Trena de porros i salmó

 

Porto unes setmanes un tant estranyes… No paro en tot el dia, cosa que no em permet cuinar gaire i encara menys fotografiar per a compartir-ho amb vosaltres. Tinc dintre meu uns sentiments contradictoris. Irradio felicitat, però a la vegada no em puc desprendre d’un sentiment de pena.

Aquestes últimes setmanes em trobo amb tots els “últims”. He fet els últims exàmens de la carrera, els últims dies a la uni, els últims dinars a la universitat, els últims treballs en grup, les últimes classes, els últims cafès al bar… i em falta molt poc per dir : “He fet la última entrega de la carrera!”

Però també em trobo amb els “primers”. Els primers adéus.

A l’hora de fer el balanç, malauradament, els “primers”, encara que de moment només n’hi hagi un, pesen molt més que els “últims”.

Ahir vam estar fent les fotos de l’orla amb els amics, i us en faig un avançament amb la foto d’adalt. Doncs sí, la nostra no és una orla tradicional amb el barret i americana. Que us havíeu oblidat que nosaltres som arquitectes? 😀  Vam passar un gran matí, tots cinc junts. Encara no ens ha arribat el “primer” i ja els trobo a faltar.

 

Entre els “últims” i els “primers” seguim amb la vida, i en aquesta hem de menjar, i val més fer-ho bé que malament, oi? Per tant, aquí us deixo una recepta ràpida i boníssima, en honor a tots aquells que també esteu tenint unes setmanes de bojos! Molts ànims a tots els que esteu o estareu d’exàmens!! I molts ànims també als que els heu de corregir-los!! (tal com em va apuntar una seguidora del blog!:) )

Què necessitam?

• 1 làmina de pasta de full rectangular (amb una de circular també us anirà bé, només que haureu de fer uns petits “apaños” i convertir-la en rectangular)
• 3-4 porros
• 100g de salmó fumat
• 1 ou petit
• 1 glop petit de llet
• sal i pebre bò

Per on començam?

1_Netegem els porros i els tallem ben petits. Posem a escalfar un raig d’oli en una cassola i hi tirem els porros perquè es dorin. Anem remenant a foc mig perquè no se’ns cremin i quan estiguin cuits i tendres les traiem del foc i ho deixem refredar.

2_Mentres, preparem la pasta de full. L’estenem i fem uns talls tal i com es veuen a la foto. Al mig d’aquests talls és on col·locarem el farcit.

3_Quan els porros ja hagin refredat els hi afegim el salmó tallat a trossets, l’ou batut i el glop de llet. Us recomano que reserveu una part d’ou per a pinzellar posteriorment la trena. Apart de que l’aspecte serà millor, el farcit també quedarà més compacte. Ho salem i hi posem pebre bò al gust i ja tindrem el farcit llest.

4_Posem el farcit a sobre la làmina de pasta de full, a la part central. Ara hem d’anar intercalant les tires de pasta de full a sobre del farcit, tal i com es veu a la foto. Per últim, pintem la pasta amb ou.

5_Ho posem al forn a 180º uns 15-20 minuts.

Llom de porc a la llimona

Groc.

Últimament estic obsessionada amb el groc. Potser  el més fort és que no me n’havia adonat fins avui al matí quan, caminant cap a la universitat he girat el cap a l’esquerra i he vist a terra, a sobre d’un petit camp de gespa, unes flors grogues que mai havia vist i que a més, pensant una mica més, he arribat a la conclusió que fa 5 anys que hi són i que jo mai m’havia fixat amb elles.

Si parlo d’obsessió no és només pel detall d’aquestes flors, sinó que la meva dèria va més enllà. Ahir, a l’hora de fer el” break” de mitja tarda vaig sortir a comprar algunes coses que ens faltaven a la nevera. Al súper, vaig parar davant de la fruiteria: prunes grogues i prunes vermelles. Prunes grogues!!!! Apa, una bossa amb 6 prunes grogues cap a casa. El més fort però, és que aquest matí quan m’he llevat i he obert l’armari he pensat que amb el sol tan groc que feia em venia de gust posar-me alguna peça de roba de color groc! Ho creieu o no… al meu armari no n’hi ha haguda cap!

Donant voltes al què podia fer per dinar només em satisfeia un gust de cítrics a la boca i, pensant-ho bé, i per la salut de la meva butxaca, em convenia més apagar la meva set de groc a la cuina que no pas al centre comercial.

