Tag Archives: Arquitectura

Carabassons farcits de bacallà

Us agrada cuinar? Pensar què fareu per sorprendre els convidats, preparar els ingredients, barrejar-los i cuinar-los, presentar-los? Voleu ser arquitectes per un dia? Això està fet! 😉

Alguna vegada ja us he comentat que penso que la cuina no està molt lluny de l’arquitectura, cuinar i projectar són dues accions que van una mica lligades de la mà.

Imagineu que heu de preparar un sopar pels vostres amics més crítics. Els voleu sorprendre, però tampoc voleu que sembli que us heu passat vint mil hores dins la cuina. Ha de ser una cosa subtil, espontània, però a la vegada elaborada i creativa. Oh! Estem pensant com volem que sigui el nostre àpat, el nostre projecte.

Molt bé, ara tenim l’objectiu fixat. El següent pas és decidir els ingredients que conformaran els plats del nostre projecte. En l’arquitectura vindria a ser el programa. Barregem hipòtesis, especulem i fem proves. Això ens ha sortit bé, això no tant, potser ho hem de millorar, o potser millor un altre ingredient ens anirà millor per aconseguir el resultat final esperat. Aquest és el moment dels intents. Estem ideant, proposant alternatives, res és definitiu. Ja us puc dir que aquest pot ser un dels moments més desesperants: aahh!! No ens surt res, els ingredients no lliguen, les mides no quadren, el plat se’ns ha cremat, l’estructura no funciona, ens hem passat de sal, tenim problemes constructius o, simplement, estem en la desesperació!

Tranquils… els mals moments passen i d’un moment a l’altre la inspiració ens il·lumina! Ja ho tenim! Anem per feina! Ingredients comprats, decidits i provats, ara és el moment de la prova final. Els amics més crítics ens esperen, apunt per deliberar. Nosaltres estem a la cuina, treballant de valent. Tot surt sol, disfrutem de cuinar, de projectar. La imaginació vola i els moments de treball fort mostren els seus resultats.

Arriba el moment de la presentació. Volem que el plat doni una bona imatge, que entri pels ulls. És hora de distribuir i conformar el plat. Alineacions, superposicions, jocs de colors, de textures, aquí tot val. Un cop fet, és hora de traçar-lo 😉 això és,traduit al llenguatge culinari, dur-lo a la taula i el millor: menjar-s’ho!!

Oi que no em negareu que aquests carabassons podrien ser edificis? 😉 Us animeu a ser arquitectes per un dia?

Què necessitam?

Per dues persones:

Nota: si feu servir els ingredients que he fet servir jo per fer el farcit us sobrarà farcit. Podeu fer servir menys bacallà i menys carabassó o fer el que vaig fer jo: fer servir el sobrant per acompanyar una pasta. És boníssim!

  • 2 carabassons
  • 1 ceba gran
  • 350g de bacallà
  • beixamel
  • sal i prebe bò

Per on començam?

1_Primer de tot hem de tallar els carabassons en dos o tres trossos, depen de com siguin de grans. Ens han de quedar uns trossos d’uns 8-10 cm. Després hem de buidar la polpa de dins. Per fer-ho ens ajudem d’una cullera o un ganivet. Tot el carabassó que traiem el guardem!  Ens quedarà d’aquesta manera:

 

2_Ara hem de bullir els carabassons. Posem aigua al foc i quan bulli hi tirem una mica de sal i els carabassons. Només hi han d’estar uns 4 minuts, perquè han de quedar al dente.

3_Mentrestant preparem el farcit: piquem la ceba i la portem a sofregir a una paella. Quan estigui ben fluixa i cuita hi tirem el bacallà a trossets molt petits, gairebé com si fos una esqueixada. Hi tirem també la polpa que hem tret dels carabassons també ben picada. Quan ja estigui tot ben cuit hi tirem una mica de beixamel. Això ja a gust de cadascú. Jo personalment hi vaig tirar uns 75 ml.

4_Ara posem els carabassons en una safata per anar al forn i els farcim. Quan ja estiguin plens de farcit hi posem a sobre una cullerada de beixamel i si volem una mica de formatge i ho posem  gratinar a uns 180-200º fins que estiguin ben gratinats.

Anuncis

Arròs melós de marisc

… i 48H OPEN HOUSE BARCELONA

Aquest cap de setmana Barcelona té una cita amb un festival molt important. I és que demà dissabte dia 27 i diumenge dia 28 estem tots convidats a participar al 48 HORES OPEN HOUSE BARCELONA.

L’OPEN HOUSE és un festival d’arquitectura que ofereix l’oportunitat de visitar, experimentar i explorar obres d’arquitectura construïdes amb una gran qualitat material i espaial. Es tracta de que durant dos dies (demà i diumenge) s’obren les portes de més de 150 edificis de la ciutat perquè tothom que vulgui pugui anar a visitar-los i experimentar la seva arquitectura dura manera excepcional i a més gratuïta!!

Aquesta iniciativa va començar a London l’any 1992, però a poc a poc es va estenent per tot el món, i ja hi és a Nova York o Dublin, i fa dos anys va arribar a Barcelona. Aquí a Barcelona el primer any va reunir més de 25.000 visites i el segon any més de 35.000!! Ja us ho podeu imaginar, és tot un esdeveniment!

Per tal de que es pugui portar a terme calen molta organització i patrocinació, i es pot dir que l’ànima del festival es mou gràcies als voluntaris que hi participen. A cada edifici us hi trobareu uns quants voluntaris que us guiaran i informaran de l’edifici que aneu a visitar i de les rutes que podeu fer a la vora d’allà on us trobeu. A més, també hi ha uns guies que expliquen els edificis i que moltes vegades són els mateixos arquitectes que han fet l’obra.

