Tagliatelle mariners

Quins dies tan meravellosos que fa últimament!!! No us venen ganes de sortir al carrer a passejar i cridar?: Bon dia món!!!

No és cap secret que el meu cos funciona amb el sol. El sol surt: na Guida es lleva. El sol es pon: na Guida acaba les piles. I les acabo tant que a l’hivern, per exemple, quan són les 7 de la tarda ja no sóc capaç de fer més feina o estudiar. És per això que quan tenim tanta sort de poder disfrutar tants dies seguits de bon temps, sol i altes temperatures, irradio energia per tots costats!

Aquests sentiments d’optimisme i aquestes estones de sol em vénen associades inevitablement als diumenges a casa, al costat de la piscina, amb un sol que encara no pica però que notes que hi és, però sobretot a les paelles i arrossos dels diumenges que fa ma mare. Ella n’és experta en arròs negre, li queda fantàstic!

Per això em rebel·lo i dic que: mentre no pugui gaudir de les paelles de diumenge de ma mare no penso renunciar a cap d’aquestes coses: sol, energia i sobretot bon menjar! Perquè mira que és fàcil poder gaudir d’un bon àpat amb ben poc pressupost . Espero i desitjo que feu aquest plat perquè, de veritat, que quedareu encantats, i sobretot que el gaudiu al sol i amb molt bona companyia! 🙂

*Tot i això, mamà, saps que els teus arrossos no fan ni ombra a aquests tagliatelle 😉

Què necessitam?

Per a dues persones:

• 200g de tagliatelle de tinta de calamar
• 6 gambes fesques
• 1 punta (menys d’1/4) d’avecrem de peix
• 200ml de nata
• 1 ceba
• 1 cullerada de salsa de tomàtiga
• oli d’oliva, sal i prebe bò

Per on començam?

1_El que farem primer és pelar les gambes. Els hi traurem el cap i el reservarem, les pelarem i els hi traiem el fil que tenen a dintre, ajudant-nos d’un ganivet. Punxem les gambes en un pal per a fer les broquetes i ho reservem.

2_Pelem la ceba i la piquem a trossets ben petits. Posem oli a la paella i quan sigui calent hi tirem els 6 caps de gamba que hem reservat. Els hi donem dues voltes i hi tirem la ceba. Ho posem a foc lent perquè se’ns cogui a poc a poc i no se’ns cremi i hi posem sal i pebre bò.

3_Quan veiem que la ceba ja és transparent i ben tendra traiem els 6 caps de gamba de dins la paella i ja els poden tirar perquè no ens necessitarem més. Esmicolem dins la paella la punta de pastilla d’avecrem. Ara és l’hora de tirar-hi la cullerada de salsa de tomàtiga i els 200ml de nata. La salsa ja estarà feta, només hem de deixar que redueixi uns 15 minuts a foc lent i removem de tant en tant perquè no s’enganxi ni es cremi.

4_Aprofitem aquests 15 minuts que ha de reduir la salsa per a coure la pasta. Posem aigua al foc amb sal i un raig d’oli (i jo sempre hi poso un all partit) i els bullim tal com ens indica el paquet de pasta.

5_Només ens queda preparar les broquetes de gamba que ja tenim fetes i hem reservat anteriorment. Posem al foc una planxa amb una mica d’oli i posem les broquetes a daurar a banda i banda i llestos!

Finalment muntem el plat i a menjaaar!

Lasanya freda

Aquí ve el sol!

Aquell sol que comença a treure el cap les primeres hores del matí i que comença a cremar aquelles estonetes de migdia, aquells arbres que comencen a florir i tenen un color diferent, aquelles estonetes que tenim penjades entre classe i classe o entre feina i feina es converteixen en més que un sol moment, perquè aquest sol fa que encetem un sou sentiment d’optimisme, un nou esperit d’entusiasme, perquè les hormones se’ns disparen i això ens encanta, perquè tots estem una mica més impulsius i espontanis, perquè no parem de veure que les temperatures pugen i pugen, i perquè podem abandonar els colors foscos de l’hivern i vesteir-nos d’alegria.

Perquè avui iniciem una nova carrera per arribar a una meta molt esperada i alhora tan natural i simple: Sol, vacances i estiu! Una combinació perfecta, no? 🙂

Eiii! Que ja ho sabeu que avui…?

JA ÉS PRIMAVERA!

