Amanida de gambes

Quan la vaig veure per primera vegada no em va entrar per l’ull dret. Era petita, no gaire funcional, però era la millor de les que havíem vist fins aquell moment. Jo estava acostumada a la de casa, ampla, espaiosa i còmoda, i mai m’havia passat pel cap que era possible passar tant de temps en una altra que no fos com ella, la de casa.

A poc a poc ens vam fer amigues, i aquella primera impressió va quedar tapada per la opinió que em mereix avui en dia. La por de no tenir espai es va convertir en auto-disciplina per mantenir l’ordre, la incertesa de tenir només dos fogons m’ha ensenyat a ser ordenada i planificadora, i el fet de no tenir “ajudes electrodomèstiques” ha fet que toqui amb les mans el que és de veritat viure fora de casa. I així, s’ha arribat a convertir en “la meva”, tant meva que ara cuinar en una altra cuina em sembla una odissea.

Aquests dos anys han estat fantàstics al seu costat, sobretot perquè ha estat ella qui ha vist néixer i créixer el blog. Sí, en aquesta cuina he cuinat cada un dels plats que formen aquesta pàgina.

Us la volia ensenyar perquè, com ja sabeu, en pocs dies deixarà de ser “la meva cuina”; i també perquè, quan tenim visites el primer que diuen quan la veuen és: “Aquí cuines tot el que surt al blog??!!!”. Doncs sí, sembla impossible però sí. A més, un dels motius pels quals va néixer aquest blog era per formar un lloc on tots puguem sentir-nos com a casa, i aquesta cuina ho ha estat per mi durant dos anys.

 

Què necessitam?

Per a dues persones:

• 1 patata
• enciam
• 200g de gambes pelades
• uns quants espàrrecs
• cibolet
• maionesa
• 1 llima petita
• sal i oli d’oliva

Per on començam?

1_Posem aigua a bullir i mentres esperem a que agafi el bull prepararem les gambes.

2_En un bol petit posem el suc de mitja llima i la pell juntament amb les gambes i una mica de cibolet picat. Ho tapem amb un paper film i ho portem a la nevera. Ho anem barrejant de tant en tant perquè totes les gambes agafin el gust de llima.

3_Bullim les patates fins que ens quedin al punt i també escaldem els espàrrecs.

4_Piquem una mica d’enciam, que serà la base del plat.

5_Muntem el plat: a sota hi posem l’enciam picat amb una mcia d’oli d’oliva i sal. A sobre hi col·loquem dos trossos de patata bullida (quan la col·loqueu ja ha d’estar freda perquè sinó arrugarà l’enciam!), les gambes i els espàrrecs. Ho amanim amb una mica d’oli i cibolet picat i acabem el plat amb una cullerada de maionesa.

Un plat perfecte per aquests dies de calor, no trobeu? 😉

Trena de porros i salmó

 

Porto unes setmanes un tant estranyes… No paro en tot el dia, cosa que no em permet cuinar gaire i encara menys fotografiar per a compartir-ho amb vosaltres. Tinc dintre meu uns sentiments contradictoris. Irradio felicitat, però a la vegada no em puc desprendre d’un sentiment de pena.

Aquestes últimes setmanes em trobo amb tots els “últims”. He fet els últims exàmens de la carrera, els últims dies a la uni, els últims dinars a la universitat, els últims treballs en grup, les últimes classes, els últims cafès al bar… i em falta molt poc per dir : “He fet la última entrega de la carrera!”

Però també em trobo amb els “primers”. Els primers adéus.

A l’hora de fer el balanç, malauradament, els “primers”, encara que de moment només n’hi hagi un, pesen molt més que els “últims”.

Ahir vam estar fent les fotos de l’orla amb els amics, i us en faig un avançament amb la foto d’adalt. Doncs sí, la nostra no és una orla tradicional amb el barret i americana. Que us havíeu oblidat que nosaltres som arquitectes? 😀  Vam passar un gran matí, tots cinc junts. Encara no ens ha arribat el “primer” i ja els trobo a faltar.

 

Entre els “últims” i els “primers” seguim amb la vida, i en aquesta hem de menjar, i val més fer-ho bé que malament, oi? Per tant, aquí us deixo una recepta ràpida i boníssima, en honor a tots aquells que també esteu tenint unes setmanes de bojos! Molts ànims a tots els que esteu o estareu d’exàmens!! I molts ànims també als que els heu de corregir-los!! (tal com em va apuntar una seguidora del blog!:) )

Què necessitam?

