Brunch

Ja torno a ser aquí!!! Per fi ja estic instal·lada a Mallorcaaa!!! Ha estat un mes de Juliol molt atrafegat, anant a totes hores cap aquí i cap allà però finalment ja tenim el nou pis enllestit!

Aquest dissabte passat va ser Santa Guida, i per no perdre el costum de celebració i aprofitant per donar la benvinguda a la nova llar, vaig decidir fer un brunch. Sí sí, aquest esmorzar que s’ha posat tant de moda últimament i que no deixa indiferent a ningú.

Ja que el brunch va ser tot un èxit, no vull deixar d’explicar-vos els requisits que hi ha d’haver en aquest tipus d’esmorzar, les meves versions i també la meva experiència.  Us explico que bàsicament per a triomfar en un brunch no ha de faltar:

1- El pa: no han de mancar diferents tipus de pans. Jo vaig optar per encomanar un pa integral boníssim a na Cati, la mare d’en Tomeu (que per cert va triomfar!), comprar una bossa de torrades i anar a cercar del forn vàries xapates i panets petits ben calentons.

2- Els líquids: una bona cafetera plena de cafè ben calent, sucs de diferents tipus (en el meu cas n’hi havia de taronja, préssec i pinya), llet (podeu servir-la freda, calenta o del temps, encara que jo us recomano del temps perquè no hagueu d’estar pendents d’anar a escalfar llet, segur que els vostres convidats us perdonen aquest petit detall 😉 ),  i sobretot que no falti aigua ben fresqueta!!

3- Dolç: croissants, croissants de xocolata, napolitanes, galetes, minimuffins… Tot val!!! Jo vaig optar per la facilitat i vaig comprar els croissants al forn i el dia abans vaig deixar preparats els minimuffins i les galetes, que són receptes que ja han estat publicades al blog. Si feu click (aquí) trobareu la recepta dels muffins (encara que en aquest cas vaig estalviar-me la poma i vaig afegir cacau en pols a la meitat de la massa) i si feu click (aquí) trobareu la recepta de les cookies. Teniu en compte que val més que els dolços siguin de mida petita, així hi haurà prou espai a l’estomac per a provar-ho tot! 🙂

4- Fruita: sobretot del temps! Raïm, meló, síndria… ben talladeta i que faci planta, així als convidats no els fa mandra menjar-ne!

5- Embotits: pernil dolç, pernil salat, formatges… El que més us agradi! Al brunch de Santa Guida hi havia tres tipus de formatges: formatge de cabra, formatge mahonès i formatge semicurat.

6- Salat: ous remenats amb bacon i salsitxes!!

7- Diversos tipus de confitures (de préssec, d’albercoc (feta de ma mare boníssima!), de pruna…) mel, varis tipus de patés, iogurs, nutella… En aquest punt podeu afegir-hi el que més us agradi o treure el que no us vingui de gust.

8- Bàsics: mantega, sal, sucre, oli, pebre bò i tomàquets.

9- Còctel: és tradicional el Bloody Mary, però nosaltres vam brincar amb cava 🙂

I l’últim punt i no per això menys important: la presentació!!! Cuideu la prensentació perquè és importantíssim i perquè us divertireu. Jo vaig triar dos colors: blanc i rosa. Estovalles blanques, servilletes roses, plats roses, safates blanques i safates roses, tasses roses… Us ho assegur-ho, us divertireu! 😉

 

Ahh!! I sobretot rodegeu-vos de bona companyia!

 

Guanyadors del sorteig

I els guanyadors del sorteig han estat…

Albert Barris

Antònia Cantallops

Enhorabona als dos i moltíssimes gràcies a tots els participants! El sorteig ha estat un èxit i no dubteu que n’hi haurà més com aquest!

El primer guanyador té la possibilitat de triar el davantal en color negre o en color blanc i el segon es quedarà amb l’altre. El que sí que els podem demanar als dos guanyadors és que comparteixin amb tots nosaltres els seus davantals mitjançant una fotografia en escena, cuinant i amb el davantal posat. És el mínim perquè tots en poguem gaudir, no? 😉

Com veieu he fet el sorteig mitjançant la pàgina web “Sortea2”, que et permet triar aleatòriament el número de guanyadors que vulguis.