 

Una lasanya freda per endinsar-nos dins aquest esperit? Un plat perfecte per les altes temperatures de l’estiu i per fer-nos una mica la idea que aquest estiu no està tant lluny com ens pensem!

Què necessitam?

Per dues persones:

• 8-10 plaques de lasanya
• 10 llagostins pelats
• un alvocat
• el suc de mitja llimona
• 100g de salmó fumat
• mitja ceba
• 1 ou bullit
• maionesa (jo l’he feta amb llet, oli, un glop de suc de llimona i sal)

Per on començam?

1_Primer hem de llegir les instruccions de la capsa de les plaques de lasanya i seguir-les. En el meu cas, per exemple, vaig haver-les de posar en aigua calenta uns 20 minuts. Recordeu que normalment, al tractar-se d’una lasanya freda, les plaques es deixen més temps, o fins i tot el doble de temps que el que l’hi deixaríem normalment.

2_Mentestant, posem l’ou a bullir i passem els llagostins (o les gambes) per la paella amb una mica d’oli.

3_Tallem l’alvocat a daus molt petits i hi suquem mitja llimona per sobre perquè no ens torni negre. Tallem també a daus molt petites la ceba, el salmó, els llagostins i l’ou.

4_Barregem tots els ingredients i els salem. Afegim a aquesta mescla una cullerada generosa de maionesa i ho tornem a barrejar. Ara només ens quedarà muntar la lasanya!

5_Muntem la lasanya: primer una placa de lasanya, una mica de farcit, una capa… i així fins que acabem amb el farcit. Acabem amb una placa de lasanya i posem a sobre unes cullerades de maionesa i l’escampem. Ho deixem a la nevera  un mínim de 2 hores abans de servir.

Blogs contra la fam: Nius amb sardines

Gran recapte del Banc d’Aliments 2012

Avui és un dia important per totes les persones. Avui, 30 de Novembre, i demà, 1 de Desembre, es porta a terme a Barcelona el Gran Recaptre d’Aliments per part del Banc d’Aliments. Es tracta d’una iniciaiva que pretén recollir unes 1400 tones d’aliments per a la gent que malauradament no té ni per menjar, que avui poden ser els que veiem al carrer rebuscant entre les escombraries, però que demà poter és algú conegut, el veïnat o, tal com estan les coses, potser demà nosaltres mateixos necessitem una mica d’ajuda.

La recollida es fa de manera individual o als mercats i supermercats que hi col·laboren, i només es tracta d’anar a comprar per a qui més ho necessita. Aquest any els aliments que es recullen són: LLEGUMS SEQUES, OLI, LLET I LLAUNES DE CONSERVES DE PEIX.

Des del Banc d’Aliments ens han fet una proposta als gastroblocaires, amb la iniciativa de publicar avui una recepta fàcil i econòmica amb un o alguns dels ingredients que es recullen per tal de aportar el nostre granet de sorra.

Ja ho sabeu, només amb un paquet de llenties o cigrons avui i demà podem aportar la nostra petita ajuda, perquè demà potser serem nosaltres els que la necessitarem.

Les receptes recollides es recopil·laran aquí: blogscontralafam.blogspot.com

Què necessitam?

per dues persones:

• 200-250g de nius de pasta
• 2 llaunes de sardines en salsa de tomàtiga
• 200ml de llet evaporada
• 100g de formatge retallat (jo he utiitzat emmental)
• sal i prebe bò

Per on començam?

1_Posem a bullir la pasta tant temps com indiqui el paquet.

2_Traiem de la llauna les sardines i les separem de la salsa. Posem la salsa en una paella i ho portem al foc juntament amb la llet evaporada.

3_Partim les sardines per la meitat i les hi traiem l’espina.

4_Mentre la salsa està al foc, anem remenant tot el temps fins que faci xup-xup, aquest serà el moment de baixar una mica el foc i de tirar-hi a poc a poc el formatge. Quan ja li haguem tirat tot ho deixem uns 8 minuts que faci xup-xup i ja estarà llest!

5_Ara només ens quedarà montar el plat. Posem la pasta, a sobre la salsa i després hi posem les sardines!

Canelons de tonyina

Cuina per estudiants

Qui ha dit que els estudiants no puguin menjar un plat com cal? Qui és que diu que menjar bé comporta invertir temps a la cuina? Qui és que diu que els plats tradicionals queden a les cuines de les mamàs i padrines?