Què necessitam?

Per 2 persones amb gana:

• 500g de llom de porc, que equivalen a unes 8 tallades
• 4 alls
• 150g de vi blanc
• el suc d’una llimona petita
• 1 cullerada generosa de farina
• oli d’oliva
• sal, pebre bò i julivert picat

Per on començam?

1_Piquem els alls ben petits i preparem una paella gran i plana amb dues cullerades o tres d’oli d’oliva i ho posem al foc. Hi tirem els alls picats i anem amb molt de compte que no se’ns cremin!

2_Quan comencin a estar daurats hi posem el llom. El fem per una banda, hi posem sal i pebre bò i li donem la volta. Quan ja estiguin gairebé fets per totes dues bandes hi tirem la cullerada de farina.

3_Removem perquè la farina es torri bé (arraconem a una banda de la paella els lloms i així ens anirà millor per remoure la farina) i quan estigui ben torrada incorporem el vi blanc. Deixem que faci xup-xup uns 5 minuts a foc mig.

4_Quan hagin passat els 5 minuts afegim el julivert picat i el suc de llimona i ho tornem a deixar 5 minuts perquè faci xup-xup i la salsa torni una mica espessa. Passats aquests 5 minuts ja tindrem el plat llest!

Nota: es pot fer amb qualsevol carn! Amb pollastre, llomillo de porc…

 

Rotllets de primavera

i sortint de l’espiral!

Dono voltes i voltes al voltant d’un punt central del qual sembla que no me’n puc sortir, voltes aparentment cícliques que semblen atrapar-me i no deixar-me marxar d’aquest laberint. Voltes però, que sense adonar-me em porten lluny d’aquell punt central on era inicialment. Voltes tals com un espiral.

Feia dies que no passava per aquí, i no perquè no en tingués prou ganes, sinó perquè les voltes no em deixaven prou temps com per poder asseure’m a escriure una nova entrada així com cal. He tingut feina, compromisos i sobretot dues visites molt especials des de  Mallorca que m’han fet carregar les piles per poder sortir de l’espiral i agafar un nou… “rotllet”: dues setmanes i ja serem a les vacances de Setmana Santa! 🙂

 

Què necessitam?

Per 12 rotllets aproximadament:

• 250g de col
• 150g de ceba tendra
• 50g de bacon
• 2 pastanagues mitjanes
• 1 pebre verd mitjà
• 150g de carn de porc picada
• 1 paquet de pasta per a rotllets de primavera (Es veu que els venen, però jo no en vaig trobar i vaig fer servir massa per a “empanadillas”. S’ha de dir que la pròxima vegada intentaré fer-los amb la massa que toca, perquè per ser el primer cop va anar bé, però la massa no feia honor al farcit)
• 1 cullerada de salsa de soja
• sal i oli per fregir

Per on començam?

1_Primer posem en una paella una cullerada d’oli i quan estigui calent hi tirem la carn picada i la sofregim fins que estigui cuita. Ho salem i al final hi tirem la cullerada de salsa de soja. Ho retirem del foc i ho deixem refredar.

2_Un cop tinguem la carn llesta només hem de pelar i tallar les verdures i el bacon. Cal que les tallem ben petites i ben fines, perquè només es couran quan fregim els rotllets.

3_Un cop tinguem les verdures, el bacon i la carn preparats ho barregem tot i només ens faltarà enrotllar els rotllets. Aquí cal paciència i una mica de manya. Si aconseguiu trobar la massa per als rotllets l’heu de tallar formant rectangles d’uns 10cmx4cm (o bé més petits si així ho preferiu) i col·locar dues cullerades de farcit a sobre, enrotllar-lo amb la massa i doblar els laterals cap a dintre perquè el farcit no ens surti pels costats. Si sou com jo i utilitzeu massa per a “empanadillas” haureu de ser una mica manyosos  ja que aquesta massa ja ve en forma de cercle, però no patiu que segur que us en sortiu! El procediment és el mateix.

4_Per acabar-los els hem de fregir amb abundant oli ben calent durant uns minuts, fins que estiguin ben daurats! 😉

Prebes farcits

Si alguna cosa em té sorpresa en aquesta vida és la llengua i les seves expressions. On una paraula vol dir una cosa, a 20 km vol dir una altra; tenim paraules per tot i mai ens en sobra cap! Estem ben farcits de paraules, ben plens d’un vocabulari que no coneixem i que aconsegueix sorprendre’m cada vegada més.

