Tag Archives: Postre

Cookies de xocolata i nous

Avui, a part de portar-vos una recepta us vull proposar una excurció que he fet molts cops però que cada vegada que la repeteixo em provoca el mateix sentiment d’emoció, tal com si fós la primera vegada que la fés.

El que necessitarem per aquesta excurció és una maleta ben grossa, això per començar, per tal de poder-hi ficar moltes coses. Ens preparem per uns quants dies, i en aquest cas mesos, qui sap que necessitarem allà on anem. Pel temps que farà jo de vosaltres agafaria roba d’estiu i ben primeta, molts vestits per anar de verbenes i uns quants biquinis per anar a la platja.

Quan tinguem la maleta feta, és hora de preparar les cookies que avui us presento, bones de fer i ràpides, ja que ens donaran energia per la llarga excurció que ens espera. Un cop fetes, les posen en un tupper i en un lloc de la maleta prou fàcil d’accedir. Ara ja sí, estem a punt per endinsar-nos a l’aventura!

No sé si us ho he dit, però el requisit per poder fer l’excurció és sortir des de Barcelona, així que illencs per vosaltres una altra vegada serà ;).

Maletes preparades i cookies fetes, agafem l’equipatge i ens dirigim a buscar un taxi al carrer. Les indicacions a donar al taxista per a poder començar la ruta són : “Al port de Barcelona, si us plau”.  Un cop allà només faltarà pujar a un dels vaixells, on ens acomodarem per poder passar 7 hores tranquils menjant cookies i veient pel·lícules.

Quan ja portem unes 6 hores llargues de trajecte serà quan per fi començarem a notar les pessigolles a la panxa, les emocions d’arribar ens faran posar nerviosos, els bons pensaments i propòsits per l’estiu ens ompliran el cap i l’optimisme serà el protagonista del nostre cos. Serà aquí quan, per fi, sabrem que és ella, Mallorca!

Ara sí que sí, l’estiu ja és aquí! 😉

Què necessitam?

Per unes 20-30 Cookies

  • 100g de sucre blanc
  • 110g de sucre morè
  • 1 ou
  • 115g de mantequilla
  • 200g de farina
  • 1 cullerada de sal
  • 1 cullerada de vainilla en pols
  • 1 cullerada de llevadura
  • 150g de gotes de xocolata
  • 90-100g de nous trossejades

Per on començam?

1_Per una banda posem la mantequilla a trossos en un bol amb els sucres i ho barregem bé fins que formi una pasta homogènia. Perquè sigui fàcil de fer convé que la mantequilla estigui tova i no treta de la nevera just abans de fer les galetes.

2_Afegim l’ou i la vainilla i acabam de remoure. Ho reservam.

3_Per altra banda agafem la farina i la barregem amb la llevadura i el polsim de sal. Ara afegim la mescla anterior i també les gotes de xocolata i les nous trossejades. Ho barregem bé.

4_Formem bolles amb la massa. no gaire grans, de la mida d’una pilota de ping-pong. Les col·loquem a una safata de forn i les xafem una mica.

5_Les enfornem durant 8 min a 180º. Les cookies no es tornen dures dintre del forn, sino que les hem de treure del forn quan encara siguin toves i serà a fora quan refredin quan es tornaran dures.


Pastís de xocolata

…i benvinguda xocolata!!

Avui en dia els poders de la xocolata no són cap secret. Jo no sé si dóna energia, si té efectes de rapidesa i fa que siguis més efectiu o si simplement et dóna uns ànims que ningú et sap donar i un optimisme mai vist o que, però aquests han estat els seus efectes en mi aquest cap de setmana.

