’albercoc (feta de ma mare boníssima!), de pruna…) mel, varis tipus de patés, iogurs, nutella… En aquest punt podeu afegir-hi el que més us agradi o treure el que no us vingui de gust.

8- Bàsics: mantega, sal, sucre, oli, pebre bò i tomàquets.

9- Còctel: és tradicional el Bloody Mary, però nosaltres vam brincar amb cava 🙂

I l’últim punt i no per això menys important: la presentació!!! Cuideu la prensentació perquè és importantíssim i perquè us divertireu. Jo vaig triar dos colors: blanc i rosa. Estovalles blanques, servilletes roses, plats roses, safates blanques i safates roses, tasses roses… Us ho assegur-ho, us divertireu! 😉

1

8

6

4

9

5

3

2

 

Ahh!! I sobretot rodegeu-vos de bona companyia!

7

 

Anuncis

Trena de porros i salmó

guida orla

 

Porto unes setmanes un tant estranyes… No paro en tot el dia, cosa que no em permet cuinar gaire i encara menys fotografiar per a compartir-ho amb vosaltres. Tinc dintre meu uns sentiments contradictoris. Irradio felicitat, però a la vegada no em puc desprendre d’un sentiment de pena.

Aquestes últimes setmanes em trobo amb tots els “últims”. He fet els últims exàmens de la carrera, els últims dies a la uni, els últims dinars a la universitat, els últims treballs en grup, les últimes classes, els últims cafès al bar… i em falta molt poc per dir : “He fet la última entrega de la carrera!”

Però també em trobo amb els “primers”. Els primers adéus.

A l’hora de fer el balanç, malauradament, els “primers”, encara que de moment només n’hi hagi un, pesen molt més que els “últims”.

Ahir vam estar fent les fotos de l’orla amb els amics, i us en faig un avançament amb la foto d’adalt. Doncs sí, la nostra no és una orla tradicional amb el barret i americana. Que us havíeu oblidat que nosaltres som arquitectes? 😀  Vam passar un gran matí, tots cinc junts. Encara no ens ha arribat el “primer” i ja els trobo a faltar.

tos 5

 

Entre els “últims” i els “primers” seguim amb la vida, i en aquesta hem de menjar, i val més fer-ho bé que malament, oi? Per tant, aquí us deixo una recepta ràpida i boníssima, en honor a tots aquells que també esteu tenint unes setmanes de bojos! Molts ànims a tots els que esteu o estareu d’exàmens!! I molts ànims també als que els heu de corregir-los!! (tal com em va apuntar una seguidora del blog!:) )

trena de porros i salmó

Què necessitam?

  • 1 làmina de pasta de full rectangular (amb una de circular també us anirà bé, només que haureu de fer uns petits “apaños” i convertir-la en rectangular)
  • 3-4 porros
  • 100g de salmó fumat
  • 1 ou petit
  • 1 glop petit de llet
  • sal i pebre bò

Per on començam?

mural trena salada1_Netegem els porros i els tallem ben petits. Posem a escalfar un raig d’oli en una cassola i hi tirem els porros perquè es dorin. Anem remenant a foc mig perquè no se’ns cremin i quan estiguin cuits i tendres les traiem del foc i ho deixem refredar.

2_Mentres, preparem la pasta de full. L’estenem i fem uns talls tal i com es veuen a la foto. Al mig d’aquests talls és on col·locarem el farcit.

3_Quan els porros ja hagin refredat els hi afegim el salmó tallat a trossets, l’ou batut i el glop de llet. Us recomano que reserveu una part d’ou per a pinzellar posteriorment la trena. Apart de que l’aspecte serà millor, el farcit també quedarà més compacte. Ho salem i hi posem pebre bò al gust i ja tindrem el farcit llest.

4_Posem el farcit a sobre la làmina de pasta de full, a la part central. Ara hem d’anar intercalant les tires de pasta de full a sobre del farcit, tal i com es veu a la foto. Per últim, pintem la pasta amb ou.

5_Ho posem al forn a 180º uns 15-20 minuts.

trena salada


Pa fet al forn de llenya

Si alguna cosa bona he fet aquestes vacances ha estat aprofitar el temps al màxim!