He dit… estem ben farcits? Farcir: 1.omplir de carn trinxada i d’altres ingredients. 2.Omplir fins a l’atapeïment.

A Mallorca estam ben farcits quan estam ben plens d’alguna cosa, o també quan estam fins al monyo d’algú. Però… no us penseu que farcim el menjar! No no!! Nosaltres preparem el “relleno” per “rellenar” el menjar. I llavors si ens agrada diem: “mmm.. quin relleno més bo!“

Tot i això, no mengem “rellenament” per Nadal, sinó un bon farciment. He dit… farciment? Farciment: 1.acció de farcir. 2.Allò amb que es farceix alguna cosa.

El diccionari no recull el significat del nostre “farciment” així com toca, no trobeu?

Sigui com sigui, en el nostre dia a dia farcim carabassons, albergínies… però, i perquè no farcim cebes, tomàquets o prebes? Perquè vegeu que podem farcir amb un bon farciment uns prebes per així poder dinar d’uns boníssims prebes farcits, aquí us en deixo  una proposta que ben segur que no us decepcionarà!

Què necessitam?

Per 4 persones:

• 4 prebes vermells 
• Pel farcit podeu fer servir el que volgueu, jo vaig utilitzar el que hi havia a la nevera: 1 ceba, 1 porro, mig prebe vermell, 1 carabassó, 1 tomàquet ratllat, 1 gra d’all i 800g de carn picada mixta.
• sal, prebe bò, unes gotes de tabasco
• 250ml de brou de carn

Per la salsa:

• 200g de formatge cremós (tipus philadephia)
• 250ml de nata
• sal i prebe bò

Per on començam?

1_Netegem els prebes i  totes les verdures. Retirem el capoll dels prebes i traiem totes les llavors de dintre. Quan ho haguem fet els posem en una safata per a forn amb una mica d’oli per sota.

2_Piquem totes les verdures que han d’anar al farcit i les posem totes a sofregir amb una mica d’oli en una cassola, amb el foc baix perquè

 no es cremin i es tornin toves, més o menys uns 5-8 minuts. Hi posem sal i pebre bo.

3_Hi tirem la carn picada i pugem el foc, i ho barregem bé fins que la carn estigui cuita. Ho tornem a salar i ara serà el moment de tirar el brou de carn. Quan l’haguem tirat baixem el foc i tapem la cassola i ho deixem que cogui 25 minuts, pensant a obrir la tapa de tant en tant per a remoure els ingredients i que no se’ns enganxin i es cremin.

4_Quan ja hagi passat aquest temps i el brou ja s’hagi reduït només haurem de posar el farciment dintre dels

prebes i portar-ho al forn 30 minuts.

5_Mentre els prebes estan dins el forn prepararem la salsa. Per a fer-ho només fa falta posar en una cassola el formatge i la nata i posar-ho a foc lent mentres ho anem barrejant. Hi posem sal i pebre bo i quan vegem que està apunt de bullir ho retirem del foc.

6_Quan hagin passat els 30 minuts de forn traiem la safata dels prebes i hi posem la salsa per sobre i ho tornem a posar al forn uns 15 minuts, perquè la salsa es gratini.

Bon profit!

Kebab casolà

Avui en dia s’introdueixen, cada vegada més, novetats a les nostres vides i costums. El món es torna cada dia una mica més homogeni. Les cultures es barregen, les persones ens movem, viatgem, emigrem i no estem mai parats. Ja es queden lluny les botigues petites i de poble, on només es trobaven els productes necessaris i seleccionats. Ara hi ha els grans magatzems i últimament hem estat invadit per bazars xinos.

En el món de la restauració passa igual. El menjar casolà ja és difícil de trobar i si volem menjar ràpid i econòmic ara tenim una varietat d’opcions que mai hauríem imaginat que podrien existir. El menjar xinès, l’indi, el japonès o turc són a dia d’avui uns bàsics en els nostres menús. Crec que no hi ha ningú que en un dia de presses no hagi anat a buscar menjar xinès!!