Per acabar, vull tornar a donar les gràcies a Feel Mallorca per la col·laboració i per haver fet possible aquests preciosos davantals.

 

Ja haureu notat que l’activitat del blog ha baixat notablement, i és que estic encarant l’última setmana de classes, entregues i treballs de la carrera!! Tot acaba… i quan tot acabi el blog tornarà a la seva normalitat. Ànims a tots els que esteu com jo!!!

Sorteig!

No puc estar més contenta! Per fi puc anunciar el que ja us vaig avançar fa uns dies: ESTEM DE SORTEIG!

Per celebrar que ja som més de 200 seguidors al Facebook i que no parem de créixer cada dia al blog he decidit engegar un sorteig d’uns preciosos davantals amb el logo de CulleradesDolces, acabats de treure el forn de la mà de Feel Mallorca.

Feel Mallorca és una petita empresa mallorquina que aposta per acostar l’art del brodat a la gent. Els seus dissenys van més enllà, amb creacions que diuen “alguna cosa més” , i que també aposten per a que la gent pugui reforçar la seva identitat amb allò que vesteix. Sí sí, ho heu entès bé, tu mateix pots personalitzar les teves samarretes! El teu cotxe, el teu gos o una imatge que t’agradi… no hi ha límits! Us convido a que us passeu per la seva pàgina web aquí, la seva pàgina de Facebook aquí i al seu blog aquí.

No hi ha millor explicació que la seva: FEEL és sentiment. MALLORCA és un espai geogràfic, però esdevé un estat d’ànim quan sentim els seus paisatges, la seva gent, el seu caràcter. FEEL MALLORCA va més enllà del missatge que vol transmetre la marca: vol acostar un espai i una manera de fer que són diferents i únics.

Passeu-vos per la seva pàgina i no dubteu en contactar-hi per a qualsevol creació! Des d’aquí vull donar-los les gràcies per aquests preciosos davantals!

Per a participar al concurs

només heu d’omplir el següent formulari amb el vostre nom i el vostre correu electrònic abans del dissabte dia 11 de maig. El diumenge dia 12 ben d’hora anunciaré el guanyador!!

Va animeu-vos!! Només em queda desitjar-vos molta SORT a tooots! I si no sou sortats, sempre podreu aconseguir un davantal de CulleradesDolces a través de Feel Mallorca! Ja us explicaré com fer-ho en breus 😉

Nom(necessari)

Correu electrònic(necessari)

Lloc web (opcional)

Envia

Δ

Sant Jordi

Sant Jordi, roses, llibres, amor i sobretot il·lusió!

No és gens difícil tenir un detall amb una persona estimada i sortir-nos del “protocol” habitual i així poder sorprendre-la encara una mica més. Us enrecordeu que l’any passat vam fer unes roses de paper precioses? Fàcils, gens cares i ben segur que encara les conserveu (mireu quina inversió més bona que vam fer!). Pels despistats us deixo aquí aquestes roses tan bufones (click).

Doncs aquest any no serem menys i també podem preparar un simple detall per acompanyar el llibre que regalarem: un punt de llibre. Fàcil, no? Amb una petita inversió de temps, una simple dedicatòria al darrera i moltes ganes de treure una rialla a algú tendrem aquest punt de llibre enllestit.

 

Si us ha agradat quedeu-vos a veure el vídeo que m’he fet on podreu seguir el procediment per fer-lo. Només necessitareu: paper (el que més us agradi, el meu és una partitura), cola blanca, fil ferro, tisores, un tros de cartró i un trosset de corda. Us animau? Ja m’explicareu com us ha anat i em feu arribar els resultats!

 

Per últim, no vull deixar de recomanar-vos un llibre que acaba de sortir dels fogons (i mai més ben dit). Es tracta d’un recull de 112 receptes de la cuina mallorquina, de na  Maria Antònia Sureda i en Pere Muntaner de Bojos per la cuina, i de n’Antoni Tugores, expert gastronòmic. El llibre es titula “Els millors plats de la cuina popular de Mallorca“ i hi trobareu unes receptes autèntiques amb unes fotografies precioses. Si voleu un llibre de referència de la cuina mallorquina aquest és el vostre. Com sempre, els nostres amics d’Anar de Tapes ens ho expliquen amb una entrevista als autors, aquí la teniu: click

 

Feliç Sant Jordi a tots!