Resulta que gràcies a les entregues que tinc aquesta setmana, m’espereva una llarga marató de fer feina que començava el divendres a les 4 de la tarda i acabava… No tenia fi. Doncs bé, com que els meus ulls no veien la fi d’aquests 42,195 km de feina, vaig decidir anar a comprar xocolata per donar una mica d’alegria al cos. Podríem dir que és com una medicina que té aquest prospecte:

“Quan vosté comenci a notar els primers síntomes de decaiguda, prengui’s una porció de xocolata i els seus ànims experimentaran una pujada notable”. Així ha estat, i us ho recomano a tots aquells que tingueu aquests síntomes, no falla 😉

Per acabar d’arrodonir la festa, acabada la feina prevista no podia fer altra cosa que fer un pastís de xocolata, o millor dit, el pastís de xocolata!! Aquí el teniu!

Ahh! No sé si us n’havieu adonat, però feia molt que no publicava una recepta feta amb forn, i és que arran del desastre amb l’aigua d’aquell dimarts 13 que vam tenir, el forn no anava bé, i per fi ens n’han posat un de nou! Així que aquesta ha estat també l’excusa perfecta per estrenar-lo amb un dolç! 🙂

Què necessitam?

  • 250g de xocolata negra
  • 250g de mantequilla
  • 50g de sucre
  • 125g de farina que ja porti llevadura
  • 75g d’ametlles trossejades
  • 5 ous

Per la cobertura:

  • 150g de xocolata
  • 150ml de nata

Per on començam?

1_Posem la xocolata i la mantequilla a fondre al bany maria o al microones.

2_Mentrestant batem els ous juntament amb el sucre. Afegim la farina i movem bé fins que ja no quedin grumolls.

3_Incorporem al mescla de xocolata i mantequilla a la mescla anterior i afegim les ametlles. Ho removem bé i ho posem al forn uns 35 min a 160º. Aneu-lo vigilant que això depèn de cada forn!!

4_Mentre el pastís estigui a dintre del forn anirem preparant la cobertura. Posem la nata al foc i quan comenci a prendre el bull ho retirem del foc i hi tirem la xocolata trossejada. Deixem que es fongui i quan ho hagi fet ho barregem i ho deixem refredar.

5_Traiem el pastís del forn i hi tirem la cobertura pel damunt.


Flam d’oreo

Quan un és petit, inconscient de tot allò que fa, només viu per menjar i dormir, riure i fer riure als demés, i sobretot, donar molts moment d’alegria i felicitat a la família. Quan agafem allò que se’n diu consciència, és el moment dels moments “primers”. Comencem a caminar, a parlar, a decidir, a triar, a fer aquella primera cosa que repetiràs molts cops al llarg de la vida. Un creix i es fa gran, i pateix  uns canvis emocionals i físics. Volem divertir-nos, riure, i alguns cops passar de tot. Tothom però, madura i fa el seu camí. El meu ha partit cap a Barcelona, lluny d’allà on vaig néixer i créixer, on visc, estudii i on la meva vida sengueix endavant.

Ella va ser qui em va donar menjar, qui em va fer dormir, i qui em va fe riure. Ella hi va ser en els meus moments “primers”, quan vaig començar a caminar, parlar, decidir i triar. Ella hi va ser per guiar-me en el camí o ajudar-me a no desviar-me massa d’ell. I sobretot ella hi és ara, cada dia del meu present a Barcelona, per ajudar-me, donar-me ànims i fer que mai abaixi el cap.

Perquè ella hi ha estat per veure’m créixer, i per ensenyar-me els valors que m’han ajudat a ser qui som:

Feliç dia mamà!

I felicitats també a totes les mares del món!

Què necessitam?

  • 10 galletes oreo
  • 40g de sucre
  • 600g de llet
  • 1 sobre de cuajada

Per on començam?

1_ Triturem bé les galletes oreo fins que quedin pulveritzades.

2_ Posem les galletes triturades dins una olla i hi afegim la llet, el sucre i el sobre de cuajada i ho posem al foc. Anem removent tot el temps fins que  comenci a bollir. Aquest serà el moment de retirar-ho del foc i posar-ho a dintre de recipients.