Ja feia temps que volia fer pa a un forn de llenya, però mai trobàvem el moment idoni. A ca la padrina ballarina tenen un forn de llenya però jo crec que no l’he vist funcionar mai, o almenys per cuinar. A vegades, quan lleven herbes del jardí, les cremen allà dins, i el forn funciona perfectament; és una llàstima que no s’aprofiti per cuinar…

Tot el contrari passa a casa de’n Tomeu, que tenen un forn de llenya que sempre està “en marxa”. Mai els fa mandra pegar foc i coure-hi panades, coques o porcelletes; així que vaig aprofita-me de la situació i vaig demanar per fer pa allà :). L’excusa del pa va servir per ajuntat-nos tots i passar una tarda ben completa: unes bones xerrades, unes bones jugades de na Móra amb en Glop o na Brusca i sobretot un pa ben bò.

Us he de dir que el pa que vam fer no pot esser més casolà, ja que la farina que vam utilitzar és  feta del padrí de’n Tomeu, les mesures els va prendre na Cati, el forn el va encendre el pare de’n Tomeu i els pans els vam pastar en Tomeu i jo, i clar, el pa no va poder sortir millor.

Amb les quantitats que vam posar, vam fer 3 pans: un molt gran de pipes i fruits secs, i dos de més petits que els hi vam posar romaní. Les quantitats que estan escrites són la meitat del que hi vam posar nosaltres, però ja podreu fer un pa ben gros.

Què necessitam?

  • 1200g de farina (en aquest cas integral)
  • 500g d’aigua
  • 25g de llevat fresc
  • pipes, fruits secs, romaní…

Per on començam?

1_Posam en un bol l’aigua i hi fonem el llevat. Després, hi afegim els fruits secs, el romaní o el que vulgueu posar-hi i incorporem la farina. Hem de pastar fins que veiem que la pasta es treballa bé i ja és homogènia.

2_Formem els pans i els deixam tovar amb un drap a sobre durant més o menys una hora o una hora i mitja, fins que hagin doblat el seu volum.

3_Els fiquem al forn durant uns 45 minuts.

Bon dia i bon pa 😉


Paella made in Josep i Tarta de formatge i xocolata blanca

Per fi som a Mallorca i esteim de “vacances”!

I sí, aquestes vacances van entre cometes perquè tenc bastanta feina a fer, però sempre i quan el professor et digui: “els teus deures per aquesta Setmana Santa són reunir tots els teus amics de Mallorca, fer un dinar i que et fagin una pluja d’idees perquè t’ajudin a tirar endavant”, estem salvats!

No podem deixar de fer cas als professors, i per donar l’arribada a les “vacances”, quina millor manera que reunir-nos tots i fer un gran dinar. En Josep ho tenia clar: una paella. Ell va ser l’encarregat de fer-la, amb una mica d’ajuda de tots, però s’ha de dir que tot el mèrit va ser seu. Per ser la seva primera paella, i fer-la per 10 persones va ser de categoria. Des d’aquí li vull fer arribar L’ENHORABONA!.

Ells sabien el què volien: uns bon tirs a la play és el que els omple més. Nosaltres, prendre el soleiet que feia ahir ja ens va estar bé; i na Móra s’ho va passar pipa! Entre mig i mig un boníssims daikiris casolans, i el dia va anar rodó!

A mi em va tocar fer el postre, i vaig decidir fer una tarta de xocolata blanca, amb una mica de formatge i una base que no fos la de galletes que sempre faig, perquè surt boníssima, i  aquesta vegada la vaig fer de xocolata i cereals. A més, aprofitant que avui és l’aniversari d’en Martí, hi vaig posar una espelma i va poder demenar el seu desig.

Molts d’anys Martí!

Entre tots vam fer d’ahir un gran dia, com són sempre quan hi podem ser tots, i per fi ahir, ho vam aconseguir!

Què necessitam?

