Amanida de llenties

Lentejas, o las tomas o las dejas

I així ha estat durant molts anys i durant moltes generacions, i segurament que segueix sent així en moltes cases, oi? 😉

Ja han passat uns anys de les interminables històries d’avions. Uns avions que sortien del plat marró de llenties i que feien un llarg recorregut tot cantant “Sóc un avió!!” i que tenien com a destí un estómac mort de gana. Dic “tenia” perquè en la majoria de casos aquest petit avió no arribava tan lluny com volia.

Els avions s’acabaren aviat, i llavors passarem dels contes de color de rosa a les novel·les dramàtiques: “Si no t’ho acabes per dinar, t’ho hauràs de menjar per sopar!”.

Amb el temps, agafem consciència i llavors la tècnica passa per fer-t’ho saber: “Les llenties són un aliment molt complet, i contenen moltes proteïnes, minerals i hidrats de carboni, i sobretot contenen ferro!! Si vols créixer fort, has de menjar llenties.”

Ho intenta la mare, el pare, les padrines…. Però, com tot, un dia et lleves i penses… potser no estan tan malament, no? I és aquell dia quan, per fi, per tu mateix, descobreixes un món nou.

Què necessitam?

Per dues persones:

• 200-300g de llenties cuites (depèn de la vostra gana)
• mitja ceba
• 1 pebre verd petit
• 1/2 pebre vermell
• 1/2 porro
• oli d’oliva
• unes fulles de menta
• sal i pebre bò al gust

Per con començam?

1_Tallem a trossets els pebres, el porro i la ceba. Posem les llenties en un bol i hi tirem els ingredients que hem tallat per sobre.

2_Piquem unes tres fulles de menta a trossets molt petits i les incorporem al bol. Ara només ens queda amanir amb l’oli d’oliva, la sal i el pebre bò al gust.

Una recepta fàcil, fresca i sana! Bon profiiit!

Ahh!! CulleradesDolces ja té twitter!! 

 https://twitter.com/CulleradesDolce

Timbal de verdures i formatge

“No es pot cuinar bé si no s’hi posa el cor, ja que, per sobre de tot es tracta que regnin al voltant de la taula sentiments d’amistat i de fraternitat” Fernand Point.

Tot i que pugueu arribar a pensar que començo a dir disbarats, la realitat és que des de que em vaig trobar amb aquesta frase trobo que els dies tenen una llum especial. Tot s’ha de dir, em vaig topar amb ells el dimarts a la nit! 😛

M’agrada molt cuinar, però m’entusiasma fer-ho per algú. Aquella sensació de plenitud i nervis a la vegada és la que fa que sàpigues que allò que estàs fent contribuirà a fer feliç o almenys treure una rialla a qui més estimes, i la recompensa és fantàstica. I és que a la cuina, com a l’amistat, es tracta d’un treball en equip!

 I si no em creieu, què penseu que seria, en aquest plat, de la ceba sense el pebre? O de la patata sense l’albergínia? O sense el formatge? Ells, com nosaltres, intenten formar pinya per merèixer l’atenció deguda, perquè en companyia tots ens fem més forts.

I és que, al final, tot gira entorn al mateix. Ja ho diuen,  no? Tots units fem força!

 

Què necessitam?

Per dos timbals:

• 1 patata gran
• 1 prebe vermell gran
• 1 ceba
• 1 albergínia
• 1 carabassó
• formatge (de cabra, brie…)

Per on començam?

1_El primer que hem de fer és netejar totes les verdures i les patates. Un cop netes les untem d’oli amb les mans i les posem en una safata de forn i a sobre d’una làmina de paper d’alumini. Ho posem al forn a 180º uns 40 minuts. Aquest temps variarà perquè cada ingredient necessita el seu temps de cocció. Les patates i la ceba, per exemple, necessiten més temps. Quan veieu que els prebes o l’albergínia ja estan cuits els traieu i deixeu els que encara no ho estiguin.

2_Quan ho haguem tret del forn i els ingredients ja no cremin serà el moment de pelar-los. Els pelem i els tallem com més ens agradi. Jo ho vaig fer a trinxes.

3_Ara només ens faltarà montar el timbal amb l’ajuda d’un aro d’emplatar. Abaix hi posem la patata, seguida del prebe vermell, l’albergínia, la ceba, i el carabassó (ho podeu fer com més us agradi!). Penseu posar una mica de sal entre capa i capa!

4_Col·loquem a sobre del timbal una rodanxa de formatge i ho gratinem al forn uns 5 minuts a 180º. Llest!!

