Canastretes de crema de mascarpone i maduixes

 

Aquestes últimes setmanes per Barcelona estan donant molt de sí. Encara que em toca fer una mica de feineta i ultimar uns detalls de la universitat, al pis hem decidit prendre’ns el temps que ens queda amb “filosofia”. És tant així que procurem seguir al peu de la lletra totes les instruccions que ens donen els “Mr Wonderful” al seu llibre “Cosas no aburridas para ser la mar de feliz” que, si no el coneixeu, us el recomano immediatament si sou dels que us agrada encarar el dia a dia amb optimisme i valorar les petites coses. És el meu llibre de capçalera, que obro cada vegada que abaixo una mica el cap o simplement quan vull passar una bona estona.

Tal i com ens recomanen, disfrutem a tope de les petites grans coses, fem una vida sana, sortim a correr 3 o 4 cops per setmana, celebrem cada petita cosa, com per exemple que surt el sol, que trobem caixes al carrer per començar a empaquetar coses, que al súper tornen portar els cereals que ens agraden, o simplement que hem descobert una gelateria al costat de casa. De la llista, ja portem unes quantes tasques marcades, però encara en tenim de pendents i per això cada dia intentem complir-ne almenys una ;). Ahir vam anar a veure el mar, a la platja aprofitant que per fi sortia el sol i les temperatures acompanyaven i així, juntament amb el postre que avui us ensenyo, vam poder tatxar dues proposicions més.

I vosaltres, que us posareu cacau al cafè de la tarda? 😉

 

Què necessitam?

Per 4 canastretes:

• 1 làmina de pasta brisa
• 100g de xocolata negra per a postres
• 200g de nata per a montar
• 200g de mascarpone
• 1 polsim de vainilla en pols
• maduixes

Per on començam?

1_Estenem la pasta brisa i la tallem en forma de cercle. Busquem un aro d’emplatar i hi fiquem a dintre la pasta que hem tallat, tal i

 com es veu a la imatge. El que farem és enfornar la massa amb el motlle per a que no perdi la forma i per fer-ho punxarem la pasta amb una forquilla i posarem a sobre un tros de paper d’alumini i uns cigrons o llegums (és el que s’hi sol posar) a sobre per a que la massa no s’infli. Com podeu comprovar jo no en tenia i vaig improvisar amb uns fideus i també va funcionar!! Hem de posar-ho al forn un 15-20 minuts, fins que la pasta estigui cuita.

2_Mentrestant, anem fonent la xocolata negra i quan la pasta ja estigui cuita untem la canastreta per la base i els costats, fent una capa i ho portem a la nevera perquè la xocolata torni dura.

3_”Semi-montem” la nata. AIxò de “semi-montar-la” vol dir que no l’hem de pujar de tot però ens ha de quedar una mica espumosa i amb consistència. Un cop muntada la barregem amb el mascarpone (millor si ha estat a temperatura ambient unes hores) i el polsim de vainilla.

4_Només ens queda muntar les canastretes. Traiem de la nevera la pasta amb la xocolata i hi posem la nata amb el mascarpone i a s

obre hi posem unes maduixes tallades.

 

Com que a casa no es tira res 😉 i em va sobrar farcit, vaig improvisar unes copes que van quedar ben mones:

 

Amanida de llenties

Lentejas, o las tomas o las dejas

I així ha estat durant molts anys i durant moltes generacions, i segurament que segueix sent així en moltes cases, oi? 😉

Ja han passat uns anys de les interminables històries d’avions. Uns avions que sortien del plat marró de llenties i que feien un llarg recorregut tot cantant “Sóc un avió!!” i que tenien com a destí un estómac mort de gana. Dic “tenia” perquè en la majoria de casos aquest petit avió no arribava tan lluny com volia.

Els avions s’acabaren aviat, i llavors passarem dels contes de color de rosa a les novel·les dramàtiques: “Si no t’ho acabes per dinar, t’ho hauràs de menjar per sopar!”.

Amb el temps, agafem consciència i llavors la tècnica passa per fer-t’ho saber: “Les llenties són un aliment molt complet, i contenen moltes proteïnes, minerals i hidrats de carboni, i sobretot contenen ferro!! Si vols créixer fort, has de menjar llenties.”