• 1 làmina de pasta de full rectangular (amb una de circular també us anirà bé, només que haureu de fer uns petits “apaños” i convertir-la en rectangular)
• 3-4 porros
• 100g de salmó fumat
• 1 ou petit
• 1 glop petit de llet
• sal i pebre bò

Per on començam?

1_Netegem els porros i els tallem ben petits. Posem a escalfar un raig d’oli en una cassola i hi tirem els porros perquè es dorin. Anem remenant a foc mig perquè no se’ns cremin i quan estiguin cuits i tendres les traiem del foc i ho deixem refredar.

2_Mentres, preparem la pasta de full. L’estenem i fem uns talls tal i com es veuen a la foto. Al mig d’aquests talls és on col·locarem el farcit.

3_Quan els porros ja hagin refredat els hi afegim el salmó tallat a trossets, l’ou batut i el glop de llet. Us recomano que reserveu una part d’ou per a pinzellar posteriorment la trena. Apart de que l’aspecte serà millor, el farcit també quedarà més compacte. Ho salem i hi posem pebre bò al gust i ja tindrem el farcit llest.

4_Posem el farcit a sobre la làmina de pasta de full, a la part central. Ara hem d’anar intercalant les tires de pasta de full a sobre del farcit, tal i com es veu a la foto. Per últim, pintem la pasta amb ou.

5_Ho posem al forn a 180º uns 15-20 minuts.

Rotllets de primavera

i sortint de l’espiral!

Dono voltes i voltes al voltant d’un punt central del qual sembla que no me’n puc sortir, voltes aparentment cícliques que semblen atrapar-me i no deixar-me marxar d’aquest laberint. Voltes però, que sense adonar-me em porten lluny d’aquell punt central on era inicialment. Voltes tals com un espiral.

Feia dies que no passava per aquí, i no perquè no en tingués prou ganes, sinó perquè les voltes no em deixaven prou temps com per poder asseure’m a escriure una nova entrada així com cal. He tingut feina, compromisos i sobretot dues visites molt especials des de  Mallorca que m’han fet carregar les piles per poder sortir de l’espiral i agafar un nou… “rotllet”: dues setmanes i ja serem a les vacances de Setmana Santa! 🙂

 

Què necessitam?

Per 12 rotllets aproximadament:

• 250g de col
• 150g de ceba tendra
• 50g de bacon
• 2 pastanagues mitjanes
• 1 pebre verd mitjà
• 150g de carn de porc picada
• 1 paquet de pasta per a rotllets de primavera (Es veu que els venen, però jo no en vaig trobar i vaig fer servir massa per a “empanadillas”. S’ha de dir que la pròxima vegada intentaré fer-los amb la massa que toca, perquè per ser el primer cop va anar bé, però la massa no feia honor al farcit)
• 1 cullerada de salsa de soja
• sal i oli per fregir

Per on començam?

1_Primer posem en una paella una cullerada d’oli i quan estigui calent hi tirem la carn picada i la sofregim fins que estigui cuita. Ho salem i al final hi tirem la cullerada de salsa de soja. Ho retirem del foc i ho deixem refredar.

2_Un cop tinguem la carn llesta només hem de pelar i tallar les verdures i el bacon. Cal que les tallem ben petites i ben fines, perquè només es couran quan fregim els rotllets.

3_Un cop tinguem les verdures, el bacon i la carn preparats ho barregem tot i només ens faltarà enrotllar els rotllets. Aquí cal paciència i una mica de manya. Si aconseguiu trobar la massa per als rotllets l’heu de tallar formant rectangles d’uns 10cmx4cm (o bé més petits si així ho preferiu) i col·locar dues cullerades de farcit a sobre, enrotllar-lo amb la massa i doblar els laterals cap a dintre perquè el farcit no ens surti pels costats. Si sou com jo i utilitzeu massa per a “empanadillas” haureu de ser una mica manyosos  ja que aquesta massa ja ve en forma de cercle, però no patiu que segur que us en sortiu! El procediment és el mateix.

