Brunch

Ja torno a ser aquí!!! Per fi ja estic instal·lada a Mallorcaaa!!! Ha estat un mes de Juliol molt atrafegat, anant a totes hores cap aquí i cap allà però finalment ja tenim el nou pis enllestit!

Aquest dissabte passat va ser Santa Guida, i per no perdre el costum de celebració i aprofitant per donar la benvinguda a la nova llar, vaig decidir fer un brunch. Sí sí, aquest esmorzar que s’ha posat tant de moda últimament i que no deixa indiferent a ningú.

Ja que el brunch va ser tot un èxit, no vull deixar d’explicar-vos els requisits que hi ha d’haver en aquest tipus d’esmorzar, les meves versions i també la meva experiència.  Us explico que bàsicament per a triomfar en un brunch no ha de faltar:

1- El pa: no han de mancar diferents tipus de pans. Jo vaig optar per encomanar un pa integral boníssim a na Cati, la mare d’en Tomeu (que per cert va triomfar!), comprar una bossa de torrades i anar a cercar del forn vàries xapates i panets petits ben calentons.

2- Els líquids: una bona cafetera plena de cafè ben calent, sucs de diferents tipus (en el meu cas n’hi havia de taronja, préssec i pinya), llet (podeu servir-la freda, calenta o del temps, encara que jo us recomano del temps perquè no hagueu d’estar pendents d’anar a escalfar llet, segur que els vostres convidats us perdonen aquest petit detall 😉 ),  i sobretot que no falti aigua ben fresqueta!!

3- Dolç: croissants, croissants de xocolata, napolitanes, galetes, minimuffins… Tot val!!! Jo vaig optar per la facilitat i vaig comprar els croissants al forn i el dia abans vaig deixar preparats els minimuffins i les galetes, que són receptes que ja han estat publicades al blog. Si feu click (aquí) trobareu la recepta dels muffins (encara que en aquest cas vaig estalviar-me la poma i vaig afegir cacau en pols a la meitat de la massa) i si feu click (aquí) trobareu la recepta de les cookies. Teniu en compte que val més que els dolços siguin de mida petita, així hi haurà prou espai a l’estomac per a provar-ho tot! 🙂

4- Fruita: sobretot del temps! Raïm, meló, síndria… ben talladeta i que faci planta, així als convidats no els fa mandra menjar-ne!

5- Embotits: pernil dolç, pernil salat, formatges… El que més us agradi! Al brunch de Santa Guida hi havia tres tipus de formatges: formatge de cabra, formatge mahonès i formatge semicurat.

6- Salat: ous remenats amb bacon i salsitxes!!

7- Diversos tipus de confitures (de préssec, d’albercoc (feta de ma mare boníssima!), de pruna…) mel, varis tipus de patés, iogurs, nutella… En aquest punt podeu afegir-hi el que més us agradi o treure el que no us vingui de gust.

8- Bàsics: mantega, sal, sucre, oli, pebre bò i tomàquets.

9- Còctel: és tradicional el Bloody Mary, però nosaltres vam brincar amb cava 🙂

I l’últim punt i no per això menys important: la presentació!!! Cuideu la prensentació perquè és importantíssim i perquè us divertireu. Jo vaig triar dos colors: blanc i rosa. Estovalles blanques, servilletes roses, plats roses, safates blanques i safates roses, tasses roses… Us ho assegur-ho, us divertireu! 😉

 

Ahh!! I sobretot rodegeu-vos de bona companyia!

 

Sant Jordi

Sant Jordi, roses, llibres, amor i sobretot il·lusió!

No és gens difícil tenir un detall amb una persona estimada i sortir-nos del “protocol” habitual i així poder sorprendre-la encara una mica més. Us enrecordeu que l’any passat vam fer unes roses de paper precioses? Fàcils, gens cares i ben segur que encara les conserveu (mireu quina inversió més bona que vam fer!). Pels despistats us deixo aquí aquestes roses tan bufones (click).

Doncs aquest any no serem menys i també podem preparar un simple detall per acompanyar el llibre que regalarem: un punt de llibre. Fàcil, no? Amb una petita inversió de temps, una simple dedicatòria al darrera i moltes ganes de treure una rialla a algú tendrem aquest punt de llibre enllestit.