Ho intenta la mare, el pare, les padrines…. Però, com tot, un dia et lleves i penses… potser no estan tan malament, no? I és aquell dia quan, per fi, per tu mateix, descobreixes un món nou.

Què necessitam?

Per dues persones:

• 200-300g de llenties cuites (depèn de la vostra gana)
• mitja ceba
• 1 pebre verd petit
• 1/2 pebre vermell
• 1/2 porro
• oli d’oliva
• unes fulles de menta
• sal i pebre bò al gust

Per con començam?

1_Tallem a trossets els pebres, el porro i la ceba. Posem les llenties en un bol i hi tirem els ingredients que hem tallat per sobre.

2_Piquem unes tres fulles de menta a trossets molt petits i les incorporem al bol. Ara només ens queda amanir amb l’oli d’oliva, la sal i el pebre bò al gust.

Una recepta fàcil, fresca i sana! Bon profiiit!

Ahh!! CulleradesDolces ja té twitter!! 

 https://twitter.com/CulleradesDolce

Tagliatelle mariners

Quins dies tan meravellosos que fa últimament!!! No us venen ganes de sortir al carrer a passejar i cridar?: Bon dia món!!!

No és cap secret que el meu cos funciona amb el sol. El sol surt: na Guida es lleva. El sol es pon: na Guida acaba les piles. I les acabo tant que a l’hivern, per exemple, quan són les 7 de la tarda ja no sóc capaç de fer més feina o estudiar. És per això que quan tenim tanta sort de poder disfrutar tants dies seguits de bon temps, sol i altes temperatures, irradio energia per tots costats!

Aquests sentiments d’optimisme i aquestes estones de sol em vénen associades inevitablement als diumenges a casa, al costat de la piscina, amb un sol que encara no pica però que notes que hi és, però sobretot a les paelles i arrossos dels diumenges que fa ma mare. Ella n’és experta en arròs negre, li queda fantàstic!

Per això em rebel·lo i dic que: mentre no pugui gaudir de les paelles de diumenge de ma mare no penso renunciar a cap d’aquestes coses: sol, energia i sobretot bon menjar! Perquè mira que és fàcil poder gaudir d’un bon àpat amb ben poc pressupost . Espero i desitjo que feu aquest plat perquè, de veritat, que quedareu encantats, i sobretot que el gaudiu al sol i amb molt bona companyia! 🙂

*Tot i això, mamà, saps que els teus arrossos no fan ni ombra a aquests tagliatelle 😉

Què necessitam?

Per a dues persones:

• 200g de tagliatelle de tinta de calamar
• 6 gambes fesques
• 1 punta (menys d’1/4) d’avecrem de peix
• 200ml de nata
• 1 ceba
• 1 cullerada de salsa de tomàtiga
• oli d’oliva, sal i prebe bò

Per on començam?

1_El que farem primer és pelar les gambes. Els hi traurem el cap i el reservarem, les pelarem i els hi traiem el fil que tenen a dintre, ajudant-nos d’un ganivet. Punxem les gambes en un pal per a fer les broquetes i ho reservem.

2_Pelem la ceba i la piquem a trossets ben petits. Posem oli a la paella i quan sigui calent hi tirem els 6 caps de gamba que hem reservat. Els hi donem dues voltes i hi tirem la ceba. Ho posem a foc lent perquè se’ns cogui a poc a poc i no se’ns cremi i hi posem sal i pebre bò.

3_Quan veiem que la ceba ja és transparent i ben tendra traiem els 6 caps de gamba de dins la paella i ja els poden tirar perquè no ens necessitarem més. Esmicolem dins la paella la punta de pastilla d’avecrem. Ara és l’hora de tirar-hi la cullerada de salsa de tomàtiga i els 200ml de nata. La salsa ja estarà feta, només hem de deixar que redueixi uns 15 minuts a foc lent i removem de tant en tant perquè no s’enganxi ni es cremi.

4_Aprofitem aquests 15 minuts que ha de reduir la salsa per a coure la pasta. Posem aigua al foc amb sal i un raig d’oli (i jo sempre hi poso un all partit) i els bullim tal com ens indica el paquet de pasta.

5_Només ens queda preparar les broquetes de gamba que ja tenim fetes i hem reservat anteriorment. Posem al foc una planxa amb una mica d’oli i posem les broquetes a daurar a banda i banda i llestos!

