Trena de porros i salmó

 

Porto unes setmanes un tant estranyes… No paro en tot el dia, cosa que no em permet cuinar gaire i encara menys fotografiar per a compartir-ho amb vosaltres. Tinc dintre meu uns sentiments contradictoris. Irradio felicitat, però a la vegada no em puc desprendre d’un sentiment de pena.

Aquestes últimes setmanes em trobo amb tots els “últims”. He fet els últims exàmens de la carrera, els últims dies a la uni, els últims dinars a la universitat, els últims treballs en grup, les últimes classes, els últims cafès al bar… i em falta molt poc per dir : “He fet la última entrega de la carrera!”

Però també em trobo amb els “primers”. Els primers adéus.

A l’hora de fer el balanç, malauradament, els “primers”, encara que de moment només n’hi hagi un, pesen molt més que els “últims”.

Ahir vam estar fent les fotos de l’orla amb els amics, i us en faig un avançament amb la foto d’adalt. Doncs sí, la nostra no és una orla tradicional amb el barret i americana. Que us havíeu oblidat que nosaltres som arquitectes? 😀  Vam passar un gran matí, tots cinc junts. Encara no ens ha arribat el “primer” i ja els trobo a faltar.

 

Entre els “últims” i els “primers” seguim amb la vida, i en aquesta hem de menjar, i val més fer-ho bé que malament, oi? Per tant, aquí us deixo una recepta ràpida i boníssima, en honor a tots aquells que també esteu tenint unes setmanes de bojos! Molts ànims a tots els que esteu o estareu d’exàmens!! I molts ànims també als que els heu de corregir-los!! (tal com em va apuntar una seguidora del blog!:) )

Què necessitam?

• 1 làmina de pasta de full rectangular (amb una de circular també us anirà bé, només que haureu de fer uns petits “apaños” i convertir-la en rectangular)
• 3-4 porros
• 100g de salmó fumat
• 1 ou petit
• 1 glop petit de llet
• sal i pebre bò

Per on començam?

1_Netegem els porros i els tallem ben petits. Posem a escalfar un raig d’oli en una cassola i hi tirem els porros perquè es dorin. Anem remenant a foc mig perquè no se’ns cremin i quan estiguin cuits i tendres les traiem del foc i ho deixem refredar.

2_Mentres, preparem la pasta de full. L’estenem i fem uns talls tal i com es veuen a la foto. Al mig d’aquests talls és on col·locarem el farcit.

3_Quan els porros ja hagin refredat els hi afegim el salmó tallat a trossets, l’ou batut i el glop de llet. Us recomano que reserveu una part d’ou per a pinzellar posteriorment la trena. Apart de que l’aspecte serà millor, el farcit també quedarà més compacte. Ho salem i hi posem pebre bò al gust i ja tindrem el farcit llest.

4_Posem el farcit a sobre la làmina de pasta de full, a la part central. Ara hem d’anar intercalant les tires de pasta de full a sobre del farcit, tal i com es veu a la foto. Per últim, pintem la pasta amb ou.

5_Ho posem al forn a 180º uns 15-20 minuts.

Lasanya freda

Aquí ve el sol!

Aquell sol que comença a treure el cap les primeres hores del matí i que comença a cremar aquelles estonetes de migdia, aquells arbres que comencen a florir i tenen un color diferent, aquelles estonetes que tenim penjades entre classe i classe o entre feina i feina es converteixen en més que un sol moment, perquè aquest sol fa que encetem un sou sentiment d’optimisme, un nou esperit d’entusiasme, perquè les hormones se’ns disparen i això ens encanta, perquè tots estem una mica més impulsius i espontanis, perquè no parem de veure que les temperatures pugen i pugen, i perquè podem abandonar els colors foscos de l’hivern i vesteir-nos d’alegria.

Perquè avui iniciem una nova carrera per arribar a una meta molt esperada i alhora tan natural i simple: Sol, vacances i estiu! Una combinació perfecta, no? 🙂

Eiii! Que ja ho sabeu que avui…?

JA ÉS PRIMAVERA!

 

Una lasanya freda per endinsar-nos dins aquest esperit? Un plat perfecte per les altes temperatures de l’estiu i per fer-nos una mica la idea que aquest estiu no està tant lluny com ens pensem!

Què necessitam?

Per dues persones:

• 8-10 plaques de lasanya
• 10 llagostins pelats
• un alvocat
• el suc de mitja llimona
• 100g de salmó fumat
• mitja ceba
• 1 ou bullit
• maionesa (jo l’he feta amb llet, oli, un glop de suc de llimona i sal)

Per on començam?

1_Primer hem de llegir les instruccions de la capsa de les plaques de lasanya i seguir-les. En el meu cas, per exemple, vaig haver-les de posar en aigua calenta uns 20 minuts. Recordeu que normalment, al tractar-se d’una lasanya freda, les plaques es deixen més temps, o fins i tot el doble de temps que el que l’hi deixaríem normalment.