4_Per acabar-los els hem de fregir amb abundant oli ben calent durant uns minuts, fins que estiguin ben daurats! 😉

Carabassons farcits de bacallà

Us agrada cuinar? Pensar què fareu per sorprendre els convidats, preparar els ingredients, barrejar-los i cuinar-los, presentar-los? Voleu ser arquitectes per un dia? Això està fet! 😉

Alguna vegada ja us he comentat que penso que la cuina no està molt lluny de l’arquitectura, cuinar i projectar són dues accions que van una mica lligades de la mà.

Imagineu que heu de preparar un sopar pels vostres amics més crítics. Els voleu sorprendre, però tampoc voleu que sembli que us heu passat vint mil hores dins la cuina. Ha de ser una cosa subtil, espontània, però a la vegada elaborada i creativa. Oh! Estem pensant com volem que sigui el nostre àpat, el nostre projecte.

Molt bé, ara tenim l’objectiu fixat. El següent pas és decidir els ingredients que conformaran els plats del nostre projecte. En l’arquitectura vindria a ser el programa. Barregem hipòtesis, especulem i fem proves. Això ens ha sortit bé, això no tant, potser ho hem de millorar, o potser millor un altre ingredient ens anirà millor per aconseguir el resultat final esperat. Aquest és el moment dels intents. Estem ideant, proposant alternatives, res és definitiu. Ja us puc dir que aquest pot ser un dels moments més desesperants: aahh!! No ens surt res, els ingredients no lliguen, les mides no quadren, el plat se’ns ha cremat, l’estructura no funciona, ens hem passat de sal, tenim problemes constructius o, simplement, estem en la desesperació!

Tranquils… els mals moments passen i d’un moment a l’altre la inspiració ens il·lumina! Ja ho tenim! Anem per feina! Ingredients comprats, decidits i provats, ara és el moment de la prova final. Els amics més crítics ens esperen, apunt per deliberar. Nosaltres estem a la cuina, treballant de valent. Tot surt sol, disfrutem de cuinar, de projectar. La imaginació vola i els moments de treball fort mostren els seus resultats.

Arriba el moment de la presentació. Volem que el plat doni una bona imatge, que entri pels ulls. És hora de distribuir i conformar el plat. Alineacions, superposicions, jocs de colors, de textures, aquí tot val. Un cop fet, és hora de traçar-lo 😉 això és,traduit al llenguatge culinari, dur-lo a la taula i el millor: menjar-s’ho!!

Oi que no em negareu que aquests carabassons podrien ser edificis? 😉 Us animeu a ser arquitectes per un dia?

Què necessitam?

Per dues persones:

Nota: si feu servir els ingredients que he fet servir jo per fer el farcit us sobrarà farcit. Podeu fer servir menys bacallà i menys carabassó o fer el que vaig fer jo: fer servir el sobrant per acompanyar una pasta. És boníssim!

• 2 carabassons
• 1 ceba gran
• 350g de bacallà
• beixamel
• sal i prebe bò

Per on començam?

1_Primer de tot hem de tallar els carabassons en dos o tres trossos, depen de com siguin de grans. Ens han de quedar uns trossos d’uns 8-10 cm. Després hem de buidar la polpa de dins. Per fer-ho ens ajudem d’una cullera o un ganivet. Tot el carabassó que traiem el guardem!  Ens quedarà d’aquesta manera:

 

2_Ara hem de bullir els carabassons. Posem aigua al foc i quan bulli hi tirem una mica de sal i els carabassons. Només hi han d’estar uns 4 minuts, perquè han de quedar al dente.

3_Mentrestant preparem el farcit: piquem la ceba i la portem a sofregir a una paella. Quan estigui ben fluixa i cuita hi tirem el bacallà a trossets molt petits, gairebé com si fos una esqueixada. Hi tirem també la polpa que hem tret dels carabassons també ben picada. Quan ja estigui tot ben cuit hi tirem una mica de beixamel. Això ja a gust de cadascú. Jo personalment hi vaig tirar uns 75 ml.

4_Ara posem els carabassons en una safata per anar al forn i els farcim. Quan ja estiguin plens de farcit hi posem a sobre una cullerada de beixamel i si volem una mica de formatge i ho posem  gratinar a uns 180-200º fins que estiguin ben gratinats.

