Timbal de verdures i formatge

“No es pot cuinar bé si no s’hi posa el cor, ja que, per sobre de tot es tracta que regnin al voltant de la taula sentiments d’amistat i de fraternitat” Fernand Point.

Tot i que pugueu arribar a pensar que començo a dir disbarats, la realitat és que des de que em vaig trobar amb aquesta frase trobo que els dies tenen una llum especial. Tot s’ha de dir, em vaig topar amb ells el dimarts a la nit! 😛

M’agrada molt cuinar, però m’entusiasma fer-ho per algú. Aquella sensació de plenitud i nervis a la vegada és la que fa que sàpigues que allò que estàs fent contribuirà a fer feliç o almenys treure una rialla a qui més estimes, i la recompensa és fantàstica. I és que a la cuina, com a l’amistat, es tracta d’un treball en equip!

 I si no em creieu, què penseu que seria, en aquest plat, de la ceba sense el pebre? O de la patata sense l’albergínia? O sense el formatge? Ells, com nosaltres, intenten formar pinya per merèixer l’atenció deguda, perquè en companyia tots ens fem més forts.

I és que, al final, tot gira entorn al mateix. Ja ho diuen,  no? Tots units fem força!

 

Què necessitam?

Per dos timbals:

• 1 patata gran
• 1 prebe vermell gran
• 1 ceba
• 1 albergínia
• 1 carabassó
• formatge (de cabra, brie…)

Per on començam?

1_El primer que hem de fer és netejar totes les verdures i les patates. Un cop netes les untem d’oli amb les mans i les posem en una safata de forn i a sobre d’una làmina de paper d’alumini. Ho posem al forn a 180º uns 40 minuts. Aquest temps variarà perquè cada ingredient necessita el seu temps de cocció. Les patates i la ceba, per exemple, necessiten més temps. Quan veieu que els prebes o l’albergínia ja estan cuits els traieu i deixeu els que encara no ho estiguin.

2_Quan ho haguem tret del forn i els ingredients ja no cremin serà el moment de pelar-los. Els pelem i els tallem com més ens agradi. Jo ho vaig fer a trinxes.

3_Ara només ens faltarà montar el timbal amb l’ajuda d’un aro d’emplatar. Abaix hi posem la patata, seguida del prebe vermell, l’albergínia, la ceba, i el carabassó (ho podeu fer com més us agradi!). Penseu posar una mica de sal entre capa i capa!

4_Col·loquem a sobre del timbal una rodanxa de formatge i ho gratinem al forn uns 5 minuts a 180º. Llest!!

Ous al niu versionats

Avui us vull explicar una “anècdota” dels ous que no hauria de ser una “anècdota”. Us eu fixat que els ous que comprem porten un etiquetatge a la closca? Són uns números impresos que normalment són de color vermell. Us heu aturat a pensar mai què volen dir?

Com que diuen que som el que mengem, avui us explicaré que volen dir aquests números. 😉

Nota: per fer l’explicació més entenent, hauria anat molt bé adjuntar unes fotografies, però els que em coneixeu ja sabeu que les plomes i jo… no ens portem gaire bé, i la idea de tenir unes gallines al meu bloc… no em feia gaire gràcia! :S

El primer número és el més important, ja que qualifica la forma en que les gallines viuen durant la seva vida útil. Aquest número pot anar del 0 al 3:

0. Indica que estem consumint ous ecològics, postos per gallines que viuen en llibertat, en un espai obert i que es poden moure lliurement. La densitat sol ser d’unes 4 gallines per metre quadrat a l’espai obert i d’unes 6 per metre quadrat en el galliner. A més, no els hi donen medicaments ni antibiòtics i mengen pinso ecològic.

1. Són ous que provenen de les gallines que coneixem com “camperas”, que viuen en corrals a l’aire lliure i coberts per posar ous, amb una densitat de 4 gallines per metre quadrat.

2. A partir d’aquí empitjora totalment la vida d’aquests animals. Aquests són ous de gallines que viuen en naus industrials, amb una densitat d’unes 12 gallines per metre quadrat, és a dir que no es poden moure gens. No solen veure el sol mai en la seva vida útil i se’ls talla el bec perquè no puguin auto-lesionar-se o rompre els ous.

3. I finalment el número 3 indica que estem consumint uns ous que provenen de gallines que viuen en tanques col·locades verticalment d’uns 600cm2 (perquè us faceu una idea un DIN A 4 fa 623 cm2) i d’on mai es mouran. També se’ls talla el bec, i a més ingereixen contínuament antibiòtics que després ingerim nosaltres.

Les dues lletres següents indiquen de quin estat provenen els ous. ES significa que provenen de l’Estat Espanyol.

I els següent números serveixen per identificar la granja de producció. Els dos primers corresponen al codi de la província, els tres següents al codi del municipi i els últims al codi d’identificació de l’establiment dins del municipi. Al final pot haver-hi també una lletra que identifica el ramat de gallines dins la granja.

