Ensaïmades mallorquines

Si hi havia una data assenyalada a les cases mallorquines era el dia de les matances. Un dia molt esperat per tothom, on s’ajuntava tota la família per un bé comú: preparar reserves de menjar per tot l’any; i en el cas dels més petits, jugar i passar-s’ho millor que mai. Jo ja no l’he viscuda a aquesta època, i a casa no n’hem fetes mai de matances, però encara hi ha famílies que ho segueixen fent, i converteixen aquest dia amb una data assenyalada al calendari. No em cal anar molt lluny per trobar exemples: a casa d’en Tomeu se’n fan cada any, i pel que sé encara d’una manera ben tradicional.

D’aquest dia se’n fan: sobrassades, llonganisses, botifarrons…. mmm 🙂 provisions per tot l’any! I també el nostre estimat saïm.

El saïm ha format part de la cuina tradicional mallorquina jugant en paral·lel amb l’oli d’oliva. He sentit a dir que abans es fregien les patates amb saïm en comptes d’oli, i que eren molt més gustoses, i clar, també més greixoses, que tot s’ha de dir. Ara ja no s’utilitza tant, però així i tot encara hi ha una recepta que mai cap altre ingredient aconseguirà guanyar-li la partida al saïm: les ensaïmades!

La veritat és que no n’havia fetes mai d’ensaïmades, i per això vaig telefonar a la meva padrina pitja perquè em donàs l’autèntica recepta, i per sorpresa meva em va dir: “jo no n’he fetes mai!” :O Quina sorpresa! Doncs sí, serà tot un honor per mi fer per primera vegada a la vida una ensaïmada primer que la meva padrina.

Per aconseguir la recepta he hagut de recórrer a la meva mare, que en tenia una, i aquí la teniu. Per no haver-ne fet mai m’han quedat prou bé, han estat boníssimes!

Què necessitam?

  • 450g de farina de força
  • 100g de sucre
  • 100g d’aigua
  • 140g d’ous pesats amb la closca (són 2-3 ous depenent del tamany)
  • 20g de llevadura prensada fresca
  • 30g d’oli
  • 150-200g de saïm (aquí a Barcelona o en altres llocs el podeu trobar com a “manteca de cerdo”)

Per on començam?

1_Primer mesclem bé l’aigua, els ous i el sucre, i fonem la llevadura amb una mica d’aigua teba, i ho mesclem tot molt bé.

2_Afegim la farina i amassem fins que ens quedi una pasta homogènia. Llavors serà el moment d’afegir-hi l’0li i seguir amassant una mica més.

3_Deixem tovar-ho uns 10-15 min.

4_Ara haurem d’estirar la massa molt fins, fins que quedi com un tel de ceba, fins i tot que faci forats de tan prima. Costa una mica però amb paciència tot s’aconsegueix. 😉

5_Quan ja estigui estirada hi posem el saïm. L’hem d’escampar pertot arreu, i s’ha de ser generós, ja que és el que fa més bones les ensaïmades.

6_Ara comencem a enrotllar la pasta com si fos un braç de gitano.

7_Formem els espirals amb el cilindre llarg que ens haurà quedat amb la pasta enrotllada. Ha de quedar suficient espai a l’espiral perquè la massa agafarà bastant volum.

8_Ara tapem els espirals amb un paper film i ho deixem tovar. Jo ho he deixat tota la nit, i diuen que ha d’estar entre 4 i 10 hores.

9_Quan m’he llevat al matí m’he trobat unes ensaïmades que havien més que doblat el seu volum. Ara és el moment de posar-les al forn uns 10-15 minuts a 180º.

10_Només ens quedarà espolvorejar-les amb una mica de sucre en pols i llestes!

Quin gust que dóna poder esmorzar d’unes ensaïmades casolanes acabades de fer!

Anuncis

6 responses to “Ensaïmades mallorquines

  • margalida

    Fantàstiques!!! ni al millor forn de Mallorca les trobaríem!!!

  • Maria Tauler

    fan molt bona piiiiiiiiiiiiinta! a mallorca no n’arriben? 🙂

  • Bet

    Nena que boneeeeees!!! i no te’n queden per portar a la uni? jo les vull tastar!! T’han quedat molt bé! 🙂

  • Mercè

    Guida!! ens tens a totes les del pis amb la boca aigua amb cada recepta! Enhorabona pel blog!

  • Bet

    Boníssimes!!!!! de veritat que m’han agradat molt!! me n’he guardat un trosset x sucar amb llet i cola cao, moltes felicitats perquè t’han quedat autèntiques 😉

  • De mel i sucre. - Isabel Maria.

    Sempre me’n recordaré de la meva primera ensaïmada, i de lo feliç que em va fer. Encara és sense dubte d’aquestes receptes que m’encanta fer, i que em duen amb el cor estret cada vegada que la faig. Serà allò de que siguin tan arrelades a la terra, que les fa tan especials.
    En tenc una recepta, i excel·lent de na Maria Antònia de Bojos, però em fa moltes ganes provar de fer la teva. Encantada d’haver trobat el teu bloc! És fantàstic!
    Un petonàs!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: