Trena de porros i salmó

 

Porto unes setmanes un tant estranyes… No paro en tot el dia, cosa que no em permet cuinar gaire i encara menys fotografiar per a compartir-ho amb vosaltres. Tinc dintre meu uns sentiments contradictoris. Irradio felicitat, però a la vegada no em puc desprendre d’un sentiment de pena.

Aquestes últimes setmanes em trobo amb tots els “últims”. He fet els últims exàmens de la carrera, els últims dies a la uni, els últims dinars a la universitat, els últims treballs en grup, les últimes classes, els últims cafès al bar… i em falta molt poc per dir : “He fet la última entrega de la carrera!”

Però també em trobo amb els “primers”. Els primers adéus.

A l’hora de fer el balanç, malauradament, els “primers”, encara que de moment només n’hi hagi un, pesen molt més que els “últims”.

Ahir vam estar fent les fotos de l’orla amb els amics, i us en faig un avançament amb la foto d’adalt. Doncs sí, la nostra no és una orla tradicional amb el barret i americana. Que us havíeu oblidat que nosaltres som arquitectes? 😀  Vam passar un gran matí, tots cinc junts. Encara no ens ha arribat el “primer” i ja els trobo a faltar.

 

Entre els “últims” i els “primers” seguim amb la vida, i en aquesta hem de menjar, i val més fer-ho bé que malament, oi? Per tant, aquí us deixo una recepta ràpida i boníssima, en honor a tots aquells que també esteu tenint unes setmanes de bojos! Molts ànims a tots els que esteu o estareu d’exàmens!! I molts ànims també als que els heu de corregir-los!! (tal com em va apuntar una seguidora del blog!:) )

Què necessitam?

• 1 làmina de pasta de full rectangular (amb una de circular també us anirà bé, només que haureu de fer uns petits “apaños” i convertir-la en rectangular)
• 3-4 porros
• 100g de salmó fumat
• 1 ou petit
• 1 glop petit de llet
• sal i pebre bò

Per on començam?

1_Netegem els porros i els tallem ben petits. Posem a escalfar un raig d’oli en una cassola i hi tirem els porros perquè es dorin. Anem remenant a foc mig perquè no se’ns cremin i quan estiguin cuits i tendres les traiem del foc i ho deixem refredar.

2_Mentres, preparem la pasta de full. L’estenem i fem uns talls tal i com es veuen a la foto. Al mig d’aquests talls és on col·locarem el farcit.

3_Quan els porros ja hagin refredat els hi afegim el salmó tallat a trossets, l’ou batut i el glop de llet. Us recomano que reserveu una part d’ou per a pinzellar posteriorment la trena. Apart de que l’aspecte serà millor, el farcit també quedarà més compacte. Ho salem i hi posem pebre bò al gust i ja tindrem el farcit llest.

4_Posem el farcit a sobre la làmina de pasta de full, a la part central. Ara hem d’anar intercalant les tires de pasta de full a sobre del farcit, tal i com es veu a la foto. Per últim, pintem la pasta amb ou.

5_Ho posem al forn a 180º uns 15-20 minuts.

Coques de Sant Joan

Ja és aquí: la nit més curta de l’any, el dia més llarg, la nit més màgica, llum, foc i cavalls! Després d’un any d’espera, ja tornam a ser a les portes de Sant Joan.

Ja tornam a sentir el pessigolleig a dins el cos, els ulls ens brillen i les cames es preparen per afrontar les il·lusions d’un altre any a Ciutadella. Estem a punt de tornar a sentir la olor d’intensitat entre la gran massa de gent, la terra dels carrers empedrats i estrets, el sol picant fortament mentre esperem la festa que els grans cavalls i caixers ens donaran. Amics, rialles, plors, il·lusions, festa i sobretot poder tornar a mirar-nos al mirall d’un cavall per poder dir: fins l’any que ve Ciutadella!

Doncs sí, quan un espera amb ànsia una data assenyalada només li queda omplir-se d’aperitius per tal de que l’espera es faci més curta i poder començar a assaborir les primeres pinzellades de la festa. Aquest és el meu cas, i per això aquesta setmana estarà dedicada a la gastronomia de Sant Joan, perquè la ocasió bé s’ho mereix, no trobau?

Aquí us deixo la primera recepta i com no podia ser d’altra manera es tracta de les coques de Sant Joan, molt típiques a Catalunya. Aquí no se’n fan tantes, però no per aquest motiu ens quedarem enrere. Normalment es decoren amb pinyons, sucre, fruita confitada o crema, però podeu improvitzar amb el que tingueu a la nevera. Això és el que he fet jo, i aquí en teniu el resultat 😉

Què necessitam?

Per la massa mare:

• 100ml de llet una mica calenta
• 25g de llevadura fresca de panaderia
• 100g de farina de força

Per la coca:

• Massa mare
• 400g de farina de força
• 2 ous
• 100g de sucre
• 50ml de llet
• 80g de mantequilla a temperatura ambient
• 1 cullerada de sal
• 1 mica d’anís si us agrada (jo no n’hi he posat, i a canvi hi he posat una mica d’essència de vainilla)

Per la crema:

• 50g de sucre
• 250g de llet
• 25g de maicena
• 2 ous
• 1 cullerada d’essència de vainilla

Per decorar:

• crema, pinyons, ametlles, fruita, fruita confitada, sucre……

Per on començam?