 

Si us ha agradat quedeu-vos a veure el vídeo que m’he fet on podreu seguir el procediment per fer-lo. Només necessitareu: paper (el que més us agradi, el meu és una partitura), cola blanca, fil ferro, tisores, un tros de cartró i un trosset de corda. Us animau? Ja m’explicareu com us ha anat i em feu arribar els resultats!

 

Per últim, no vull deixar de recomanar-vos un llibre que acaba de sortir dels fogons (i mai més ben dit). Es tracta d’un recull de 112 receptes de la cuina mallorquina, de na  Maria Antònia Sureda i en Pere Muntaner de Bojos per la cuina, i de n’Antoni Tugores, expert gastronòmic. El llibre es titula “Els millors plats de la cuina popular de Mallorca“ i hi trobareu unes receptes autèntiques amb unes fotografies precioses. Si voleu un llibre de referència de la cuina mallorquina aquest és el vostre. Com sempre, els nostres amics d’Anar de Tapes ens ho expliquen amb una entrevista als autors, aquí la teniu: click

 

Feliç Sant Jordi a tots!

Coulant de xocolata

…per celebrar un feliç aniversari!

Avui fa anys un company de viatge. Un company que d’ençà que el conec només ha fet que portar-me bons moments, molta felicitat i cap decepció ni una. Avui fa exactament un any que vaig decidir engrescar-me a obrir un bloc de cuina, de pensaments i de reflexions per compartir amb tots vosaltres, amb tothom que ha volgut ésser partícep de les meves il·lusions i entusiasmes, no només culinaris, sinó també personals i acompanyar-me així en el meu dia a dia. Perquè cada cop que obro el bloc i veig que som més els qui ens pugem al tren cada dia se’m fa un somriure a la boca, i només puc donar-vos les gràcies per voler compartir amb mi aquesta aventura!

Molts d’anys!!

Què necessitam?

Per 12 coulants:

• 170g de xocolata per a postres
• 170g de mantega
• 3 ous
• 3 vermells d’ou
• 60g de sucre
• 50g de farina

Per on començam?

Escalfem el forn a 240º

1_Posem en una cassola la xocolata trossejada i la mantega i ho posem al foc molt lent i ho fonem (també ho podem fer al microones)

2_Quan ja estigui fos aturem el foc i hi posem els ous, els vermells d’ou i el sucre i barregem bé. Quan ja estigui tot integrat afegim la farina i barregem bé.

3_Posem la massa a dins de motlles per a magdalenes o a dins de safates individuals apropiades, i ho posem al forn entre 5 i 7 minuts!!!! Estigueu alerta amb el temps, perquè si us passeu d’un minut el coulant ja no serà fos per dintre. Vigileu!!

La meva primera tarta fondant

 

“Guida, tendràs un germanet!”

“Uau! Què vol dir això? Un germà! Però, on és ara? A la panxa? Uf! i com sortirà, pobre? EN sabrà? L’haurem d’ajudar. El que passa és que tarda molt! Quant de temps estan els germans dins la panxa?

Oh!! Ja és aquí, ja ha arribat! I m’ha portat un regal! Quina pepa més guapa, i grossa! Com s’ho haurà fet per portar-la ell tot sol de dins la panxa? És més grossa que ell! No sé, no sé si m’agradarà molt això de ser germana gran. Em deien que l’hauria d’ensenyar i ser responsable, però la realitat és que totes les atencions són per ell. Jo vull ser una germana guay, seré una germana guay, amb qui pugui jugar i confiar. Guay? No, millor no, no em deixa ser-ho. No vull que faci el que ell vulgui. Vull comandar! Què no sóc la gran jo? Per això hi són els germans grans! Vull el mando de la tele i dir-te el que has de fer! Merda…. ja em guanya a la força…. No el suporto, és petit i es creu el gran, es fica per tot! No vinguis, vull estar sola, i deixa’m estar! No s’entera….  però uff! menys mal d’ell en aquestes situacions! Que bé que ens ho hem passat avui, sempre hi és quan el necessit, com és? No sempre em porto bé amb ell…. i en canvi, ell sempre em respon quan més ho necessit. Que bona persona que és! OH! què fas aquí?! Ja s’ha incorporat al grup dels joves, com pot ser? Serà possible que el meu germà petit estigui amb mi aquí, a les 4 del matí de festa? M’agrada… m’agrada que es faci gran i em confii coses. Que bé que em fa sentir. Però…. encara sóc la germana guay, la responsable, o més aviat sóc insofrible? Ho he aconseguit el que em proposava?”

De sobte, t’adones que mentre pensaves totes aquestes coses, ell s’ha fet gran, i avui en fa 18.

18… Quin plaer, penso. Quin paler que tu hagis pogut ser còmplice d’aquests pensaments que avui fa 18 anys que m’acompanyen. Perquè hi has estat sempre i hi continues sent, i perquè mai has abandonat aquell esperit que tan et caracteritza. Perquè mai deixis de ser qui ets!

Molts d’anys, Tomeu!

Què necessitam?

Per fer el pastís:

• 150g de farina
• 60g de cacau pur en pols
• 60g de xocolata negra de cobertura (fosa i que ja estigui freda)
• 1 sobre de llevadura tipus Royal
• 1 cullerada molt petita de sal
• 150g de mantequilla a temperatura ambient
• 90g de sucre morè
• 110g de sucre normal
• 3 ous grans
• 1 cullerada de vainilla en pols
• 140ml de llet a temperatura ambient
• 140ml d’aigua calenta

Per la crema de mantequilla de nutella:

• 100g de mantequilla a temperatura ambient
• 100g de sucre glas
• 3 cullerades grosses de nutella

Per la cobertura:

• fondant blanc
• fondant de cacau

El podeu fer vosaltres mateixos, però per ser la primera vegada que ho feia servir, he preferit comprar-ho fet. L’he comprat de la marca Regalice, i he de dir que m’ha anat molt bé!

Per on començam?

Escalfem el forn a 200º

1_Primer em de fer el pastís. Barregem els ingredients secs, que són la farina, la sal, la llevadura i el cacau. Per altra banda, posem en un bol la mantequilla i amb un turmix, thermomix o varetes, la batem fins que quedi cremosa. Llavors afegim els dos tipus de sucres i continuem mesclant durant uns 3 minuts fins que tot ens quedi ben integrat. Després anem incorporant els ous de un en un, mai deixant de batre amb el túrmix. Quan els ous estiguin integrats hi afegim la xocolata desfeta ja freda i ho barregem bé. Per últim afegim la vainilla.

2_Ara em d’incorporar una tercera part de la mescla d’ingredients secs, mai deixant de batre, i quan estiguin ben integrats hi afegim la meitat de la llet, després l’altra tercera part dels ingredients secs, la llet que ens falta i per últim acabem amb els ingredients secs. Per últim, com que la massa ens haurà quedat bastant espessa, afagirem l’aigua calenta.

3_Engrassem un motlle d’uns 20 cm aproximadament de diàmetre amb mantequilla i l’espolvoregem amb farina. Hi afegim la massa preparada i ho posem al forn a 170º (hem baixat la temperatura). Jo l’hi vaig tenir una hora, però això dependrà de cada forn. Aneu comprovant amb un pal de fusta si és cuit o no, anant alerta de no obrir masses vegades el forn perquè el pastís es farà malbé!

Llavors ens quedarà un pastís normal de xocolata, i nosaltres el cobrirem de crema de nutella.

4_Per fer la crema només hem de mesclar amb un túrmix o varetes la mantequilla amb el sucre glas i la nutella. Després haurem de posar.la per sobre del pastís i pels costats. Posem una quantitat important a sobre del pastís i l’anem escampant. Jo he utilitzat un ganivet llarg, i amb la part que no talla he anat lliscant la massa, girant el pastís

 

 

Amb  molta paciència heu d’anar perfeccionant el recobriment del pastís, perquè totes les imperfeccions que quedin es veuran després quan posem el fondant a sobre. Us ha de quedar més o menys així:

 

Ara necessitem una base. Jo, com a bona maquetista 😉 he fet servir cartró ploma i l’he forrat de paper film, però podeu fer servir una safata (jo no en tenia)! A la base hi posem una cullerada de la crema de nutella al mig perquè quan hi posem el pastís a sobre no es mogui. Quan la tinguem, traslladem el pastís a a base

 

Ara anem pel fondant: Necessitarem un corró de plàstic, perquè amb els de fusta se’ns enganxarà i a més ens quedaran marcades les vetes de la fusta al fondant. També necessitarem espolvorejar sucre glas a la superfície en la qual treballarem, perquè no se’ns enganxi la massa. Així, ja ho tenim tot i podem començar a aplanar el fondant. És com una plastilina de les del cole.

 

Quan la tinguem amb un gruix d’uns 3mm, prou gruixuda perquè no se’ns trenqui, la posem a sobre del pastís, i amb molta cura anem aplanant, col·locant, i cobrint tot el pastís:

 

Quan ja ho tinguem tot cobert, retirem el sobrant i ens quedarà un pastís com aquest:

 

Ara només ens faltarà decorar, i aquí la imaginació és la principal protagonista!!! Només un consell: per unir peces entre fondant agafeu una mica d’aigua i la utilitzeu com si fos cola, però aneu en compte perquè si cau aigua a sobre el fondant que no voleu enganxar, quedarà enganxós i amb reflexes!

 

I per fi acabada!! Per ser la primera estic molt satisfeta, i a més crec que enganxa! Ben segur que no serà la darrera! 🙂 Si us animeu, segur que estareu molt contents, la satisfacció personal és molt bona! 😉

 

Magdalenes de castanyes

Halloween, Castanyada i Festes de Tots Sants

Ahir a Barcelona, abans de partir cap a terres Mallorquines, vaig sentir el timbre del pis i tot just vaig mirar el rellotge: “Qui déu ser a aquestes hores?”, vaig pensar. Vaig anar a despenjar el telèfon del timbre i em responen: Truco o trato??!! uuff! menys mal que el nostre timbre no va bé, i no se’ns sent des d’abaix, perquè em vaig quedar parada, amb una mitja rialla a la boca.

Quina pena, no? Les nostres tradicions més maques són substituïdes per unes altres típiques d’uns altres països. On ha quedat la Castanyada de Catalunya? Que no la celebren aquest nins? Arribo a Mallorca i tot són festes de halloween i carabasses. Els records m’omplen de nostàlgia mentre menjo una magdalena i busco una foto que vaga en un costat del meu cap: Sí, per fi!! l’he trobada!

Que bé que s’estava quan les carbasses només apareixien a les patenes dels rosaris ensucrats! La meva cara ho diu tot: tinc 5 anys, sóc feliç,  la meva madrina m’acaba de regalar, com és tradició, un rosari ensucrat, format per un enfilall de caramels, dolços i galetes, i que com que és tan gran que m’arriba fins als peus, el podré disfrutar uns quants dies!!

Doncs sí, reivindico el meu rosari, perquè com a bon mallorquina que sóc, aquesta és la meva tradició! Pares, mares, padrins i padrines, padrins joves i padrines joves, regaleu rosaris ensucraaats!

Us he de confessar que aquest any crec que també m’arribarà un petit rosari, però encara tot està per veure! 😉

Què necessitam?

a mi m’han sortit 14 magdalenes:

• 200g de puré de castanyes
• 1 ou
• 150g de sucre
• 150g de mantequilla
• 200g de farina
• 1 polsim de sal
• 1 cullerada de ron
• 1 sobre de llevadura royal

Per on començam?

1_Primer hem de fer el puré de castanyes: hem de fer un petit tall a la part superior de cada castanya i llavors les hem de bollir durant uns 20 minuts. Quan estiguin cuites les deixem refredar fins que no ens cremin a les mans i les hem de pelar. Compte! Hem de treure tota la pell, tant la de fora que és la forta, com la de dintre, perquè ens amargarà les magdalenes. Quan ja estiguin pelades les triturem i ja tindrem llest el puré. Ara el reservem.

Ara posem el forn a escalfar a 180-200º!

2_Posem la clara d’ou en un bol i ho batem amb unes varetes automàtiques o manuals fins que el blanc quedi esponjós, gairebé al punt de neu (per fer-ho ens podem ajudar posant-hi un polsim de sal)

3_Ara hi afegim el puré de castanyes, el sucre, la mantequilla i el rovell de l’ou. Ho batem tot fins que quedi una mescla homogènia i llavors hi podrem afegir la farina i la llevadura. Ho hem de batre fins que no quedin grumolls i tota la mescla sigui homogènia.