Finalment muntem el plat i a menjaaar!

Llom de porc a la llimona

Groc.

Últimament estic obsessionada amb el groc. Potser  el més fort és que no me n’havia adonat fins avui al matí quan, caminant cap a la universitat he girat el cap a l’esquerra i he vist a terra, a sobre d’un petit camp de gespa, unes flors grogues que mai havia vist i que a més, pensant una mica més, he arribat a la conclusió que fa 5 anys que hi són i que jo mai m’havia fixat amb elles.

Si parlo d’obsessió no és només pel detall d’aquestes flors, sinó que la meva dèria va més enllà. Ahir, a l’hora de fer el” break” de mitja tarda vaig sortir a comprar algunes coses que ens faltaven a la nevera. Al súper, vaig parar davant de la fruiteria: prunes grogues i prunes vermelles. Prunes grogues!!!! Apa, una bossa amb 6 prunes grogues cap a casa. El més fort però, és que aquest matí quan m’he llevat i he obert l’armari he pensat que amb el sol tan groc que feia em venia de gust posar-me alguna peça de roba de color groc! Ho creieu o no… al meu armari no n’hi ha haguda cap!

Donant voltes al què podia fer per dinar només em satisfeia un gust de cítrics a la boca i, pensant-ho bé, i per la salut de la meva butxaca, em convenia més apagar la meva set de groc a la cuina que no pas al centre comercial.

Què necessitam?

Per 2 persones amb gana:

• 500g de llom de porc, que equivalen a unes 8 tallades
• 4 alls
• 150g de vi blanc
• el suc d’una llimona petita
• 1 cullerada generosa de farina
• oli d’oliva
• sal, pebre bò i julivert picat

Per on començam?

1_Piquem els alls ben petits i preparem una paella gran i plana amb dues cullerades o tres d’oli d’oliva i ho posem al foc. Hi tirem els alls picats i anem amb molt de compte que no se’ns cremin!

2_Quan comencin a estar daurats hi posem el llom. El fem per una banda, hi posem sal i pebre bò i li donem la volta. Quan ja estiguin gairebé fets per totes dues bandes hi tirem la cullerada de farina.

3_Removem perquè la farina es torri bé (arraconem a una banda de la paella els lloms i així ens anirà millor per remoure la farina) i quan estigui ben torrada incorporem el vi blanc. Deixem que faci xup-xup uns 5 minuts a foc mig.

4_Quan hagin passat els 5 minuts afegim el julivert picat i el suc de llimona i ho tornem a deixar 5 minuts perquè faci xup-xup i la salsa torni una mica espessa. Passats aquests 5 minuts ja tindrem el plat llest!

Nota: es pot fer amb qualsevol carn! Amb pollastre, llomillo de porc…

 

Lasanya freda

Aquí ve el sol!

Aquell sol que comença a treure el cap les primeres hores del matí i que comença a cremar aquelles estonetes de migdia, aquells arbres que comencen a florir i tenen un color diferent, aquelles estonetes que tenim penjades entre classe i classe o entre feina i feina es converteixen en més que un sol moment, perquè aquest sol fa que encetem un sou sentiment d’optimisme, un nou esperit d’entusiasme, perquè les hormones se’ns disparen i això ens encanta, perquè tots estem una mica més impulsius i espontanis, perquè no parem de veure que les temperatures pugen i pugen, i perquè podem abandonar els colors foscos de l’hivern i vesteir-nos d’alegria.

Perquè avui iniciem una nova carrera per arribar a una meta molt esperada i alhora tan natural i simple: Sol, vacances i estiu! Una combinació perfecta, no? 🙂

Eiii! Que ja ho sabeu que avui…?

JA ÉS PRIMAVERA!

 

Una lasanya freda per endinsar-nos dins aquest esperit? Un plat perfecte per les altes temperatures de l’estiu i per fer-nos una mica la idea que aquest estiu no està tant lluny com ens pensem!

Què necessitam?

Per dues persones:

• 8-10 plaques de lasanya
• 10 llagostins pelats
• un alvocat
• el suc de mitja llimona
• 100g de salmó fumat
• mitja ceba
• 1 ou bullit
• maionesa (jo l’he feta amb llet, oli, un glop de suc de llimona i sal)

Per on començam?