Granada

Ja em deixat enrere el color verd de l’hivern, el que caracteritza totes les garrigues, boscs, jardins i foraviles de Mallorca. Ara el color daurat invadeix els nostres camps i espera fer-ho durant els mesos que estan per arribar. Tot i que el verd ja és història, encara no ha aconseguit escapar-se de mi del tot. I és que, mare meva si estic verda amb el bloc!! Les facilitats que tenia redactant les entrades anteriors ja són història i la roda que vaig agafar pensant receptes i cuinant ja necessita una mica d’oli per continuar rodant.

Però això no és un impediment per seguir endavant amb més ganes que mai!! Ara que ja estem de vacances totals les receptes fresquetes triunfaran més que mai! Per això avui comencem la temporada amb una d’elles.

No ho diu el famós anunci d’Estrella Damm, que el que tenim aprop és el millor que hi ha? Doncs això mateix penso jo, i aquest pastís d’albergínia també. Aquesta és una recepta que s’ha fet sempre a casa, però que penso que molta gent no la coneix i que val la pena provar-la de fer. És boníssima i molt fresqueta i a més la podeu deixar feta amb un dia d’antel·lació (cosa important a l’estiu), així podeu dedicar el vostre temps a gaudir de sol i platja 😉

Què necessitam?

• 4 albergínies
• 2 cebes
• 1/2 Kg de carn picada de porc
• 1 dent d’all
• 4 ous
• 100ml ne llet
• galeta picada
• julivert

Per on començam?

_Netegem les albergínies i les tallem a daus. Hi posem sal i les deixem durant una hora perquè perdin aigua i així no tenguin un gust fort.

_Fregim les albergínies i les reservem. Tallem la ceba petita i també la sofregim i quan ja estigui gairabé cuita hi afegim el julivert picat, l’all picat i la carn. Hi posem sal i pebre bò i quan la carn ja estigui cuita ho retirem del foc.

_Mesclem el sofregit de ceba i carn amb les albergínies. Incorporem els ous batuts i la llet i ho triturem tot ben triturat.

_Posem la mescla en una safata de forn untada amb una mica de mantequilla i a sobre de la mescla hi posem galeta picada o pa ratllat. Ho enfornem a 160º durant uns 20-30 min.

Nota: el pastís es menja fred, i inclús és més bò si el fem un dia abans!

Hummus (o paté de cigrons)

Avui tot són aperitius per Sant Jordi

tant gastronòmics com manuals, ja que aquesta festa bé s’ho mereix no trobau?

Avui us presento dos aperitius ben diferents. El primer és un detall per qui no vulgui o no pugui comprar una rosa a les persones que voldria. Bé sigui perquè no hi ha pensat o perquè el seu pressupost no arriba,tots sabem que no hi ha excuses per tenir un detall amb qui més s’ho mereix. El que us proposo són roses de paper de seda molt fàcils de fer i que queden molt mones (No em direu que no són una cucada) :). Tots sabem que no costa gaire quedar bé, i a tothom li agrada que li facin un detallet, així que teniu tot el cap de setmana per fer roses de paper 😉

Us deixo un video que m’he fet mentres feia aquesta rosa, ja veureu que és molt fàcil i que val la pena 🙂

El segon és un aperitiu per anar entrant en gana, i us proposa un paté de cigrons, conegut com a hummus. És un plat típic de l’Orient mitjà i que ja es feia a l’època egípcia. Sé que hi ha molta gent que no l’ha provat o almenys no l’ha fet mai, així que aquest és el moment!

Què necessitam?

• 400g de cigrons
• 1 gra d’all gran (o dos de petits)
• 25g de sèsam torrat
• 10cl d’oli d’oliva
• 8-10cl de suc de llimona
• un polsim de sal
• torrades

Per on començam?

1_ Colem els cigrons del suc de cocció o de la conserva i en un bol ho mesclem juntament amb el suc de llimona, el sèsam, l’oli, l’all i la sal. Ho triturem fins aconseguir una crema fina i brillant.

2_ Ho sevim acompanyat d’unes torrades i amb una mica de sèsam espolvorejat.

 

Amanida “vinegret”

Quina sensació de plenitud i alegria que se sent quan un s’aixeca del llit, pensant en el llarg dia que li espera, fent el cafè depressa i corrents per no fer tard a la uni, dutxant-se i vestint-se com un coet per rescabalar els 5 minuts de més que has apurat dormint; sortir a les 8:30 del matí per anar a passejar na Móra i que la portera et digui : ” Senyorita! hay un paquete para usted!”.

