Brunch

Ja torno a ser aquí!!! Per fi ja estic instal·lada a Mallorcaaa!!! Ha estat un mes de Juliol molt atrafegat, anant a totes hores cap aquí i cap allà però finalment ja tenim el nou pis enllestit!

Aquest dissabte passat va ser Santa Guida, i per no perdre el costum de celebració i aprofitant per donar la benvinguda a la nova llar, vaig decidir fer un brunch. Sí sí, aquest esmorzar que s’ha posat tant de moda últimament i que no deixa indiferent a ningú.

Ja que el brunch va ser tot un èxit, no vull deixar d’explicar-vos els requisits que hi ha d’haver en aquest tipus d’esmorzar, les meves versions i també la meva experiència.  Us explico que bàsicament per a triomfar en un brunch no ha de faltar:

1- El pa: no han de mancar diferents tipus de pans. Jo vaig optar per encomanar un pa integral boníssim a na Cati, la mare d’en Tomeu (que per cert va triomfar!), comprar una bossa de torrades i anar a cercar del forn vàries xapates i panets petits ben calentons.

2- Els líquids: una bona cafetera plena de cafè ben calent, sucs de diferents tipus (en el meu cas n’hi havia de taronja, préssec i pinya), llet (podeu servir-la freda, calenta o del temps, encara que jo us recomano del temps perquè no hagueu d’estar pendents d’anar a escalfar llet, segur que els vostres convidats us perdonen aquest petit detall 😉 ),  i sobretot que no falti aigua ben fresqueta!!

3- Dolç: croissants, croissants de xocolata, napolitanes, galetes, minimuffins… Tot val!!! Jo vaig optar per la facilitat i vaig comprar els croissants al forn i el dia abans vaig deixar preparats els minimuffins i les galetes, que són receptes que ja han estat publicades al blog. Si feu click (aquí) trobareu la recepta dels muffins (encara que en aquest cas vaig estalviar-me la poma i vaig afegir cacau en pols a la meitat de la massa) i si feu click (aquí) trobareu la recepta de les cookies. Teniu en compte que val més que els dolços siguin de mida petita, així hi haurà prou espai a l’estomac per a provar-ho tot! 🙂

4- Fruita: sobretot del temps! Raïm, meló, síndria… ben talladeta i que faci planta, així als convidats no els fa mandra menjar-ne!

5- Embotits: pernil dolç, pernil salat, formatges… El que més us agradi! Al brunch de Santa Guida hi havia tres tipus de formatges: formatge de cabra, formatge mahonès i formatge semicurat.

6- Salat: ous remenats amb bacon i salsitxes!!

7- Diversos tipus de confitures (de préssec, d’albercoc (feta de ma mare boníssima!), de pruna…) mel, varis tipus de patés, iogurs, nutella… En aquest punt podeu afegir-hi el que més us agradi o treure el que no us vingui de gust.

8- Bàsics: mantega, sal, sucre, oli, pebre bò i tomàquets.

9- Còctel: és tradicional el Bloody Mary, però nosaltres vam brincar amb cava 🙂

I l’últim punt i no per això menys important: la presentació!!! Cuideu la prensentació perquè és importantíssim i perquè us divertireu. Jo vaig triar dos colors: blanc i rosa. Estovalles blanques, servilletes roses, plats roses, safates blanques i safates roses, tasses roses… Us ho assegur-ho, us divertireu! 😉

 

Ahh!! I sobretot rodegeu-vos de bona companyia!

 

Amanida de gambes

Quan la vaig veure per primera vegada no em va entrar per l’ull dret. Era petita, no gaire funcional, però era la millor de les que havíem vist fins aquell moment. Jo estava acostumada a la de casa, ampla, espaiosa i còmoda, i mai m’havia passat pel cap que era possible passar tant de temps en una altra que no fos com ella, la de casa.

A poc a poc ens vam fer amigues, i aquella primera impressió va quedar tapada per la opinió que em mereix avui en dia. La por de no tenir espai es va convertir en auto-disciplina per mantenir l’ordre, la incertesa de tenir només dos fogons m’ha ensenyat a ser ordenada i planificadora, i el fet de no tenir “ajudes electrodomèstiques” ha fet que toqui amb les mans el que és de veritat viure fora de casa. I així, s’ha arribat a convertir en “la meva”, tant meva que ara cuinar en una altra cuina em sembla una odissea.