1_Primer hem de llegir les instruccions de la capsa de les plaques de lasanya i seguir-les. En el meu cas, per exemple, vaig haver-les de posar en aigua calenta uns 20 minuts. Recordeu que normalment, al tractar-se d’una lasanya freda, les plaques es deixen més temps, o fins i tot el doble de temps que el que l’hi deixaríem normalment.

2_Mentestant, posem l’ou a bullir i passem els llagostins (o les gambes) per la paella amb una mica d’oli.

3_Tallem l’alvocat a daus molt petits i hi suquem mitja llimona per sobre perquè no ens torni negre. Tallem també a daus molt petites la ceba, el salmó, els llagostins i l’ou.

4_Barregem tots els ingredients i els salem. Afegim a aquesta mescla una cullerada generosa de maionesa i ho tornem a barrejar. Ara només ens quedarà muntar la lasanya!

5_Muntem la lasanya: primer una placa de lasanya, una mica de farcit, una capa… i així fins que acabem amb el farcit. Acabem amb una placa de lasanya i posem a sobre unes cullerades de maionesa i l’escampem. Ho deixem a la nevera  un mínim de 2 hores abans de servir.

Copa de mascarpone i fruits del bosc

Sempre m’havien mirat d’una manera desafiant i bacilant des de l’estanteria del supermercat. Els seus colors m’enlluernaven des de lluny i em feien apropar-me cap a ells. El seu preu però, comparat amb el meu pressupost em feia enretirar-me aviat i girar cua cap allò al que anava. Per fi però, ho he superat i els seus poders han caigut als meus peus.

Avui Cullerades Dolces es vesteix de vermell per presentar-vos els gerds i els nabius; fruites que m’entusiasmen però que mai m’havia atrevit a comprar-ne. Sí que de mores en mengem sovint, i les collim nosaltres, però no havia estat mai de sort amb els gerds i els nabius. Per això avui us vull presentar un postre molt fàcil de fer amb fruits del bosc i vestir-nos per un moment de vermell i apropar-nos una mica a l’esperit de Sant Jordi que ja es comença a sentir pels carrers de Barcelona.

Us podreu resistir a la temptació? Jo no podria!

Què necessitam?

Per 4 copes:

• 250g de mascarpone
• 150-200g de nabius i gerds
• 8 melindros (bizcochos de soletilla per qui no sàpiga què són)
• 2 ous
• 2 cullerades de sucre

Per on començam?

1_Primer hem de separar els blanc i els vermells dels dos ous. Un cop ho tinguem separat, posem els dos vermells en un bol, hi afeim dues cullerades de sucre i ho batem amb intensitat fins que l’ou comenci a tenir un color blanquinós.

2_Després, hi incorporem el mascarpone i barregem fins que no quedin grumolls. Per fer-ho van molt bé unes varetes metàl·liques.

3_Per separat, hem de pujar els blancs d’ou al punt de neu. Si hi afegim una micona de sal ens ajudarà a pujar-los. Quan ho tinguem ho barregem amb els vermells d’ou i el mascarpone amb molt de compte fent moviment envolvents perquè no ens baixin els blanc d’ou.

4_Ara només ens faltarà montar les copes. Primer posem un melindro al cul de la copa, després afeim dues cullerades de crema i a sobre uns quants fruits. Tornem a posar el melindro, crema i acabem amb fruits.

Que vengui de gust!

Paella made in Josep i Tarta de formatge i xocolata blanca

Per fi som a Mallorca i esteim de “vacances”!

I sí, aquestes vacances van entre cometes perquè tenc bastanta feina a fer, però sempre i quan el professor et digui: “els teus deures per aquesta Setmana Santa són reunir tots els teus amics de Mallorca, fer un dinar i que et fagin una pluja d’idees perquè t’ajudin a tirar endavant”, estem salvats!

No podem deixar de fer cas als professors, i per donar l’arribada a les “vacances”, quina millor manera que reunir-nos tots i fer un gran dinar. En Josep ho tenia clar: una paella. Ell va ser l’encarregat de fer-la, amb una mica d’ajuda de tots, però s’ha de dir que tot el mèrit va ser seu. Per ser la seva primera paella, i fer-la per 10 persones va ser de categoria. Des d’aquí li vull fer arribar L’ENHORABONA!.