“Per jo?”- vaig pensar… Sortint de la porta de l’edifici i amb na Móra estirant i contenta perquè era el seu moment de passejar, vaig veure que era un sobre acolxadet, que posava el meu nom i la meva direcció, i immediatament giro el sobre per veure el remitent i penso: “No podia ser altra persona”, i un somriure va omplir la meva cara.

No vaig poder esperar més i les ganes de saber què hi havia dintre del sobre em van passar al davant i vaig obrir-lo. Quan vaig veure què hi havia, vaig tornar a pensar: “No podia ser altra cosa, ni millor detall per mi”.

Que bé que se sent una quan una persona li alegra el dia, sols pensant que algú ha tengut el detall de perdre un temps pensant en tu. Per mi, aquests són petits detalls que valen un món! Moltes gràcies Maria!

Per això, avui jo també he perdut un temps pensant en què podia cuinar perquè tu t’hi sentissis identificada. Us explico: na Maria Tauler és una persona que ara s’està adentrant en el món de les amandies. Sempre em diu: “Jo ho intent, però això de rovegar enciam…. no és lo meu”. I jo sempre li dic que això és perquè no se la fa prou bona, l’amanida. Tot i això, contràriament al que pogueu pensar, el seu plat preferit no és una hamburguesa, per exemple, sino un bon plat d’ensaladilla russa. És per això que avui us presento l’Amanida Vinegret.

Aquesta amanida és molt semblant a l’ensaladilla russa, ja que té els mateixos ingredients bàsics, però porta remolatxa i a més porta alguns ingredients diferents. Jo no l’he feta com l’autèntica, ja que tocaria haver-hi posat també poma i cogombre.

Aquest és un plat perquè na Maria pugui començar  aadentrar-se dins el món de les amanides, partint de la base de l’ensaladila. Esper que us agradi!

Què necessitam?

Per 4 persones (com a acompanyament)

• 2 patates de mida grosseta
• 2 pastanagues
• 2 remolatxes mitjanes fresques (és millor la remolatxa fresca cuinada per nosaltres que no la comprada, perquè tot és aigua i ens banyaria tota l’amanida)
• 1 ceba morada
• tàperes
• julivert picat

Per on començam?

1_Tallem les patates i la pastanaga a daus petits, i ho posem a coure al vapor uns 15 minuts. Ho reservem.

2_Posem la remolatxa pelada a a coure també al vapor uns 35 minuts. Quan estigui cuita la tallarem en daus i ho reservem.

3_Piquem la ceba ben petita i la posem en un bol gran.

4_Incorporem al bol la remolatxa reservada i les patates i la pastanaga. Hi afegim dues cullerades de tàperes i una mica del seu suc, perquè li donarà bon gust.

5_Abans de servir hi posem sal, oli d’oliva i julivert picat.

Pa amb sobrassada

i a Mallorca en Català!

Ahir tots els mallorquins i mallorquines que estimen la seva terra, la seva cultura i la seva llengua van sortir al carrer per manifestar-se contra la política lingüística del govern de Bauzá, el govern més espanyolista desde que estam en democràcia.

Ahir a Palma es va demostrar que a Mallorca encara sabem i tenim clara quina és la nostra identitat; perquè sense llengua no hi ha cultura, sense llengua no tenim identitat, i sense llengua no som ningú.

Ahir es va fer un pas endavant pel català, i no hem de permetre que ara se’n faci cap endarrera; perquè hi som i no ens faran callar.

Molts mallorquins no hi vam poder esser presents i per això desde Barcelona jo també vull dir:

Sí a la nostra llengua, sí als nostres drets, sí a la nostra cultura, i sí al català!