Des de que ens han posat un kebab a la cantonada d’abaix del nostre pis a Barcelona és més fàcil respondre a la pregunta de: “De què sopem?” Els dies de feina i estudi acaben sent una trampa per dir: “Kebab!”. Fent un recompte dels Kebabs del Fast Turko de la cantonada, en Tomeu i jo ens mirem i pensem el mateix: “això no pot ser!”. I és que en Tomeu té la teoria que cada cop que ens mengem un Kebab, perdem un dia de vida! Home… veient com descarreguen els rotllos immensos de carn de Kebab, el cap pensa que potser podem buscar una alternativa.

Doncs aquí la teniu: un kebab casolà! Amb una salsa súper aconseguida i un pa que és idèntic al que mengem al Kebab. És molt divertit de fer perquè s’infla i després veus que a dins ha quedat buit, a punt per poder ficar la carn! mmm… va ser boníssim!

Què necessitam?

Per 8 pans (per 4 persones més o menys)

• 250g de farina
• 140ml d’aigua
• 1 cullerada d’oli d’oliva
• 15g de llevadura fresca
• 1 cullerada petita de sal
• 1 cullerada petita de sucre

Per la salsa:

• 1 iogurt
• la mateixa quantitat de maionesa
• sal
• 1 all
• herbes (fines herbes, julivert, orenga….)

Per el farcit:

• 500g de pollastre (o la carn que hi vulgueu posar)
• amanida
• pastanaga, tomàtiga, ceba…. al gust de cadascú

Per on començam?

Escalfem el forn a 240º, a la màxima temperatura.

1_Per fer el pa fonem la llevadura a dintre l’aigua teba, i quan estigui ben disolta afegim tots els ingredients que falten. Ho barregem i amassen bé durant uns 10 minuts. Llavors formem una bola i ho deixem reposar durant 30 mintus a dins d’un bol tapat amb un drap.

2_Quan hagi passat la mitja hora formem boles de 50g amb la massa i les estirem formant cercles de 12 cm de diàmetre. Els posem en una safata per a forn i ho posem al forn només 4 minuts. Si fem massa el pa després serà massa dur i no el podrem tallar i posar-hi a dintre la carn.

3_Quan hagin passat 4 minuts traiem el pa i el deixem refredar dins la safata mateixa del forn tapat amb un drap. Quan estiguin freds ja les podrem tallar i farcir.

4_Per fer la salsa només hem de barrejar en un bol tots els ingredients amb una cullera.

5_Nosaltres vam tallar el pollastre molt fi i amb la forma com fan els Kebabs, formant tires molt fines i ho fam portar al foc fins que va ser cuit.

Ara només ens faltarà farcir els Kebabs amb la carn que vulguem, amb l’amanida i les verdures que vulguem i amb la salsa al gust!

Ahh! La maionesa la vam fer nosaltres, amb un ou, oli i un all, amb el túrmix, i us asseguro que és molt més bona que la comprada, i també més sana!

Carabassons farcits de bacallà

Us agrada cuinar? Pensar què fareu per sorprendre els convidats, preparar els ingredients, barrejar-los i cuinar-los, presentar-los? Voleu ser arquitectes per un dia? Això està fet! 😉

Alguna vegada ja us he comentat que penso que la cuina no està molt lluny de l’arquitectura, cuinar i projectar són dues accions que van una mica lligades de la mà.

Imagineu que heu de preparar un sopar pels vostres amics més crítics. Els voleu sorprendre, però tampoc voleu que sembli que us heu passat vint mil hores dins la cuina. Ha de ser una cosa subtil, espontània, però a la vegada elaborada i creativa. Oh! Estem pensant com volem que sigui el nostre àpat, el nostre projecte.

Molt bé, ara tenim l’objectiu fixat. El següent pas és decidir els ingredients que conformaran els plats del nostre projecte. En l’arquitectura vindria a ser el programa. Barregem hipòtesis, especulem i fem proves. Això ens ha sortit bé, això no tant, potser ho hem de millorar, o potser millor un altre ingredient ens anirà millor per aconseguir el resultat final esperat. Aquest és el moment dels intents. Estem ideant, proposant alternatives, res és definitiu. Ja us puc dir que aquest pot ser un dels moments més desesperants: aahh!! No ens surt res, els ingredients no lliguen, les mides no quadren, el plat se’ns ha cremat, l’estructura no funciona, ens hem passat de sal, tenim problemes constructius o, simplement, estem en la desesperació!