Aquests dos anys han estat fantàstics al seu costat, sobretot perquè ha estat ella qui ha vist néixer i créixer el blog. Sí, en aquesta cuina he cuinat cada un dels plats que formen aquesta pàgina.

Us la volia ensenyar perquè, com ja sabeu, en pocs dies deixarà de ser “la meva cuina”; i també perquè, quan tenim visites el primer que diuen quan la veuen és: “Aquí cuines tot el que surt al blog??!!!”. Doncs sí, sembla impossible però sí. A més, un dels motius pels quals va néixer aquest blog era per formar un lloc on tots puguem sentir-nos com a casa, i aquesta cuina ho ha estat per mi durant dos anys.

 

Què necessitam?

Per a dues persones:

• 1 patata
• enciam
• 200g de gambes pelades
• uns quants espàrrecs
• cibolet
• maionesa
• 1 llima petita
• sal i oli d’oliva

Per on començam?

1_Posem aigua a bullir i mentres esperem a que agafi el bull prepararem les gambes.

2_En un bol petit posem el suc de mitja llima i la pell juntament amb les gambes i una mica de cibolet picat. Ho tapem amb un paper film i ho portem a la nevera. Ho anem barrejant de tant en tant perquè totes les gambes agafin el gust de llima.

3_Bullim les patates fins que ens quedin al punt i també escaldem els espàrrecs.

4_Piquem una mica d’enciam, que serà la base del plat.

5_Muntem el plat: a sota hi posem l’enciam picat amb una mcia d’oli d’oliva i sal. A sobre hi col·loquem dos trossos de patata bullida (quan la col·loqueu ja ha d’estar freda perquè sinó arrugarà l’enciam!), les gambes i els espàrrecs. Ho amanim amb una mica d’oli i cibolet picat i acabem el plat amb una cullerada de maionesa.

Un plat perfecte per aquests dies de calor, no trobeu? 😉

Pastís de formatge

El millor pastís de formatge del món mundial!

Així és com presentava la Bet, una amiga de la uni, aquest pastís al seu blog Tasta Rutes, i pel que he pogut comprovar, no s’allunyava gaire amb el seu titular 😉

Dia 19 de gener d’aquest any em van encarregar fer un pastís d’aniversari per a na Maria Antònia, que complia 18 anys. Recordo que eren dates d’exàmens i treballs així que el temps se’m va tirar a sobre i no vaig tenir gaire temps de pensar molt en el pastís. Al cap hi tenia un pastís de formatge que sempre feia ma mare per als aniversaris però, desgraciadament, no vam ser capaces de trobar aquella recepta apuntada en un antic paper. En aquest món però, tots tenim un as sota la màniga i vaig recordar que la Bet havia publicat un pastís que semblava deliciós.

El cas és que el vaig fer i em va quedar una mica “no gaire agraciat”. Per sorpresa meva, quan els convidats van veure el pastís de formatge s’hi van tirar a sobre i es va acabar amb un “pis-pas”. Ningú que coneixia el va arribar a tastar, llevat de na Maria Antònia, que només ens deia que havia estat boníssim.

Aquesta setmana l’he tornat a fer i ara sí que ja ho puc dir: El millor pastís de formatge del món mundial!

Què necessitam?

• 1 paquet de galetes Maria (nota: el primer cop que el vaig fer vaig fer servir un paquet i només vaig cobrir la base del pastís, però em va sortit “no molt agraciat” perquè se’m va enganxar pels costats. Per això aquesta vegada també vaig cobrir els costats. Si també els voleu cobrir necessitareu mig paquet més o inclús un sencer si us agrada que la galeta sigui gruixuda com a mi)
• 200g de mantequilla
• 600g de formatge tipus philadèlphia
• 3 ous
• 200ml de nata
• 250g de sucre
• confitura del que vulgueu (jo he l’he feta servir de gerds)

Per on començam?