4_Repartim la mescla dins de càpsules de magdalenes i ho podem al forn a coure uns 10-15 minuts.

Dia de les verges

Bunyols de patata

Avui a Mallorca és la víspera del dia de les verges, el nostre dia dels enamorats particular.

El que es commemora és Santa Úrsula. Conta la història que Santa Úrsula va ser assassinada mentre peregrinava a Roma en companyia d’11 verges, que després  la llegenda les ha convertides en 11.000!!!

La tradició popular ha convertit la llegenda en una festa on els joves van a cantar serenates sota el balcó de casa les jovenetes fradines, acompanyats d’un clavell. Aquestes, per agrair-los la cantada els ofereix bunyols i una mica de vi dolç. Malauradament, aquesta és una tradició que es va perdent, com moltes d’altres tradicions tan guapes que tenim a Mallorca.

La meva memòria però, em regala encara records de serenates dels nins de la classe i uns quants clavells de colors vermell i blanc. El que més agraeixo però, és continuar tenint el record de les cotxeries obertes a Vilafranca amb les parades de bunyols en marxa, amb la olor d’oli i de sucre, i les ganes de comprar-ne i menjar-los amb el fred que ja guaitava el nas. Comprats a pes i embolicats en un paper, amb  unes quantes cullerades de sucre si així ho desitjaves i au, els bunyols ja eren teus!

Avui en dia tots aquests records no són més que això, records. Ja no abunden ni serenates ni parades de bunyols, però aquest dolç continua sent una constant a les cases mallorquines. Són boníssims, i amb una mica de sucre o confitura encara més!

Us he de confessar que la foto dels bunyols no és meva… No és cap secret que els bunyols tenen un “truc” d’elaboració, per dir-ho d’alguna manera. Jo no n’havia fet mai, i quan vaig comentar-li a la meva padrina que volia fer bunyols em va dir: “uuhh! i que en sabràs de fer el forat?” Jo tota optimista vaig pensar que, és clar que en sabria! Coses més difícils he fet! Però pobra ingènua de mi…. ha estat més difícil del que em pensava!

Al final m’he animat a penjar una foto del resultat. Espero que no sigui la rialla de tots. No diuen que la intenció és el que compta? Doncs avui ho és! 😉 La pròxima vegada de ben segur que em sortiran millor!

Us deixo un vídeo ben autèntic perquè veieu com es fan. És molt guapo veure-ho, una mica més complicat de fer!

El meu intent de bunyols:

Què necessitam?

Segur que hi ha 1001 receptes de bunyols, però jo he fet servir la de la meva padrina. Sé que n’hi ha que hi posen aigua i llet, però jo no n’he fet servir.

• 500g de patata bullida
• 250g de farina
• 1 ou
• 25g de llevadura fresca
• sucre
• oli de girasol per fregir

Per on començam?

1_Fonem la llevadura en una mica d’aigua tèbia, la mínima per poder fondre-la. Hi incorporem l’ou i remenen.

2_Xafem la patata que prèviament haurem bullit amb la pell i que haurem pelada quan estigui tèbia. Quan ja estigui xafada hi posem l’ou amb la llevadura i després la farina.

3_Ho deixem reposar durant uns 45 minuts i llavors ens quedarà la tasca de fregir els bunyols. Us aconsello que mireu el vídeo per veure el moviment de mans, perquè és difícil d’explicar i...Carregue-vos de paciència si no ho heu fet mai!!!!! 

Coca bamba

o coca de Sant Joan pels Ciutadellencs

o ensaïmada menorquina

Encara que les nostres ensaïmades mallorquines són les més famoses i les més bones per nosaltres, també existeixen unes ensaïmades menorquines, conegudes arreu de Menorca com a coca bamba, menys a Ciutadella, que l’anomenen coca de Sant Joan, ja que és per aquestes dates quan se solen menjar aquestes coques.

Pels qui no hagueu sentit a parlar mai d’aquesta coca, dir-vos que és molt semblant a les nostre coques de patata o coques de Pasqua. No formen fulls, com les nostres ensaïmades, i són més altes i s’estufen molt. A més, se sol acompanyar de xocolata calenta o també om diuen els menorquins: “amb xocolati”.

Nosaltres n’hem menjada una per postres, però no amb xocolata, que amb aquesta calor que fa encara ens haguéssim sofocat, però sí que ho hem fet amb una bona racció de gelat de mandarina. Mmmmm! Han estat boníssimes!

Ah!!! Per fer-les, fixeu-vos amb la fotografia que m’he fet mentre donava forma a la coca, perquè el procediment per formar l’espiral de l’ensaïmada és una mica diferent del que estem acostumats a veure.

Què necessitam?

• 500g de farina de força
• 50g de llevadura fresca
• 180g de sucre
• 3 ous
• 80g de saïm
• 80g de patata bollida
• 1 cullerada d’aigua

Per on començam?

Jo he fet la pasta amb la thermomix, per facilitar l’amassat, però de la manera tradicional es fa de la mateixa manera.

1_Primer hem de fer la massa mare. Posem una cullerada d’aigua i hi fonem la llevadura. Hi afegim un ou, una cullerada de sucre i la farina que es begui. Ho amassem i ho posem en un bol tapat amb un drap i deixem que tovi. Més o menys el temps que m’ha tardat a mi han estat uns 15 minuts.

2_Mentres xafem la patata i hi posem una cullerada de sucre i ho acabem de xafar.

3_Posem dintre la thermomix tots els ingredients amb la massa mare i la patata i programem15 segons a velocitat 6 i tot seguit 3 minuts a velocitat espiga, que equival a amassar de la manera tradicional. Quan acabi el temps programat tapem la thermomix amb un drap i ho deixem fins que la pasta hagi pujat fins adalt de la thermomix. Llavors tornem a programar 1 minut a velocitat espiga.

4_Estirem la pasta en una taula untada amb saïm i ens untem les mans també de saïm. Estirem la pasta una mica i l’enrotllem. Ara ens l’hem d’enrotllar a la mà i l’hem de deixar caure a sobre d’una safata amb un paper vegetal.

5_Deixem que les coques tovin tapades amb un paper film. Amb aquesta calor estaran molt poc temps, tan poc que amb 30 minuts ja havien tovat.

6_Les enfornem a 160º uns 40 minuts.

Coques de Sant Joan

Ja és aquí: la nit més curta de l’any, el dia més llarg, la nit més màgica, llum, foc i cavalls! Després d’un any d’espera, ja tornam a ser a les portes de Sant Joan.

Ja tornam a sentir el pessigolleig a dins el cos, els ulls ens brillen i les cames es preparen per afrontar les il·lusions d’un altre any a Ciutadella. Estem a punt de tornar a sentir la olor d’intensitat entre la gran massa de gent, la terra dels carrers empedrats i estrets, el sol picant fortament mentre esperem la festa que els grans cavalls i caixers ens donaran. Amics, rialles, plors, il·lusions, festa i sobretot poder tornar a mirar-nos al mirall d’un cavall per poder dir: fins l’any que ve Ciutadella!

Doncs sí, quan un espera amb ànsia una data assenyalada només li queda omplir-se d’aperitius per tal de que l’espera es faci més curta i poder començar a assaborir les primeres pinzellades de la festa. Aquest és el meu cas, i per això aquesta setmana estarà dedicada a la gastronomia de Sant Joan, perquè la ocasió bé s’ho mereix, no trobau?

Aquí us deixo la primera recepta i com no podia ser d’altra manera es tracta de les coques de Sant Joan, molt típiques a Catalunya. Aquí no se’n fan tantes, però no per aquest motiu ens quedarem enrere. Normalment es decoren amb pinyons, sucre, fruita confitada o crema, però podeu improvitzar amb el que tingueu a la nevera. Això és el que he fet jo, i aquí en teniu el resultat 😉

Què necessitam?

Per la massa mare:

• 100ml de llet una mica calenta
• 25g de llevadura fresca de panaderia
• 100g de farina de força

Per la coca:

• Massa mare
• 400g de farina de força
• 2 ous
• 100g de sucre
• 50ml de llet
• 80g de mantequilla a temperatura ambient
• 1 cullerada de sal
• 1 mica d’anís si us agrada (jo no n’hi he posat, i a canvi hi he posat una mica d’essència de vainilla)

Per la crema:

• 50g de sucre
• 250g de llet
• 25g de maicena
• 2 ous
• 1 cullerada d’essència de vainilla

Per decorar:

• crema, pinyons, ametlles, fruita, fruita confitada, sucre……

Per on començam?