Tranquils… els mals moments passen i d’un moment a l’altre la inspiració ens il·lumina! Ja ho tenim! Anem per feina! Ingredients comprats, decidits i provats, ara és el moment de la prova final. Els amics més crítics ens esperen, apunt per deliberar. Nosaltres estem a la cuina, treballant de valent. Tot surt sol, disfrutem de cuinar, de projectar. La imaginació vola i els moments de treball fort mostren els seus resultats.

Arriba el moment de la presentació. Volem que el plat doni una bona imatge, que entri pels ulls. És hora de distribuir i conformar el plat. Alineacions, superposicions, jocs de colors, de textures, aquí tot val. Un cop fet, és hora de traçar-lo 😉 això és,traduit al llenguatge culinari, dur-lo a la taula i el millor: menjar-s’ho!!

Oi que no em negareu que aquests carabassons podrien ser edificis? 😉 Us animeu a ser arquitectes per un dia?

Què necessitam?

Per dues persones:

Nota: si feu servir els ingredients que he fet servir jo per fer el farcit us sobrarà farcit. Podeu fer servir menys bacallà i menys carabassó o fer el que vaig fer jo: fer servir el sobrant per acompanyar una pasta. És boníssim!

• 2 carabassons
• 1 ceba gran
• 350g de bacallà
• beixamel
• sal i prebe bò

Per on començam?

1_Primer de tot hem de tallar els carabassons en dos o tres trossos, depen de com siguin de grans. Ens han de quedar uns trossos d’uns 8-10 cm. Després hem de buidar la polpa de dins. Per fer-ho ens ajudem d’una cullera o un ganivet. Tot el carabassó que traiem el guardem!  Ens quedarà d’aquesta manera:

 

2_Ara hem de bullir els carabassons. Posem aigua al foc i quan bulli hi tirem una mica de sal i els carabassons. Només hi han d’estar uns 4 minuts, perquè han de quedar al dente.

3_Mentrestant preparem el farcit: piquem la ceba i la portem a sofregir a una paella. Quan estigui ben fluixa i cuita hi tirem el bacallà a trossets molt petits, gairebé com si fos una esqueixada. Hi tirem també la polpa que hem tret dels carabassons també ben picada. Quan ja estigui tot ben cuit hi tirem una mica de beixamel. Això ja a gust de cadascú. Jo personalment hi vaig tirar uns 75 ml.

4_Ara posem els carabassons en una safata per anar al forn i els farcim. Quan ja estiguin plens de farcit hi posem a sobre una cullerada de beixamel i si volem una mica de formatge i ho posem  gratinar a uns 180-200º fins que estiguin ben gratinats.

Granada

Ja em deixat enrere el color verd de l’hivern, el que caracteritza totes les garrigues, boscs, jardins i foraviles de Mallorca. Ara el color daurat invadeix els nostres camps i espera fer-ho durant els mesos que estan per arribar. Tot i que el verd ja és història, encara no ha aconseguit escapar-se de mi del tot. I és que, mare meva si estic verda amb el bloc!! Les facilitats que tenia redactant les entrades anteriors ja són història i la roda que vaig agafar pensant receptes i cuinant ja necessita una mica d’oli per continuar rodant.

Però això no és un impediment per seguir endavant amb més ganes que mai!! Ara que ja estem de vacances totals les receptes fresquetes triunfaran més que mai! Per això avui comencem la temporada amb una d’elles.

No ho diu el famós anunci d’Estrella Damm, que el que tenim aprop és el millor que hi ha? Doncs això mateix penso jo, i aquest pastís d’albergínia també. Aquesta és una recepta que s’ha fet sempre a casa, però que penso que molta gent no la coneix i que val la pena provar-la de fer. És boníssima i molt fresqueta i a més la podeu deixar feta amb un dia d’antel·lació (cosa important a l’estiu), així podeu dedicar el vostre temps a gaudir de sol i platja 😉

Què necessitam?

• 4 albergínies
• 2 cebes
• 1/2 Kg de carn picada de porc
• 1 dent d’all
• 4 ous
• 100ml ne llet
• galeta picada
• julivert

Per on començam?

_Netegem les albergínies i les tallem a daus. Hi posem sal i les deixem durant una hora perquè perdin aigua i així no tenguin un gust fort.

