Magdalenes de castanyes

Halloween, Castanyada i Festes de Tots Sants

Ahir a Barcelona, abans de partir cap a terres Mallorquines, vaig sentir el timbre del pis i tot just vaig mirar el rellotge: “Qui déu ser a aquestes hores?”, vaig pensar. Vaig anar a despenjar el telèfon del timbre i em responen: Truco o trato??!! uuff! menys mal que el nostre timbre no va bé, i no se’ns sent des d’abaix, perquè em vaig quedar parada, amb una mitja rialla a la boca.

Quina pena, no? Les nostres tradicions més maques són substituïdes per unes altres típiques d’uns altres països. On ha quedat la Castanyada de Catalunya? Que no la celebren aquest nins? Arribo a Mallorca i tot són festes de halloween i carabasses. Els records m’omplen de nostàlgia mentre menjo una magdalena i busco una foto que vaga en un costat del meu cap: Sí, per fi!! l’he trobada!

Que bé que s’estava quan les carbasses només apareixien a les patenes dels rosaris ensucrats! La meva cara ho diu tot: tinc 5 anys, sóc feliç,  la meva madrina m’acaba de regalar, com és tradició, un rosari ensucrat, format per un enfilall de caramels, dolços i galetes, i que com que és tan gran que m’arriba fins als peus, el podré disfrutar uns quants dies!!

Doncs sí, reivindico el meu rosari, perquè com a bon mallorquina que sóc, aquesta és la meva tradició! Pares, mares, padrins i padrines, padrins joves i padrines joves, regaleu rosaris ensucraaats!

Us he de confessar que aquest any crec que també m’arribarà un petit rosari, però encara tot està per veure! 😉

Què necessitam?

a mi m’han sortit 14 magdalenes:

• 200g de puré de castanyes
• 1 ou
• 150g de sucre
• 150g de mantequilla
• 200g de farina
• 1 polsim de sal
• 1 cullerada de ron
• 1 sobre de llevadura royal

Per on començam?

1_Primer hem de fer el puré de castanyes: hem de fer un petit tall a la part superior de cada castanya i llavors les hem de bollir durant uns 20 minuts. Quan estiguin cuites les deixem refredar fins que no ens cremin a les mans i les hem de pelar. Compte! Hem de treure tota la pell, tant la de fora que és la forta, com la de dintre, perquè ens amargarà les magdalenes. Quan ja estiguin pelades les triturem i ja tindrem llest el puré. Ara el reservem.

Ara posem el forn a escalfar a 180-200º!

2_Posem la clara d’ou en un bol i ho batem amb unes varetes automàtiques o manuals fins que el blanc quedi esponjós, gairebé al punt de neu (per fer-ho ens podem ajudar posant-hi un polsim de sal)

3_Ara hi afegim el puré de castanyes, el sucre, la mantequilla i el rovell de l’ou. Ho batem tot fins que quedi una mescla homogènia i llavors hi podrem afegir la farina i la llevadura. Ho hem de batre fins que no quedin grumolls i tota la mescla sigui homogènia.

4_Repartim la mescla dins de càpsules de magdalenes i ho podem al forn a coure uns 10-15 minuts.

Dia de les verges

Bunyols de patata

Avui a Mallorca és la víspera del dia de les verges, el nostre dia dels enamorats particular.

El que es commemora és Santa Úrsula. Conta la història que Santa Úrsula va ser assassinada mentre peregrinava a Roma en companyia d’11 verges, que després  la llegenda les ha convertides en 11.000!!!

La tradició popular ha convertit la llegenda en una festa on els joves van a cantar serenates sota el balcó de casa les jovenetes fradines, acompanyats d’un clavell. Aquestes, per agrair-los la cantada els ofereix bunyols i una mica de vi dolç. Malauradament, aquesta és una tradició que es va perdent, com moltes d’altres tradicions tan guapes que tenim a Mallorca.

La meva memòria però, em regala encara records de serenates dels nins de la classe i uns quants clavells de colors vermell i blanc. El que més agraeixo però, és continuar tenint el record de les cotxeries obertes a Vilafranca amb les parades de bunyols en marxa, amb la olor d’oli i de sucre, i les ganes de comprar-ne i menjar-los amb el fred que ja guaitava el nas. Comprats a pes i embolicats en un paper, amb  unes quantes cullerades de sucre si així ho desitjaves i au, els bunyols ja eren teus!