2_Mentestant, posem l’ou a bullir i passem els llagostins (o les gambes) per la paella amb una mica d’oli.

3_Tallem l’alvocat a daus molt petits i hi suquem mitja llimona per sobre perquè no ens torni negre. Tallem també a daus molt petites la ceba, el salmó, els llagostins i l’ou.

4_Barregem tots els ingredients i els salem. Afegim a aquesta mescla una cullerada generosa de maionesa i ho tornem a barrejar. Ara només ens quedarà muntar la lasanya!

5_Muntem la lasanya: primer una placa de lasanya, una mica de farcit, una capa… i així fins que acabem amb el farcit. Acabem amb una placa de lasanya i posem a sobre unes cullerades de maionesa i l’escampem. Ho deixem a la nevera  un mínim de 2 hores abans de servir.

Ous al niu versionats

Avui us vull explicar una “anècdota” dels ous que no hauria de ser una “anècdota”. Us eu fixat que els ous que comprem porten un etiquetatge a la closca? Són uns números impresos que normalment són de color vermell. Us heu aturat a pensar mai què volen dir?

Com que diuen que som el que mengem, avui us explicaré que volen dir aquests números. 😉

Nota: per fer l’explicació més entenent, hauria anat molt bé adjuntar unes fotografies, però els que em coneixeu ja sabeu que les plomes i jo… no ens portem gaire bé, i la idea de tenir unes gallines al meu bloc… no em feia gaire gràcia! :S

El primer número és el més important, ja que qualifica la forma en que les gallines viuen durant la seva vida útil. Aquest número pot anar del 0 al 3:

0. Indica que estem consumint ous ecològics, postos per gallines que viuen en llibertat, en un espai obert i que es poden moure lliurement. La densitat sol ser d’unes 4 gallines per metre quadrat a l’espai obert i d’unes 6 per metre quadrat en el galliner. A més, no els hi donen medicaments ni antibiòtics i mengen pinso ecològic.

1. Són ous que provenen de les gallines que coneixem com “camperas”, que viuen en corrals a l’aire lliure i coberts per posar ous, amb una densitat de 4 gallines per metre quadrat.

2. A partir d’aquí empitjora totalment la vida d’aquests animals. Aquests són ous de gallines que viuen en naus industrials, amb una densitat d’unes 12 gallines per metre quadrat, és a dir que no es poden moure gens. No solen veure el sol mai en la seva vida útil i se’ls talla el bec perquè no puguin auto-lesionar-se o rompre els ous.

3. I finalment el número 3 indica que estem consumint uns ous que provenen de gallines que viuen en tanques col·locades verticalment d’uns 600cm2 (perquè us faceu una idea un DIN A 4 fa 623 cm2) i d’on mai es mouran. També se’ls talla el bec, i a més ingereixen contínuament antibiòtics que després ingerim nosaltres.

Les dues lletres següents indiquen de quin estat provenen els ous. ES significa que provenen de l’Estat Espanyol.

I els següent números serveixen per identificar la granja de producció. Els dos primers corresponen al codi de la província, els tres següents al codi del municipi i els últims al codi d’identificació de l’establiment dins del municipi. Al final pot haver-hi també una lletra que identifica el ramat de gallines dins la granja.

Desgraciadament, els ous que normalment venen i que habitualment comprem solen ser del tipus 3. Si diuen que som el què mengem, perquè no ens hi podem mirar una mica i comprar ous més sans? Millorarem la nostra qualitat de vida i la dels animals! Ho provem?

Què necessitam?

Per 2 raccions:

• 2 patates grans (o 4 de petites)
• 4 tomàquets
• 2 ous
• sobrassada
• 1 cullerada de mantequilla
• oli, sal i pebre bo

Per on començam?

1_Per una banda posem a bullir al foc les patates amb la pell; i per altra banda rallem els tomàquets i els posem amb una mica d’oli a fregir al foc. Hi hauran d’estar més o  menys 30 minuts o 40,  i els hem d’anar remenant de tant en tant.

2_Quan les patates ja estiguin cuites les traiem de foc i les pelem (alerta que cremen!). Les xafem amb una forquilla o les passem per un passapurés i quan ja estiguin xafades les posem en una paella amb 1 cullerada de mantequilla i li donem dues voltes al foc.

3_Ara posarem en un pla que pugui anar al forn el puré de patata que hem fet, de manera que farà de niu. Muntem el puré deixant un buit al mig, on hi posarem la salsa de tomàquet que hem fet, un tros de sobrassada i el blanc de l’ou (compte! per ara només el blanc!)

4_Ho posem al forn a una temperatura de 180º fins que el blanc ja sigui cuit, i llavors obrim el forn i hi posem el vermell que prèviament havíem separat. Ara ho deixem 2 minuts i llest! El vermell de l’ou ha de quedar crui així hi podrem sucar pa 🙂

Nota: SI teniu pressa o mandra podeu comprar el puré fet i la salsa feta, però no serà tan bo!