1_Primer haurem de preparar una massa que serà el que anomenarem la massa mare. Mesclarem la llevadura amb la llet una mica calenta i llavors hi incorporarem la farina. Ho amassarem bé i ho deixarem en un bol, tapat amb un drap un mínim d’una hora, fins que hagi doblat el seu volum. Jo he necessitat gairabé dues hores.

2_Mentres la massa mare reposa, podrem fer la crema. Posem tots els ingredients en una olla i ho posem al foc. Anem remenant tot el temps fins que comenci a bollir, que serà el moment de retirar-ho. Ho posem en una mànega pastissera i ho deixem refredar primer a temperatura ambient i llavors a la nevera.

3_Ara ja podrem fer la coca. Batem per aquest ordre els ingredients: primer posem els ous amb el sucre, després afegim la mantequilla, la llet, la sal i l’essència de vainilla. Finalment hi incorporem la farina i també la massa mare. Ho pastem tot fins que quedi una massa homogènia i que no se’ns enganxi a les mans. Probablement haurem de rectificar de farina.

4_Estenem la massa a sobre d’una safata, a sobre de la qual hem de posar una paper vegetal untat amb una mica d’oli. Si voleu fer dues coques com jo dividiu la massa en dues parts iguals. Ara només faltarà decorar-les amb el que volgueu i posar-hi sucre a sobre o untar-les amb ou batut.

5_Les enfornem a temperatura baixa, a uns 120-130º uns 20-30 min, depenent del forn.

Flam d’oreo

Quan un és petit, inconscient de tot allò que fa, només viu per menjar i dormir, riure i fer riure als demés, i sobretot, donar molts moment d’alegria i felicitat a la família. Quan agafem allò que se’n diu consciència, és el moment dels moments “primers”. Comencem a caminar, a parlar, a decidir, a triar, a fer aquella primera cosa que repetiràs molts cops al llarg de la vida. Un creix i es fa gran, i pateix  uns canvis emocionals i físics. Volem divertir-nos, riure, i alguns cops passar de tot. Tothom però, madura i fa el seu camí. El meu ha partit cap a Barcelona, lluny d’allà on vaig néixer i créixer, on visc, estudii i on la meva vida sengueix endavant.

Ella va ser qui em va donar menjar, qui em va fer dormir, i qui em va fe riure. Ella hi va ser en els meus moments “primers”, quan vaig començar a caminar, parlar, decidir i triar. Ella hi va ser per guiar-me en el camí o ajudar-me a no desviar-me massa d’ell. I sobretot ella hi és ara, cada dia del meu present a Barcelona, per ajudar-me, donar-me ànims i fer que mai abaixi el cap.

Perquè ella hi ha estat per veure’m créixer, i per ensenyar-me els valors que m’han ajudat a ser qui som:

Feliç dia mamà!

I felicitats també a totes les mares del món!

Què necessitam?

• 10 galletes oreo
• 40g de sucre
• 600g de llet
• 1 sobre de cuajada

Per on començam?

1_ Triturem bé les galletes oreo fins que quedin pulveritzades.

2_ Posem les galletes triturades dins una olla i hi afegim la llet, el sucre i el sobre de cuajada i ho posem al foc. Anem removent tot el temps fins que  comenci a bollir. Aquest serà el moment de retirar-ho del foc i posar-ho a dintre de recipients.

3_ Ho posem a la nevera un mínim de 2 hores i ja estarà llest per menjar!

Sant Jordi

Avui no vinc amb una recepta sota el braç, sino que ho faig amb tastet del conte de Carles Sala i Vila, amb unes il·lustracions precioses de Carole Hénaff, sobre la llegenda de Sant Jordi que tot just s’acaba de publicar.

El conte no és el tradicional que sempre ens han contat, més aviat es qüestiona els personatges de la llegenda com què passaria si la lluita amb el cavaller no fos tan dura o si el drac fos vegetarià. Perquè no us quedeu amb les ganes, serà el propi drac que us contarà la seva història!

Feliç diada de Sant Jordi a tooots!