Lasanya freda

Aquí ve el sol!

Aquell sol que comença a treure el cap les primeres hores del matí i que comença a cremar aquelles estonetes de migdia, aquells arbres que comencen a florir i tenen un color diferent, aquelles estonetes que tenim penjades entre classe i classe o entre feina i feina es converteixen en més que un sol moment, perquè aquest sol fa que encetem un sou sentiment d’optimisme, un nou esperit d’entusiasme, perquè les hormones se’ns disparen i això ens encanta, perquè tots estem una mica més impulsius i espontanis, perquè no parem de veure que les temperatures pugen i pugen, i perquè podem abandonar els colors foscos de l’hivern i vesteir-nos d’alegria.

Perquè avui iniciem una nova carrera per arribar a una meta molt esperada i alhora tan natural i simple: Sol, vacances i estiu! Una combinació perfecta, no? 🙂

Eiii! Que ja ho sabeu que avui…?

JA ÉS PRIMAVERA!

 

Una lasanya freda per endinsar-nos dins aquest esperit? Un plat perfecte per les altes temperatures de l’estiu i per fer-nos una mica la idea que aquest estiu no està tant lluny com ens pensem!

Què necessitam?

Per dues persones:

• 8-10 plaques de lasanya
• 10 llagostins pelats
• un alvocat
• el suc de mitja llimona
• 100g de salmó fumat
• mitja ceba
• 1 ou bullit
• maionesa (jo l’he feta amb llet, oli, un glop de suc de llimona i sal)

Per on començam?

1_Primer hem de llegir les instruccions de la capsa de les plaques de lasanya i seguir-les. En el meu cas, per exemple, vaig haver-les de posar en aigua calenta uns 20 minuts. Recordeu que normalment, al tractar-se d’una lasanya freda, les plaques es deixen més temps, o fins i tot el doble de temps que el que l’hi deixaríem normalment.

2_Mentestant, posem l’ou a bullir i passem els llagostins (o les gambes) per la paella amb una mica d’oli.

3_Tallem l’alvocat a daus molt petits i hi suquem mitja llimona per sobre perquè no ens torni negre. Tallem també a daus molt petites la ceba, el salmó, els llagostins i l’ou.

4_Barregem tots els ingredients i els salem. Afegim a aquesta mescla una cullerada generosa de maionesa i ho tornem a barrejar. Ara només ens quedarà muntar la lasanya!

5_Muntem la lasanya: primer una placa de lasanya, una mica de farcit, una capa… i així fins que acabem amb el farcit. Acabem amb una placa de lasanya i posem a sobre unes cullerades de maionesa i l’escampem. Ho deixem a la nevera  un mínim de 2 hores abans de servir.

OLIver

“Cadascú recull el que sembra”

El passat mes de novembre vam tenir el privilegi de trobar-nos en família per a recollir el que el meu pare va sembrar fa uns anys, que ha cuidat amb tot l’amor del món per a obtenir un dels més ben valorats regals: oli d’oliva propi, de casa.

A Sa Torre vam plantar fa 6 anys oliveres de la varietat arbequina. Les oliveres arbequines provenen d’Arbeca, Lleida, i poden semblar un tant despoblades de branques comparades amb altres oliveres, amb un color verd obscur, diferenciat dels verds cendra de la majoria d’oliveres.

L’oliva arbequina és petita, cada fruit pesa entre un i dos grams com a molt; però molt greixosa, facultat que permet extreure’n més oli que si ho comparem amb altres varietats.

Sa Torre és un petit turó pedregós amb terra argilosa, on les oliveres han pogut fer-se seu el territori i adaptar-se de tal manera que mai han necessitat ser regades, fet que proporciona a l’oli un caràcter personal diferenciat.

De les olives arbequines de Sa Torre recollides el primer cap de setmana de novembre hem obtingut un oli molt aromàtic i lleugerament picant, amb una gran similitud al gust d’ametló verd, i del qual ha nascut un gran logo amb una gran satisfacció personal: OLIver, oli verd.