Ells sabien el què volien: uns bon tirs a la play és el que els omple més. Nosaltres, prendre el soleiet que feia ahir ja ens va estar bé; i na Móra s’ho va passar pipa! Entre mig i mig un boníssims daikiris casolans, i el dia va anar rodó!

A mi em va tocar fer el postre, i vaig decidir fer una tarta de xocolata blanca, amb una mica de formatge i una base que no fos la de galletes que sempre faig, perquè surt boníssima, i  aquesta vegada la vaig fer de xocolata i cereals. A més, aprofitant que avui és l’aniversari d’en Martí, hi vaig posar una espelma i va poder demenar el seu desig.

Molts d’anys Martí!

Entre tots vam fer d’ahir un gran dia, com són sempre quan hi podem ser tots, i per fi ahir, ho vam aconseguir!

Què necessitam?

Per la base:

• 150g de xocolata fondant
• 70g de cereals d’arròs inflat
• 50g de nata líquida

Pel relleno:

• 500g de formatge fresc
• 250g de xocolata blanca
• 250g de llet
• 40g de sucre
• 2 sobres de cuajada

Per decorar:

• xocolata

Per on començam?

1_Començam per la base: fonem la xocolata i quan estigui fosa hi posam la nata i ho barregem bé. Llavors hi posam els cereals i ho mesclam fins que ens quedi una pasta homogènia. Agafem el motlle on posarem la tarta i posem aquesta barreja al fons, ben compactada. Quan estigui tota col·locada ho posem a la nevera.

2_Per fer el relleno, primer fonem la xocolata, i un cop fosa posem tots els ingredients en una olla i ho posem a foc lent fins que estigui apunt de bollir. En aquest moment ho retirem del foc i ho aboquem sobre la base. Ho deixem refredar i després ho posem a la nevera un mínim de 3 hores.

3_Per decorar, podem fer unes parets de xocolata, que queden molt bé i són molt fàcils de fer. El que hem de fer es fondre xocolata fondant i col·locar-ho en una xaringa. Tallem unes tires de paper vegetal de forn de manera que sigui tan llarga com el perímetre de la tarta (Jo he hagut d’ajuntar dues tires). Fem uns gargots amb la xaringa a sobre del full vegetal i immediatament ho enganxem a la tarta, de manera que el paper quedi cap a fora. Ho posem a la nevera perquè es torni dur i llavors només ens quedarà treure el paper.

Aquí us adjunto unes imatges perquè ho entengueu millor:

Amanida “vinegret”

Quina sensació de plenitud i alegria que se sent quan un s’aixeca del llit, pensant en el llarg dia que li espera, fent el cafè depressa i corrents per no fer tard a la uni, dutxant-se i vestint-se com un coet per rescabalar els 5 minuts de més que has apurat dormint; sortir a les 8:30 del matí per anar a passejar na Móra i que la portera et digui : ” Senyorita! hay un paquete para usted!”.

“Per jo?”- vaig pensar… Sortint de la porta de l’edifici i amb na Móra estirant i contenta perquè era el seu moment de passejar, vaig veure que era un sobre acolxadet, que posava el meu nom i la meva direcció, i immediatament giro el sobre per veure el remitent i penso: “No podia ser altra persona”, i un somriure va omplir la meva cara.

No vaig poder esperar més i les ganes de saber què hi havia dintre del sobre em van passar al davant i vaig obrir-lo. Quan vaig veure què hi havia, vaig tornar a pensar: “No podia ser altra cosa, ni millor detall per mi”.

Que bé que se sent una quan una persona li alegra el dia, sols pensant que algú ha tengut el detall de perdre un temps pensant en tu. Per mi, aquests són petits detalls que valen un món! Moltes gràcies Maria!

Per això, avui jo també he perdut un temps pensant en què podia cuinar perquè tu t’hi sentissis identificada. Us explico: na Maria Tauler és una persona que ara s’està adentrant en el món de les amandies. Sempre em diu: “Jo ho intent, però això de rovegar enciam…. no és lo meu”. I jo sempre li dic que això és perquè no se la fa prou bona, l’amanida. Tot i això, contràriament al que pogueu pensar, el seu plat preferit no és una hamburguesa, per exemple, sino un bon plat d’ensaladilla russa. És per això que avui us presento l’Amanida Vinegret.