1_Comencem per la base de galetes: trossegem les galetes amb un túrmix o simplement amb una mà de morter. Per altra banda fonem la mantequilla i la barregem amb les galetes. Amb aquesta mescla cobrirem la base (i els costats si voleu) del motlle.

2_Posem la base amb la galeta al forn uns 5 minuts a 180º i, quan la traiem, la deixem refredar completament.

3_Ara toca fer el farcit: Mesclem tots els ingredients (el sucre, els ous, el formatge i la nata) en un bol, tots junts i amb unes varetes manuals (les varetes elèctriques no van bé per aquest pastís!) fins que ens quedi una barreja homogènia i sense grumolls.

4_Aboquem el farcit de formatge a sobre de la base de galetes reservada i ho portem al forn durant 1 hora i 15 minuts a 160º. Penseu que depenent del forn pot variar el temps de cocció. Estarà cuit quan punxeu amb un palillo i aquest surti sec.

5_Quan hagi refredat completament hi posarem per sobre la confitura.

Notes: abans de servir-lo ha d’estar un mínim de 4 hores a la nevera! Veureu que quan el traieu del forn el pastís es mou però això és normal ja que quan es refredi quedarà dur.

Canastretes de crema de mascarpone i maduixes

 

Aquestes últimes setmanes per Barcelona estan donant molt de sí. Encara que em toca fer una mica de feineta i ultimar uns detalls de la universitat, al pis hem decidit prendre’ns el temps que ens queda amb “filosofia”. És tant així que procurem seguir al peu de la lletra totes les instruccions que ens donen els “Mr Wonderful” al seu llibre “Cosas no aburridas para ser la mar de feliz” que, si no el coneixeu, us el recomano immediatament si sou dels que us agrada encarar el dia a dia amb optimisme i valorar les petites coses. És el meu llibre de capçalera, que obro cada vegada que abaixo una mica el cap o simplement quan vull passar una bona estona.

Tal i com ens recomanen, disfrutem a tope de les petites grans coses, fem una vida sana, sortim a correr 3 o 4 cops per setmana, celebrem cada petita cosa, com per exemple que surt el sol, que trobem caixes al carrer per començar a empaquetar coses, que al súper tornen portar els cereals que ens agraden, o simplement que hem descobert una gelateria al costat de casa. De la llista, ja portem unes quantes tasques marcades, però encara en tenim de pendents i per això cada dia intentem complir-ne almenys una ;). Ahir vam anar a veure el mar, a la platja aprofitant que per fi sortia el sol i les temperatures acompanyaven i així, juntament amb el postre que avui us ensenyo, vam poder tatxar dues proposicions més.

I vosaltres, que us posareu cacau al cafè de la tarda? 😉

 

Què necessitam?

Per 4 canastretes:

• 1 làmina de pasta brisa
• 100g de xocolata negra per a postres
• 200g de nata per a montar
• 200g de mascarpone
• 1 polsim de vainilla en pols
• maduixes

Per on començam?

1_Estenem la pasta brisa i la tallem en forma de cercle. Busquem un aro d’emplatar i hi fiquem a dintre la pasta que hem tallat, tal i

 com es veu a la imatge. El que farem és enfornar la massa amb el motlle per a que no perdi la forma i per fer-ho punxarem la pasta amb una forquilla i posarem a sobre un tros de paper d’alumini i uns cigrons o llegums (és el que s’hi sol posar) a sobre per a que la massa no s’infli. Com podeu comprovar jo no en tenia i vaig improvisar amb uns fideus i també va funcionar!! Hem de posar-ho al forn un 15-20 minuts, fins que la pasta estigui cuita.

2_Mentrestant, anem fonent la xocolata negra i quan la pasta ja estigui cuita untem la canastreta per la base i els costats, fent una capa i ho portem a la nevera perquè la xocolata torni dura.

3_”Semi-montem” la nata. AIxò de “semi-montar-la” vol dir que no l’hem de pujar de tot però ens ha de quedar una mica espumosa i amb consistència. Un cop muntada la barregem amb el mascarpone (millor si ha estat a temperatura ambient unes hores) i el polsim de vainilla.