#25Msialallengua #TotssomJaumeBonet #vagadefamperlallengua #SOSBalears

Aquest és el manifest que es llegí ahir al davant del Consolat de la Mar:

Manifest d’Obra Cultural Balear per la manifestació “Sí a la nostra llengua”
L’arribada de José Ramon Bauzá a la presidència del Govern ha significat la major retallada de drets lingüístics dels ciutadans de les Illes Balears des del final de la dictadura franquista.
Avui ens hem manifestat per denunciar que aquesta política del Govern Bauzá:
– És contrària a la legalitat vigent, al procés de recuperació de la nostra llengua i al sentit comú.
– Perjudica la ciutadania de les Illes Balears, perquè retalla els seus drets civils i perquè crea un ambient de crispació que dificulta encara més la lluita contra la crisi econòmica.
– Romp el consens polític i social que ha estat el marc de convivència dels darrers trenta anys.
– Posa en perill la cohesió social i va encaminada a crear conflictes on fins ara no n’hi havia hagut.
– Lamina el dret dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers a expressar-se, sempre que vulguin, en la seva llengua pròpia.
– Elimina el dret dels no catalanoparlants a aprendre la llengua pròpia de les Balears.
– Acaba amb el dret a la lliure elecció de llengua als mitjans de comunicació, amb el tancament de TVM i Ona Mallorca i l’eliminació de l’opció de triar català a les pel•lícules d’IB3.
– Arracona el català a l’Administració Pública.
– I vol acabar amb el model de cohesió social i d’accés a la nostra llengua que funciona avui a les escoles i instituts de les Illes Balears.

 

Avui som aquí per exigir al Govern Bauzá que:
– Retorni al consens en matèria de llengua.
– Compleixi amb la seva obligació estatutària de treballar en favor de la plena normalització de la llengua catalana a tots els àmbits socials.
– No provoqui més crispació ni més conflictes.
– Retiri el projecte de reforma de la Llei de Funció Pública que lesiona greument els drets civils dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers.
– Compleixi amb la seva obligació legal de promoure mitjans de comunicació en la nostra llengua.
– I promogui l’ensenyament en català per tal de garantir un futur de convivència en pau.

 

I també som aquí
Per expressar la nostra solidaritat amb en Jaume Bonet que duu 25 dies en vaga de fam.
I som aquí també per fer una crida a tota la ciutadania de les Illes Balears perquè:
– Continuem exercint els nostres drets lingüístics sense por ni complexos.
– Apostem per l’ensenyament en català com la millor base per a un futur de pau i cohesió social per a la nostra terra.
– Donem suport als mitjans de comunicació en català.
– Facilitem l’accés a la nostra llengua als que encara no la coneixen.
– Ens continuem mobilitzant fins aconseguir un marc lingüístic basat en la justícia, el respecte i l’aposta de la llengua pròpia de les Illes Balears com a llengua de cohesió de tots els ciutadans.

Què necessitam?

_Pa

_Sobrassada

Per on començam?

1_Posem una llesca de pa al plat.

2_Amb un ganivet agafam sobrassada i l’escampam per sobre de la llesca.

Coques versàtils amb massa de cervesa

… i Urbanisme non-stop!

Aquests dos últims dies he estat  tancada a casa fent Urbanisme; i és que avui tenia una entrega, i això es tradueix en mooolta feina. He fet un intensiu non-stop i en dos dies, que han estat 16 hores, he aconseguit fer una entrega ben digna. La veritat és que he quedat ben contenta i satisfeta!

Aquestes 16 hores dónen molt temps per pensar, ja que la feina que estava fent era molt mecànica i es traduïa a fer feina en Autocad; i per tant tenia tot el temps del món per pensar. Només pensava en què podia fer per sopar, o dinar…. però no tenia temps per fer-ho. Així que avui, amb les mans buides després d’entragar Urba, he agafat la iniciativa i m’he posat a cuinar!

Aquest temps que anava pensant què cuinar mentres anava fent feina, anava descobrint noves cares de la cuina. Resulta que cuinar no és tan diferent de fer arquitectura. Quan pensem un projecte d’arquitectura estem fent un exercici d’imaginar una cosa que ara no existeix però que amb el teu esforç i iniciativa podrà ser possible. Quan cuinem, pensem el què volem fer, planegem anar a comprar i el què necessitam; ho fem, i ens sorgeixen problemes com en qualsevol d’altre projecte, però les superam i al final ens en sortim; i llavors presentem el plat, per a que entri per la vista a la gent que l’assaborirà. Ja ho veieu, si us agrada cuinar no dubteu que podríeu ser uns bons arquitectes! I viceversa, clar 😉

Avui el projecte, a part del d’urbanisme, han estat unes coques fetes amb una massa de cervesa, ja que no tenia llevat, i a més he aprofitat varis ingredients que tenia per la cuina i que no s’havien de perdre. Ja ho veieu, són unes coques ben versàtils. Us animau a personalitzar-les? 😉

Què necessitam?