Cata-taller de xocolata

Avui us vull explicar la meva primera experiència d’una cata, que va ser ahir al  matí a Barcelona, i a més… de xocolata!! 🙂

La cata era ahir, dissabte, al matí, a les 11, així que en Tomeu i jo ens vam llevar ben d’hora per no anar amb presses i poder arribar puntuals a la cita. Feia un dia molt bo, i encara que el fred era ben present el sol va pujar fins ben amunt. Vam anar caminant del pis fins a la direcció del local on havíem d’anar, que en total van ser uns 25 minutets.

Quan vam arribar encara no hi havia ningú, vam ser els primers i això ens va permetre poder tafanejar una mica i fer unes quantes fotos. El local era bastant acollidor, i amb la decoració de tots els tallers i cates que hi fan. Es diu Gastronomia Activa (us deixo el link de la pàgina), i és súper interessant tot el que hi fan: tallers de cuina, tant de salats, com dolç, per a principiants, més avançats, tallers de nadal, galletes decorades, sushi, cates de moltíssimes coses, maridatges… en fi, ja us perdreu una mica per la seva web i veureu que tot és molt interessant.

Bé, al que anàvem! Vam entrar i ens vam trobar una taula amb un seient per cadascú, amb un plat on hi havia xocolates de molts tipus, un bol amb “palitos”, una botella d’aigua i una tasseta buida.

Només començar ens van omplir la tasseta d’una beguda que feia molt bona pinta, d’un color marronós i molt líquida. La vam beure i el seu gust no es corresponia gens amb la oloreta que feia, ja que va resultar que tenia cayena i chile. Ens van explicar que aquesta era la beguda original dels mayas, que feien amb cacau. I clar, el cacau és amarg, i el que passa és que nosaltres estem molt acostumats a la dolçor de la xocolata, que poc es correspon amb el cacau autèntic.

Vam seguir amb explicacions de la història del cacau, l’origen, el cacau des de l’arbre, la maduració, el gra, els beneficis…Ens van explicar com s’elabora, les diferents etapes, principals marques i tipus… Com a aspectes més interessants o que em van sorprendre més comentar que abans els grans de cacau s’utilitzaven com a moneda de canvi, i els que tenies més grans de cacau eren les persones amb més poder adquisitiu. Vam poder degustar el cacau en estat pur, pelant el propi gra, i ja us dic que va ser molt amarg.

Després ens van explicar com es fa la xocolata i vam passar a degustar diferents tipus de xocolates començant de menys quantitat de cacau a  més, fins a arribar al 100%. Com a curiositat dir-vos que la xocolata blanca no porta cacau, només porta mantega de cacau, que és el mateix que ens posem als llavis per hidratar-los quan se’ns pelen. Sí sí, la xocolata blanca és pura grassa!!!

Finalment, vam poder degustar diferents tipus de xocolata procedents de llocs diferents del món. I a més, vam aprendre a degustar-la! Us ho explico una mica: primer hem de mirar si brilla o és mate, quina tonalitat té… i així podrem saber quina quantitat de cacau porta. Tot seguit l’hem de trencar i escoltar el soroll que fa al trencar-lo, perquè una barreta de xocolata amb llet no farà el mateix soroll que una barreta de xocolata de cacau pur, i hem d’olorar el cantell de la barra per on hem trencat. Ens posem un tros petit a la boca i deixem que es fongui, no l’hem de mossegar. Aquí és on havíem de dir quin gust sentíem, què notàvem, quins records ens portava… i en Tomeu i jo estàvem una mica perduts!!! Sí que notàvem gustos diferents però a l’hora de dir-los… se’ns feia una mica complicat. Amb l’ajuda de tots però, res que no es pogués superar! AH! i entre tros i tros de xocolata, un “palito” i una mica d’aigua!

Per acabar ens van sevir una mica de vi Porto i vam poder repetir de xocolata.

Va ser una experiència molt bona que espero poder tornar a repetir. Us ho recomano molt si mai no n’heu fet cap, i si ja en sou experts ja sabreu a què em refereixo! Ara que ja he fet el primer pas puc dir que em va encantar i que ben segur que repetiré!! 🙂

Les vostres receptes

Avui toca una entrada curta però que em fa moltíssima il·lusió.