Aquests són uns tòpics que queden aixafats després de presentar-vos aquests canelons.  Si alguna vegada havíeu sentit a dir que els canelons porten molta feina i elaboració, a partir d’ara podreu demostrar que, qui pensava això s’equivocava completament.

Aquests canelons corroboren que els estudiants SÍ que podem gaudir d’un bon plat amb molt poca inversió de temps. Ja fa temps que els faig aquí a Barcelona, i un dia que ma mare feia canelons a casa i em deia: “ai! quina feinada!”, li vaig proposar de fer-los amb tonyina, que jo els feia i eren molt bons. Ella, una mica dubtosa, em va dir que els provaríem de fer però només amb la meitat dels canelons previstos, que la resta serien de carn i a tir segur. Quan va ser l’hora de la prova de foc, tothom va repetir de canelons, però de canelons de tonyinaaa!!!! 😉

Us animo a que els proveu de fer, tant si sou estudiants com no, i amb poc més de mitja horeta veureu que estan llestos!

 

Què necessitam?

Per 12 canelons:

• 12 plaques de canelons precuinats
• 3 llaunes de tonyina de les petites
• 3 ous
• una mica de salsa de tomàtiga
• salsa beixamel (jo he fet trampa i l’he comprada feta, per falta de temps i comoditat)
• formatge
• sal i pebre bò

Per on començam?

1_Primer de tot posem els ous a bullir, perquè els necessitem durs. També posem en aigua calenta les plaques de canelons, que han d’estar en remull durant uns 20 minuts.

2_Mentre esperem les plaques i els ous, en un bol posem les tres llaunes de tonyina una mica xafada. Quan els ous estiguin els tallem a daus petits i els incorporem amb la tonyina. Afegim una mica de salsa de tomàtiga perquè es lligui tot i hi posem sal i pebre bò al gust.

3_Posem les plaques de canelons a sobre un drap i repartim el farcit per sobre de cada placa. Enrotllem els canelons un per un i els col·loquem a una safata apta per anar al forn. Quan estiguin col·locats aboquem per sobre la salsa beixamel i una mica de formatge ratllat.

4_Ho posem al forn a uns 180º durant uns 15-20 minuts. Durant aquest temps freguem i netegem tot el que hem embrutat i au, llestos!

Lasanya de bolets

Ja estem ben endinsats dins la temporada de tardor d’aquest any. El que em va fer adonar-m’en plenament va ser quan dijous a la nit vaig obrir la televisió i va començar el programa Caçadors de bolets.

Pels qui no sapigueu què és, es tracta d’un programa que fan a TV3 els dijous després del telenotícies vespre. És un espai on boletaires aficionats i també personatges coneguts ens ensenyen com van a caçar bolets, els mètodes i les seves peripècies. A més, després de la “caça” cuinen un plat amb els bolets que han caçat. També fan una previsió setmanal on es podran trobar bolets a Catalunya. Pel que fa a Mallorca, desconec si hi ha alguna pàgina web on poder trobar informació també d’alguna previsió, encara que qui sap on trobar-ne, segur que en troba 😉

És un programa molt interessant que ja porta la quinta temporada a les esquenes. Ara que comença la temporada dels bolets, és interessant saber quins bolets abunden, on i quins es poden menjar i quins són verinosos. A més, el millor de tot és que amb ells podem cuinar plats molt i molt bons. Si feu clic aquí, us portarà a la pàgina web de Caçadors de bolets on hi ha un recull de receptes amb bolets.

De moment jo us en deixo una que hem cuinat avui per dinar. Encara que la temporada només hagi fet que començar, hem trobat gírgoles i rovellons, i els hem aprofitat per cuinar una boníssima lasanya!

Què necessitam?

Per 2 persones:

• 8 plaques de lasanya precuinades
• 1 ceba
• 200g de bacon
• 300g de bolets (jo hi he posat 100g de rovellons, 100g de gírgoles i 100g de xampinyons)
• 100ml de nata
• beixamel
• formatge per gratinar
• oli, sal i pebre bò

Per on començam?

1_Posem en remull amb aigua calenta les plaques de lasanya durant 10 minuts (seguint les indicacions de la capsa)

2_Tallem la ceba ben petita i netegem els bolets. Jo ho faig amb un paper de cuina, ja que si els posem en remull perden el seu gust.