Rotllets de primavera

i sortint de l’espiral!

Dono voltes i voltes al voltant d’un punt central del qual sembla que no me’n puc sortir, voltes aparentment cícliques que semblen atrapar-me i no deixar-me marxar d’aquest laberint. Voltes però, que sense adonar-me em porten lluny d’aquell punt central on era inicialment. Voltes tals com un espiral.

Feia dies que no passava per aquí, i no perquè no en tingués prou ganes, sinó perquè les voltes no em deixaven prou temps com per poder asseure’m a escriure una nova entrada així com cal. He tingut feina, compromisos i sobretot dues visites molt especials des de  Mallorca que m’han fet carregar les piles per poder sortir de l’espiral i agafar un nou… “rotllet”: dues setmanes i ja serem a les vacances de Setmana Santa! 🙂

 

Què necessitam?

Per 12 rotllets aproximadament:

• 250g de col
• 150g de ceba tendra
• 50g de bacon
• 2 pastanagues mitjanes
• 1 pebre verd mitjà
• 150g de carn de porc picada
• 1 paquet de pasta per a rotllets de primavera (Es veu que els venen, però jo no en vaig trobar i vaig fer servir massa per a “empanadillas”. S’ha de dir que la pròxima vegada intentaré fer-los amb la massa que toca, perquè per ser el primer cop va anar bé, però la massa no feia honor al farcit)
• 1 cullerada de salsa de soja
• sal i oli per fregir

Per on començam?

1_Primer posem en una paella una cullerada d’oli i quan estigui calent hi tirem la carn picada i la sofregim fins que estigui cuita. Ho salem i al final hi tirem la cullerada de salsa de soja. Ho retirem del foc i ho deixem refredar.

2_Un cop tinguem la carn llesta només hem de pelar i tallar les verdures i el bacon. Cal que les tallem ben petites i ben fines, perquè només es couran quan fregim els rotllets.

3_Un cop tinguem les verdures, el bacon i la carn preparats ho barregem tot i només ens faltarà enrotllar els rotllets. Aquí cal paciència i una mica de manya. Si aconseguiu trobar la massa per als rotllets l’heu de tallar formant rectangles d’uns 10cmx4cm (o bé més petits si així ho preferiu) i col·locar dues cullerades de farcit a sobre, enrotllar-lo amb la massa i doblar els laterals cap a dintre perquè el farcit no ens surti pels costats. Si sou com jo i utilitzeu massa per a “empanadillas” haureu de ser una mica manyosos  ja que aquesta massa ja ve en forma de cercle, però no patiu que segur que us en sortiu! El procediment és el mateix.

4_Per acabar-los els hem de fregir amb abundant oli ben calent durant uns minuts, fins que estiguin ben daurats! 😉

Prebes farcits

Si alguna cosa em té sorpresa en aquesta vida és la llengua i les seves expressions. On una paraula vol dir una cosa, a 20 km vol dir una altra; tenim paraules per tot i mai ens en sobra cap! Estem ben farcits de paraules, ben plens d’un vocabulari que no coneixem i que aconsegueix sorprendre’m cada vegada més.

He dit… estem ben farcits? Farcir: 1.omplir de carn trinxada i d’altres ingredients. 2.Omplir fins a l’atapeïment.

A Mallorca estam ben farcits quan estam ben plens d’alguna cosa, o també quan estam fins al monyo d’algú. Però… no us penseu que farcim el menjar! No no!! Nosaltres preparem el “relleno” per “rellenar” el menjar. I llavors si ens agrada diem: “mmm.. quin relleno més bo!“

Tot i això, no mengem “rellenament” per Nadal, sinó un bon farciment. He dit… farciment? Farciment: 1.acció de farcir. 2.Allò amb que es farceix alguna cosa.

El diccionari no recull el significat del nostre “farciment” així com toca, no trobeu?

Sigui com sigui, en el nostre dia a dia farcim carabassons, albergínies… però, i perquè no farcim cebes, tomàquets o prebes? Perquè vegeu que podem farcir amb un bon farciment uns prebes per així poder dinar d’uns boníssims prebes farcits, aquí us en deixo  una proposta que ben segur que no us decepcionarà!

Què necessitam?

Per 4 persones:

• 4 prebes vermells 
• Pel farcit podeu fer servir el que volgueu, jo vaig utilitzar el que hi havia a la nevera: 1 ceba, 1 porro, mig prebe vermell, 1 carabassó, 1 tomàquet ratllat, 1 gra d’all i 800g de carn picada mixta.
• sal, prebe bò, unes gotes de tabasco
• 250ml de brou de carn

Per la salsa:

• 200g de formatge cremós (tipus philadephia)
• 250ml de nata
• sal i prebe bò

Per on començam?