4_Només ens queda muntar les canastretes. Traiem de la nevera la pasta amb la xocolata i hi posem la nata amb el mascarpone i a s

obre hi posem unes maduixes tallades.

 

Com que a casa no es tira res 😉 i em va sobrar farcit, vaig improvisar unes copes que van quedar ben mones:

 

Trena de porros i salmó

 

Porto unes setmanes un tant estranyes… No paro en tot el dia, cosa que no em permet cuinar gaire i encara menys fotografiar per a compartir-ho amb vosaltres. Tinc dintre meu uns sentiments contradictoris. Irradio felicitat, però a la vegada no em puc desprendre d’un sentiment de pena.

Aquestes últimes setmanes em trobo amb tots els “últims”. He fet els últims exàmens de la carrera, els últims dies a la uni, els últims dinars a la universitat, els últims treballs en grup, les últimes classes, els últims cafès al bar… i em falta molt poc per dir : “He fet la última entrega de la carrera!”

Però també em trobo amb els “primers”. Els primers adéus.

A l’hora de fer el balanç, malauradament, els “primers”, encara que de moment només n’hi hagi un, pesen molt més que els “últims”.

Ahir vam estar fent les fotos de l’orla amb els amics, i us en faig un avançament amb la foto d’adalt. Doncs sí, la nostra no és una orla tradicional amb el barret i americana. Que us havíeu oblidat que nosaltres som arquitectes? 😀  Vam passar un gran matí, tots cinc junts. Encara no ens ha arribat el “primer” i ja els trobo a faltar.

 

Entre els “últims” i els “primers” seguim amb la vida, i en aquesta hem de menjar, i val més fer-ho bé que malament, oi? Per tant, aquí us deixo una recepta ràpida i boníssima, en honor a tots aquells que també esteu tenint unes setmanes de bojos! Molts ànims a tots els que esteu o estareu d’exàmens!! I molts ànims també als que els heu de corregir-los!! (tal com em va apuntar una seguidora del blog!:) )

Què necessitam?

• 1 làmina de pasta de full rectangular (amb una de circular també us anirà bé, només que haureu de fer uns petits “apaños” i convertir-la en rectangular)
• 3-4 porros
• 100g de salmó fumat
• 1 ou petit
• 1 glop petit de llet
• sal i pebre bò

Per on començam?

1_Netegem els porros i els tallem ben petits. Posem a escalfar un raig d’oli en una cassola i hi tirem els porros perquè es dorin. Anem remenant a foc mig perquè no se’ns cremin i quan estiguin cuits i tendres les traiem del foc i ho deixem refredar.

2_Mentres, preparem la pasta de full. L’estenem i fem uns talls tal i com es veuen a la foto. Al mig d’aquests talls és on col·locarem el farcit.

3_Quan els porros ja hagin refredat els hi afegim el salmó tallat a trossets, l’ou batut i el glop de llet. Us recomano que reserveu una part d’ou per a pinzellar posteriorment la trena. Apart de que l’aspecte serà millor, el farcit també quedarà més compacte. Ho salem i hi posem pebre bò al gust i ja tindrem el farcit llest.

4_Posem el farcit a sobre la làmina de pasta de full, a la part central. Ara hem d’anar intercalant les tires de pasta de full a sobre del farcit, tal i com es veu a la foto. Per últim, pintem la pasta amb ou.

5_Ho posem al forn a 180º uns 15-20 minuts.

Guanyadors del sorteig

I els guanyadors del sorteig han estat…

Albert Barris

Antònia Cantallops

Enhorabona als dos i moltíssimes gràcies a tots els participants! El sorteig ha estat un èxit i no dubteu que n’hi haurà més com aquest!

El primer guanyador té la possibilitat de triar el davantal en color negre o en color blanc i el segon es quedarà amb l’altre. El que sí que els podem demanar als dos guanyadors és que comparteixin amb tots nosaltres els seus davantals mitjançant una fotografia en escena, cuinant i amb el davantal posat. És el mínim perquè tots en poguem gaudir, no? 😉

Com veieu he fet el sorteig mitjançant la pàgina web “Sortea2”, que et permet triar aleatòriament el número de guanyadors que vulguis.

Per acabar, vull tornar a donar les gràcies a Feel Mallorca per la col·laboració i per haver fet possible aquests preciosos davantals.

 

Ja haureu notat que l’activitat del blog ha baixat notablement, i és que estic encarant l’última setmana de classes, entregues i treballs de la carrera!! Tot acaba… i quan tot acabi el blog tornarà a la seva normalitat. Ànims a tots els que esteu com jo!!!

Amanida de llenties

Lentejas, o las tomas o las dejas

I així ha estat durant molts anys i durant moltes generacions, i segurament que segueix sent així en moltes cases, oi? 😉

Ja han passat uns anys de les interminables històries d’avions. Uns avions que sortien del plat marró de llenties i que feien un llarg recorregut tot cantant “Sóc un avió!!” i que tenien com a destí un estómac mort de gana. Dic “tenia” perquè en la majoria de casos aquest petit avió no arribava tan lluny com volia.

Els avions s’acabaren aviat, i llavors passarem dels contes de color de rosa a les novel·les dramàtiques: “Si no t’ho acabes per dinar, t’ho hauràs de menjar per sopar!”.

Amb el temps, agafem consciència i llavors la tècnica passa per fer-t’ho saber: “Les llenties són un aliment molt complet, i contenen moltes proteïnes, minerals i hidrats de carboni, i sobretot contenen ferro!! Si vols créixer fort, has de menjar llenties.”

Ho intenta la mare, el pare, les padrines…. Però, com tot, un dia et lleves i penses… potser no estan tan malament, no? I és aquell dia quan, per fi, per tu mateix, descobreixes un món nou.

Què necessitam?

Per dues persones:

• 200-300g de llenties cuites (depèn de la vostra gana)
• mitja ceba
• 1 pebre verd petit
• 1/2 pebre vermell
• 1/2 porro
• oli d’oliva
• unes fulles de menta
• sal i pebre bò al gust

Per con començam?

1_Tallem a trossets els pebres, el porro i la ceba. Posem les llenties en un bol i hi tirem els ingredients que hem tallat per sobre.

2_Piquem unes tres fulles de menta a trossets molt petits i les incorporem al bol. Ara només ens queda amanir amb l’oli d’oliva, la sal i el pebre bò al gust.

Una recepta fàcil, fresca i sana! Bon profiiit!

Ahh!! CulleradesDolces ja té twitter!! 

 https://twitter.com/CulleradesDolce

Cake de cacau i poma

O com satisfer un capritx a mitja tarda

És diumenge. Com diria el nostre estimat Tomeu Penya, “Plou, i a defora bufa es vent”. Un diumenge plujós que ens retorna als mesos passats, d’hivern. Sofà, manta i peli, segurament el pla de molts de nosaltres avui.

Sofà. Després de passar tot el matí al sofà, incapaç d’aixecar-me, amb l’ordinador a sobre saltant d’un blog a un altre sense cap mena de rumb concret, la meva esquena però sobretot el meu interior em crida: mou-te! Surt d’aquí!

Manta. Amb un impuls sobtat causat per les altes temperatures i el sol que teníem aquestes setmanes passades, la manta calentona que ens acompanyava al sofà va anar directe a l’armari, ben arraconada, pensant no haver de treure-la fins l’any que ve. Ja ho diuen, “hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo”.

Peli. Després de comprovar que la trilogia de pel·lícules d’Antena 3 seguia en la mateixa línia que cada diumenge, el món m’ho demanava: Guida, aquesta tarda de diumenge plujós t’ho demana: dóna’t el capritx i posa’t a cuinar!

Encara sou a temps de fer com jo, només necessiteu 10 minuts, un turmix i un cul cansat d’asseure al sofà.

 

Què necessitam?

• 200g de farina
• 150g de sucre
• 40gr de cacau pur en pols
• 125ml de llet
• 125ml d’aigua
• 100ml d’oli
• 1 sobre de llevadura tipus Royal
• 1 poma

Per on començam?

Escalfem el forn a 180º

1_És tan fàcil com posar tots els ingredients (menys la poma) en un bol i barrejar-los amb el túrmix a màxima potència. Quan tot estigui ben integrat formant una massa homogènia ho aboquem en un motlle engrassat amb oli.