Desgraciadament, els ous que normalment venen i que habitualment comprem solen ser del tipus 3. Si diuen que som el què mengem, perquè no ens hi podem mirar una mica i comprar ous més sans? Millorarem la nostra qualitat de vida i la dels animals! Ho provem?

Què necessitam?

Per 2 raccions:

• 2 patates grans (o 4 de petites)
• 4 tomàquets
• 2 ous
• sobrassada
• 1 cullerada de mantequilla
• oli, sal i pebre bo

Per on començam?

1_Per una banda posem a bullir al foc les patates amb la pell; i per altra banda rallem els tomàquets i els posem amb una mica d’oli a fregir al foc. Hi hauran d’estar més o  menys 30 minuts o 40,  i els hem d’anar remenant de tant en tant.

2_Quan les patates ja estiguin cuites les traiem de foc i les pelem (alerta que cremen!). Les xafem amb una forquilla o les passem per un passapurés i quan ja estiguin xafades les posem en una paella amb 1 cullerada de mantequilla i li donem dues voltes al foc.

3_Ara posarem en un pla que pugui anar al forn el puré de patata que hem fet, de manera que farà de niu. Muntem el puré deixant un buit al mig, on hi posarem la salsa de tomàquet que hem fet, un tros de sobrassada i el blanc de l’ou (compte! per ara només el blanc!)

4_Ho posem al forn a una temperatura de 180º fins que el blanc ja sigui cuit, i llavors obrim el forn i hi posem el vermell que prèviament havíem separat. Ara ho deixem 2 minuts i llest! El vermell de l’ou ha de quedar crui així hi podrem sucar pa 🙂

Nota: SI teniu pressa o mandra podeu comprar el puré fet i la salsa feta, però no serà tan bo!

Coca bamba

o coca de Sant Joan pels Ciutadellencs

o ensaïmada menorquina

Encara que les nostres ensaïmades mallorquines són les més famoses i les més bones per nosaltres, també existeixen unes ensaïmades menorquines, conegudes arreu de Menorca com a coca bamba, menys a Ciutadella, que l’anomenen coca de Sant Joan, ja que és per aquestes dates quan se solen menjar aquestes coques.

Pels qui no hagueu sentit a parlar mai d’aquesta coca, dir-vos que és molt semblant a les nostre coques de patata o coques de Pasqua. No formen fulls, com les nostres ensaïmades, i són més altes i s’estufen molt. A més, se sol acompanyar de xocolata calenta o també om diuen els menorquins: “amb xocolati”.

Nosaltres n’hem menjada una per postres, però no amb xocolata, que amb aquesta calor que fa encara ens haguéssim sofocat, però sí que ho hem fet amb una bona racció de gelat de mandarina. Mmmmm! Han estat boníssimes!

Ah!!! Per fer-les, fixeu-vos amb la fotografia que m’he fet mentre donava forma a la coca, perquè el procediment per formar l’espiral de l’ensaïmada és una mica diferent del que estem acostumats a veure.

Què necessitam?

• 500g de farina de força
• 50g de llevadura fresca
• 180g de sucre
• 3 ous
• 80g de saïm
• 80g de patata bollida
• 1 cullerada d’aigua

Per on començam?

Jo he fet la pasta amb la thermomix, per facilitar l’amassat, però de la manera tradicional es fa de la mateixa manera.

1_Primer hem de fer la massa mare. Posem una cullerada d’aigua i hi fonem la llevadura. Hi afegim un ou, una cullerada de sucre i la farina que es begui. Ho amassem i ho posem en un bol tapat amb un drap i deixem que tovi. Més o menys el temps que m’ha tardat a mi han estat uns 15 minuts.

2_Mentres xafem la patata i hi posem una cullerada de sucre i ho acabem de xafar.

3_Posem dintre la thermomix tots els ingredients amb la massa mare i la patata i programem15 segons a velocitat 6 i tot seguit 3 minuts a velocitat espiga, que equival a amassar de la manera tradicional. Quan acabi el temps programat tapem la thermomix amb un drap i ho deixem fins que la pasta hagi pujat fins adalt de la thermomix. Llavors tornem a programar 1 minut a velocitat espiga.

4_Estirem la pasta en una taula untada amb saïm i ens untem les mans també de saïm. Estirem la pasta una mica i l’enrotllem. Ara ens l’hem d’enrotllar a la mà i l’hem de deixar caure a sobre d’una safata amb un paper vegetal.

5_Deixem que les coques tovin tapades amb un paper film. Amb aquesta calor estaran molt poc temps, tan poc que amb 30 minuts ja havien tovat.

6_Les enfornem a 160º uns 40 minuts.

Mandonguilles sueques

i 1 picada, 100 plats!

Avui toca publicar la primera recepta que estrena un dels llibres que em van regalar per Sant Jordi: 1 picada, 100 plats. 

Quan vaig veure el títol em va encantar, és molt original i pràctic oi? Es tracta d’un llibre de cuina que a partir d’una picada de carn de vedella picada i uns quants ingredients més, aconsegueix cuinar 100 receptes ben diferents. Al llibre trobem des d’una simple lasanya clàssica, fins a sopes, passant per pa de carn o també curry.

