Tag Archives: Peix

Blogs contra la fam: Nius amb sardines

Gran recapte del Banc d’Aliments 2012

https://i0.wp.com/1.bp.blogspot.com/-BzqvWYl4HfA/ULhdak_HTGI/AAAAAAAANcc/CKDwSvzz0ek/s1600/gran+recapte.bmp

Avui és un dia important per totes les persones. Avui, 30 de Novembre, i demà, 1 de Desembre, es porta a terme a Barcelona el Gran Recaptre d’Aliments per part del Banc d’Aliments. Es tracta d’una iniciaiva que pretén recollir unes 1400 tones d’aliments per a la gent que malauradament no té ni per menjar, que avui poden ser els que veiem al carrer rebuscant entre les escombraries, però que demà poter és algú conegut, el veïnat o, tal com estan les coses, potser demà nosaltres mateixos necessitem una mica d’ajuda.

La recollida es fa de manera individual o als mercats i supermercats que hi col·laboren, i només es tracta d’anar a comprar per a qui més ho necessita. Aquest any els aliments que es recullen són: LLEGUMS SEQUES, OLI, LLET I LLAUNES DE CONSERVES DE PEIX.

Des del Banc d’Aliments ens han fet una proposta als gastroblocaires, amb la iniciativa de publicar avui una recepta fàcil i econòmica amb un o alguns dels ingredients que es recullen per tal de aportar el nostre granet de sorra.

Ja ho sabeu, només amb un paquet de llenties o cigrons avui i demà podem aportar la nostra petita ajuda, perquè demà potser serem nosaltres els que la necessitarem.

Les receptes recollides es recopil·laran aquí: blogscontralafam.blogspot.com

nius amb sardines

Què necessitam?

per dues persones:

  • 200-250g de nius de pasta
  • 2 llaunes de sardines en salsa de tomàtiga
  • 200ml de llet evaporada
  • 100g de formatge retallat (jo he utiitzat emmental)
  • sal i prebe bò

Per on començam?

1_Posem a bullir la pasta tant temps com indiqui el paquet.

2_Traiem de la llauna les sardines i les separem de la salsa. Posem la salsa en una paella i ho portem al foc juntament amb la llet evaporada.

3_Partim les sardines per la meitat i les hi traiem l’espina.

4_Mentre la salsa està al foc, anem remenant tot el temps fins que faci xup-xup, aquest serà el moment de baixar una mica el foc i de tirar-hi a poc a poc el formatge. Quan ja li haguem tirat tot ho deixem uns 8 minuts que faci xup-xup i ja estarà llest!

5_Ara només ens quedarà montar el plat. Posem la pasta, a sobre la salsa i després hi posem les sardines!

nius amb sardina

Anuncis

Carabassons farcits de bacallà

Us agrada cuinar? Pensar què fareu per sorprendre els convidats, preparar els ingredients, barrejar-los i cuinar-los, presentar-los? Voleu ser arquitectes per un dia? Això està fet! 😉

Alguna vegada ja us he comentat que penso que la cuina no està molt lluny de l’arquitectura, cuinar i projectar són dues accions que van una mica lligades de la mà.

Imagineu que heu de preparar un sopar pels vostres amics més crítics. Els voleu sorprendre, però tampoc voleu que sembli que us heu passat vint mil hores dins la cuina. Ha de ser una cosa subtil, espontània, però a la vegada elaborada i creativa. Oh! Estem pensant com volem que sigui el nostre àpat, el nostre projecte.

Molt bé, ara tenim l’objectiu fixat. El següent pas és decidir els ingredients que conformaran els plats del nostre projecte. En l’arquitectura vindria a ser el programa. Barregem hipòtesis, especulem i fem proves. Això ens ha sortit bé, això no tant, potser ho hem de millorar, o potser millor un altre ingredient ens anirà millor per aconseguir el resultat final esperat. Aquest és el moment dels intents. Estem ideant, proposant alternatives, res és definitiu. Ja us puc dir que aquest pot ser un dels moments més desesperants: aahh!! No ens surt res, els ingredients no lliguen, les mides no quadren, el plat se’ns ha cremat, l’estructura no funciona, ens hem passat de sal, tenim problemes constructius o, simplement, estem en la desesperació!

Tranquils… els mals moments passen i d’un moment a l’altre la inspiració ens il·lumina! Ja ho tenim! Anem per feina! Ingredients comprats, decidits i provats, ara és el moment de la prova final. Els amics més crítics ens esperen, apunt per deliberar. Nosaltres estem a la cuina, treballant de valent. Tot surt sol, disfrutem de cuinar, de projectar. La imaginació vola i els moments de treball fort mostren els seus resultats.

Arriba el moment de la presentació. Volem que el plat doni una bona imatge, que entri pels ulls. És hora de distribuir i conformar el plat. Alineacions, superposicions, jocs de colors, de textures, aquí tot val. Un cop fet, és hora de traçar-lo 😉 això és,traduit al llenguatge culinari, dur-lo a la taula i el millor: menjar-s’ho!!

Oi que no em negareu que aquests carabassons podrien ser edificis? 😉 Us animeu a ser arquitectes per un dia?