_Fregim les albergínies i les reservem. Tallem la ceba petita i també la sofregim i quan ja estigui gairabé cuita hi afegim el julivert picat, l’all picat i la carn. Hi posem sal i pebre bò i quan la carn ja estigui cuita ho retirem del foc.

_Mesclem el sofregit de ceba i carn amb les albergínies. Incorporem els ous batuts i la llet i ho triturem tot ben triturat.

_Posem la mescla en una safata de forn untada amb una mica de mantequilla i a sobre de la mescla hi posem galeta picada o pa ratllat. Ho enfornem a 160º durant uns 20-30 min.

Nota: el pastís es menja fred, i inclús és més bò si el fem un dia abans!

Mandonguilles sueques

i 1 picada, 100 plats!

Avui toca publicar la primera recepta que estrena un dels llibres que em van regalar per Sant Jordi: 1 picada, 100 plats. 

Quan vaig veure el títol em va encantar, és molt original i pràctic oi? Es tracta d’un llibre de cuina que a partir d’una picada de carn de vedella picada i uns quants ingredients més, aconsegueix cuinar 100 receptes ben diferents. Al llibre trobem des d’una simple lasanya clàssica, fins a sopes, passant per pa de carn o també curry.

Aquí us presento la picada que és la base de totes les receptes del llibre:

Per 4-6 persones:

• 1Kg de carn picada de vedella
• 1 ceba ben picada
• 1 gra d’all (opcional)
• sal i pebre bò

Donat que la carn picada és tan versàtil, la picada bàsica té numeroses aplicacions. La ceba sempre està present, però en algunes receptes es substitueix per algun altre membre de la família, com per exemple cebes tendres, cebes morades… L’all és un element opcional, que va al gust de cadascú.

Així que a partir d’ara, quan publiqui una recepta amb aquesta picada, em referiré a ella amb el nom de : “la nostra picada”. 

La primera recepta que publicaré d’aquest llibre són unes mandonguilles molt bones que m’han sorprès bastant, ja que són molt diferents de les que havia menjat fins ara. Us animo a que les feu, sobretot la salsa que porten……. bonsíssima!

Què necessitam?

Per 4 persones:

• 2 patates
• 25g de pa ratllat
• 650g de carn picada de vedella
• 1 ceba petita ratllada
• 1 ou
• nou moscada
• pa ratllat per arrebossar
• sal i pebre bò

Per la salsa:

• 2 cullerades de farina
• 225ml de nata per montar
• 225ml de brou de carn
• sal i pebre bò

Per on començam?

1_Posem a bollir les patates dins una olla amb aigua salada. Les tallem en trossos grans i les bollim. Quan ja estiguin cuites, les posem en un bol i les xafem. Les deixem refredar.

2_Quan les patates ja no siguin tan calentes, hi afegim el pa ratllat, la ceba ratllada, l’ou batut i la carn de vedella picada. Hi posem sal i pebre bò i ho barregem bé.

3_Ara hem de formar boles petites del tamany d’una nou, les arrebossem amb el pa ratllat i les fregim a foc mig durant uns 10 minuts, fins que estiguin cuites per dintre.

Per fer la salsa:

1_Posem en una paella dues cullerades de farina i ho removem bé durant 1 minut perquè es torri una mica.

2_Abaixem el foc i hi afegim el brou de carn incorporant-lo a poc a poc, i després la nata. Ho deixem al foc perquè la salsa redueixi i anem movent cada estona.

3_Ara només falta emplatar les mandonguilles amb la salsa.

Pollastre al curry

Tot torna a la normalitat en un tres i no res. Les “vacances” s’acaben, el temps passa volant i te n’adones que no has tingut temps de fer ni la meitat de coses de les que volies fer. Tanques els ulls i ja tens les maletes preparades per anar-te’n cap a Barcelona i enfrontar-te a l’autèntica realitat: has d’aparèixer a la uni sense la feina que havies de fer… Això sí que és dur!

Aquesta vegada la tornada a la rutina no ha estat tan dràstica com sol ser, i això ha estat gràcies a dos motius. El primer és que vam tenir 9 hores de marge per fer-nos a la idea d’aquesta tornada, ja que 9 hores de barco donen per molt; tant que fins i tot vam fer una paradeta a Ciutadella, vam mirar pel·lícules, menjar i fer alguna becadeta.