3_ Ho posem a la nevera un mínim de 2 hores i ja estarà llest per menjar!


Copa de mascarpone i fruits del bosc

Sempre m’havien mirat d’una manera desafiant i bacilant des de l’estanteria del supermercat. Els seus colors m’enlluernaven des de lluny i em feien apropar-me cap a ells. El seu preu però, comparat amb el meu pressupost em feia enretirar-me aviat i girar cua cap allò al que anava. Per fi però, ho he superat i els seus poders han caigut als meus peus.

Avui Cullerades Dolces es vesteix de vermell per presentar-vos els gerds i els nabius; fruites que m’entusiasmen però que mai m’havia atrevit a comprar-ne. Sí que de mores en mengem sovint, i les collim nosaltres, però no havia estat mai de sort amb els gerds i els nabius. Per això avui us vull presentar un postre molt fàcil de fer amb fruits del bosc i vestir-nos per un moment de vermell i apropar-nos una mica a l’esperit de Sant Jordi que ja es comença a sentir pels carrers de Barcelona.

Us podreu resistir a la temptació? Jo no podria!

Què necessitam?

Per 4 copes:

  • 250g de mascarpone
  • 150-200g de nabius i gerds
  • 8 melindros (bizcochos de soletilla per qui no sàpiga què són)
  • 2 ous
  • 2 cullerades de sucre

Per on començam?

1_Primer hem de separar els blanc i els vermells dels dos ous. Un cop ho tinguem separat, posem els dos vermells en un bol, hi afeim dues cullerades de sucre i ho batem amb intensitat fins que l’ou comenci a tenir un color blanquinós.

2_Després, hi incorporem el mascarpone i barregem fins que no quedin grumolls. Per fer-ho van molt bé unes varetes metàl·liques.

3_Per separat, hem de pujar els blancs d’ou al punt de neu. Si hi afegim una micona de sal ens ajudarà a pujar-los. Quan ho tinguem ho barregem amb els vermells d’ou i el mascarpone amb molt de compte fent moviment envolvents perquè no ens baixin els blanc d’ou.

4_Ara només ens faltarà montar les copes. Primer posem un melindro al cul de la copa, després afeim dues cullerades de crema i a sobre uns quants fruits. Tornem a posar el melindro, crema i acabem amb fruits.

Que vengui de gust!


Minipalmeres

Aquestes minivacances que tenim són massa “minis”: no et dóna temps de fer tot el que vols fer. Ja estem a dimarts i sols m’ha donat temps d’arribar i veure a tothom, i ja hauria de pensar en fer una mica de feina, quan al cap només tinc la festa de demà 🙂

Per exemple, avui he començat el meu dia decidida a fer molta feina de la uni… però res, quan me n’he adonat, només pensava què podia cuinar per no fer res de feina… i pensar per pensar, he dit: anem per feina!

Cercant cercant, he trobat aquestes palmeres que m’han fet moltes ganes. A més, he pensat: avui hi ha Barça! I aquestes palmeres són fantàstiques per picar mentres donam ànims al Barça, que avui els necessitarà!

Si teniu temps no ho penseu més, són boníssimes per berenar a mitja tarda, o perfectes per un aniversari. Mmmmm…….. vos podreu resistir a no fer-les?

Què necessitam?

  • 200g de mantequilla
  • 200g de farina
  • 90g d’aigua
  • mitja cullerada de sal
  • sucre

Per on començam?

1_Hem de barrejar tots els ingredients menys el sucre i ho hem de pastar fins que quedi una pasta homogènia. Quan ja ho sigui, fem una bolla i ho posem en un paper film i ho deixem reposar durant 20 minuts a la nevera.

2_Col·loquem la massa sobre una superfície plana espolvorejada de farina. Amb un corró de fusta estirem la massa i li donem forma de rectangle.

3_Doblem la massa en tres parts montant una part sobre de l’altra, de manera que els plecs quedin a sobre. Tornam a estirar la massa fins a formar un rectangle. Repetim aquesta operació 2 cops més i la deixem reposar 20 minuts més a la nevera.