1_Netegem els prebes i  totes les verdures. Retirem el capoll dels prebes i traiem totes les llavors de dintre. Quan ho haguem fet els posem en una safata per a forn amb una mica d’oli per sota.

2_Piquem totes les verdures que han d’anar al farcit i les posem totes a sofregir amb una mica d’oli en una cassola, amb el foc baix perquè

 no es cremin i es tornin toves, més o menys uns 5-8 minuts. Hi posem sal i pebre bo.

3_Hi tirem la carn picada i pugem el foc, i ho barregem bé fins que la carn estigui cuita. Ho tornem a salar i ara serà el moment de tirar el brou de carn. Quan l’haguem tirat baixem el foc i tapem la cassola i ho deixem que cogui 25 minuts, pensant a obrir la tapa de tant en tant per a remoure els ingredients i que no se’ns enganxin i es cremin.

4_Quan ja hagi passat aquest temps i el brou ja s’hagi reduït només haurem de posar el farciment dintre dels

prebes i portar-ho al forn 30 minuts.

5_Mentre els prebes estan dins el forn prepararem la salsa. Per a fer-ho només fa falta posar en una cassola el formatge i la nata i posar-ho a foc lent mentres ho anem barrejant. Hi posem sal i pebre bo i quan vegem que està apunt de bullir ho retirem del foc.

6_Quan hagin passat els 30 minuts de forn traiem la safata dels prebes i hi posem la salsa per sobre i ho tornem a posar al forn uns 15 minuts, perquè la salsa es gratini.

Bon profit!

Carabassons farcits de bacallà

Us agrada cuinar? Pensar què fareu per sorprendre els convidats, preparar els ingredients, barrejar-los i cuinar-los, presentar-los? Voleu ser arquitectes per un dia? Això està fet! 😉

Alguna vegada ja us he comentat que penso que la cuina no està molt lluny de l’arquitectura, cuinar i projectar són dues accions que van una mica lligades de la mà.

Imagineu que heu de preparar un sopar pels vostres amics més crítics. Els voleu sorprendre, però tampoc voleu que sembli que us heu passat vint mil hores dins la cuina. Ha de ser una cosa subtil, espontània, però a la vegada elaborada i creativa. Oh! Estem pensant com volem que sigui el nostre àpat, el nostre projecte.

Molt bé, ara tenim l’objectiu fixat. El següent pas és decidir els ingredients que conformaran els plats del nostre projecte. En l’arquitectura vindria a ser el programa. Barregem hipòtesis, especulem i fem proves. Això ens ha sortit bé, això no tant, potser ho hem de millorar, o potser millor un altre ingredient ens anirà millor per aconseguir el resultat final esperat. Aquest és el moment dels intents. Estem ideant, proposant alternatives, res és definitiu. Ja us puc dir que aquest pot ser un dels moments més desesperants: aahh!! No ens surt res, els ingredients no lliguen, les mides no quadren, el plat se’ns ha cremat, l’estructura no funciona, ens hem passat de sal, tenim problemes constructius o, simplement, estem en la desesperació!

Tranquils… els mals moments passen i d’un moment a l’altre la inspiració ens il·lumina! Ja ho tenim! Anem per feina! Ingredients comprats, decidits i provats, ara és el moment de la prova final. Els amics més crítics ens esperen, apunt per deliberar. Nosaltres estem a la cuina, treballant de valent. Tot surt sol, disfrutem de cuinar, de projectar. La imaginació vola i els moments de treball fort mostren els seus resultats.

Arriba el moment de la presentació. Volem que el plat doni una bona imatge, que entri pels ulls. És hora de distribuir i conformar el plat. Alineacions, superposicions, jocs de colors, de textures, aquí tot val. Un cop fet, és hora de traçar-lo 😉 això és,traduit al llenguatge culinari, dur-lo a la taula i el millor: menjar-s’ho!!

Oi que no em negareu que aquests carabassons podrien ser edificis? 😉 Us animeu a ser arquitectes per un dia?

Què necessitam?

Per dues persones:

Nota: si feu servir els ingredients que he fet servir jo per fer el farcit us sobrarà farcit. Podeu fer servir menys bacallà i menys carabassó o fer el que vaig fer jo: fer servir el sobrant per acompanyar una pasta. És boníssim!

• 2 carabassons
• 1 ceba gran
• 350g de bacallà
• beixamel
• sal i prebe bò

Per on començam?