2_Pelem la poma i la tallem a làmines i les clavem en la massa que ja tenim col·locada al motlle (com a la foto que hi ha més avall). Ho enfornem uns 40 minuts o fins que l’escuradents surti ben sec.

Sorteig!

No puc estar més contenta! Per fi puc anunciar el que ja us vaig avançar fa uns dies: ESTEM DE SORTEIG!

Per celebrar que ja som més de 200 seguidors al Facebook i que no parem de créixer cada dia al blog he decidit engegar un sorteig d’uns preciosos davantals amb el logo de CulleradesDolces, acabats de treure el forn de la mà de Feel Mallorca.

Feel Mallorca és una petita empresa mallorquina que aposta per acostar l’art del brodat a la gent. Els seus dissenys van més enllà, amb creacions que diuen “alguna cosa més” , i que també aposten per a que la gent pugui reforçar la seva identitat amb allò que vesteix. Sí sí, ho heu entès bé, tu mateix pots personalitzar les teves samarretes! El teu cotxe, el teu gos o una imatge que t’agradi… no hi ha límits! Us convido a que us passeu per la seva pàgina web aquí, la seva pàgina de Facebook aquí i al seu blog aquí.

No hi ha millor explicació que la seva: FEEL és sentiment. MALLORCA és un espai geogràfic, però esdevé un estat d’ànim quan sentim els seus paisatges, la seva gent, el seu caràcter. FEEL MALLORCA va més enllà del missatge que vol transmetre la marca: vol acostar un espai i una manera de fer que són diferents i únics.

Passeu-vos per la seva pàgina i no dubteu en contactar-hi per a qualsevol creació! Des d’aquí vull donar-los les gràcies per aquests preciosos davantals!

Per a participar al concurs

només heu d’omplir el següent formulari amb el vostre nom i el vostre correu electrònic abans del dissabte dia 11 de maig. El diumenge dia 12 ben d’hora anunciaré el guanyador!!

Va animeu-vos!! Només em queda desitjar-vos molta SORT a tooots! I si no sou sortats, sempre podreu aconseguir un davantal de CulleradesDolces a través de Feel Mallorca! Ja us explicaré com fer-ho en breus 😉

Nom(necessari)

Correu electrònic(necessari)

Lloc web (opcional)

Envia

Δ

Sant Jordi

Sant Jordi, roses, llibres, amor i sobretot il·lusió!

No és gens difícil tenir un detall amb una persona estimada i sortir-nos del “protocol” habitual i així poder sorprendre-la encara una mica més. Us enrecordeu que l’any passat vam fer unes roses de paper precioses? Fàcils, gens cares i ben segur que encara les conserveu (mireu quina inversió més bona que vam fer!). Pels despistats us deixo aquí aquestes roses tan bufones (click).

Doncs aquest any no serem menys i també podem preparar un simple detall per acompanyar el llibre que regalarem: un punt de llibre. Fàcil, no? Amb una petita inversió de temps, una simple dedicatòria al darrera i moltes ganes de treure una rialla a algú tendrem aquest punt de llibre enllestit.

 

Si us ha agradat quedeu-vos a veure el vídeo que m’he fet on podreu seguir el procediment per fer-lo. Només necessitareu: paper (el que més us agradi, el meu és una partitura), cola blanca, fil ferro, tisores, un tros de cartró i un trosset de corda. Us animau? Ja m’explicareu com us ha anat i em feu arribar els resultats!

 

Per últim, no vull deixar de recomanar-vos un llibre que acaba de sortir dels fogons (i mai més ben dit). Es tracta d’un recull de 112 receptes de la cuina mallorquina, de na  Maria Antònia Sureda i en Pere Muntaner de Bojos per la cuina, i de n’Antoni Tugores, expert gastronòmic. El llibre es titula “Els millors plats de la cuina popular de Mallorca“ i hi trobareu unes receptes autèntiques amb unes fotografies precioses. Si voleu un llibre de referència de la cuina mallorquina aquest és el vostre. Com sempre, els nostres amics d’Anar de Tapes ens ho expliquen amb una entrevista als autors, aquí la teniu: click

 

Feliç Sant Jordi a tots!