Aquesta amanida és molt semblant a l’ensaladilla russa, ja que té els mateixos ingredients bàsics, però porta remolatxa i a més porta alguns ingredients diferents. Jo no l’he feta com l’autèntica, ja que tocaria haver-hi posat també poma i cogombre.

Aquest és un plat perquè na Maria pugui començar  aadentrar-se dins el món de les amanides, partint de la base de l’ensaladila. Esper que us agradi!

Què necessitam?

Per 4 persones (com a acompanyament)

• 2 patates de mida grosseta
• 2 pastanagues
• 2 remolatxes mitjanes fresques (és millor la remolatxa fresca cuinada per nosaltres que no la comprada, perquè tot és aigua i ens banyaria tota l’amanida)
• 1 ceba morada
• tàperes
• julivert picat

Per on començam?

1_Tallem les patates i la pastanaga a daus petits, i ho posem a coure al vapor uns 15 minuts. Ho reservem.

2_Posem la remolatxa pelada a a coure també al vapor uns 35 minuts. Quan estigui cuita la tallarem en daus i ho reservem.

3_Piquem la ceba ben petita i la posem en un bol gran.

4_Incorporem al bol la remolatxa reservada i les patates i la pastanaga. Hi afegim dues cullerades de tàperes i una mica del seu suc, perquè li donarà bon gust.

5_Abans de servir hi posem sal, oli d’oliva i julivert picat.

Risotto primavera

M’agrada llevar-me amb molta energia sabent que el sol ja és alt i comença a cremar, i saber que ja em puc oblidar del fred i de portar capes i capes d’abric. M’agrada tenir vagueria fins i tot per jeure i només tenir ganes de sortir a prendre unes canyes a una terrasseta. M’agrada pensar que s’acosten els primers cafès amb gel de la temporada, els bons tomàquets per fer un gustós trampó mallorquí i els sorbets tan refrescants de ma mare. M’agrada amagar tota la roba d’hivern i pensar que no tornaré a veure aquests abrics fins que s’acabi l’estiu, que les ganes de portar roba prima et fagin patir fred i anar a comprar vestidets fresquets. M’agrada que ja s’acostin les verbenes, les llargues nits d’amics i de rialles. M’agrada veure que l’escola s’acaba, que les flors floreixen i que tothom està content i amb les piles apujades al màxim. M’agrada que canviin l’hora i veure que mica en mica cada dia s’allarga i s’acosten els dies de platja.

M’encanta aquest sol, el bon ambient i les bones companyies.

Eeeiiii!!! Que ja és primavera!!!!!!!

Què necessitam?

Per 4 persones:

• 225g d’espàrrecs prims frescs
• 175g de mongetes tendres
• 175g de carbassó
• 225g de pèsols
• 1 ceba picada
• 1 gra d’all
• 400g d’arròs
• 1.6 litres de brou de verdues
• 50g de mantequilla
• parmesà
• sal i pebre bò

Per on començam?

1_Tallem els espàrrecs, les mongetes i el carbassó en trossos d’uns 2.5 cm.

2_Posem 2 cullerades d’oli d’oliva en una paella i saltegem els trossos d’espàrrecs, les mongetes, el carbassó i els pèsols uns 3-4 minuts, fins que comencin a estar tendres. Els reservem.

3_En una olla, posem una mica d’oli d’oliva i hi posem la ceba picada i la sofregim uns 3 minuts, llavors hi incorporem l’all picat i ho remenem durant 1 minut més. Llavors, posem l’arròs i baixem una mica el foc. Barregem l’arròs durant uns 2 minuts fins que els grans estiguin transparents.

4_Anem afegint de forma gradual el brou calent (és important que estigui calent perquè no s’ha de tallar la cocció). Hem de posar una cullerada de brou i moure tot el temps l’arròs fins que s’hagi begut tot el brou. Llavors tornem a posar una cullerada de brou, i així successivament. És molt important no deixar de remenar. Aquest procés durarà uns 20 minuts.

5_Quan quedin 2 cullerades de brou per posar, afegim la verdura que havíem reservat. Incorporem les dues cullerades de brou i seguim remenant. Després hi posem la mantequilla i el parmesà ratllat. Ho retirem del foc i ho sevim immediatament.