1_Primer de tot hem de tallar els carabassons en dos o tres trossos, depen de com siguin de grans. Ens han de quedar uns trossos d’uns 8-10 cm. Després hem de buidar la polpa de dins. Per fer-ho ens ajudem d’una cullera o un ganivet. Tot el carabassó que traiem el guardem!  Ens quedarà d’aquesta manera:

 

2_Ara hem de bullir els carabassons. Posem aigua al foc i quan bulli hi tirem una mica de sal i els carabassons. Només hi han d’estar uns 4 minuts, perquè han de quedar al dente.

3_Mentrestant preparem el farcit: piquem la ceba i la portem a sofregir a una paella. Quan estigui ben fluixa i cuita hi tirem el bacallà a trossets molt petits, gairebé com si fos una esqueixada. Hi tirem també la polpa que hem tret dels carabassons també ben picada. Quan ja estigui tot ben cuit hi tirem una mica de beixamel. Això ja a gust de cadascú. Jo personalment hi vaig tirar uns 75 ml.

4_Ara posem els carabassons en una safata per anar al forn i els farcim. Quan ja estiguin plens de farcit hi posem a sobre una cullerada de beixamel i si volem una mica de formatge i ho posem  gratinar a uns 180-200º fins que estiguin ben gratinats.

Granada

Ja em deixat enrere el color verd de l’hivern, el que caracteritza totes les garrigues, boscs, jardins i foraviles de Mallorca. Ara el color daurat invadeix els nostres camps i espera fer-ho durant els mesos que estan per arribar. Tot i que el verd ja és història, encara no ha aconseguit escapar-se de mi del tot. I és que, mare meva si estic verda amb el bloc!! Les facilitats que tenia redactant les entrades anteriors ja són història i la roda que vaig agafar pensant receptes i cuinant ja necessita una mica d’oli per continuar rodant.

Però això no és un impediment per seguir endavant amb més ganes que mai!! Ara que ja estem de vacances totals les receptes fresquetes triunfaran més que mai! Per això avui comencem la temporada amb una d’elles.

No ho diu el famós anunci d’Estrella Damm, que el que tenim aprop és el millor que hi ha? Doncs això mateix penso jo, i aquest pastís d’albergínia també. Aquesta és una recepta que s’ha fet sempre a casa, però que penso que molta gent no la coneix i que val la pena provar-la de fer. És boníssima i molt fresqueta i a més la podeu deixar feta amb un dia d’antel·lació (cosa important a l’estiu), així podeu dedicar el vostre temps a gaudir de sol i platja 😉

Què necessitam?

• 4 albergínies
• 2 cebes
• 1/2 Kg de carn picada de porc
• 1 dent d’all
• 4 ous
• 100ml ne llet
• galeta picada
• julivert

Per on començam?

_Netegem les albergínies i les tallem a daus. Hi posem sal i les deixem durant una hora perquè perdin aigua i així no tenguin un gust fort.

_Fregim les albergínies i les reservem. Tallem la ceba petita i també la sofregim i quan ja estigui gairabé cuita hi afegim el julivert picat, l’all picat i la carn. Hi posem sal i pebre bò i quan la carn ja estigui cuita ho retirem del foc.

_Mesclem el sofregit de ceba i carn amb les albergínies. Incorporem els ous batuts i la llet i ho triturem tot ben triturat.

_Posem la mescla en una safata de forn untada amb una mica de mantequilla i a sobre de la mescla hi posem galeta picada o pa ratllat. Ho enfornem a 160º durant uns 20-30 min.

Nota: el pastís es menja fred, i inclús és més bò si el fem un dia abans!

Risotto primavera

M’agrada llevar-me amb molta energia sabent que el sol ja és alt i comença a cremar, i saber que ja em puc oblidar del fred i de portar capes i capes d’abric. M’agrada tenir vagueria fins i tot per jeure i només tenir ganes de sortir a prendre unes canyes a una terrasseta. M’agrada pensar que s’acosten els primers cafès amb gel de la temporada, els bons tomàquets per fer un gustós trampó mallorquí i els sorbets tan refrescants de ma mare. M’agrada amagar tota la roba d’hivern i pensar que no tornaré a veure aquests abrics fins que s’acabi l’estiu, que les ganes de portar roba prima et fagin patir fred i anar a comprar vestidets fresquets. M’agrada que ja s’acostin les verbenes, les llargues nits d’amics i de rialles. M’agrada veure que l’escola s’acaba, que les flors floreixen i que tothom està content i amb les piles apujades al màxim. M’agrada que canviin l’hora i veure que mica en mica cada dia s’allarga i s’acosten els dies de platja.