Avui en dia tots aquests records no són més que això, records. Ja no abunden ni serenates ni parades de bunyols, però aquest dolç continua sent una constant a les cases mallorquines. Són boníssims, i amb una mica de sucre o confitura encara més!

Us he de confessar que la foto dels bunyols no és meva… No és cap secret que els bunyols tenen un “truc” d’elaboració, per dir-ho d’alguna manera. Jo no n’havia fet mai, i quan vaig comentar-li a la meva padrina que volia fer bunyols em va dir: “uuhh! i que en sabràs de fer el forat?” Jo tota optimista vaig pensar que, és clar que en sabria! Coses més difícils he fet! Però pobra ingènua de mi…. ha estat més difícil del que em pensava!

Al final m’he animat a penjar una foto del resultat. Espero que no sigui la rialla de tots. No diuen que la intenció és el que compta? Doncs avui ho és! 😉 La pròxima vegada de ben segur que em sortiran millor!

Us deixo un vídeo ben autèntic perquè veieu com es fan. És molt guapo veure-ho, una mica més complicat de fer!

El meu intent de bunyols:

Què necessitam?

Segur que hi ha 1001 receptes de bunyols, però jo he fet servir la de la meva padrina. Sé que n’hi ha que hi posen aigua i llet, però jo no n’he fet servir.

• 500g de patata bullida
• 250g de farina
• 1 ou
• 25g de llevadura fresca
• sucre
• oli de girasol per fregir

Per on començam?

1_Fonem la llevadura en una mica d’aigua tèbia, la mínima per poder fondre-la. Hi incorporem l’ou i remenen.

2_Xafem la patata que prèviament haurem bullit amb la pell i que haurem pelada quan estigui tèbia. Quan ja estigui xafada hi posem l’ou amb la llevadura i després la farina.

3_Ho deixem reposar durant uns 45 minuts i llavors ens quedarà la tasca de fregir els bunyols. Us aconsello que mireu el vídeo per veure el moviment de mans, perquè és difícil d’explicar i...Carregue-vos de paciència si no ho heu fet mai!!!!! 

Pa amb sobrassada

i a Mallorca en Català!

Ahir tots els mallorquins i mallorquines que estimen la seva terra, la seva cultura i la seva llengua van sortir al carrer per manifestar-se contra la política lingüística del govern de Bauzá, el govern més espanyolista desde que estam en democràcia.

Ahir a Palma es va demostrar que a Mallorca encara sabem i tenim clara quina és la nostra identitat; perquè sense llengua no hi ha cultura, sense llengua no tenim identitat, i sense llengua no som ningú.

Ahir es va fer un pas endavant pel català, i no hem de permetre que ara se’n faci cap endarrera; perquè hi som i no ens faran callar.

Molts mallorquins no hi vam poder esser presents i per això desde Barcelona jo també vull dir:

Sí a la nostra llengua, sí als nostres drets, sí a la nostra cultura, i sí al català!

#25Msialallengua #TotssomJaumeBonet #vagadefamperlallengua #SOSBalears

Aquest és el manifest que es llegí ahir al davant del Consolat de la Mar:

Manifest d’Obra Cultural Balear per la manifestació “Sí a la nostra llengua”
L’arribada de José Ramon Bauzá a la presidència del Govern ha significat la major retallada de drets lingüístics dels ciutadans de les Illes Balears des del final de la dictadura franquista.
Avui ens hem manifestat per denunciar que aquesta política del Govern Bauzá:
– És contrària a la legalitat vigent, al procés de recuperació de la nostra llengua i al sentit comú.
– Perjudica la ciutadania de les Illes Balears, perquè retalla els seus drets civils i perquè crea un ambient de crispació que dificulta encara més la lluita contra la crisi econòmica.
– Romp el consens polític i social que ha estat el marc de convivència dels darrers trenta anys.
– Posa en perill la cohesió social i va encaminada a crear conflictes on fins ara no n’hi havia hagut.
– Lamina el dret dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers a expressar-se, sempre que vulguin, en la seva llengua pròpia.
– Elimina el dret dels no catalanoparlants a aprendre la llengua pròpia de les Balears.
– Acaba amb el dret a la lliure elecció de llengua als mitjans de comunicació, amb el tancament de TVM i Ona Mallorca i l’eliminació de l’opció de triar català a les pel•lícules d’IB3.
– Arracona el català a l’Administració Pública.
– I vol acabar amb el model de cohesió social i d’accés a la nostra llengua que funciona avui a les escoles i instituts de les Illes Balears.