4_Extenem la massa entre dos plàstics fins que tinguem un rectangle de 40×30 cm i 0.5cm de gruix.

5_Espolvoregem la massa amb sucre i amb el corró aplanem perquè en sucre s’incrusti dins la massa. Li donam la volta i fem el mateix.

6_Enrollem la massa desde els extrems fins la mitat i tallem les palmeres d’1cm de gruix. Llavors les aplanem i les arrebossem de sucre per cada costat.

7_Ho enfornem a 180º 10 minuts, i passat aquest temps donem la volta a les palmeres i ho tornem a enfornar uns altres 10 minuts.

Apunt: si no voleu fer la pasta vosaltres, sempre podeu comprar pasta de fulls al super. No serà tan bona però us estalviareu temps! 😉


Paella made in Josep i Tarta de formatge i xocolata blanca

Per fi som a Mallorca i esteim de “vacances”!

I sí, aquestes vacances van entre cometes perquè tenc bastanta feina a fer, però sempre i quan el professor et digui: “els teus deures per aquesta Setmana Santa són reunir tots els teus amics de Mallorca, fer un dinar i que et fagin una pluja d’idees perquè t’ajudin a tirar endavant”, estem salvats!

No podem deixar de fer cas als professors, i per donar l’arribada a les “vacances”, quina millor manera que reunir-nos tots i fer un gran dinar. En Josep ho tenia clar: una paella. Ell va ser l’encarregat de fer-la, amb una mica d’ajuda de tots, però s’ha de dir que tot el mèrit va ser seu. Per ser la seva primera paella, i fer-la per 10 persones va ser de categoria. Des d’aquí li vull fer arribar L’ENHORABONA!.

Ells sabien el què volien: uns bon tirs a la play és el que els omple més. Nosaltres, prendre el soleiet que feia ahir ja ens va estar bé; i na Móra s’ho va passar pipa! Entre mig i mig un boníssims daikiris casolans, i el dia va anar rodó!

A mi em va tocar fer el postre, i vaig decidir fer una tarta de xocolata blanca, amb una mica de formatge i una base que no fos la de galletes que sempre faig, perquè surt boníssima, i  aquesta vegada la vaig fer de xocolata i cereals. A més, aprofitant que avui és l’aniversari d’en Martí, hi vaig posar una espelma i va poder demenar el seu desig.

Molts d’anys Martí!

Entre tots vam fer d’ahir un gran dia, com són sempre quan hi podem ser tots, i per fi ahir, ho vam aconseguir!

Què necessitam?

Per la base:

  • 150g de xocolata fondant
  • 70g de cereals d’arròs inflat
  • 50g de nata líquida

Pel relleno:

  • 500g de formatge fresc
  • 250g de xocolata blanca
  • 250g de llet
  • 40g de sucre
  • 2 sobres de cuajada

Per decorar:

  • xocolata

Per on començam?

1_Començam per la base: fonem la xocolata i quan estigui fosa hi posam la nata i ho barregem bé. Llavors hi posam els cereals i ho mesclam fins que ens quedi una pasta homogènia. Agafem el motlle on posarem la tarta i posem aquesta barreja al fons, ben compactada. Quan estigui tota col·locada ho posem a la nevera.

2_Per fer el relleno, primer fonem la xocolata, i un cop fosa posem tots els ingredients en una olla i ho posem a foc lent fins que estigui apunt de bollir. En aquest moment ho retirem del foc i ho aboquem sobre la base. Ho deixem refredar i després ho posem a la nevera un mínim de 3 hores.