M’encanta aquest sol, el bon ambient i les bones companyies.

Eeeiiii!!! Que ja és primavera!!!!!!!

Què necessitam?

Per 4 persones:

• 225g d’espàrrecs prims frescs
• 175g de mongetes tendres
• 175g de carbassó
• 225g de pèsols
• 1 ceba picada
• 1 gra d’all
• 400g d’arròs
• 1.6 litres de brou de verdues
• 50g de mantequilla
• parmesà
• sal i pebre bò

Per on començam?

1_Tallem els espàrrecs, les mongetes i el carbassó en trossos d’uns 2.5 cm.

2_Posem 2 cullerades d’oli d’oliva en una paella i saltegem els trossos d’espàrrecs, les mongetes, el carbassó i els pèsols uns 3-4 minuts, fins que comencin a estar tendres. Els reservem.

3_En una olla, posem una mica d’oli d’oliva i hi posem la ceba picada i la sofregim uns 3 minuts, llavors hi incorporem l’all picat i ho remenem durant 1 minut més. Llavors, posem l’arròs i baixem una mica el foc. Barregem l’arròs durant uns 2 minuts fins que els grans estiguin transparents.

4_Anem afegint de forma gradual el brou calent (és important que estigui calent perquè no s’ha de tallar la cocció). Hem de posar una cullerada de brou i moure tot el temps l’arròs fins que s’hagi begut tot el brou. Llavors tornem a posar una cullerada de brou, i així successivament. És molt important no deixar de remenar. Aquest procés durarà uns 20 minuts.

5_Quan quedin 2 cullerades de brou per posar, afegim la verdura que havíem reservat. Incorporem les dues cullerades de brou i seguim remenant. Després hi posem la mantequilla i el parmesà ratllat. Ho retirem del foc i ho sevim immediatament.

Flam de carbassó… i la caloreta ja ens empaita!

Quan arriba l’estiu casa nostra s’omple de rialles i carbassons!

Sí, quan arriben els carbassons de l’hort del meu pare ja és una senyal més que evident que estem en ple estiu: sopars a la fresca que s’allarguen fins ben tard, festes i verbenes, tardes de piscina, i els magnífics sopars amb els amics a la platja…. m’encanta 🙂

És per això que aquest cap de setmana, amb el sol que ha sortit i l’ambient de primavera que es respirava no em vaig poder resistir, i vaig comprar carbassons! No són com els del meu pare, tot s’ha de dir, però per fer-nos aquesta il·lusió de ser a l’estiu per un dia, ja ens han anat bé.

De carbassons n’he menjat de moltes maneres, i totes elles m’encanten. Quan el meu pare apareix a casa carregat, ma mare ja comença a pensar: què farem amb tants de carbassons? Què farem? Ara us ho explicaré: carbassons a la planxa, arrebossats, truita de carbassó, carpaccio, carbassons farcits… Cada dia carbassó amagat sota una recepta diferent.

Vaig pensar que de flam no n’havia fet mai ma mare (que em corregeixi si no és així), o almenys no n’acostumem a menjar a casa. És per això que ho vaig voler provar i fer l’experiment per després poder-ho fer de veritat amb els carbassons bons del meu pare. I la veritat és que l’experiment ha sortit boníssim, per llepar-se’n els dits!

Què necessitam?

Amb aquests ingredients jo he fet un flam petitó, de la mida de flam de tota la vida i també un de gran, que en poden menjar 4 persones.

• 3 carbassons
• 2 cebes grosses, o 3 de petites
• 3 ous
• 200ml de nata líquida
• 150g de formatge tendre
• 30g de mantequilla
• Oli, sal i pebre bò

Per on començam?

1_Tallem en daus els carbassons i pelem les cebes i les tallem ben finetes.

2_Fonem la mantequilla i hi posem un raig d’oli d’oliva. Seguidament hi incorporem les cebes i les sofregim a foc suau. Quan estiguin una mica doradetes hi afegim els carbassons i continuem la cocció fins que estiguin tendres.

3_Posem la preparació en un bol gran, i hi afegim la nata líquida, els ous prèviament batuts, el formatge i també sal i pebre bò al gust. Ho mesclem tot molt bé.

4_Repartim la preparació en els motlles que vulguem i ho posem a coure al bany maria al forn, a uns 160º durant més o menys 40 minuts. Anem vigilant perquè la cocció pot variar, el que hem de tenir en compte és que els flams estiguin quallats.