Lentejas, o las tomas o las dejas
I així ha estat durant molts anys i durant moltes generacions, i segurament que segueix sent així en moltes cases, oi? 😉
Ja han passat uns anys de les interminables històries d’avions. Uns avions que sortien del plat marró de llenties i que feien un llarg recorregut tot cantant “Sóc un avió!!” i que tenien com a destí un estómac mort de gana. Dic “tenia” perquè en la majoria de casos aquest petit avió no arribava tan lluny com volia.
Els avions s’acabaren aviat, i llavors passarem dels contes de color de rosa a les novel·les dramàtiques: “Si no t’ho acabes per dinar, t’ho hauràs de menjar per sopar!”.
Amb el temps, agafem consciència i llavors la tècnica passa per fer-t’ho saber: “Les llenties són un aliment molt complet, i contenen moltes proteïnes, minerals i hidrats de carboni, i sobretot contenen ferro!! Si vols créixer fort, has de menjar llenties.”
Ho intenta la mare, el pare, les padrines…. Però, com tot, un dia et lleves i penses… potser no estan tan malament, no? I és aquell dia quan, per fi, per tu mateix, descobreixes un món nou.
Què necessitam?
Per dues persones:
- 200-300g de llenties cuites (depèn de la vostra gana)
- mitja ceba
- 1 pebre verd petit
- 1/2 pebre vermell
- 1/2 porro
- oli d’oliva
- unes fulles de menta
- sal i pebre bò al gust
Per con començam?
1_Tallem a trossets els pebres, el porro i la ceba. Posem les llenties en un bol i hi tirem els ingredients que hem tallat per sobre.
2_Piquem unes tres fulles de menta a trossets molt petits i les incorporem al bol. Ara només ens queda amanir amb l’oli d’oliva, la sal i el pebre bò al gust.
Una recepta fàcil, fresca i sana! Bon profiiit!
Ahh!! CulleradesDolces ja té twitter!!
https://twitter.com/CulleradesDolce
7/05/2013 at 13:24
Et felicito pel bloc, i si et passes pel meu hi tens una sorpresa! http://totfetacasa.blogspot.com.es/
9/05/2013 at 12:47
Quin martiri foren les llenties per mi! Mon pare sempre deia en entrar a la cuina: Lentejas, si las quieres, las comes, y sinó las dejas! Pues las dejo, contestava jo enfadada. Però sempre tocava menjar-me-les… per sopar si feia falta. Però, ara, m’encanten!!! Quines coses eh? Tenen una pinta excel·lent.
25/05/2013 at 17:35
Gràcies! Crec que aquesta història és la mateixa per totes les cases! Ànims amb els últims examens!