 

Avui som aquí per exigir al Govern Bauzá que:
– Retorni al consens en matèria de llengua.
– Compleixi amb la seva obligació estatutària de treballar en favor de la plena normalització de la llengua catalana a tots els àmbits socials.
– No provoqui més crispació ni més conflictes.
– Retiri el projecte de reforma de la Llei de Funció Pública que lesiona greument els drets civils dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers.
– Compleixi amb la seva obligació legal de promoure mitjans de comunicació en la nostra llengua.
– I promogui l’ensenyament en català per tal de garantir un futur de convivència en pau.

 

I també som aquí
Per expressar la nostra solidaritat amb en Jaume Bonet que duu 25 dies en vaga de fam.
I som aquí també per fer una crida a tota la ciutadania de les Illes Balears perquè:
– Continuem exercint els nostres drets lingüístics sense por ni complexos.
– Apostem per l’ensenyament en català com la millor base per a un futur de pau i cohesió social per a la nostra terra.
– Donem suport als mitjans de comunicació en català.
– Facilitem l’accés a la nostra llengua als que encara no la coneixen.
– Ens continuem mobilitzant fins aconseguir un marc lingüístic basat en la justícia, el respecte i l’aposta de la llengua pròpia de les Illes Balears com a llengua de cohesió de tots els ciutadans.

Què necessitam?

_Pa

_Sobrassada

Per on començam?

1_Posem una llesca de pa al plat.

2_Amb un ganivet agafam sobrassada i l’escampam per sobre de la llesca.

Amanida d’alvocat amb amaniment de llima

Perfecte acompanyament d’unes delicioses panades

El menjar de la mama sempre serà el menjar de la mama. Igual que el de la padrina sempre serà el de la padrina. Moltes vegades a casa diem: aquest plat mai quedarà com el que fa la padrina. I és que per molt que ma mare cuini molt bé, sempre hi haurà els plats de la padrina que mai podrà superar. Moltes vegades li he demenat a ma mare: si tu saps cuinar molt bé, però la padrina encara més, i la seva mare encara més… Això vol dir que la cuina va perdent punts a mesura que avançam en les generacions? Suposo que no (i espero que no), però quan estem parlant de plats típics, a la padrina li posem un 10!

Quan ma mare fa panades (un dia ben aviat us penjaré la nostra recepta) salta el meu germà i diu: a la padrina li surten millor! I molts cops té raó. Les de la padrina són menys mones però més saboroses. Però aquesta vegada tot s’ha de dir: ma mare, aquestes panades són de 10! o dit d’una altra manera: aquestes panades són de padrina! 🙂

Doncs sí, ahir ma mare em va enviar un paquet de Mallorca amb unes quantes panades, i per sorpresa meva també hi va haver una llonganissa i unes quelitas casolanes fetes seves. Quin gran privilegi poder gaudir d’aquest tiberi a Barcelona! En vam dinar, i per acompanyar-les vaig fer una amanida que crec que va estar a l’alçada d’aquestes panades!!

Enhorabona per les panades! Avui encara en gaudirem perquè en queden 2!

Què necessitam?

per 4 persones:

• 60g de fulles d’amanida vermelles i verdes
• 60g de rúcula
• 3 cebes tendres tallades a daus
• 3 tomàquets en rodanxes
• 25g de nous picades
• 2 alvocats
• 1 cullerada de suc de llima

Per l’amaniment:

• 1 cullerada de suc de llima
• 1 cullerada de mostassa francesa
• 1 cullerada de julivert picat
• 6 cullerades d’oli d’oliva
• 1 polsim de sucre
• sal i pebre bò

Per on començam?