Aquí us presento la picada que és la base de totes les receptes del llibre:

Per 4-6 persones:

• 1Kg de carn picada de vedella
• 1 ceba ben picada
• 1 gra d’all (opcional)
• sal i pebre bò

Donat que la carn picada és tan versàtil, la picada bàsica té numeroses aplicacions. La ceba sempre està present, però en algunes receptes es substitueix per algun altre membre de la família, com per exemple cebes tendres, cebes morades… L’all és un element opcional, que va al gust de cadascú.

Així que a partir d’ara, quan publiqui una recepta amb aquesta picada, em referiré a ella amb el nom de : “la nostra picada”. 

La primera recepta que publicaré d’aquest llibre són unes mandonguilles molt bones que m’han sorprès bastant, ja que són molt diferents de les que havia menjat fins ara. Us animo a que les feu, sobretot la salsa que porten……. bonsíssima!

Què necessitam?

Per 4 persones:

• 2 patates
• 25g de pa ratllat
• 650g de carn picada de vedella
• 1 ceba petita ratllada
• 1 ou
• nou moscada
• pa ratllat per arrebossar
• sal i pebre bò

Per la salsa:

• 2 cullerades de farina
• 225ml de nata per montar
• 225ml de brou de carn
• sal i pebre bò

Per on començam?

1_Posem a bollir les patates dins una olla amb aigua salada. Les tallem en trossos grans i les bollim. Quan ja estiguin cuites, les posem en un bol i les xafem. Les deixem refredar.

2_Quan les patates ja no siguin tan calentes, hi afegim el pa ratllat, la ceba ratllada, l’ou batut i la carn de vedella picada. Hi posem sal i pebre bò i ho barregem bé.

3_Ara hem de formar boles petites del tamany d’una nou, les arrebossem amb el pa ratllat i les fregim a foc mig durant uns 10 minuts, fins que estiguin cuites per dintre.

Per fer la salsa:

1_Posem en una paella dues cullerades de farina i ho removem bé durant 1 minut perquè es torri una mica.

2_Abaixem el foc i hi afegim el brou de carn incorporant-lo a poc a poc, i després la nata. Ho deixem al foc perquè la salsa redueixi i anem movent cada estona.

3_Ara només falta emplatar les mandonguilles amb la salsa.

Hamburguesetes de patata i salmó

Quan les festes del Meló de Vilafranca arriben, és l’avís de que l’estiu s’acaba. Ja tot torna a la normalitat, comencen a fer anuncis de tornada a l’escola, comencem a tenir fred quan anem amb tiretes i pantalons curts, i arriben els darrers sopars amb els amics per despedir-nos de l’estiu… És a n’aquests dies quan comences a pensar a preparar les coses per tornar a Barcelona: pensar quina roba agafaràs, què tens aquí, què tens allà, quina maleta portaràs perquè el menjar congelat de la mamà hi pugui caber……

Jo a n’aquests dies, a més de tot això, em vaig dedicar a escriure’m un petit receptari. I és que al pis nou no hi tenia cap llibre de cuina (ara ja sí 😉 ), i per això vaig recopilar algunes de les receptes de ma mare, de revistes que m’agradaven i de postres de la thermomix adaptats per fer-ho sense. I avui, per decidir què podia fer per dinar he vist el receptari a la prestatgeria. Hi buscava alguna recepta de carn o peix, perquè encara no n’havia publicat cap entrada al bloc, i ja era hora.

De cop he vist aquestes hamburguesetes. Quina il·lusió: unes hamburgueses diferents!. N’havia menjat de vedella, de porc, i unes de recents d’espinacs de la mare d’en Tomeu :). Avui presento aquestes, diferents i molt fàcils de fer. I el més important: sempre us faran quedar bé!

Què necessitam?

• Puré de patates (jo he fet servir el puré de capsa, el comprat (125g), però també podeu bollir patata i xafar-la, que segur que és més bò)
• 200g de salmó fumat
• 1 ceba tendra
• Julivert
• Sal i pebre bò

Per a la salsa:

• 1 prebot vermell
• 1 gra d’all
• 1 ceba
• una miqueta de salsa de tomàquet

Per on començam?

1_Fem el puré de patates. Si és del comprat seguim les instruccions de la capsa, però hem de posar menys quantitat de líquid del que diu, perquè sino el puré serà massa clar per a poder formar les hamburgueses.

2_Tallem a trossos petits el salmó i l’incorporem al puré. Hi afegim també la ceba tendra picada i un polsim de julivert.

3_Formem les hamburgueses amb les mans i les arrebossem amb farina. Llavors només faltarà fregir-les amb oli.

Per a fer la salsa:

1_Piquem la ceba, el gra d’all i el pebrot.

2_Ho sofregim tot molt bé, anant en compte de que no es cremi. Hi afegim la salsa de tomàquet (això va al gust de cadascú)

3_Quan ja ho haguem sofregit, ho triturem bé i… Llesta!