1_Primer haurem de preparar una massa que serà el que anomenarem la massa mare. Mesclarem la llevadura amb la llet una mica calenta i llavors hi incorporarem la farina. Ho amassarem bé i ho deixarem en un bol, tapat amb un drap un mínim d’una hora, fins que hagi doblat el seu volum. Jo he necessitat gairabé dues hores.

2_Mentres la massa mare reposa, podrem fer la crema. Posem tots els ingredients en una olla i ho posem al foc. Anem remenant tot el temps fins que comenci a bollir, que serà el moment de retirar-ho. Ho posem en una mànega pastissera i ho deixem refredar primer a temperatura ambient i llavors a la nevera.

3_Ara ja podrem fer la coca. Batem per aquest ordre els ingredients: primer posem els ous amb el sucre, després afegim la mantequilla, la llet, la sal i l’essència de vainilla. Finalment hi incorporem la farina i també la massa mare. Ho pastem tot fins que quedi una massa homogènia i que no se’ns enganxi a les mans. Probablement haurem de rectificar de farina.

4_Estenem la massa a sobre d’una safata, a sobre de la qual hem de posar una paper vegetal untat amb una mica d’oli. Si voleu fer dues coques com jo dividiu la massa en dues parts iguals. Ara només faltarà decorar-les amb el que volgueu i posar-hi sucre a sobre o untar-les amb ou batut.

5_Les enfornem a temperatura baixa, a uns 120-130º uns 20-30 min, depenent del forn.

Coques versàtils amb massa de cervesa

… i Urbanisme non-stop!

Aquests dos últims dies he estat  tancada a casa fent Urbanisme; i és que avui tenia una entrega, i això es tradueix en mooolta feina. He fet un intensiu non-stop i en dos dies, que han estat 16 hores, he aconseguit fer una entrega ben digna. La veritat és que he quedat ben contenta i satisfeta!

Aquestes 16 hores dónen molt temps per pensar, ja que la feina que estava fent era molt mecànica i es traduïa a fer feina en Autocad; i per tant tenia tot el temps del món per pensar. Només pensava en què podia fer per sopar, o dinar…. però no tenia temps per fer-ho. Així que avui, amb les mans buides després d’entragar Urba, he agafat la iniciativa i m’he posat a cuinar!

Aquest temps que anava pensant què cuinar mentres anava fent feina, anava descobrint noves cares de la cuina. Resulta que cuinar no és tan diferent de fer arquitectura. Quan pensem un projecte d’arquitectura estem fent un exercici d’imaginar una cosa que ara no existeix però que amb el teu esforç i iniciativa podrà ser possible. Quan cuinem, pensem el què volem fer, planegem anar a comprar i el què necessitam; ho fem, i ens sorgeixen problemes com en qualsevol d’altre projecte, però les superam i al final ens en sortim; i llavors presentem el plat, per a que entri per la vista a la gent que l’assaborirà. Ja ho veieu, si us agrada cuinar no dubteu que podríeu ser uns bons arquitectes! I viceversa, clar 😉

Avui el projecte, a part del d’urbanisme, han estat unes coques fetes amb una massa de cervesa, ja que no tenia llevat, i a més he aprofitat varis ingredients que tenia per la cuina i que no s’havien de perdre. Ja ho veieu, són unes coques ben versàtils. Us animau a personalitzar-les? 😉

Què necessitam?

Per la massa:

• mig tassó d’oli d’oliva
• un tassó de cervesa (sempre la quantitat de cervesa ha de ser el doble que la d’oli)
• un polsim de sal
• farina

Per la coca de ceba i toyina:

• 1 ceba
• 1 ou
• tonyina

Per la de pebres del piquillo

• pebres del piquillo
• formatge brie

Per la d’olives

• Olives negres i verdes
• Orenga

Per on començam?

1_Mesclem l’oli d’oliva, la cervesa, la sal i afegim la farina que es begui i amassem bé. La quantitat de massa dependrà de la quantitat d’oli i cervesa que hi posem.

2_Deixem reposar la massa mentres preparem el que hi posarem a sobre.

3_Quan els tinguem preparats, estenem la pasta i hi posem a sobre el què volguem. Ho enfornem a 180º uns 15-20 minuts.

Per la de ceba:

1_Tallam la ceba i la sofregim a foc lent. Quan estigui, ho barregem amb un ou que haurem batut abans. Ho posem a sobre de la pasta estirada i col·loquem a sobre la tonyina.

Per la de pebres del piquillo:

1_Posem el formatge brie a trossos a sobre de la massa estirada i a sobre hi posem els pebres.

Per la d’olives:

1_Tallem unes quantes olives negres i verdes. Els amanim posant un raig d’oli d’oliva i orenga. Ho posem a sobre de la massa.