Per la base:

  • 150g de xocolata fondant
  • 70g de cereals d’arròs inflat
  • 50g de nata líquida

Pel relleno:

  • 500g de formatge fresc
  • 250g de xocolata blanca
  • 250g de llet
  • 40g de sucre
  • 2 sobres de cuajada

Per decorar:

  • xocolata

Per on començam?

1_Començam per la base: fonem la xocolata i quan estigui fosa hi posam la nata i ho barregem bé. Llavors hi posam els cereals i ho mesclam fins que ens quedi una pasta homogènia. Agafem el motlle on posarem la tarta i posem aquesta barreja al fons, ben compactada. Quan estigui tota col·locada ho posem a la nevera.

2_Per fer el relleno, primer fonem la xocolata, i un cop fosa posem tots els ingredients en una olla i ho posem a foc lent fins que estigui apunt de bollir. En aquest moment ho retirem del foc i ho aboquem sobre la base. Ho deixem refredar i després ho posem a la nevera un mínim de 3 hores.

3_Per decorar, podem fer unes parets de xocolata, que queden molt bé i són molt fàcils de fer. El que hem de fer es fondre xocolata fondant i col·locar-ho en una xaringa. Tallem unes tires de paper vegetal de forn de manera que sigui tan llarga com el perímetre de la tarta (Jo he hagut d’ajuntar dues tires). Fem uns gargots amb la xaringa a sobre del full vegetal i immediatament ho enganxem a la tarta, de manera que el paper quedi cap a fora. Ho posem a la nevera perquè es torni dur i llavors només ens quedarà treure el paper.

Aquí us adjunto unes imatges perquè ho entengueu millor:


Amanida “vinegret”

Quina sensació de plenitud i alegria que se sent quan un s’aixeca del llit, pensant en el llarg dia que li espera, fent el cafè depressa i corrents per no fer tard a la uni, dutxant-se i vestint-se com un coet per rescabalar els 5 minuts de més que has apurat dormint; sortir a les 8:30 del matí per anar a passejar na Móra i que la portera et digui : ” Senyorita! hay un paquete para usted!”.

“Per jo?”- vaig pensar… Sortint de la porta de l’edifici i amb na Móra estirant i contenta perquè era el seu moment de passejar, vaig veure que era un sobre acolxadet, que posava el meu nom i la meva direcció, i immediatament giro el sobre per veure el remitent i penso: “No podia ser altra persona”, i un somriure va omplir la meva cara.

No vaig poder esperar més i les ganes de saber què hi havia dintre del sobre em van passar al davant i vaig obrir-lo. Quan vaig veure què hi havia, vaig tornar a pensar: “No podia ser altra cosa, ni millor detall per mi”.

Que bé que se sent una quan una persona li alegra el dia, sols pensant que algú ha tengut el detall de perdre un temps pensant en tu. Per mi, aquests són petits detalls que valen un món! Moltes gràcies Maria!

Per això, avui jo també he perdut un temps pensant en què podia cuinar perquè tu t’hi sentissis identificada. Us explico: na Maria Tauler és una persona que ara s’està adentrant en el món de les amandies. Sempre em diu: “Jo ho intent, però això de rovegar enciam…. no és lo meu”. I jo sempre li dic que això és perquè no se la fa prou bona, l’amanida. Tot i això, contràriament al que pogueu pensar, el seu plat preferit no és una hamburguesa, per exemple, sino un bon plat d’ensaladilla russa. És per això que avui us presento l’Amanida Vinegret.

Aquesta amanida és molt semblant a l’ensaladilla russa, ja que té els mateixos ingredients bàsics, però porta remolatxa i a més porta alguns ingredients diferents. Jo no l’he feta com l’autèntica, ja que tocaria haver-hi posat també poma i cogombre.

Aquest és un plat perquè na Maria pugui començar  aadentrar-se dins el món de les amanides, partint de la base de l’ensaladila. Esper que us agradi!

Què necessitam?

Per 4 persones (com a acompanyament)

  • 2 patates de mida grosseta
  • 2 pastanagues
  • 2 remolatxes mitjanes fresques (és millor la remolatxa fresca cuinada per nosaltres que no la comprada, perquè tot és aigua i ens banyaria tota l’amanida)
  • 1 ceba morada
  • tàperes
  • julivert picat

Per on començam?