Què necessitam?

Per dues persones:

Nota: si feu servir els ingredients que he fet servir jo per fer el farcit us sobrarà farcit. Podeu fer servir menys bacallà i menys carabassó o fer el que vaig fer jo: fer servir el sobrant per acompanyar una pasta. És boníssim!

  • 2 carabassons
  • 1 ceba gran
  • 350g de bacallà
  • beixamel
  • sal i prebe bò

Per on començam?

1_Primer de tot hem de tallar els carabassons en dos o tres trossos, depen de com siguin de grans. Ens han de quedar uns trossos d’uns 8-10 cm. Després hem de buidar la polpa de dins. Per fer-ho ens ajudem d’una cullera o un ganivet. Tot el carabassó que traiem el guardem!  Ens quedarà d’aquesta manera:

 

2_Ara hem de bullir els carabassons. Posem aigua al foc i quan bulli hi tirem una mica de sal i els carabassons. Només hi han d’estar uns 4 minuts, perquè han de quedar al dente.

3_Mentrestant preparem el farcit: piquem la ceba i la portem a sofregir a una paella. Quan estigui ben fluixa i cuita hi tirem el bacallà a trossets molt petits, gairebé com si fos una esqueixada. Hi tirem també la polpa que hem tret dels carabassons també ben picada. Quan ja estigui tot ben cuit hi tirem una mica de beixamel. Això ja a gust de cadascú. Jo personalment hi vaig tirar uns 75 ml.

4_Ara posem els carabassons en una safata per anar al forn i els farcim. Quan ja estiguin plens de farcit hi posem a sobre una cullerada de beixamel i si volem una mica de formatge i ho posem  gratinar a uns 180-200º fins que estiguin ben gratinats.


Canelons de tonyina

Cuina per estudiants

Qui ha dit que els estudiants no puguin menjar un plat com cal? Qui és que diu que menjar bé comporta invertir temps a la cuina? Qui és que diu que els plats tradicionals queden a les cuines de les mamàs i padrines?

Aquests són uns tòpics que queden aixafats després de presentar-vos aquests canelons.  Si alguna vegada havíeu sentit a dir que els canelons porten molta feina i elaboració, a partir d’ara podreu demostrar que, qui pensava això s’equivocava completament.

Aquests canelons corroboren que els estudiants SÍ que podem gaudir d’un bon plat amb molt poca inversió de temps. Ja fa temps que els faig aquí a Barcelona, i un dia que ma mare feia canelons a casa i em deia: “ai! quina feinada!”, li vaig proposar de fer-los amb tonyina, que jo els feia i eren molt bons. Ella, una mica dubtosa, em va dir que els provaríem de fer però només amb la meitat dels canelons previstos, que la resta serien de carn i a tir segur. Quan va ser l’hora de la prova de foc, tothom va repetir de canelons, però de canelons de tonyinaaa!!!! 😉

Us animo a que els proveu de fer, tant si sou estudiants com no, i amb poc més de mitja horeta veureu que estan llestos!

 

Què necessitam?

Per 12 canelons:

  • 12 plaques de canelons precuinats
  • 3 llaunes de tonyina de les petites
  • 3 ous
  • una mica de salsa de tomàtiga
  • salsa beixamel (jo he fet trampa i l’he comprada feta, per falta de temps i comoditat)
  • formatge
  • sal i pebre bò

Per on començam?

1_Primer de tot posem els ous a bullir, perquè els necessitem durs. També posem en aigua calenta les plaques de canelons, que han d’estar en remull durant uns 20 minuts.

2_Mentre esperem les plaques i els ous, en un bol posem les tres llaunes de tonyina una mica xafada. Quan els ous estiguin els tallem a daus petits i els incorporem amb la tonyina. Afegim una mica de salsa de tomàtiga perquè es lligui tot i hi posem sal i pebre bò al gust.

3_Posem les plaques de canelons a sobre un drap i repartim el farcit per sobre de cada placa. Enrotllem els canelons un per un i els col·loquem a una safata apta per anar al forn. Quan estiguin col·locats aboquem per sobre la salsa beixamel i una mica de formatge ratllat.

4_Ho posem al forn a uns 180º durant uns 15-20 minuts. Durant aquest temps freguem i netegem tot el que hem embrutat i au, llestos!


Bacallà confitat amb poma

Sabíeu que a Mallorca una poma no sempre fa referència a una fruita?

Si busquem els significats de poma trobem: 1. Fruit de la pomera, que és de forma esferoidal o més o menys rodonenca, de color variable entre verd, groc i vermell, i d’una grossària que oscil·la entre tres i deu centímetres de diàmetre.  I si anem a l’entrada número 5 trobarem: 5. adj. Dona ximple, indiscreta, curta d’enteniment. Dona que fa coses sense cap sentit, sense ser beneita. Una mica “cursi”.

Sí, ser una poma a Mallorca és ser una “pava” a Barcelona, ser una mica “cursi”. No us penseu que els homes se’n lliurin, també poden ser “pomots”, i sol significar que és una “mica afeminat”. Així que si un dia us diuen: “que ets de poma!”, agafau-vos-ho malament, o no. A mi m’ho han dit tota la vida, i m’ho segueixen dient sovint, i no crec que la gent que em coneix ho digui amb mala intenció. No sé perquè deu ser….. ;).