3_Posem a sofregir la ceba, i quan ja estigui una mica feta hi incorporam els bolets. Finalment hi posem el bacon. Afegim sal i pebre bò.

4_Quan els ingredients ja estiguin cuits hi posem la nata i ho deixem que redueixi durant un 15 minuts a foc mig-lent.

5_Montem la lasanya posant una placa i a sobre el farcit de bolets i ho fem fins que tenguem tres farcits, i acabem amb una placa.

6_Finalment hi posem una mica de beixamel per sobre i formatge per gratinar i ho posem al forn fins que estigui gratinat.

Pasta amb mascarpone i bacó

Cuina per estudiants

Com ja haureu notat, l’activitat del bloc ha baixat notablement els últims dies o fins i tot setmanes. Això no és culpa meva, sino més bé de la universitat. I és que només em queden 19 dies per acabar les classes i la feina grossa , treballs i entregues.

Quan vaig començar aquest bloc ja vaig comentar que no sabia quin ritme li podria donar, i he tret temps fins i tot d’allà on no n’hi havia. I és que quan una cosa t’agrada, disfrutes de fer-la i es converteix en una prioritat. Ara però, el que toca és centrar-se en la carrera i fer un últim esprint perquè, com jo sempre dic, l’esforç i el treball ben fet sempre obtenen els seus fruits, i saps que ho són de satisfactòries les recompenses obtingudes després de la constància de tot l’any.

Amb el vostre permís doncs, aniré penjant entrades quan pugui o quan tingui un moment per esbargirme dels estudis; i no dubteu que aniran caiguent postres per donar-nos alguna alegria en aquesta època tan dura per alguns….

Com que sé que sou molts els que esteu com jo, avui el plat és de “cuina per estudiants”. Bò, fàcil i ràpid, perquè que no tinguem temps no vol dir que no poguem menjar bé! 😉

No dubteu que d’aquí 19 dies tornaré a ser aquí amb més activitat que mai!

Què necessitam?

Per 4 persones:

• 225 ml de nata de textura espessa
• 225g de xampinyons
• 400g de pasta
• 100g de mascarpone (o inclús més si us agarada el formatge)
• 175 g de bacó o pernil en daus

Per on començam?

1_Posem al foc una olla amb aigua salada i ho deixem fins que bulli. Llavors hi incorporem la pasta i la cuinem el temps que digui la bossa, fins que estigui al dente.

2_Mentres, posem la nata en una cassola i hi afegim els xampinyons laminats, hi posem sal i pebre. Deixem que comenci a bollir i abaixem el foc i ho deixem coure a foc lent uns 8-10 minuts, remenant de tant en tant, fins que s’hagi espessit.

3_Incorporem el mascarpone i el bacó i ho deixem uns altres 3-4 minuts al foc lent.

4_Colem la pasta, la passem a la cassola amb la salsa i ho barregem. Ara ja ho podem servir!

Pasta amb xampinyons

i la nova secció “Cuina per estudiants”

Avui a les 12, quan sortia de classe pensava: m’he d’aturar a comprar, què faig per dinar? Encara hi ha el meu germà, així que les possibilitats se’m redueixen bastant. A més, havia de ser ràpid per poder dinar a una hora decent; i llavors he pensat: pasta!

Sempre faig el mateix, no penso què faré fins que no sóc al súper, perquè allà hi ha tantes coses que les idees et venen soles. Quan he vist uns xampinyons molt grans he decidit que faria la pasta amb xampinyons. Però llavors he pensat: uix no, que aquest plat no el podré penjar al bloc….

Però després caminant pel carrer, el meu cap donava voltes: i per què no penjar-lo? Perquè és massa senzill? Seguríssim que hi ha molta de gent que no té gaire temps de cuinar, que ho fa sense ganes o que necessita idees perquè el seu dia a dia es faci més bò de dur. I crec que no m’equivoco gaire, no? 😉

És per això que avui he decidit estrenar una nova secció del bloc:

CUINA PER ESTUDIANTS

En aquesta secció hi podreu trobar plats senzills i molt fàcils de fer, tant per estudiants que no tenen gaire temps per cuinar, com també per tots aquells que tenen un dia atrafegat, que no són pocs, a que no? A més, tots algun dia ens hem trobat amb la pregunta: què faig avui per dinar? Doncs aquesta serà també una secció per donar idees a la cuina diària. No cal dir que podeu aportar totes les idees que volgueu i ferme-les arribar a la secció de contacte o per un comentari mateix. Esper que us agradi i que us sigui d’ajuda 😉

Ah! A la secció la podeu trobar a la part superior de la pàgina!