El segon motiu i més important és que ahir va arribar el meu germà a Barcelona per fer-nos una visita i també perquè es vagi acostumant a això d’estar per la Ciutat Comtal. Per això avui he cuinat per ell, així que aquest esper que sigui el primer dels plats que cuinaré perquè dinem junts, i que l’any que vé tenir-lo al pis no sigui una situació excepcional sino que sigui una cosa habitual 🙂

Què necessitam?

Per 4 persones:

• 800g de pollastre trossejat
• 1 ceba
• 1 pebre vermell petit
• 1 pebre verd
• 400ml de nata
• 2 cullerades soperes de curry
• anacardos
• arròs per acompanyar

Per on començam?

1_Tallem la ceba ben petita, i els pebres en trossos una mica més grans.

2_Posem en una olla la ceba, els pebres i el pollastre que prèviament haurem tallat en trossos d’uns 4-5 cm. Ho deixem sofregir amb dues cullerades d’oli d’oliva fins que el pollastre es comenci a enrossir.

3_En aquest moment incorporarem la nata i el curry i ho deixarem a foc mig i que vagi fent “xup-xup”.

4_3 mintus abans d’aturar el foc hi afegim els anacardos.

5_Ho servim acompanyat d’arròs bollit.

Bacallà confitat amb poma

Sabíeu que a Mallorca una poma no sempre fa referència a una fruita?

Si busquem els significats de poma trobem: 1. Fruit de la pomera, que és de forma esferoidal o més o menys rodonenca, de color variable entre verd, groc i vermell, i d’una grossària que oscil·la entre tres i deu centímetres de diàmetre.  I si anem a l’entrada número 5 trobarem: 5. adj. Dona ximple, indiscreta, curta d’enteniment. Dona que fa coses sense cap sentit, sense ser beneita. Una mica “cursi”.

Sí, ser una poma a Mallorca és ser una “pava” a Barcelona, ser una mica “cursi”. No us penseu que els homes se’n lliurin, també poden ser “pomots”, i sol significar que és una “mica afeminat”. Així que si un dia us diuen: “que ets de poma!”, agafau-vos-ho malament, o no. A mi m’ho han dit tota la vida, i m’ho segueixen dient sovint, i no crec que la gent que em coneix ho digui amb mala intenció. No sé perquè deu ser….. ;).

També podem trobar les pomes en l’expressió, ja que si fas “cara de pomes agres” és que te’n passa alguna. O també podem parlar de pomes en temes més “verds” i en una conversa calentona ben mallorquina (ja ens entenem).

Aquesta recepta està feta amb pomes de tota la vida, les que ens podem menjar, que al cap i a la fi són les més bones. Us enrecordeu de les pomes que vam comprar la setmana passada en Tomeu i jo? Doncs encara estaven intactes…  No n’hem menjat ni una! I he aprofitat per cuinar-les amb bacallà.

Ah! Que no se m’oblidi! Aquesta recepta va dedicada amb molt de carinyo al meu sogre, perquè per fi pugui cuinar unes bones peces de bacallà! Esper que ja et quedis tranquil! 🙂

Què necessitam?

per 4 persones:

• 4 peces de bacallà
• oli d’oliva
• 2 grans d’all
• 4 pomes
• 2 cebes
• 1 ou

Per on començam?

1_Posem a confitar les peces de bacallà. Per fer-ho posem les peces en una cassola cobertes d’oli amb dos grans d’all. Ho posem al foc molt molt baix, mai ha d’arribar a bollir, durant uns 10-15 min. Si teniu un termòmetre, compteu amb que no s’han de superar els 60-70º.

2_Per fer la base de pomes: posem al foc molt lent la ceba ben picada petitona i les pomes tallades a dauets. Quan la poma i la ceba ja estiguin tovetes, apugem el foc perquè no es faci una pasta i acabem fer les últimes remenades.

3_Ara només ens cal fer la maionesa: posem un ou, una mica de sal i els dos grans d’all que havíem utilitzat quan hem confitat el bacallà en un bol, i anem afegint l’oli de la cocció del bacallà. Fem la maionesa amb el robot de cuina o amb el túrmix. La quantitat d’oli varia en funció de lo espessa que volguem la maionesa.

4_Posem la maionesa a sobre de les peces de bacallà i ho posem a gratinar al forn. Compte que en molt poc temps ho tendrem llest!

5_Ara només daltarà emplatar: col·loquem la base de pomes i ceba al fons del plat i a sobre hi posem el bacallà gratinat.