Per la massa:

• mig tassó d’oli d’oliva
• un tassó de cervesa (sempre la quantitat de cervesa ha de ser el doble que la d’oli)
• un polsim de sal
• farina

Per la coca de ceba i toyina:

• 1 ceba
• 1 ou
• tonyina

Per la de pebres del piquillo

• pebres del piquillo
• formatge brie

Per la d’olives

• Olives negres i verdes
• Orenga

Per on començam?

1_Mesclem l’oli d’oliva, la cervesa, la sal i afegim la farina que es begui i amassem bé. La quantitat de massa dependrà de la quantitat d’oli i cervesa que hi posem.

2_Deixem reposar la massa mentres preparem el que hi posarem a sobre.

3_Quan els tinguem preparats, estenem la pasta i hi posem a sobre el què volguem. Ho enfornem a 180º uns 15-20 minuts.

Per la de ceba:

1_Tallam la ceba i la sofregim a foc lent. Quan estigui, ho barregem amb un ou que haurem batut abans. Ho posem a sobre de la pasta estirada i col·loquem a sobre la tonyina.

Per la de pebres del piquillo:

1_Posem el formatge brie a trossos a sobre de la massa estirada i a sobre hi posem els pebres.

Per la d’olives:

1_Tallem unes quantes olives negres i verdes. Els amanim posant un raig d’oli d’oliva i orenga. Ho posem a sobre de la massa.

Flam de carbassó… i la caloreta ja ens empaita!

Quan arriba l’estiu casa nostra s’omple de rialles i carbassons!

Sí, quan arriben els carbassons de l’hort del meu pare ja és una senyal més que evident que estem en ple estiu: sopars a la fresca que s’allarguen fins ben tard, festes i verbenes, tardes de piscina, i els magnífics sopars amb els amics a la platja…. m’encanta 🙂

És per això que aquest cap de setmana, amb el sol que ha sortit i l’ambient de primavera que es respirava no em vaig poder resistir, i vaig comprar carbassons! No són com els del meu pare, tot s’ha de dir, però per fer-nos aquesta il·lusió de ser a l’estiu per un dia, ja ens han anat bé.

De carbassons n’he menjat de moltes maneres, i totes elles m’encanten. Quan el meu pare apareix a casa carregat, ma mare ja comença a pensar: què farem amb tants de carbassons? Què farem? Ara us ho explicaré: carbassons a la planxa, arrebossats, truita de carbassó, carpaccio, carbassons farcits… Cada dia carbassó amagat sota una recepta diferent.

Vaig pensar que de flam no n’havia fet mai ma mare (que em corregeixi si no és així), o almenys no n’acostumem a menjar a casa. És per això que ho vaig voler provar i fer l’experiment per després poder-ho fer de veritat amb els carbassons bons del meu pare. I la veritat és que l’experiment ha sortit boníssim, per llepar-se’n els dits!

Què necessitam?

Amb aquests ingredients jo he fet un flam petitó, de la mida de flam de tota la vida i també un de gran, que en poden menjar 4 persones.

• 3 carbassons
• 2 cebes grosses, o 3 de petites
• 3 ous
• 200ml de nata líquida
• 150g de formatge tendre
• 30g de mantequilla
• Oli, sal i pebre bò

Per on començam?

1_Tallem en daus els carbassons i pelem les cebes i les tallem ben finetes.

2_Fonem la mantequilla i hi posem un raig d’oli d’oliva. Seguidament hi incorporem les cebes i les sofregim a foc suau. Quan estiguin una mica doradetes hi afegim els carbassons i continuem la cocció fins que estiguin tendres.

3_Posem la preparació en un bol gran, i hi afegim la nata líquida, els ous prèviament batuts, el formatge i també sal i pebre bò al gust. Ho mesclem tot molt bé.

4_Repartim la preparació en els motlles que vulguem i ho posem a coure al bany maria al forn, a uns 160º durant més o menys 40 minuts. Anem vigilant perquè la cocció pot variar, el que hem de tenir en compte és que els flams estiguin quallats.