Què necessitam?

Per 4 persones:

• 500g de pasta
• 2 cebes tendres (o també cebes normals)
• 2 alls
• xampiyons (jo n’he utilitzat 12 de grans)
• 1 tomàquet ratllat
• sal, pebre bò i julivert (opcional)

Per on començam?

1_Primer posem aigua al foc i esperem que agafi el bull. Quan ho faci, hi posem la pasta amb una mica de sal i oli i ho bollim el temps que indiqui la bossa.

2_Mentrestant, piquem les cebes, els alls i els xampinyons i ho posem tot en una olla i ho sofregim. Si hi posem sal al principi, quan comenci a sofregir, aconseguirem que la ceba i els xampinyons treguin l’aigua que tenen, i en aquest cas això ens interessa perquè farà un suquet que farà la pasta més bona.

3_Deixem que cogui amb el suquet que farà i hi incorporem el tomàquet ratllat. Ho deixem que cogui uns 5 minuts a foc lent, fins que vegeu que la ceba i els xampinyons ja estan fluixets. Quan ja estigui cuit, ho barregem amb la pasta.

Nius amb carabassa

Us enrecordeu de quan Vilafranca de Bonany oferia aquesta imatge a l’entrada del poble? Potser tots nosaltres ens n’hem oblidat, però el Google encara ho té present. De fet, si posam Vilafranca de Bonany al google, immediatament surten imatges com aquesta.

Recordo que n’hi havia moltes de paradetes com aquesta, i sempre estaven plenes de cotxes d’estrangers que feien embós al carrer vertebrador de Vilafranca, que de fet era la carretera principal Palma-Manacor. Pels del poble, eren com “souvenirs”, on mai anavem a comprar i on tot ens semblava caríssim, però sempre les teníem presents i ens les miràvem amb una rialla a la boca. Han estat durant molts anys el símbol del poble.

Jo sempre pensava… què tenen d’especial? Com és que la gent de fora vé a veure aquests barracons i no a passejar pel poble o a veure les possessions, els camps…? I també, quan passava per allà, em venien ganes de tocar-ho tot. Aquelles coses que penjaven tan rares, pebres de molts colors enfilats i aliments amb formes rares que mai havia vist per casa… Amb el temps ja ho he vist que eren carabasses, però aquells aliments posats de forma escultòrica en unes parades de poble mai em van deixar de sosprendre.

Avui mentres cuinava aquest experiment que he fet, m’han vingut al cap les carbasses que penjaven de les paradetes, i m’ha fet gràcia pensar en aquesta imatge que encara tenim tan present tot i que actualment ja no existeix tal com era abans.

Què necessitam?

Per 4 persones:

• 50g de mantequilla
• 2 cebes
• 800g de carabassa
• 400 ml de nata
• 2 cullerades de julivert picat
• 400g de pasta (en aquest cas nius)
• Parmesà ratllat

Per on començam?

1_Piquem la ceba ben petitona i la carabassa a daus. Fonem la mantequilla en una cassola prou gran i hi posem la ceba i la carabassa. Hi posem sal i deixem que cogui durant uns 30 minuts o fins que la carabassa ja no sigui forta. El foc ha d’estar molt fluix, i hem de tapar la cassola amb una tapa. Anem movent de tant en tant perquè no se’ns enganxi.

2_Mentrestant, posem a bollir la pasta dins aigua lleugerament salada. Quan ja estigui cuita, la colem i reservem una mica d’aigua de l’ebullició.

3_Quan la ceba i la carabassa ja estiguin llestes, incorporem la nata, el parmesà i el julivert i ho retirem del foc.

4_Mesclem la pasta amb la salsa i si trobem que la salsa ha quedat una mica espessa podem afegir una mica de l’aigua que havíem reservat.

 

Esper que Vilafranca estigui tan guapa quan torni d’aquí 2 setmanetes per Setmana Santa !!

Penne a la gorgonzola

Us agrada el formatge? Segurament hi ha gent que té claríssim que sí, i gent que té claríssim que no. I és que sovint amb el formatge passa que, o t’agrada molt, t’encanta i en menjaríes amb tot i fins i tot sol; i en d’altres casos que ni el pots olorar. Conec casos de tots dos tipus, i tots dos ben propers.