1_Tallem les patates i la pastanaga a daus petits, i ho posem a coure al vapor uns 15 minuts. Ho reservem.

2_Posem la remolatxa pelada a a coure també al vapor uns 35 minuts. Quan estigui cuita la tallarem en daus i ho reservem.

3_Piquem la ceba ben petita i la posem en un bol gran.

4_Incorporem al bol la remolatxa reservada i les patates i la pastanaga. Hi afegim dues cullerades de tàperes i una mica del seu suc, perquè li donarà bon gust.

5_Abans de servir hi posem sal, oli d’oliva i julivert picat.


Pastís de mousse de crema d’avellanes, i un feliç aniversari!

La tornada a Barcelona després d’un gran cap de setmana llarg a Mallorca ha estat dura. Aquest cap de setmana ha estat intens i molt ben aprofitat. He tingut temps de disfressar-me, d’estar amb els amics, amb la família, he fet feina i també he tingut temps de cuinar.

Aquesta vegada tenia un nou repte, havia de fer un pastís d’aniversari per la meva padrina, que compleix un altre any d’alegria. Al dinar de celebració assistirien grans crítics dels postres. Estic parlant ni més ni menys que del meu tio Jaume. Sempre em demana pastissos per ell sol, tant li és si són de xocolata, com de fruita, o gelat…. Tan és, la qüestió és ser llèpols.

Havia vist ja fa temps una mousse de crema d’avellanes que em va fer moltes ganes, però no n’hi havia prou per a fer un pastís, i se’m va acudir de donar-li consistència amb unes vores de “braç de gitano”, i quina millor base  per completar el pastís que la meva base de galetes. Per fer tot això no vaig poder comptar amb millor ajuda i companyia, i és que vaig tenir al costat dos grans “pinches”, en Tomeu i na Maria (moltes gràcies per fer una miqueta més dolços aquests moments).

L’experiment va sortir molt bò, i les crítiques van ser molt bones, només en van quedar dos trossos. És una miqueta llarg d’explicar però us animo a que la feu, perquè quedareu molt bé!!

Què necessitam?

Per la base:

  • un paquet de galetes tipus digestive
  • 60g de mantequilla

Per la mousse:

  • 400ml de nata per montar
  • 2 clares d’ou
  • 200g de crema d’avellanes (nutella o nocilla)
  • 1/2 tassó de llet
  • 3 fulles de gelatina neutra

Per el braç de gitano:

  • 2 ous
  • 60g de sucre
  • 60g de farina
  • crema d’avellanes per untar
Per la cobertura:
  • 75 ml de nata
  • 75g de xocolata negra per a cobertura
  • 30g de mantequilla
  • Crocanti (opcional)

Per on començam?

Per la base:

1_Triturem les galetes i fonem la mantequilla per separat. Ho mesclem tot i ho lliguem bé.

2_Preparem el motlle desmontable i fem la base. Coloquem la mescla de galetes i mantequilla i ho aplanem fins que quedi ben compacte.

Per el braç de gitano:

1_Mesclem molt bé els ous i el sucre. Després hi incorporem la farina i seguim barrejant.

2_Per altra banda pugem les clares dels ous a punt de neu. Quan estiguin, ho barregem amb la mescla anterior fent moviments d’envoltura, per a que no es baixi el punt de neu.

3_Estenem la massa en una safata de forn, a sobre d’un paper vegetal. Ho enfornem uns 5 min a 180º. El deixem refredar una mica.

4_Untem la crema d’avellanes i enrotllem el braç. El posem a la nevera per a que s’endureixi una mica. Quan ja estigui fort el tallem a “rodanxes” i el col·loquem als costats del motlle

Per la mousse:

1_Fonem al bany maria o al microones la crema d’avellanes.

2_Hidratem la gelatina posant-la amb aigua freda.

3_Escalfem la llet i hi posem la gelatina ja hidratada.

4_Afegim la crema d’avellanes i ho barregem bé. Ho deixem refredar.