Doncs bé, jo són una d’aquestes voluntàries, i demà al matí em trobareu al carrer de l’Amnistia Internacional 8-14, al districte de Sants-Montjuic. L’edifici que m’ha tocat és l’antiga fàbrica de Philips de bombetes, que es va rehabilitar i ara és un espai de creació de dansa: EL GRANER

Aquí us deixo uns quants links pels que estigueu interessats 😉

El de la pàgina de l’OPEN HOUSE aquí

Aquest és l’edifici on estaré, si cliqueu a sobre de la foto us portarà a la pàgina oficial d’EL GRANER

I si cliqueu aquí us portarà a un vídeo per veure com funciona el festival.

I aquí va la recepta, a l’altura del festival! 😉

Què necessitam?

Per dues persones:

  • 200g d’arròs bomba
  • mitja ceba
  • 1 prebe verd petit
  • 2 alls tendres
  • una tomàtiga madura ratllada
  • 600ml de brou de peix
  • 4 gambes
  • uns talls de sípia o calamar (i també hi podeu posar musclos, cloïsses…)

Per on començam?

És més fàcil del que sembla:

1_Primer sofregim les gambes i la sípia i el marisc que hi vulguem posar a una paella. Quan ja estigui gairebé cuit ho traiem de la paella i ho reservem.

2_Posem a sofregir la ceba ben picada, el prebe també ben picat, la tomàtiga ratllada i els alls tendres picats en la mateixa paella que hem sofregit les gambes. Hi posem sal!!. Ho sofregim a foc lent perquè no es cremi i quan ja estigui cuit i enrossit hi afegim l’arròs.

3_Remenem amb l’arròs fins que ja no sigui blanc. Ha d’agafar un color més transparent. Ara serà el moment de tirar el brou (que haurà d’estar ben calent).

4_Ho deixem coure durant 8 minuts a foc fort i passat aquest temps afegirem les gambes i la sípia reservada i abaixarem el foc i ho deixem coure fins que l’arròs ja estigui a punt.

5_Ho deixem reposar 5 minuts abans de servir i ja estarà llest.

Per emplatar, si ho voleu fer com ho he fet jo, heu de tallar unes làmines de carabassó fines i les heu de passar per la planxa. Ara només us caldrà un motlle rodó, enganxar-hi a dins les làmines de carabassó i després l’arròs. Bon profiiit!


Coques versàtils amb massa de cervesa

… i Urbanisme non-stop!

Aquests dos últims dies he estat  tancada a casa fent Urbanisme; i és que avui tenia una entrega, i això es tradueix en mooolta feina. He fet un intensiu non-stop i en dos dies, que han estat 16 hores, he aconseguit fer una entrega ben digna. La veritat és que he quedat ben contenta i satisfeta!

Aquestes 16 hores dónen molt temps per pensar, ja que la feina que estava fent era molt mecànica i es traduïa a fer feina en Autocad; i per tant tenia tot el temps del món per pensar. Només pensava en què podia fer per sopar, o dinar…. però no tenia temps per fer-ho. Així que avui, amb les mans buides després d’entragar Urba, he agafat la iniciativa i m’he posat a cuinar!

Aquest temps que anava pensant què cuinar mentres anava fent feina, anava descobrint noves cares de la cuina. Resulta que cuinar no és tan diferent de fer arquitectura. Quan pensem un projecte d’arquitectura estem fent un exercici d’imaginar una cosa que ara no existeix però que amb el teu esforç i iniciativa podrà ser possible. Quan cuinem, pensem el què volem fer, planegem anar a comprar i el què necessitam; ho fem, i ens sorgeixen problemes com en qualsevol d’altre projecte, però les superam i al final ens en sortim; i llavors presentem el plat, per a que entri per la vista a la gent que l’assaborirà. Ja ho veieu, si us agrada cuinar no dubteu que podríeu ser uns bons arquitectes! I viceversa, clar 😉

Avui el projecte, a part del d’urbanisme, han estat unes coques fetes amb una massa de cervesa, ja que no tenia llevat, i a més he aprofitat varis ingredients que tenia per la cuina i que no s’havien de perdre. Ja ho veieu, són unes coques ben versàtils. Us animau a personalitzar-les? 😉

Què necessitam?

Per la massa:

  • mig tassó d’oli d’oliva
  • un tassó de cervesa (sempre la quantitat de cervesa ha de ser el doble que la d’oli)
  • un polsim de sal
  • farina

Per la coca de ceba i toyina:

  • 1 ceba
  • 1 ou
  • tonyina

Per la de pebres del piquillo

  • pebres del piquillo
  • formatge brie

Per la d’olives

  • Olives negres i verdes
  • Orenga

Per on començam?

1_Mesclem l’oli d’oliva, la cervesa, la sal i afegim la farina que es begui i amassem bé. La quantitat de massa dependrà de la quantitat d’oli i cervesa que hi posem.

2_Deixem reposar la massa mentres preparem el que hi posarem a sobre.

3_Quan els tinguem preparats, estenem la pasta i hi posem a sobre el què volguem. Ho enfornem a 180º uns 15-20 minuts.

Per la de ceba:

1_Tallam la ceba i la sofregim a foc lent. Quan estigui, ho barregem amb un ou que haurem batut abans. Ho posem a sobre de la pasta estirada i col·loquem a sobre la tonyina.

Per la de pebres del piquillo:

1_Posem el formatge brie a trossos a sobre de la massa estirada i a sobre hi posem els pebres.

Per la d’olives:

1_Tallem unes quantes olives negres i verdes. Els amanim posant un raig d’oli d’oliva i orenga. Ho posem a sobre de la massa.