3_Per decorar, podem fer unes parets de xocolata, que queden molt bé i són molt fàcils de fer. El que hem de fer es fondre xocolata fondant i col·locar-ho en una xaringa. Tallem unes tires de paper vegetal de forn de manera que sigui tan llarga com el perímetre de la tarta (Jo he hagut d’ajuntar dues tires). Fem uns gargots amb la xaringa a sobre del full vegetal i immediatament ho enganxem a la tarta, de manera que el paper quedi cap a fora. Ho posem a la nevera perquè es torni dur i llavors només ens quedarà treure el paper.

Aquí us adjunto unes imatges perquè ho entengueu millor:


Gelat de vainilla i cardamom

Quan un es fa gran, deixa pel camí petits costums que t’han identificat al llarg de la vida. Quan un viu el dia a dia intensament, i amb presses, i quan la rutina és el gran company de viatge, ens oblidem que hi va haver un temps en què amb una rialla ho solucionàvem tot.

Ara, ens adonem de que hi havia un dia que a l’escola ens ajudaven a preparar una manualitat, feta amb tot l’amor del món, ja fós amb plastilina, fang o paper, per arribar a ser un clauer, una carta o un llapicer. Un somriure ens omplia la boca pensant en la finalitat tan bona que tenia aquella feina. Però la millor recompensa de totes, venia al final del dia, quan per fi sortíem de l’escola i anàvem correns cap a la porta de sortida anant en compte que aquell regal que havíem preparat durant tot el dia no es caigués al terra, esperant que hi hagués algú a recollir-te, i poder dir per fi amb un gran somriure:

feliç dia papà!

Avui vull felicitar sobretot a tots els pares del món que han pogut fer feliços als seus fills, com el meu pare ho ha fet amb mi. I per això, aquest gelat quedarà guardat fins aquest divendres, i així poder-lo tastar amb la família junta.

Tot i això, amb el dia del pare no en teníem prou, i és que avui es Sant Josep i a més és l’aniversari de la meva sogra. Per això aquest gelat també és un poquet vostre:

Molts d’anys Josep Escandell i Cati Brunet!

Què necessitam?

  • 180 ml de llet
  • 6 llavors de cardamom ben triturades
  • mitja vaina de vainilla o vainilla en pols
  • 4 vermells d’ou
  • 400 ml de nata (35.1 % de matèria grassa)
  • 100g de sucre

Per on començam?

1_Posem la llet, les llavors i la vainilla a foc lent, i quan arribi a ebullició parem el foc. Ho retirem del foc i ho deixem refredar.

2_Batem els vermells d’ou amb el sucre fins que quedin d’un color blanquinós i amb una textura espumosa.

3_Incorporem els ous amb el sucre a la llet i ho tornem a posar al foc lent. Quan arribi a ebullició ho retirem i ho deixem refredar a la nevera uns 30 minuts.

4_Batem la nata i l’afegim a la mescla anterior que ja haurà reposat a la nevera. Ho deixem tot al congelador un mínim de 2 hores.


Cóc a la meva manera

… i un bon Dimarts 13

Ahir a la nit vaig telefonar a la meva padrina per demenar-li la seva recepta de Cóc, que m’encanta. Pels que no sapigueu que és el cóc, és una coca que es menja amb la llet, de tota la vida, i és boníssima. A mi la meva padrina sempre me l’ha feta i mai em cansaria de menjar-ne.

La qüestió és que tenia poc temps per fer-lo, ja que els dimarts tinc classe el matí i a la tarda, i tenia el temps just per fer-los al migdia, entre classe i classe. Però els plans es xafen i canvien de la nit al dia, i quan he arribat al pis he preparat la massa, i quan estava feta i preparada per tovar, he decidit treure na Móra a passejar. Quan he tornat…. no m’ho podia creure!. El pis estava inundat, queia aigua del sostre i no ho feia gota a gota, sino que sortia a pressió.

Entre dubtes, nervis i plors, al final he aconseguit trobar la clau de pas de l’aigua i amb l’ajuda de’n Tomeu, que ha vengut pitant de classe, em tret 3 galledes d’aigua del terra. No us podeu imaginar la quantitat d’aigua que pot arribar a caure d’una canonada rebentada durant mitja hora!!  Sí, i per acabar-ho de rematar, fins dema no ens ho poden arreglar i ara estem sense aigua.