També podem trobar les pomes en l’expressió, ja que si fas “cara de pomes agres” és que te’n passa alguna. O també podem parlar de pomes en temes més “verds” i en una conversa calentona ben mallorquina (ja ens entenem).

Aquesta recepta està feta amb pomes de tota la vida, les que ens podem menjar, que al cap i a la fi són les més bones. Us enrecordeu de les pomes que vam comprar la setmana passada en Tomeu i jo? Doncs encara estaven intactes…  No n’hem menjat ni una! I he aprofitat per cuinar-les amb bacallà.

Ah! Que no se m’oblidi! Aquesta recepta va dedicada amb molt de carinyo al meu sogre, perquè per fi pugui cuinar unes bones peces de bacallà! Esper que ja et quedis tranquil! 🙂

Què necessitam?

per 4 persones:

  • 4 peces de bacallà
  • oli d’oliva
  • 2 grans d’all
  • 4 pomes
  • 2 cebes
  • 1 ou

Per on començam?

1_Posem a confitar les peces de bacallà. Per fer-ho posem les peces en una cassola cobertes d’oli amb dos grans d’all. Ho posem al foc molt molt baix, mai ha d’arribar a bollir, durant uns 10-15 min. Si teniu un termòmetre, compteu amb que no s’han de superar els 60-70º.

2_Per fer la base de pomes: posem al foc molt lent la ceba ben picada petitona i les pomes tallades a dauets. Quan la poma i la ceba ja estiguin tovetes, apugem el foc perquè no es faci una pasta i acabem fer les últimes remenades.

3_Ara només ens cal fer la maionesa: posem un ou, una mica de sal i els dos grans d’all que havíem utilitzat quan hem confitat el bacallà en un bol, i anem afegint l’oli de la cocció del bacallà. Fem la maionesa amb el robot de cuina o amb el túrmix. La quantitat d’oli varia en funció de lo espessa que volguem la maionesa.

4_Posem la maionesa a sobre de les peces de bacallà i ho posem a gratinar al forn. Compte que en molt poc temps ho tendrem llest!

5_Ara només daltarà emplatar: col·loquem la base de pomes i ceba al fons del plat i a sobre hi posem el bacallà gratinat.


Hamburguesetes de patata i salmó

Quan les festes del Meló de Vilafranca arriben, és l’avís de que l’estiu s’acaba. Ja tot torna a la normalitat, comencen a fer anuncis de tornada a l’escola, comencem a tenir fred quan anem amb tiretes i pantalons curts, i arriben els darrers sopars amb els amics per despedir-nos de l’estiu… És a n’aquests dies quan comences a pensar a preparar les coses per tornar a Barcelona: pensar quina roba agafaràs, què tens aquí, què tens allà, quina maleta portaràs perquè el menjar congelat de la mamà hi pugui caber……

Jo a n’aquests dies, a més de tot això, em vaig dedicar a escriure’m un petit receptari. I és que al pis nou no hi tenia cap llibre de cuina (ara ja sí 😉 ), i per això vaig recopilar algunes de les receptes de ma mare, de revistes que m’agradaven i de postres de la thermomix adaptats per fer-ho sense. I avui, per decidir què podia fer per dinar he vist el receptari a la prestatgeria. Hi buscava alguna recepta de carn o peix, perquè encara no n’havia publicat cap entrada al bloc, i ja era hora.

De cop he vist aquestes hamburguesetes. Quina il·lusió: unes hamburgueses diferents!. N’havia menjat de vedella, de porc, i unes de recents d’espinacs de la mare d’en Tomeu :). Avui presento aquestes, diferents i molt fàcils de fer. I el més important: sempre us faran quedar bé!

Què necessitam?

  • Puré de patates (jo he fet servir el puré de capsa, el comprat (125g), però també podeu bollir patata i xafar-la, que segur que és més bò)
  • 200g de salmó fumat
  • 1 ceba tendra
  • Julivert
  • Sal i pebre bò

Per a la salsa:

  • 1 prebot vermell
  • 1 gra d’all
  • 1 ceba
  • una miqueta de salsa de tomàquet

Per on començam?

1_Fem el puré de patates. Si és del comprat seguim les instruccions de la capsa, però hem de posar menys quantitat de líquid del que diu, perquè sino el puré serà massa clar per a poder formar les hamburgueses.

2_Tallem a trossos petits el salmó i l’incorporem al puré. Hi afegim també la ceba tendra picada i un polsim de julivert.

3_Formem les hamburgueses amb les mans i les arrebossem amb farina. Llavors només faltarà fregir-les amb oli.

Per a fer la salsa:

1_Piquem la ceba, el gra d’all i el pebrot.

2_Ho sofregim tot molt bé, anant en compte de que no es cremi. Hi afegim la salsa de tomàquet (això va al gust de cadascú)

3_Quan ja ho haguem sofregit, ho triturem bé i… Llesta!