5_Montem la nata i les clares per separat. I llavors unim la mescla anterior i la nata i les clares anant amb molt de compte fent moviments d’envoltura.

6_Posem la mousse sobre la base de galates i ho deixem dins la nevera.

Per la cobertura: (convé fer-la un dia després o bastantes hores després de fer la mousse, perquè sino es barrejeran)

1_Escalfem la nata i quan comenci a bollir la retiram del foc i hi afegim la xocolata i la mantequilla.

2_Ho barregem tot i ho posem a sobre de la mousse.

Llesta i… Felicitaaaats!


La padrina Ballarina i el pa Bertinet

A la vida, hi ha pesones que et marquen i són molt importants per a tu. Unes d’aquestes persones són els padrins. Jo només tinc 2 padrines, i vaja padrines que tenc!. Avui us en vull presentar una, la padrina de part de pare. Li diuen Margalida, però jo mai l’he anomenada per aquest nom, sempre ha estat: la padrina ballarina. I vaja si el seu mal nom fa menció a la seva personalitat!

És la persona més activa que conec, amb més energia i força. Ella no és una gran cuinera, tot s’ha de dir, però mai en els meus aniversaris s’ha oblidat de portar-me la seva “coca de danone”. Diria que el seu aliment preferit és el pa. Sempre menja pa, mai li pot faltar. Quan anem a dinar a casa seva i ens fa macarrons: “voleu un poc de pa?” Amb els macarrons? Doncs sí, per a ella sempre l’acompanyant perfecte és el pa.

És per això que ahir mentres feia el pa vaig pensar tota l’estona amb ella, i avui no volia oblidar-me’n. Sé que si l’hagués pogut provar li hagués encantat!

Aquest pa està fet amb la tècnica Bertinet. Aquest senyor és partidari de no afegir farina fins que la massa es desenganxi de les mans, sino que s’ha de treballar la massa d’una manera especial (a la manera Bertinet) fins que ja estigui llesta i no s’enganxi. Fins que agafi vida, com diu ell mateix. Jo no m’he atrevit a fer-lo fins que no vaig veure el video on ell mateix ho explica, que us adjunto al final.

Es tracta de pastar fent uns moviments per a que la massa agafi aire. Al principi us pensareu que aquest home us ha estafat, però amb paciència la massa va tornant fina i es pot treballar bé. El resultat ho val la pena, jo he quedat ben satisfeta!

Què necessitam?

A mi amb 500g de farina m’ha donat per fer una barra, 3 panets petits i una espiga

  • 500g de farina de FORÇA
  • 350g d’aigua
  • 10g de sal
  • 10g de llevadura fresca de panaderia

Per on començam?

1_Barregem la farina, el llevat i la sal en un bol. Hi afegim l’aigua.

2_Mesclem bé amb una cullera de fusta fins que la massa es formi. Després ho posem a sobre de la taula sense posar gens de farina a sobre i podrem començar a pastar.

3_Hem de pastar pegant cops amb la massa a la taula, aixecant-la i doblegant-la per sobre ella mateixa, formant bosses d’aire. Si mireu el video ho entendreu millor, perquè és bastant difícil d’explicar. Aquests moviments es fan començant a poc a poc i després més ràpids. Jo vaig estar més o menys 30 minuts pastant. Fareu un bon exercici de braços! 😉

4_Quan la massa ja està ben treballada que ja no se’ns enganxa a les mans, la posem en un bol i la deixem reposar 1 hora.

5_Passada aquesta hora, podrem donar la forma que volguem a la massa:Si volem fer una barra, espiga o trena li donem forma allargada. Si volem fer magranetes li donem forma rodona.

6_Ho deixem reposar una altra hora a sobre d’un drap de cotó, sense que es toquin entre ells.

7_Ara només faltarà donar les formes al pa: fer els talls a les barres, fer les espigues amb unes tisores…

8_Enfornar-los a 230º. No hi ha temps, això depèn de si el pa us agrada més torradet o menys.

Si el feu, quedareu molt satisfets, i ja m’explicareu com ha anat l’experiència. AH! I recordeu que la thermomix no el fa aquest amassat 🙂