Aiiiii, qui pot viure sense aigua? Sense rentar-se la cara, ni les mans, fer menjar, les necessitats de cada un…. I pobres cócs, tovant……. La qüestió és que gràcies a l’amabilitat den Miquel Gost, ens hem pogut dutxar a casa seva i també coure aquests cócs; que entre que han tovat més del compte, i que no tenia gaire dominat el seu forn, no han sortit tan bé com volia.

Esper-ho que tots vosaltres hagueu tingut un millor Dimarts 13. Tot s’ha d’agafar amb una mica d’humor en aquesta vida! 🙂

AH!! Us asseguro que si els feu, no us passarà cap desastre! Jo ja estic gafada per tots vosaltres!

Què necessitam?

Per la massa dels cócs :

(després podeu afegir el que vulgueu per sobre, i els podeu personalitzar. Jo n’he fet de poma i de xocolata)

  • 600 g de farina
  • 300g de sucre
  • 150g de saïm
  • 3 ous
  • 50g de llevadura
  • 1 tasseta de llet (opcional)

Per on començam?

1_Mesclem tots els ingredients en un bol fins que tinguem una massa homogènia

2_Ho deixem tovar durant una horeta tapat amb un paper film.

3_Fem la forma dels cócs i tornem deixar-los reposar una estoneta.

4_Ho posem al forn a 180º fins que estiguin doradets per sobre.


Crema (iogurt) de galetes Maria

Nesquik vs. Cola Cao

Aquest matí quan ens hem aixecat del llit ens hem adonat que no quedava cafè. Com sempre anem amb el darrer tren… apurant al màxim! Com podíem començar un bon dia sense un cafè?

Sense tenir cap altra alternativa, ens hem fet una tassa de llet amb Nesquik, que es el que teníem a l’armari. I sabeu què? Quins bons records que m’ha portat! A més, per acabar-ho d’arrodonir també hem menjat galetes Maria, d’aquestes de tota la vida. Quan era petita aquest era el meu esmorzar: got de llet amb Nesquik i galetes Maria. Jo partia en 3 parts cada galeta, i en tirava 3 dins la llet fins que tornaven toves i després, cap a dintre! El meu germà en canvi solia fer una pasta amb mooltes galetes a la llet i les picava fins que ja ningú podia reconèixer la forma de galeta. No només era el menú d’esmorzar de casa nostra, sino que recordo que a ca na Ponseta, una amiga meva, també s’esmorzava això, i que aquesta pasta de galetes també era la seva preferida.

A casa sempre hem comprat Nesquik, però això va a gustos. Normalment sempre hi ha batalles entre Nesquik i Cola Cao. Els defensors del Cola Cao diuen que té més sabor, que és l’autèntic, però que voleu que us digui, a mi els grumolls em molesten molt, no m’agraden gens. En canvi el Nesquik es desfà, i és tan fi…. Què preferiu vosaltres? Sou de Nesquik o Cola Cao? I no val dir que sou del Lacao, com na Maria Tauler i na Marina Martínez, que ens coneixem!

Avui quan he arribat de la uni, he decidit que aquests bons records les plasmaria en unes postres. Així que he fet una crema, que té textura de iogurt, de galetes Maria, molt fàcil de fer. Esper-ho que la faceu, i que us porti tants bons records com a mi 🙂

Què necessitam?

  • 100g de galetes maria
  • 100g de sucre
  • 3 cullerades de “dulce de leche”
  • 600ml de llet
  • 400ml de nata
  • 1 sobre de “cuajada”, jo he fet servir tipus Royal

Per on començam?

1_Triturem bé les galetes.

2_Posem tots els ingredients en una olla i ho posem al foc fins que comenci a bollir. Anem remenant de tant en tant. Quan comenci a bollir ho retiram del foc.