La meva mare menjaria formatge sol, li encanta, tant si és curat, semicurat, blau…. Fins i tot a vegades a l’estiu, recordo que l’hem enviada a sopar a fora al jardí perquè la olor del formatge era insoportable; i ella consent anar a sopar a fora per menjar-se’l. Això és que t’agradi el formatge!! Per altra banda tenim a la seva mare, la meva padrina, que ni el pot olorar. De fet, fins fa ben poc no aconseguia fer-nos pizza per dinar, i això que estem parlant de havarti o formatges que no fan gaire olor. Ella quan en un sopar hi ha formatge… uff, no el pot ni tenir a la vora!

Tot són gustos, i a mi el formatge m’agrada només fos. Sí, és una mica raro però és així. Em puc menjar una pizza de formatges, m’agrada la fondue, i la salsa de formatges. Ara bé, si em posen sobre la taula formatges…. tiraré cap a la mozzarella, havarti…. Formatges que a la gent que li agrada de debò, creu que no tenen gust de res.

El plat que avui us presento és fruit de la falta de temps i de matèria prima. I és que… en 3 dies ens n’anem a Mallorca, a passar uns bons dies i a carregar la maleta de provisions! 🙂 Per això els dies previs intentem “sobreviure” d’alguna manera…. menjars ràpids, fàcils, barats i sense gaires complicacions. Anar a comprar fa una mica de mandra, les carns no són tan bones com les que portem…. I a més no tenim “coixinets” per si ens fa mandra cuinar… Això vol dir que cal fer el dinar i el sopar cada dia, i a vegades se t’acaben les idees, i en aquests casos els plats “pasta” són els estrella. Aquí en teniu una prova!

Què necessitam?

Per 4 persones:

• 400g de penne (o altra tipus de pasta)
• 200g de forgonzola
• 200ml de nata espessa
• 1 ceba (opcional)
• sal i pebre bò

Per on començam?

1_Primer posem a bollir la pasta i la deixem coure fins que estigui al dente.

2_Mentrestant, piquem la ceba ben petita i la posem a dorar en una paella. La ceba és opcional, però dóna molt bon gust al plat. El dia que aneu més apurats però, podeu prescindir d’ella.

3_Quan la ceba ja estigui ben doradeta, hi afegim la gorgonzola a daus, i baixem el foc per a que el formatge es fongui però no es cremi.

4_Quan el formatge ja estigui fos, hi incorporem la nata lentament. Hi posem sal i pebre bò i deixem que cogui, remenant, fins que s’hagi espessit una mica. Es pot afegir més nata si la salsa quedés massa espessa.

5_Finalment escurrim bé la pasta, la col·loquem al plat i hi tirem la salsa per sobre.

Tagliatelle amb salsa de nous

Quan era petita i em preguntaven quin era el meu plat preferit, sempre contestava: pasta!

I quin plat de pasta? Doncs han anat canviat al llarg dels anys. I és que podriem dir que la pasta és l’ingredient més versàtil que trobarem dins la cuina. Combina amb gairabé tot, des de verdures i formatge fins a carn i peix. És igual de bona servida amb una salsa simple i econòmica com amb una extravagant i luxosa. A més, la podem preparar com a plat principal, com a entrant o com a ensalada.

Avui serà un plat molt senzill de fer i diferent, que és molt original, i tan tan senzill de fer que no hi ha excusa per a fer un plat de pasta diferent.

Què necessitam?

Per a 4 persones:

• 25g de pa ratllat
• 350g de nous trossejades
• 2 grans d’all
• 4 cullerades de llet
• 4 cullerades d’oli d’oliva
• 85g de formatge fresc o crema de formatge (jo he utilitzat crema de formatge)
• 150ml de nata líquida
• 400g de tagliatelle
• sal i pebre bò

Per on començam?

1_Disposar en un morter el pa ratllat, les nous, els alls, la llet, l’oli i el formatge, i ho picam bé fins a obtenir una past

a homogènia (a mi m’agrada que hi hagi trossos de nous). També es pot triturar amb el robot de cuina.

2_Llavors, incorporar la nata per a que la consistencia de la salsa sigui espessa. Posar-hi sal i pebre bò.

3_Bollir la pasta fins que estigui al dente.

4_Escórrer la pasta i disposar-la en una font, on hi abocarem la salsa per sobre. S’ha de mesclar bé i servir de seguida.