Els que em coneixeu sabeu de sobra que cada vegada que em deixau un comentari se’m dibuixa una rialla a la boca, o que quan miro les visites que tenen les receptes sóc la més feliç del món. I és que saber que el bloc no només és cosa meva, sinó que vosaltres també en participau, m’encanta.

Avui són protagonistes les vostres receptes, les que m’heu fet arribar perquè veiés els resultats dels vostres plats. Us he de dir que totes les fotos m’han fet molta il·lusió, i que moltíssimes gràcies per voler-les compartir amb mi! Sé que hi ha gent que també ha cuinat o fet coses, com per exemple na Marian que sé que va fer les roses de paper per Sant Jordi, o ma mare, la meva madrina, na Bàrbara o na Cati Brunet que han cuinat algunes de les receptes; i per alguna raó o altra, no han fotografiat els plats, ja sigui perquè no han pogut o no hi han pensat. A elles, igualment moltes gràcies!!

 

A veure si us animau a fotografiar els vostres plats i si us fa il·lusió enviar-me les fotografies a guida.oliver@gmail.com 😉 Ahh!! i si teniu noves receptes per compartir tampoc dubteu en enviarme-les!!!!

Bon cap de setmanaaa!

Sant Jordi

Avui no vinc amb una recepta sota el braç, sino que ho faig amb tastet del conte de Carles Sala i Vila, amb unes il·lustracions precioses de Carole Hénaff, sobre la llegenda de Sant Jordi que tot just s’acaba de publicar.

El conte no és el tradicional que sempre ens han contat, més aviat es qüestiona els personatges de la llegenda com què passaria si la lluita amb el cavaller no fos tan dura o si el drac fos vegetarià. Perquè no us quedeu amb les ganes, serà el propi drac que us contarà la seva història!

Feliç diada de Sant Jordi a tooots!

Pa fet al forn de llenya

Si alguna cosa bona he fet aquestes vacances ha estat aprofitar el temps al màxim!

Ja feia temps que volia fer pa a un forn de llenya, però mai trobàvem el moment idoni. A ca la padrina ballarina tenen un forn de llenya però jo crec que no l’he vist funcionar mai, o almenys per cuinar. A vegades, quan lleven herbes del jardí, les cremen allà dins, i el forn funciona perfectament; és una llàstima que no s’aprofiti per cuinar…

Tot el contrari passa a casa de’n Tomeu, que tenen un forn de llenya que sempre està “en marxa”. Mai els fa mandra pegar foc i coure-hi panades, coques o porcelletes; així que vaig aprofita-me de la situació i vaig demanar per fer pa allà :). L’excusa del pa va servir per ajuntat-nos tots i passar una tarda ben completa: unes bones xerrades, unes bones jugades de na Móra amb en Glop o na Brusca i sobretot un pa ben bò.

Us he de dir que el pa que vam fer no pot esser més casolà, ja que la farina que vam utilitzar és  feta del padrí de’n Tomeu, les mesures els va prendre na Cati, el forn el va encendre el pare de’n Tomeu i els pans els vam pastar en Tomeu i jo, i clar, el pa no va poder sortir millor.

Amb les quantitats que vam posar, vam fer 3 pans: un molt gran de pipes i fruits secs, i dos de més petits que els hi vam posar romaní. Les quantitats que estan escrites són la meitat del que hi vam posar nosaltres, però ja podreu fer un pa ben gros.

Què necessitam?

• 1200g de farina (en aquest cas integral)
• 500g d’aigua
• 25g de llevat fresc
• pipes, fruits secs, romaní…

Per on començam?

1_Posam en un bol l’aigua i hi fonem el llevat. Després, hi afegim els fruits secs, el romaní o el que vulgueu posar-hi i incorporem la farina. Hem de pastar fins que veiem que la pasta es treballa bé i ja és homogènia.

2_Formem els pans i els deixam tovar amb un drap a sobre durant més o menys una hora o una hora i mitja, fins que hagin doblat el seu volum.

3_Els fiquem al forn durant uns 45 minuts.

Bon dia i bon pa 😉