3_Ho posem en gots o bols individuals i ho posem a la nevera.


Ensaïmades mallorquines

Si hi havia una data assenyalada a les cases mallorquines era el dia de les matances. Un dia molt esperat per tothom, on s’ajuntava tota la família per un bé comú: preparar reserves de menjar per tot l’any; i en el cas dels més petits, jugar i passar-s’ho millor que mai. Jo ja no l’he viscuda a aquesta època, i a casa no n’hem fetes mai de matances, però encara hi ha famílies que ho segueixen fent, i converteixen aquest dia amb una data assenyalada al calendari. No em cal anar molt lluny per trobar exemples: a casa d’en Tomeu se’n fan cada any, i pel que sé encara d’una manera ben tradicional.

D’aquest dia se’n fan: sobrassades, llonganisses, botifarrons…. mmm 🙂 provisions per tot l’any! I també el nostre estimat saïm.

El saïm ha format part de la cuina tradicional mallorquina jugant en paral·lel amb l’oli d’oliva. He sentit a dir que abans es fregien les patates amb saïm en comptes d’oli, i que eren molt més gustoses, i clar, també més greixoses, que tot s’ha de dir. Ara ja no s’utilitza tant, però així i tot encara hi ha una recepta que mai cap altre ingredient aconseguirà guanyar-li la partida al saïm: les ensaïmades!

La veritat és que no n’havia fetes mai d’ensaïmades, i per això vaig telefonar a la meva padrina pitja perquè em donàs l’autèntica recepta, i per sorpresa meva em va dir: “jo no n’he fetes mai!” :O Quina sorpresa! Doncs sí, serà tot un honor per mi fer per primera vegada a la vida una ensaïmada primer que la meva padrina.

Per aconseguir la recepta he hagut de recórrer a la meva mare, que en tenia una, i aquí la teniu. Per no haver-ne fet mai m’han quedat prou bé, han estat boníssimes!

Què necessitam?

  • 450g de farina de força
  • 100g de sucre
  • 100g d’aigua
  • 140g d’ous pesats amb la closca (són 2-3 ous depenent del tamany)
  • 20g de llevadura prensada fresca
  • 30g d’oli
  • 150-200g de saïm (aquí a Barcelona o en altres llocs el podeu trobar com a “manteca de cerdo”)

Per on començam?

1_Primer mesclem bé l’aigua, els ous i el sucre, i fonem la llevadura amb una mica d’aigua teba, i ho mesclem tot molt bé.

2_Afegim la farina i amassem fins que ens quedi una pasta homogènia. Llavors serà el moment d’afegir-hi l’0li i seguir amassant una mica més.

3_Deixem tovar-ho uns 10-15 min.

4_Ara haurem d’estirar la massa molt fins, fins que quedi com un tel de ceba, fins i tot que faci forats de tan prima. Costa una mica però amb paciència tot s’aconsegueix. 😉

5_Quan ja estigui estirada hi posem el saïm. L’hem d’escampar pertot arreu, i s’ha de ser generós, ja que és el que fa més bones les ensaïmades.

6_Ara comencem a enrotllar la pasta com si fos un braç de gitano.

7_Formem els espirals amb el cilindre llarg que ens haurà quedat amb la pasta enrotllada. Ha de quedar suficient espai a l’espiral perquè la massa agafarà bastant volum.

8_Ara tapem els espirals amb un paper film i ho deixem tovar. Jo ho he deixat tota la nit, i diuen que ha d’estar entre 4 i 10 hores.

9_Quan m’he llevat al matí m’he trobat unes ensaïmades que havien més que doblat el seu volum. Ara és el moment de posar-les al forn uns 10-15 minuts a 180º.

10_Només ens quedarà espolvorejar-les amb una mica de sucre en pols i llestes!

Quin gust que dóna poder esmorzar d’unes ensaïmades casolanes acabades de fer!