1_Netegem i sequem la lletuga i la rúcula. Ho posem a la font on posarem l’amanida. Afegim les vebes tendres, el tomàquet i les nous.

2_Traiem l’os dels alvocats, els pelem i els tallem en rodanxes. Els pintem amb suc de llima per evitar que tornin negres i els posem a la font. Anant amb compte mesclem els ingredients.

3_Per fer l’amaniment: posem tots els ingredients en un pot amb tapa i els agitem bé. Amanim l’ensalada i la servim de seguida,

Ensaïmades mallorquines

Si hi havia una data assenyalada a les cases mallorquines era el dia de les matances. Un dia molt esperat per tothom, on s’ajuntava tota la família per un bé comú: preparar reserves de menjar per tot l’any; i en el cas dels més petits, jugar i passar-s’ho millor que mai. Jo ja no l’he viscuda a aquesta època, i a casa no n’hem fetes mai de matances, però encara hi ha famílies que ho segueixen fent, i converteixen aquest dia amb una data assenyalada al calendari. No em cal anar molt lluny per trobar exemples: a casa d’en Tomeu se’n fan cada any, i pel que sé encara d’una manera ben tradicional.

D’aquest dia se’n fan: sobrassades, llonganisses, botifarrons…. mmm 🙂 provisions per tot l’any! I també el nostre estimat saïm.

El saïm ha format part de la cuina tradicional mallorquina jugant en paral·lel amb l’oli d’oliva. He sentit a dir que abans es fregien les patates amb saïm en comptes d’oli, i que eren molt més gustoses, i clar, també més greixoses, que tot s’ha de dir. Ara ja no s’utilitza tant, però així i tot encara hi ha una recepta que mai cap altre ingredient aconseguirà guanyar-li la partida al saïm: les ensaïmades!

La veritat és que no n’havia fetes mai d’ensaïmades, i per això vaig telefonar a la meva padrina pitja perquè em donàs l’autèntica recepta, i per sorpresa meva em va dir: “jo no n’he fetes mai!” :O Quina sorpresa! Doncs sí, serà tot un honor per mi fer per primera vegada a la vida una ensaïmada primer que la meva padrina.

Per aconseguir la recepta he hagut de recórrer a la meva mare, que en tenia una, i aquí la teniu. Per no haver-ne fet mai m’han quedat prou bé, han estat boníssimes!

Què necessitam?

• 450g de farina de força
• 100g de sucre
• 100g d’aigua
• 140g d’ous pesats amb la closca (són 2-3 ous depenent del tamany)
• 20g de llevadura prensada fresca
• 30g d’oli
• 150-200g de saïm (aquí a Barcelona o en altres llocs el podeu trobar com a “manteca de cerdo”)

Per on començam?

1_Primer mesclem bé l’aigua, els ous i el sucre, i fonem la llevadura amb una mica d’aigua teba, i ho mesclem tot molt bé.

2_Afegim la farina i amassem fins que ens quedi una pasta homogènia. Llavors serà el moment d’afegir-hi l’0li i seguir amassant una mica més.

3_Deixem tovar-ho uns 10-15 min.

4_Ara haurem d’estirar la massa molt fins, fins que quedi com un tel de ceba, fins i tot que faci forats de tan prima. Costa una mica però amb paciència tot s’aconsegueix. 😉

5_Quan ja estigui estirada hi posem el saïm. L’hem d’escampar pertot arreu, i s’ha de ser generós, ja que és el que fa més bones les ensaïmades.

6_Ara comencem a enrotllar la pasta com si fos un braç de gitano.

7_Formem els espirals amb el cilindre llarg que ens haurà quedat amb la pasta enrotllada. Ha de quedar suficient espai a l’espiral perquè la massa agafarà bastant volum.

8_Ara tapem els espirals amb un paper film i ho deixem tovar. Jo ho he deixat tota la nit, i diuen que ha d’estar entre 4 i 10 hores.

9_Quan m’he llevat al matí m’he trobat unes ensaïmades que havien més que doblat el seu volum. Ara és el moment de posar-les al forn uns 10-15 minuts a 180º.

10_Només ens quedarà espolvorejar-les amb una mica de sucre en pols i llestes!

Quin gust que dóna poder esmorzar d’unes ensaïmades casolanes acabades de fer!